Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Primer Imperi Franc??s - Viquip??dia

Primer Imperi Franc??s

De Viquip??dia

Viquip??dia:Viquiconcurs/edici?? 3
Empire Fran??ais
Primer Imperi Franc??s
???
1804 ??? 1814
Flag Escudo
Bandera Escut
Ubicaci?? de Fran??a
Capital Par??s
48?? 49??? N, 2?? 29??? ECoordenades: 48?? 49??? N, 2?? 29??? E
Idioma oficial Franc??s
Govern Monarquia
Emperador
 ??? 1804-1814 Napole?? I
Legislatura Parlament
 - Cambra alta Senat
 - Cambra baixa Cos Legislatiu
Per??ode hist??ric Guerres Napole??niques
 ??? Coronaci?? de Napole?? 18 de maig de 1804
 ??? Abdicaci?? de Napole?? 6 d'abril de 1814
 ??? Imperi dels Cent Dies Mar?? i Juny de 1815
Moneda Franc

El Primer Imperi Franc??s, conegut comunament com a Imperi Franc??s, Imperi Napole??nic o simplement l'Imperi, cobreix el per??ode de la dominaci?? de Fran??a sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napole?? I de Fran??a.

Oficialment, el terme es refereix al per??ode compr??s entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauraci?? de la monarquia borb??nica, encara que posteriorment va viure un ep??leg conegut com el per??ode dels Cent Dies, de l'1 de mar?? de 1815 a l'abdicaci?? final de Napole??, el 22 de juny de 1815. Evidentment, es tracta d'un per??ode de la hist??ria de Fran??a molt marcat per diferents guerres (veure: Guerres Napole??niques)

Taula de continguts

[edita] Antecedents i segona coalici??

A Fran??a l'antic r??gim havia estat enderrocat per les revolucion??ries idees republicanes que amena??aven d'expandir-se arreu d'Europa, aix?? va provocar una immediata reacci?? dels altres estats formant la primera coalici?? integrada per l'Imperi Austr??ac, Pr??ssia, l'Imperi brit??nic, l'Imperi Espanyol i el Piemont (It??lia). La coalici?? va ser derrotada gr??cies a que els francesos van fer purgues massives de tots els qu?? estaven en contra de la Rep??blica (Robespierre), una gran mobilitzaci?? general, van reformar l'exercit i van adoptar innovadores t??ctiques militars. Cal destacar Napole?? com un general de gran qualitat a pesar de que va necessitar bastant temps i un esfor?? hum?? i econ??mic notable per part de la poblaci?? francesa per poder v??ncer a la coalici??.

Per?? l'any 1798 es va tornar a formar una poderosa coalici?? formada per l'Imperi rus, el brit??nic, l'Imperi Otom??, Portugal, N??pols i els Estats Pontificis, la qual va ser m??s efectiva que la primera i el govern corrupte de Fran??a regit pel Directori executiu juntament amb d'altres factors com ara que l'ex??rcit rus estava dirigit per l'efica?? comandant Aleksandr Suv??rov, que els dos millors comandants de Fran??a no estiguessin disponibles (Napole?? estava a la campanya eg??pcia per amena??ar la ??ndia Brit??nica i el ministre Lazare Carnot ja no era al c??rrec) i la r??pida revitalitzaci?? dels aliats van contribuir a la derrota Francesa

Al 1799 Napole?? torn?? a Fran??a deixant el comandament de la campanya eg??pcia al seu segon en el comandament, el general Kleber, i aboleix el directori l'any 1799 amb el cop d'estat de Brumari. La situaci?? era desesperada ja que tan sols es disposava de 300.000 soldats lluitant contra la coalici??, per?? les coses comen??aren a millorar, a la mort de Caterina II, quan els russos es comen??aren a retirar. Llavors Napole?? va derrotar als austr??acs primer a la batalla de Marengo i despr??s a la de Hohenlinden. Fran??a, tot i les brillants vict??ries militars no pogu?? envair Anglaterra i fou derrotada a la batalla del Nil i a la de Trafalgar. En teoria el Tractat d'Amiens (1802) pos?? fi als conflictes entre ambduess pot??ncies, per?? ni l'Imperi brit??nic ni el Fran??a en restaren satisfets i aquest tractat fou incomplert diverses durant nom??s una any. Finalment, l'any 1804 Napole?? declar?? l'Imperi el 2 de maig de 1804 i el 2 de desembre era coronat a Par??s.

