Primera Guerra Mundial
De Viquip??dia
| I Guerra Mundial | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 28 de juliol de 1914 ??? 11 de novembre de 1918 |
||||||||||||||||
| Escenari | Europa, ??frica i Orient Mitj?? tamb?? Xina i les illes del Pac??fic |
||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria aliada | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
.svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Italy_(1861-1946).svg.png){kind=small}
| Teatres d'operacions de la Primera Guerra Mundial |
|---|
| Europa: Balcans ??? Front occidental ??? Front oriental ??? It??lia Orient Mitj??: Caucas ??? Mesopot??mia ??? Egipte i Palestina ??? Gal??l??poli ??? Aden ??? P??rsia ??frica: ??frica sud-occidental ??? ??frica occidental ??frica oriental ??sia i el Pac??fic: Illes alemanyes del Pac??fic ??? Tsingtao Altres: Guerra naval a la Primera Guerra Mundial ??? Guerra de cors a la Primera Guerra Mundial ???Guerra a??ria a la Primera Guerra Mundial |
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte b??l??lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918 i en la que hi van intervenir les principals pot??ncies europees, per?? tamb?? altres pa??sos d'arreu del m??n. Dels 32 pa??sos participants, els principals pa??sos involucrats van ser, d'una banda, els anomenats ??aliats??: Fran??a, l'Imperi Brit??nic, S??rbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i It??lia, i de l'altra les ??Pot??ncies Centrals??: l'Imperi Alemany, l'Imperi Austrohongar??s, l'Imperi Turc i Bulg??ria.
Finalitz?? amb la signtura de l'armistici l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les pot??ncies centrals, provocada m??s per un desgast que impossibilitava la continuaci?? de l'esfor?? militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisi?? dels dos b??ndols de no arribar a un statu quo despr??s dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambd??s b??ndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estrat??giques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la hist??ria europea que caus?? un total de nou milions de morts.
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuraci?? de la geografia europea: quatre grans imperis, l'austrohongar??s, l'alemany, l'otom?? i el rus, van deixar d'existir, i van apar??ixer els nous estats de Txecoslov??quia, Iugosl??via, Hongria, Est??nia, Let??nia, Litu??nia, Finl??ndia i Pol??nia. Alemanya, a m??s, perd?? les seves col??nies d'ultramar.
Taula de continguts |
[edita] Les relacions internacionals (1870-1914)
A finals del s.XIX, un cop unificada Alemanya, el canceller Otto von Bismarck va desenvolupar una pol??tica destinada a consolidar el poder alemany a Europa. La seva estrat??gia va comen??ar amb un potent pla diplom??tic per a acabar amb l'hegem??nia pol??tica que Anglaterra exercia a Europa. Anglaterra, per??, semblava m??s preocupada pel domini dels seus territoris colonials. Bismarck tamb?? va intentar a??llar Fran??a que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retornament dels territoris de l'Als??cia i la Lorena, perduts el 1871 a conseq????ncia de la guerra francoprussiana.
El 1873 Bismarck aconsegu?? que els tres emperadors europeus signessin una alian??a: Guillem I d'Alemanya, Alexandre II de R??ssia i Francesc Josep I d'??ustria. Posteriorment s'hi incorpor?? It??lia. Aquesta alian??a era poc realista, ja que l'Imperi austrohongar??s i R??ssia es disputaven la influ??ncia dels Balcans, i Alemanya es vei?? obligada a decidir-se. Finalment va renunciar a la participaci?? de R??ssia, per?? aconseguint un comprom??s de neutralitat, i aix?? va n??ixer la Triple Alian??a (1882): Alemanya, ??ustria i It??lia.
Nogensmenys, en poc temps la relaci?? russo-alemanya es va anar deteriorant, i Fran??a ho aprofit?? oferint a R??ssia un suport econ??mic que l'ajudava a combatre el fort endeutament, a canvi d'establir un conveni militar (1892), i convencent alhora Anglaterra del perill que suposava el nou desenvolupament alemany. Va n??ixer aix?? la Triple Entesa (1907): Fran??a, Anglaterra i R??ssia, i els dos blocs que m??s tard s'enfrontarien van quedar definits.
