Pronom feble

De Viquip??dia

En la llengua catalana, els cl??tics o pronoms febles s??n pronoms que, com indica el nom, s??n ??tons.

Tots s??n monos??l??labs, ja que altrament no podrien ser ??tons, puix que en catal?? nom??s poden ser ??tons els mots monosil??l??bics. Que siguin ??tons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, ??s a dir, sempre han de situar-se immediatament al davant o al darrera d'aquest verb, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un ??nic accent t??nic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o b?? amb el verb. Sigui com sigui, els cl??tics, excepte en les variants dialectals del mallorqu?? i del rossellon??s, no tenen mai accent: per aix?? diem, doncs, que s??n febles o ??tons.

Els pronoms febles de la llengua catalana:

[edita] Formes dels pronoms

La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes distintes, segons la posici?? en relaci?? al verb i la manera com s'hi enllacen. Aquestes formes s'anomenen aix??:

forma plena: la consonant va seguida de la vocal.
forma refor??ada: la vocal va seguida de la consonant o consonants.
forma elidida: nom??s la consonant seguida de l'ap??strof.
forma redu??da: nom??s l'ap??strof seguit de la consonants o consonants.

forma plena	forma refor??ada	forma elidida	forma redu??da
me	em	m'	'm
te	et	t'	't
se	es	s'	's
lo	el	l'	'l
la	-	l'	-
los	els	-	'ls
les	-	-	-
ne	en	n'	'n
ho	-	-	-
li	-	-	-
hi	-	-	-
nos	ens	-	'ns
vos	us	-	-

[edita] Funcions sint??ctiques i pronoms

L'??s de cada pronom feble ve determinat per la funci?? sint??ctica que fa l'element substitu??t. A m??s, segons la posici?? del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).

Els pronoms normalment van davant del verb (formes refor??ada i elidida) , excepte els imperatius, els infinitius i els gerundis on van darrera (formes plena i redu??da). Les per??frasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrera (mai davant i darrera alhora.).

A continuaci?? hi ha una llista dels complements m??s importants:

El Complement directe
- Si ??s de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per: em, et, es, ens, us (et miro,ens abracem)
- Si ??s una frase, aix??, all??, res o similars es substitueix per:ho (vull aix??=ho vull, ha dit que vinguis=ho ha dit)
- Si porta article determinat o demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les (pentino el nen=el pentino, rento les pomes = les rento)
- Si porta un quantitatiu, es mant?? el quantitatiu i se substitueix per: en (tinc dues llibretes= en tinc dues, no veig cap taxi=no en veig cap)
- Si no porta cap determinant, tamb?? se substitueix per: en (prendr?? ra??m=en prendr??)

El Complement indirecte
- Si ??s de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que per al complement directe: (em fas un pet???)
- Si ??s singular, se substitueix per: li (li fa un pet??)
- Si ??s plural, se substitueix per: els (els vam fer un pet??)
- Per?? si ??s singular i ja apareix algun dels pronoms el, la, els, les, llavors se substitueix per: hi, que a m??s canvia de posici?? al darrere (l'hi farem dem??, la hi farem dem??, els hi farem dem??, les hi farem dem??) -- aix?? no ??s aix?? en valenci??.

En valenci??, les combinacions de li + el/la/els/les es conserven i el li es mant?? al davant: (li'l farem dem??, li la farem dem??, li'ls farem dem??, li les farem dem??).

Per altra banda, en catal?? central, s??n habituals en el llenguatge parlat aquestes simplificacions :de les combinacions anteriors --per?? aix?? no ??s pas acceptat per la normativa de la llengua :escrita--:

li + la passa a l'hi en comptes de la forma normativa la hi
li + els/les passen a *els hi
els + el/la i els + els/les passen tots a *els hi

A m??s:

li + ho passa simplement a li en comptes de la forma normativa li ho
li + en passa *n'hi en comptes de la forma normativa li'n

L'Atribut
- Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per: el, la, els, les (??s el metge del poble = l'??s)
- En la resta de casos, se substitueix per: ho -excepte quan hi ha ??mfasi- (ho sembla)
- Col??loquialment, els qualificatius amb ??mfasi tamb?? poden ser substitu??ts per: en (qu?? n'??s de burro)

El Predicatiu
- Normalment se substitueix per: hi (La presidenta parlava neguitosa = La presidenta hi parlava)
- Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se substitueixen per: en (El general va nomenar-se emperador = El general va nomenar-se'n )

Complement circumstancial i Preposicional
- Com a norma general, si porta la preposici?? "de" se substitueix per: en (Vinc de Par??s = en vinc). Ara b??, hi ha excepcions com Anar d'excursi?? = anar-hi.
  - El CC de manera, encara que porti la preposici?? "de", sempre es substitueix per: hi (vaig de qualsevol manera= hi vaig)
- Si porta altres preposicions, se substitueix per: hi (penso en tu = hi penso, vaig amb bici = hi vaig, ves a casa = ves-hi)