[edita] La tercera i quarta coalici??: domini franc??s a Europa

Napole?? volia conquerir Anglaterra, per?? per aix?? necessitava tenir la superioritat naval. Per aconseguir-la va idear un pla per amena??ar les ??ndies occidentals i el Carib i aix?? distreure els anglesos. A m??s a m??s va unir la seva flota amb l'espanyola, la qual seria comandada per l'almirall Pierre-Charles de Villeneuve. La flota franco-espanyola, per?? pat?? una desastrosa derrota a Trafalgar (1805), amb la qual qued?? consolidat el domini brit??nic dels mars i Napole?? pospos?? els seus plans d'invasi?? del Regne Unit.

L'abril de 1805, el Regne Unit i R??ssia van firmar un tractat per expulsar als francesos d'Holanda i de Su??ssa. ??ustria s'hi un?? despr??s de l'annexi?? de G??nova per part dels francesos i de la proclamaci?? de Napole?? com a rei d'It??lia. Els francesos van v??ncer successivament als austr??acs a la batalla d'Ulm i a la d'Austerlitz, on Napole??, en circumst??ncies adverses va fulminar a un poder??s ex??rcit dirigit per l'emperador del Sacre Imperi Romano-Germ??nic Francesc II i pel tsar Alexandre I de R??ssia. Amb aquesta derrota ??ustria perd?? Ven??cia en favor de Napole??.

Despr??s d'aix?? produ?? un cert estancament general degut a que tot i que les tropes franceses havien ven??ut nombroses vegades als russos, la totalitat del seu ex??rcit encara no havia entrat en guerra i Napole?? no es refiava encara de les seves possibilitats en una guerra oberta.

???La Quarta Coalici?? (1806-1807) de Pr??ssia, Sax??nia i R??ssia contra Fran??a es va formar nom??s uns mesos despr??s del col??lapse de la coalici?? precedent. El juliol de 1806, l'Emperador de Fran??a havia creat la Confederaci?? del Rin, ignorant els petits estats alemanys de la vall del Rin i de l'interior d'Alemanya.

???L'agost, el rei de Pr??ssia Frederic Guillem III de Pr??ssia va prendre la decisi?? d'anar a la guerra independentment de les altres grans pot??ncies, tot i qu?? hauria estat m??s l??gic que s'hagu??s unit a ??ustria i R??ssia, amb la qual cosa hauria pogut contenir Napole?? i previngut el desastre de la Tercera Coalici?? a la Batalla d'Austerlitz.

???El setembre, Napole?? llen???? totes les forces franceses sobre el Rin. Eren al voltant de 160.000 homes, xifra que va augmentar a mesura que la campanya es desenvolupava, contra Pr??ssia, i es van moure amb tal velocitat que virtualment van aniquilar a l'ex??rcit prussi?? d'uns 250.000 homes (25.000 baixes, 150.000 presoners, 4.000 peces d'artilleria i 100.000 mosquets capturats i emmagatzemats a Berl??n). L'ex??rcit prussi?? va ser definitivament ven??ut per Napole?? a la Batalla de Jena, i pel mariscal Davout a la Batalla d'Auerst??dt (14 d'octubre de 1806). Aquesta ??ltima batalla va enfrontar a un simple cos de l'ex??rcit franc??s que va derrotar al gruix de l'ex??rcit Prussi??. A Jena, Napole?? ??nicament va lluitar contra un destacament.