[edita] Les causes de la guerra
Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de 1914, les causes indirectes de la guerra van ser la compet??ncia econ??mica, les rivalitats colonials entre els estats europeus, el rearmament constant i molt accelerat a Europa i els conflictes a la zona dels Balcans.
La guerra va comen??ar com un enfrontament entre l'Imperi Austrohongar??s i S??rbia, per?? despr??s de la declaraci?? de guerra austrohongaresa a R??ssia l'1 d'agost de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala europea. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'elles, denominades ??aliats??, i entre les quals hi havia Fran??a, It??lia, el Regne Unit, R??ssia i els Estats Units, van lluitar contra la coalici?? de les ??Pot??ncies Centrals??, integrada per ??ustria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otom?? i Bulg??ria.
[edita] Col??nies, zones de comer?? i ascens d'Alemanya
A la fi del segle XIX, Europa dominava el m??n des dels ??mbits tecnol??gic, financer, econ??mic i, sobretot, pol??tic; ??frica ??s gaireb?? totalment ocupada (llevat de Lib??ria i Eti??pia), aix?? com l'??sia meridional. La Xina va caient poc a poc sota el domini europeu. Els EUA i R??ssia tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre Fran??a i el Regne Unit podia haver esclatat a causa de l'incident de Fachoda, per?? el r??pid ascens de la pot??ncia alemanya va unir els dos pa??sos per mitj?? de l'Entente cordiale. El Regne Unit especialment, per?? tamb?? Fran??a, posse??en imperis immensos que gaireb?? els asseguraven l'exclusivitat del comer?? i l'explotaci?? de riqueses en aquests r??gims colonials. Alemanya, que no posse??a gaireb?? cap col??nia, va comen??ar a reclamar-ne algunes a partir de 1870, i va aconseguir petits establiments colonials a la Xina (Tsingtao), a les illes del Pac??fic i, sobretot a ??frica.
[edita] Les crisis marroquines
La Confer??ncia de Berl??n (1885) havia definit uns acords entre els imperis colonials per al control dels territoris, per?? al segle XX es van incorporar nous imperis, especialment Alemanya, i van sorgir conflictes un altre cop. El Marroc, encara per repartir, va ser el nou escenari dels conflictes.
El 1905 Alemanya va oferir suport al sold?? del Marroc per a fer front a les pressions franceses, que pretenien fer un protectorat. Alemanya arrib?? incl??s a desembarcar, per?? l'any seg??ent, a la Confer??ncia d'Algesires, es va establir un pacte francoespanyol per a l'establiment d'un protectorat, frustrant aix?? les aspiracions alemanyes.
Al cap de poc (1911) va haver-hi un nou conflicte, quan Alemanya va enviar vaixells de guerra al Marroc per a protegir els seus s??bdits d'una insurrecci?? ocorreguda al sud. Gran Bretanya es va posar al costat de Fran??a incondicionalment.
[edita] Als??cia i Lorena
Per la seva banda Fran??a desitjava obtenir la revenja del frac??s sofert en la Guerra francoprussiana de 1870 contra Alemanya. En les escoles s'encoratjava als nens despr??s de les reformes de Jules Ferry, a acolorir Als??cia i Lorena en negre sobre el mapa de Fran??a (territoris que havia cedit a Alemanya en el Tractat de Frankfurt). Aquesta generaci?? va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870. De totes maneres, la recuperaci?? de l'Als??cia i la Lorena fou m??s una conseq????ncia de la guerra que no una idea plantejada seriosament pel govern i per l'estat major franc??s abans del conflicte.
[edita] Els Balcans
Els pa??sos dels Balcans, alliberats de l'Imperi Otom?? (el ??malalt d'Europa??), s??n objecte de rivalitat entre les grans pot??ncies. L'Imperi Otom??, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, abans de la guerra, m??s que Constantinoble i un petit territori al seu voltant. Tots els joves pa??sos nascuts de la seva descomposici?? (Gr??cia, Bulg??ria, Romania, S??rbia, Montenegro, Alb??nia) busquen expandir-se a costa dels seus ve??ns.
Un punt especialment conflictiu era el de B??snia. L'imperi austrohongar??s havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de S??rbia per controlar B??snia, amb la idea de reunir en un mateix pa??s tots els serbis, provocaren continus conflictes a B??snia, de manera que el govern austrohongar??s decid?? suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi.
