[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Portugal - Viquipèdia

Portugal

De Viquipèdia

Coordenades: 38° 42′ N, 9° 11′ O

República Portuguesa
Bandera de Portugal Escut de Portugal
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització dePortugal
Idiomes oficials Portuguès1
Capital Lisboa
38° 43' N, 9° 8' O
Ciutat més gran Lisboa
Govern República parlamentària
Aníbal Cavaco Silva
José Sócrates
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

92.391 km² (109è)
0,5%
Població
 - Estimació 2005
 - Cens
 - Densitat

10.566.212 (76è)
-
114 hab/km² (66è)
Moneda Euro2 (EUR)
Fus horari
 - Estiu (DST)
WET3 (UTC)
EST (UTC+1)
Fundació
Independència
868
1128, 1143
Himne nacional A Portuguesa
Domini internet .pt
Codi telefònic +351
Gentilici Portuguès, portuguesa
1 A Miranda és cooficial el mirandès.

2 Abans del 2002 l'escut portuguès.
3 A les Açores UTC-1 i UTC a l'estiu.

La República Portuguesa (República Portuguesa en portuguès), o Portugal, és una república democràtica localitzada a l'oest i sud-oest de la península Ibèrica al sud-oest d'Europa, i és alhora l'Estat més occidental del continent. Té frontera terrestre amb Espanya pel nord i l'est, i per l'oceà Atlàntic pel sud i l'oest. A més, Portugal s'estén per diverses illes de l'Atlàntic, tals com les Açores, Madeira i Porto Santo, incloent les illes Salvatges (Ilhas Selvagens) i Desertas.

Un ciutadà de Portugal és referit com a portuguès, però també pot rebre el nom de lus (luso) o lusità (lusitano).

El territori portuguès ha sigut testimoni durant els passats 3.100 anys d'un constant flux de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar i colònies es van estendre per tot el globus.

El nom de Portugal deriva del nom romà Portus Cale, una barreja de grec i llatí que significa "Port bonic".

Taula de continguts

[edita] Història

Article principal: Història de Portugal

Emergint de la Reconquesta com escissió del regne de Lleó el 1111, i com país independent el 1143, i amb la frontera principal del seu territori gairebé sense canviar des del segle XIII, Portugal sempre va estar lligat al mar. Des del principi, la pesca i el comerç d'ultramar han estat activitats econòmiques importants. L'interès d'Enric el Navegant en l'exploració, juntament amb alguns progressos tecnològics en la navegació, van dur a l'expansió portuguesa i a grans avenços en el seu coneixement geogràfic.

Després del seu apogeu com a potència mundial durant els segles XV i XVI, Portugal va perdre moltes de les seves riqueses i del seu estatus amb la destrucció de Lisboa en un terratrèmol el 1755, l'ocupació durant les guerres napoleòniques, la pèrdua de la seva colònia brasilera el 1822 i l'ocupació Espanyola de la ciutat portuguesa d'Olivença i la seva comarca (guerra de les Taronges).

El 1580 la mort del rei Sebastià, sense fills, a la batalla d'Alcazarquivir deixa el tron de Portugal vacant i ho hereta el seu cosí Felip II d'Espanya i I de Portugal, sent el primer rei que uneix tota la Península Ibèrica en un sol Estat. L'1 de desembre de 1640 una revolta a Portugal destrona el rei Felip III de Portugal i IV d'Espanya fent tornar la independència en la jura com a rei de Joan IV.

Una revolució del 1910 va deposar la monarquia portuguesa, començant un període de republicanisme caòtic (Primera República); el 1926 un cop d'estat militar nacionalista va començar un període de més de cinc dècades de governs feixistes repressius, la figura principal dels quals va ser António de Oliveira Salazar.

El 1974, un cop militar esquerrà i pacífic (la Revolução dos Cravos, Revolució dels Clavells) va instal·lar un govern que va instituir àmplies reformes democràtiques. A l'any següent Portugal va concedir la independència a les seves colònies a l'Àfrica: Moçambic, Angola, Guinea Bissau, Cap Verd i São Tomé i Príncipe i havia perdut la seva colònia de Timor Oriental a l'Àsia per una invasió indonèsia. Portugal va ingressar a la Unió Europea el 1986, mentre que una altra dependència asiàtica, Macau, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.

Icona de copyedit
Nota: L'article sembla una traducció automàtica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)

[edita] Subdivisió administrativa

Regió Nord (*capital:Porto); R. Centre (*Coimbra); R. de Lisboa (*Lisboa); R. Alentejo (*Évora); R.Algarve (*Faro). Regions Autònomes: Reg. Autònoma dos Açores (*Capitals: Ponta Delgada, *Angra, *Horta). R. A. da Madeira (*capital: Funchal).

:18 districtes en Portugal continental; 2 regions autònomes (Portugal insular: Açores i Madeira).

GAM(Grans Àrees Metropolitanes): Lisboa (*Capital/principal ciutat: *Lisboa); Porto (*Porto); Minho (*Braga); Aveiro (*Aveiro); Viseu (*Viseu); Coimbra (*Coimbra); Algarve (*Faro).

Comunitats Urbanes: Valimar (*Viana do Castelo); Vale do Sousa (*Penafiel); Baixo Tâmega (*Amarante); Trás-os-Montes (*Bragança); Douro (*Vila Real); Beiras (*Guarda); Leiria (*Leiria); Medio Tejo (*Tomar); Oeste (*Caldas da Rainha); Lezíria do Tejo (*Santarem); Alentejo Central (*Évora); Baixo Alentejo (*Beja).

Comunitats intermunicipals: Vale do Minho (*Valença); Pinhal (*Sertã).