???La seg??ent etapa de la guerra va portar a l'expulsi?? de tropes russes de Pol??nia i la creaci?? del nou Gran Ducat de Vars??via. Napole?? llavors va prendre rumb cap al nord per enfrontar-se a les restes de l'ex??rcit rus i intentar capturar la nova capital prussiana de K??nigsberg. Un moviment t??ctic durant la Batalla d'Eylau, entre el 7 i el 8 de febrer, va for??ar els russos a una posterior rendici??. Napole?? va arrossegar a l'ex??rcit rus a la Batalla de Friedland, el 14 de juny. Despr??s d'aquesta derrota, Alexandre es va veure for??at a firmar la pau amb Napole?? a Tilsit, el 7 de juliol de 1807.

???Al Congr??s d'Erfurt (1808), Napole?? i el Tsar Alexandre I van acordar que R??ssia havia de for??ar Su??cia a unir-se al Bloqueig Continental, la qual cosa va conduir a la Guerra Finlandesa i a la divisi?? de Su??cia pel golf de B??tnia. La part oriental va ser annexionada per R??ssia en favor del Gran Ducat de Finl??ndia.

[edita] La guerra de la independ??ncia i la cinquena coalici??

???L'al??ament popular contra la invasi?? francesa el 2 de maig de 1808 va donar lloc a la Guerra de la Independ??ncia Espanyola, que va culminar l'any 1814 amb l'expulsi?? del tron de Josep I Bonaparte i la restauraci?? de la monarquia borb??nica a la figura de Ferran VII.

???La Cinquena Coalici?? (1809) del Regne Unit i ??ustria contra Fran??a es va formar mentre el Regne Unit s'enfrontava amb Fran??a en la Guerra de la Independ??ncia Espanyola

???De nou, el Regne Unit s'havia quedat sol i l'activitat militar brit??nica s'havia vist redu??da a una successi?? de petites vict??ries a les col??nies franceses i altres vict??ries navals a Copenhaguen (2 de setembre de 1807). A terra, nom??s es va intentar la desastrosa Expedici?? Walcheren (1809). La lluita es va centrar llavors en la guerra econ??mica - Bloqueig Continental contra bloqueig naval. Ambd??s costats van entrar en combat tractant de refor??ar els seus bloqueigs; els anglesos van combatre els Estats Units en la Guerra de 1812, i els francesos es van enfrontar en la Guerra d'Independ??ncia a Espanya (1808-1814). El conflicte a la Pen??nsula Ib??rica va comen??ar quan Portugal va continuar comerciant amb Anglaterra malgrat les restriccions franceses. ???Quan tropes espanyoles van v??ncer els francesos en la batalla de Bail??n, demostrant que una part important del poble espanyol no volia mantenir la seva alian??a amb Fran??a, les tropes franceses van ocupar gradualment el seu territori fins a entrar a Madrid, la qual cosa va propiciar la intervenci?? anglesa

?????ustria, pr??viament aliada de Fran??a, va aprofitar l'oportunitat d'intentar recuperar el seu antic Imperi Alemany que havia existit abans de la batalla d'Austerlitz. Inicialment van tenir ??xit contra les febles forces del mariscal Davout. Napole?? havia deixat a Davout amb nom??s 170.000 soldats per defensar la frontera Occidental de Fran??a. Aquesta mateixa tasca s'havia dut a terme en els anys 1790 per 800.000 soldats, i llavors havien de defensar un front molt menor.

Napole?? va recuperar Madrid, i va derrotar espanyols i anglesos, expulsant l'ex??rcit angl??s de la pen??nsula. L'atac d'??ustria va agafar desprevingut Napole??, que estava embolicat en operacions contra el Regne Unit. Aix?? va fer que abandon??s la Pen??nsula Ib??rica i no torn??s mai m??s a all??. En la seva abs??ncia, i en abs??ncia dels seus millors oficials (Davout va romandre a l'est durant la guerra), la situaci?? va canviar, especialment quan gran part de la pen??nsula espanyola es va revelar contra Napole?? i va iniciar una ferotge guerra de guerrilles victoriosa que en poc temps derrotaria Napole?? amb l'ajuda anglesa.