A m??s, els dos enemics seculars de l'Imperi Otom?? continuen la seva pol??tica tradicional. L'Imperi Austrohongar??s desitja continuar la seva expansi?? en la vall del Danubi, fins al mar Negre. R??ssia, que est?? lligada hist??ricament i culturalment als eslaus dels Balcans, de confessi?? ortodoxa, i que els han brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva pol??tica de conquesta d'un acc??s lliure al Mediterrani, que passa pel control dels estrets (el B??sfor i els Dardanels) i, en darrer terme, pel control de la capital otomana. Evidentment aquestes dues pol??tiques entre una pot??ncia cat??lica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments a la zona dels Balcans.
[edita] El casus belli i la crisi de juliol
L'esdeveniment detonant del conflicte va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'??ustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo el 14 de juny de 1914 a mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip.
El govern i l'estat major d'??ustria-Hongria aprofitaren l'esdeveniment per intentar arreglar d'una vegada per totes la ??q??esti?? s??rbia??. ??ustria-Hongria esper?? 3 setmanes abans de decidir una cursa d'acci?? i obtingu?? d'Alemanya un ??xec en blanc?? que li prometia suport a qualsevol decisi?? que prenguessin. Una vegada assegurat el suport, el 23 de juliol el govern austrohongar??s envi?? un ultim??tum a S??rbia (vegeu ??Ultim??tum de juliol??), del qual S??rbia accepta totes les condicions excepte la que exigia que agents austr??acs poguessin participar en la investigaci?? de l'assassinat de l'arxiduc i que S??rbia se'n declar??s responsable. A partir d'aquest moment es trencaren les relacions diplom??tiques i ??ustria-Hongria declar?? la guerra a S??rbia el dia 28 de juliol i mobilitz?? el seu ex??rcit el dia 30. Complint amb els compromisos de defensa m??tua, R??ssia tamb?? mobilitz?? el seu ex??rcit, tot i que encara no declar?? la guerra a ??ustria-Hongria.
Com a conseq????ncia de la mobilitzaci?? russa, Alemanya envi?? un ultim??tum a R??ssia el dia 31, exigint l'aturada de les operacions en 12 hores. Com el dia 1 d'agost el govern alemany no havia rebut cap resposta, Alemanya declar?? la guerra a R??ssia. El dia 2 d'agost Alemanya ocup?? Luxemburg, com a pas preliminar per a la invasi?? de B??lgica i la posada en marxa del Pla Schlieffen. Tot i aix??, Alemany?? encara envi?? un ultim??tum a B??lgica exigint pas lliure pel seu territori cam?? de Fran??a. Previsiblement, els belgues refusaren i el k??iser Guillem II sugger?? al cap d'estat major, Helmuth von Moltke, anul??lar la invasi?? de Fran??a, amb l'esperan??a de no globalitzar el conflicte, per?? finalment el Pla Schlieffen tir?? endavant.
El 3 d'agost Alemanya declar?? la guerra a Fran??a i inici?? la invasi?? de Fran??a el 4. Aquest acte violava la neutralitat belga, que Alemanya, Fran??a i el Regne Unit s'havien comprom??s a respectar per tractat, i fou el casus belli ideal perqu?? el govern brit??nic declar??s la guerra a Alemanya. El canceller alemany Bethmann Hollweg reconegu?? al Reichstag que la invasi?? de B??lgica era contr??ria a la llei internacional, per?? que Alemanya es trobava ??en un estat de necessitat i la necessitat no sap de lleis??. Finalment, el dia 4 d'agost el Regne Unit declar?? la guerra a Alemanya.
[edita] Front occidental
[edita] Guerra de moviment: batalles en les fronteres
El 1914, els estats majors europeus pensaven que la guerra seria curta. Per?? els generals, que havien estudiat les guerres Napole??niques, estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Seguint l'enorme efic??cia de les armes a causa de la revoluci?? industrial, les fortificacions havien estat endurides, per?? la doctrina d'infanteria no es va tenir en compte.
Els francesos van agrupar les seves tropes en la frontera francoalemanya, entre Nancy i Belfort, dividides en cinc ex??rcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el Pla XVII. Per contra, els alemanys tenien un pla molt m??s ambici??s. Comptaven amb la rapidesa d'un moviment de contorn per B??lgica per a sorprendre a les tropes franceses i marxar cap a l'est de Par??s (Pla Schlieffen de 1905) i despr??s enfrontar-se a les forces franceses al Jura i la frontera su??ssa. Van llan??ar prop de 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per a resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes for??ades.
El comen??ament del pla transcorregu?? perfectament per als alemanys, van derrotar a l'ex??rcit franc??s a la Batalla de Charleroi (21 d'agost). Simult??niament els francesos van llan??ar el pla XVII, per?? va resultar una cat??strofe a causa de un replegament prematur de les tropes cap a les seves l??nies. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnici?? de Par??s i les tropes de reserva en la Primera Batalla del Marne que marc?? l'aband?? definitiu dels plans anteriors a la guerra.
[edita] Batalla del Marne i la cursa cap al mar
- Vegeu: Batalla del Marne
[edita] Guerra de posici??
Despr??s d'aquestes diferents estrat??gies tan ambicioses, l'equilibri de forces i la pres??ncia d'un ex??rcit anomenat mitrailleuse facilita enormement la defensa enfront de l'atac i imposa una estabilitzaci?? del front. Els soldats de trinxera van col??locar quil??metres de filats i mines. Un assalt presentava tal desavantatge enfront de l'adversari que cap dels dos b??ndols es va decidir a llan??ar una ofensiva d'envergadura.
A la fi de 1915, L'arxiduc Falkenhayn proposa el seu projecte a Emperador: atacar Verd??n, pla??a forta i impenetrable segons la publicitat francesa, per?? que estava en posici?? delicada, per no posseir un cam?? o una via f??rria per al seu revituallament. Ell esperava que la seva caiguda afebliria la moral dels soldats francesos. El 21 de febrer de 1916, l'atac pr??piament aquest s'inicia: l'artilleria vigila les posicions franceses. Els alemanys avancen poc, per?? les p??rdues de la part francesa eren enormes. El 25 de febrer, el General Langle de Cary decideix abandonar, el que era el m??s raonable des d'un punt de vista estrat??gic. Per?? el comandament franc??s pensava que no podrien permetre's perdre Verdun i nomena en el seu lloc Philippe P??tain, el qual organitza una s??rie de violents contraatacs. Els alemanys van transformar aquesta batalla de front redu??t en una vasta guerra. L'1 de juliol, els anglesos desfermen una batalla paral??lela a Verdun, a la Batalla de Somme, a fi de dividir les tropes alemanyes i reduir la pressi?? sobre Fran??a. Els alemanys van retrocedir el 15 de desembre i van perdre 5 quil??metres de territoris, per?? els van recuperar r??pidament.
[edita] Front oriental
L'estrat??gia de guerra alemanya funciona tamb?? contra R??ssia. Els ex??rcits russos eren enormes i Fran??a era necess??ria per a dividir l'ex??rcit alemany. Per?? el seu nombre impressionant de soldats (8 milions en 1914) amagava la veritat: compost principalment per camperols sense cap formaci?? militar, mal armats i mal equipats, no estava preparat per a enfrontar-se a la m??quina de guerra germ??nica. El comandament rus ??s tamb?? mediocre. Els dos ex??rcits s'enfronten en la Batalla de Tannenberg (Pr??ssia Oriental) del 26 al 30 d'agost de 1914, despr??s en la batalla de Mazure del 6 al 15 de setembre de 1914. En els dos casos els russos van sofrir flagrants derrotes i van ser obligats a replegar-se. Paul von Hindenburg, el comandant alemany d'aquesta campanya, va ser enviat al front occidental per a aplicar all?? els mateixos m??todes. Ignora que el front s'ha estabilitzat i que els francesos han cavat trinxeres i plantat extensos camps de mines.
[edita] Altres fronts
Els altres fronts van intentar maniobres de distracci??, per?? cap va tenir tanta import??ncia com els dos fronts principals:
Els aliats desfermen la Batalla dels Dardanels el 1915. El control dels estrets permetria a Fran??a i Anglaterra revitalitzar a R??ssia i tancar als imperis centrals. Aquesta idea, defensada netament per Winston Churchill, s'iniciar?? amb el desembarcament de Gallipoli, per?? els aliats no aconsegueixen penetrar per sorpresa en l'Imperi Otom?? i fracassen en les successives ofensives. L'operaci?? va ser un frac??s, encara que el cos expedicionari constitueix l'ex??rcit d'orient, estacionat prop del camp de Sal??nica. Aquest ex??rcit sostindr?? tot seguit als serbis i participar?? en l'enfonsament de l'Imperi Austrohongar??s.