???Els austr??acs es van introduir al Gran Ducat de Vars??via, per?? van ser ven??uts en la batalla de Radzyn, el 19 d'abril de 1809. L'ex??rcit polon??s va recuperar el territori conegut com a Gal??cia Occidental despr??s dels seus primers ??xits.

Napole?? va assumir el comandament de l'est i va encoratjar l'ex??rcit per contraatacar a ??ustria.??? Una s??rie de batalles relativament menors van assegurar la massiva batalla d'Aspern-Essling, la primera derrota t??ctica de Napole??. L'error del comandant austr??ac, l'Arxiduc Carles, en voler prosseguir rere la seva petita vict??ria, va permetre a Napole?? preparar un intent d'assetjar Viena, cosa que va fer a primers de juliol. Va v??ncer els Austr??acs en la batalla de Wagram, entre el 5 i el 6 de juliol. Durant aquesta batalla el mariscal Bernadotte va ser desposse??t del seu t??tol i va ser ridiculitzat per Napole?? davant altres oficials de l'Estat Major. A Bernadotte li oferiren llavors la corona de Pr??ncep de Su??cia, que accept??, traint aix?? a Napole??. Posteriorment, Bernadotte participaria activament en les guerres contra el seu antic emperador.

La guerra de la Cinquena Coalici?? va acabar amb el Tractat de Sch??nbrunn, el 14 d'octubre de 1809

???El 1810, l'Imperi Franc??s va assolir la seva m??xima extensi??. Napole?? es va casar amb Marie-Louise, una arxiduquessa austr??aca, a fi d'assegurar una alian??a estable amb ??ustria i proporcionar a l'Emperador un hereu, una cosa que la seva primera esposa, Josefina, no havia pogut donar-li. A m??s de l'Imperi Franc??s, Napole?? controlava la Confederaci?? Su??ssa, La Confederaci?? del Rin, el Gran Ducat de Vars??via i el Regne d'It??lia. Els territoris aliats inclo??en: el Regne d'Espanya (Josep Bonaparte), el regne de Westfalia (Jer??nim Bonaparte), el regne de N??pols (Joachim Murat, germ?? adoptiu), el principat de Lucca i Piombino (F??lix Bacciocchi, germ?? adoptiu), i els seus antics enemics, Pr??ssia i ??ustria

[edita] La sisena coalicio:R??ssia i el final del Imperi

[edita] Setena coalici??: Els cent dies i la batalla de Waterloo

[edita] L'economia de l'Imperi

???En l'??mbit econ??mic, Fran??a s'enfrontava, a m??s d'una despesa humana considerable, a una despesa econ??mica per les cont??nues campanyes d'expansi??. La producci?? de l'Imperi se centrava en gran part en l'esfor?? de la producci?? armament??stica. D'altra banda, el bloqueig Continental imposat per Napole?? al comer?? amb els anglesos va resultar potser m??s cost??s per a Fran??a que per a Anglaterra, i va disparar el contraban, que escapava al control de la hisenda p??blica, i que a la fi, acabava introduint els productes brit??nics al continent a trav??s de tercers pa??sos.

[edita] El bloqueig continental

???El Bloqueig Continental va ser un dels v??rtexs en la pol??tica exterior de Napole?? en el seu intent d'asfixiar l'economia brit??nica, per?? li van fallar els recursos necessaris per fer front a la Marina Reial Anglesa. Els seus plans per a aix?? es van frustrar definitivament amb la Batalla de Trafalgar, el 1805. Napole?? va suplir aquest frac??s fent la guerra comercial a Anglaterra. Com a resultat de la Revoluci?? Industrial, Anglaterra era una pot??ncia emergent a Europa en manufactura i fabricaci??, i era per aix?? vulnerable a un embargament comercial.