Coronel Lawrence, anomenat Lawrence d'Ar??bia: Els anglesos van fomentar la revolta de les tribus ??rabs per a pertorbar els otomans.
El ministre d'afers exteriors angl??s, Lord Arthur Balfour, proposa l'establiment d'un Estat jueu a Palestina per a obtenir el m??tode de fabricaci?? de l'Acetona i motivar els jueus nord-americans perqu?? donessin suport a l'ingr??s dels EUA en la guerra. El mateix any, els anglesos ataquen Palestina (on mantindrien despr??s el control fins a 1947).
A ??frica, brit??nics i francesos van atacar des de tots els fronts les col??nies alemanyes, envoltades per les seves possessions. Les forces germ??niques a Togol??ndia i Camerun es van rendir r??pidament a les tropes anglofranceses, mentre que la col??nia de ??frica del Sud-oest va ser enva??da per l'ex??rcit sud-afric?? i ocupada totalment en 1915. Nom??s la col??nia de Tanganica (Tanz??nia continental), sota la direcci?? del general Paul von Lettow-Vorbeck, va resistir sota domini alemany fins al final de la contesa.
Els alemanys, amb els primers submar??ns, van intentar imposar un bloqueig complet a Anglaterra i Fran??a, interceptar el suport de les seves col??nies i trencar les rutes d'aprovisionament entre Am??rica (carn de l'Argentina, armament nord-americ??) i Europa. Els torpedes llan??ats contra el RMS Lusitania, en el qual viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacci?? als EUA, que es va preparar per a entrar oficialment en guerra al costat dels aliats.
[edita] 1917, el viratge de la guerra
Al mar?? de 1917, l'Estat Major imperial alemany pren la decisi?? estrat??gica de mobilitzar el front m??s cap al nord, sobre la "L??nia de Hindenburg", evacuant totes les seves tropes de les posicions ocupades posteriorment a 1914 en el sector de l'Aisne. Dinamiten sistem??ticament els edificis emblem??tics de les ciutats ocupades. Tamb?? desapareixen les fortaleses de Ham i de Coucy (27 de mar?? de 1917). Aquest any tamb?? veur?? com el tanc, una arma estrenada pels brit??nics durant les batalles del Somme de 1916, demostra finalment el seu potencial en un atac combinat amb la infanteria a Cambrai: aquesta batalla, si b?? no pot consolidar el seu ??xit inicial, demostra el cam?? t??ctic per posar fi a la guerra de posicions.
M??s tard les dues revolucions russes de mar?? i la d'octubre de 1917 permeten als alemanys avan??ar considerablement a R??ssia. Els bolxevics van signar l'armistici amb els imperis centrals durant el mes de desembre, i despr??s la Pau de Brest-Litovsk (negociada per Lev Trotski) al mar?? de 1918. Per a obtenir aquesta pau van consentir enormes sacrificis econ??mics, com lliurar als alemanys un "tren d'or" (el contingut del qual va ser m??s tard confiscat a Alemanya pel Tractat de Versalles). A m??s, Alemanya ocup?? Pol??nia, Ucra??na, Finl??ndia, els pa??sos b??ltics i una part de Bielor??ssia. Els alemanys aprofiten aquesta situaci?? per a enviar importants refor??os al front occidental i intentar obtenir una vict??ria r??pida abans de l'arribada dels nord-americans. Es produeix una tornada a la "guerra de moviments".
[edita] 1918, fi de la guerra
L'any 1918 es torna a la guerra de moviment. Refor??ats per les tropes provinents del front est, els alemanys posen totes les seves forces en l'??ltima ofensiva de l'oest, a partir de mar?? de 1918, sobre el riu Somme, a Flandre, al Chemin des Dames i a Champagne (Ofensiva Michael). Inicialment, l'operaci?? gaudeix d'un ??xit espectacular, particularment en el front del 5?? ex??rcit brit??nic, les divisions del qual es troben mancades de soldats. Malgrat els grans aven??os dels primers dies, no aconsegueixen trencar les l??nies aliades, i les fallides log??stiques acaben per condemnar l'ofensiva. A partir d'aqu?? els aliats contraatacaran fins al final de la guerra: mal alimentades, mal rellevades, cansades, les tropes alemanyes no van poder resistir els ex??rcits aliats coordinats pel general Ferdinand Foch i refor??ats pel material i els homes americans, els primers tancs (Renault FT-17) i la superioritat submarina i a??ria: despr??s d'una revoluci?? obrera a Berl??n, el govern de la nova rep??blica alemanya sign?? l'armistici de Rethondes l'11 de novembre de 1918.
[edita] Conseq????ncies
La Primera Guerra Mundial va tenir conseq????ncies molt importants en tots els ??mbits. Alguns historiadors consideren que la guerra va marcar el comen??ament real del segle XX.
Les conseq????ncies pol??tiques s??n enormes:
- Esclat de la Revoluci?? Russa, que va portar el comunisme a R??ssia.
- Canvi de sistema pol??tic a Alemanya: l'Imperi Alemany es va convertir en la Rep??blica de Weimar (primera rep??blica alemanya).
- Redistribuci?? important de les fronteres:
- Es van desmembrar els imperis Austrohongar??s i Turc.
- Van tenir p??rdues territorials: Alemanya, R??ssia i Bulg??ria.
- Van tenir guanys territorials: l'Imperi Brit??nic, Fran??a, It??lia, Gr??cia, Romania, S??rbia (que va esdevenir Iugosl??via), Jap??, i els Estats Units.
- Van apar??ixer nous estats: Pol??nia, Txecoslov??quia, Litu??nia, Let??nia, Est??nia.
Tamb?? hi va haver grans convulsions econ??miques, com ara el descens de la poblaci?? activa, i socials.
[edita] P??rdues humanes i materials
Vuit milions de morts, sis milions d'inv??lids. Fran??a va ser el pa??s m??s afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la poblaci?? activa masculina, acompanyada per un d??ficit de naixements. L'estancament demogr??fic franc??s es perllonga, amb un envelliment de la poblaci?? que nom??s assoleix cr??ixer amb la immigraci??. Aquesta ??ltima participa de la reconstrucci?? del pa??s, el nord del qual est?? en ru??nes: cases, ponts, vies f??rries, f??briques...
[edita] P??rdua de prestigi dels europeus en les col??nies del m??n
La guerra va ser mundial: es va con??ixer a l'??frica, on els francobrit??nics es van apropiar de col??nies alemanyes, i a l'extrem orient, on el Jap?? va fer el mateix amb les Illes Marianes i Nova Guinea. Les col??nies van subministrar queviures, mat??ries primeres i soldats. Despr??s de la guerra els pobles colonials no van creure m??s en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metr??poli, i van reclamar una millora de la seva situaci??. A aquest primer descens de la influ??ncia d'Europa en les col??nies, se suma l'expansi?? dels EUA, el m??s beneficiat per la guerra, juntament amb el Jap??, i les capitals d'un i altre pa??s es van col??locar al costat de Par??s i Londres, en l'escena internacional.
[edita] Transformaci?? social
Les difer??ncies socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflaci??. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les f??briques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot ??s acordat a la Gran Bretanya, Alemanya, EUA i R??ssia, per?? no a Fran??a.
[edita] L'aparent vict??ria democr??tica
Quatre Imperis autoritaris es van esfondrar, cosa que va transformar profundament el mapa d'Europa, redissenyat pel tractat de pau de 1919: l'Imperi dels tsars es transforma en la R??ssia comunista, l'Imperi Otom?? es redueix a Turquia, l'Imperi Austrohongar??s ??s desmantellat i d??na peu al naixement de les min??scules ??ustria i Hongria, i d'una Txecoslov??quia i una Iugosl??via independents, la fi del segon Reich, que el Tractat de Versalles disminueix en el pla territorial, tallat en dos pel corredor polon??s, desmilitaritzat, confiscades les seves col??nies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com a responsable del conflicte.
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) http://www.firstworldwar.com/