???El Bloqueig Continental era justament aix??: un embargament. El novembre de 1806, despr??s d'haver conquerit o aconseguit avantatjoses aliances amb totes les majors pot??ncies de l'Europa Continental, Napole?? va publicar el Decret de Berl??n, prohibint als seus aliats i a la resta de nacions conquerides comerciar amb el Regne Unit. El 1807, va tractar d'enfortir aquest bloqueig en un esfor?? de destruir el comer?? angl??s com a preludi a una invasi?? publicant el Decret de Mil??.

???En darrer terme, l'embargament va ser un frac??s, encara que al preu d'un considerable sofriment per al poble brit??nic. L'exclusivitat napole??nica sobre els ports no podia aturar el contraban angl??s, i els mercaders brit??nics van buscar de forma agressiva altres mercats. Anglaterra, per mitj?? de les "Ordres en Consell" (Orders in Council) de 1807, va prohibir als seus socis comercials el comer?? amb Fran??a. El Congr??s dels Estats Units va decretar l'Acta d'Embargament de 1807, per la qual els ports americans quedaven tancats al comer?? angl??s, i aquests fets el van conduir a la guerra amb Anglaterra el 1812.

???Portugal va ser l'??nic pa??s europeu que va refusar obertament unir-se al Bloqueig Continental. Despr??s del Tractat de juliol de 1807, Napole?? va tractar de capturar la flota portuguesa i a la casa de Braganza, aix?? com ocupar els ports portuguesos i expulsar els anglesos del territori portugu??s, per?? va fracassar. El Rei Joan VI de Portugal va portar la seva flota al Brasil (en aquells temps era una possessi?? portuguesa) escortada per la Royal Navy. La poblaci?? portuguesa bullia en revoltes contra els invasors francesos, i l'ex??rcit brit??nic de Wellington va intervenir, donant inici a la Guerra Peninsular el 1808.

???De fet, el Bloqueig Continental va causar m??s danys col??laterals a les nacions del 'Gran Imperi' del que va fer a la Gran Bretanya. R??ssia, en particular, no podia suportar m??s l'embargament, i el 1812 va reobrir el comer?? amb Anglaterra. Napole?? llavors va preparar la Grande Arm??e, una for??a de m??s de mig mili?? d'homes de totes parts d'Europa, i va envair R??ssia.

[edita] L'imperi de les armes

???En general, el Primer Imperi Franc??s va ser un govern mantingut per la for??a de les armes en contra de la resta de les pot??ncies europees que el tenallaven. Malgrat dominar pr??cticament tot Europa, i estendre el seu domini militar fins a Moscou, el seu final pel simple esgotament del pa??s sembla ara obvi. Essencialment, va ser aquesta desmesurada expansi?? en introduir-se a R??ssia la que finalment va cobrar a Napole?? el preu de perdre el seu Imperi. La llarga i sagnant retirada de milers de quil??metres, perseguit pels ex??rcits russos, el dur hivern rus, i una s??rie de derrotes a Leipzig i la campanya dels Sis Dies, on, malgrat obtenir vict??ries, ho feia a l'elevat cost de perdre gradualment al seu ex??rcit, va precipitar la caiguda de l'imperi.

???Els aliats, finalment, van entrar a Par??s i mitjan??ant el Tractat de Fontainebleau, van acabar amb el domini napole??nic sobre Europa, exiliant l'Emperador a l'Illa d'Elba.

???L'anomenat Imperi dels Cent Dies, no pot ser considerat de cap manera com la reinstauraci?? imperial a Fran??a, ja que va ser r??pidament neutralitzat per totes les pot??ncies aliades en un per??ode de temps relativament curt, decidides aquestes a no haver d'enfrontar-se mai m??s amb l'imperialisme franc??s. M??s aviat es tendeix a considerar com una crisi provocada pel carisma de Napole?? i la seva capacitat d'arrossegar amb ell al poble, que no simpatitzava en absolut amb la imposici?? de la restauraci?? mon??rquica dels Borbons. Napole?? III intent?? de recrear el carisma de Napole?? sota el Segon Imperi Franc??s (1852-1870).

[edita] Cronologia del Primer Imperi Franc??s