A Portugal es mantenen diversos tipus d'organització territorial. Es basa originàriament en 308 municipis (municípios o concelhos) com a resultat d'agrupacions d'unitats poblacionals anomenades freguesias (parròquies civils, semblant a Andorra). A banda de subdivisions governamentals, persisteixen altres formes com l'organització judicial(Comarcas), regions turístiques, històriques o culturals. Ciutats immemorials (ciutats antigues del Reyno de Portucale): Braga, Porto, Lamego, Viseu, Coimbra, Lisboa, Évora i Silves.

Patriarcado: Lisboa; Arquidioceses: Braga, Évora. Dioceses: Viana do Castelo, Vila Real, Lamego, Porto, Bragança/Miranda, Aveiro, Viseu, Guarda, Coimbra, Leiria/Fátima, Santarém, Setúbal, Portalegre/Castelo Branco, Beja, Faro, Funchal, Angra do Heroísmo.

[edita] Geografia

Mapa de Portugal en portuguès
Mapa de Portugal en portuguès

Les fronteres de Portugal les marquen, en bona mesura, les muntanyes i els rius. L'interior és muntanyenc i descendeix cap a les planes litorals, cultivades profusament. El punt més alt del territori portuguès és la muntanya del Pico, situada a l'illa homònima de les illes Açores, que té més de 2.000 m d'alçada. Al Portugal continental la màxima altitud són els 1.993 m de la serra da Estrela. Portugal és travessat per tres grans rius, els naixement dels quals és a Espanya i la desembocadura a les ciutats principals del país.


[edita] Rius principals

(noms en portugues) Tejo, Douro, Guadiana, Minho, Mondego, Cavado, Lima, Ave, Tâmega, Zêzere, Tua, Sousa, Sabor, Coa, Paiva, Vouga, Dão, Lis, Sado.

[edita] Serras(montanyas)

Pico, Estrela, Marão, Larouco, Gerês, Soajo, Amareleja, Coroa, Montesinhos, Padrela, Bornes, Mogadouro, Moncorvo, Gralheira, Caramulo, Gardunha, Marofa, Malcata, Lousã, Lapa, Alvelos, Buçaco, Aire, São Mamede, Sintra, Arrábida, Monchique.

[edita] Clima

El clima portuguès varia amb l'alçada i oscil·la entre les temperatures elevades i l'ambient sec de les regions del sud i unes temperatures mitjanes més baixes amb un ambient humit a la zona nord. Les pluges són constants durant tot l'any tret del període comprès entre juliol i agost, durant el qual són pràcticament nul·les.

[edita] Ciutats Principals

Lisboa (vora 491.888 habitants;vora 2.760.549 en la area metropolitana de Lisboa) és la capital, la ciutat més gran del país així com el port marítim principal. Va ser la Capital Europea de la Cultura al 1994 i la seu de l'Exposició Internacional de 1998, a l'EXPO 98. Altres ciutats importants són les de Porto, (vora 240.773 habitants - 1.936.200 habitants al Area Metrpolitana de Porto) la segona ciutat i port marítim, Coimbra (vora de 148.474), centre important a nivell industrial i universitari, i la Vila Nova de Gaia (que forma part del Gran Porto), (vora 178.526 habitants).Braga (vora 170.858), Faro (vora 49.561), Évora (vora 46.938), Setúbal (vora 120.636), Almada (vora 101.500), Aveiro (vora 57.712), Viseu (vora 53.500), Guimarães (vora 66.316), Amadora (vora 181.179), Odivelas (vora 55.409), Queluz (vora 116.309), Agualva-Cacem (vora 120.845), Barreiro (vora 49.952), Amora (vora 54.474), Rio Tinto (vora 61.638), Matosinhos (vora 45.703), Maia (vora 39.872), Ermesinde (vora 40.725), Viana do Castelo (vora 36.750), Castelo Branco (vora 35.244), Guarda (vora 31.224), Leiria (vora 52.229), Portimão (vora 40.640), Figueira da Foz (vora 33.665), Covilha (vora 34.772), Caldas da Rainha (vora 30.423), Seixal (vora 32.402), Olhao (vora 32.332), Alverca do Ribatejo (vora 31.255), Santarem (vora 31.022), Vila Real (vora 24.309),Bragança (vora 20.309); Tomar (vora 15.764); Funchal (vora 95.076) (Madeira) i Ponta Delgada (vora 46.102),Angra do Heroismo (vora 10.221,Horta (vora 4.559) (Açores), són pols regionals importants.

[edita] Aeroports Principals

Lisboa/Loures/Portela de Sacavém(LIS); Porto/Maia/Matosinhos/(OPO)[Pedras Rubras,Moreira/Francisco Sá Carneiro]; Faro/Algarve (FAO); Bragança/Alto Trás-os-Montes(BGC); Madeira/Funchal (FNC)[Santa Cruz(Santa Catarina)]; Ponta Delgada(PDL)[Nordela/Papa João II(São Miguel)]; Terceira (TER)[Angra/Praia da Vitória{Lajes}[Terceira]; Horta(HOR)[Faial]; Porto Santo(PXO)[Vila Baleira/illa:Porto Santo].

[edita] Aeroports regionals

Continente: Vila Real/Douro(VRL); Viséu(Lobato){Lordosa}(VSE); Covilha/Cova da Beira(COV); Chaves{Boidobra}(CHV); Cascais(Tires){Parede/S.D.da Rana}/Costa do Estoril(PCS); Sines/Alentejo Litoral(SIE); Portimão/Alvor/Penina(PRM); Braga/Cávado(Palmeira)(BGZ); Coimbra/Cernache(Bissaya Barreto)(CBP); Évora/Alentejo Central(PEV); Azores(Illas): Santa Maria/Vila do Porto(SMA); São Jorge(SJZ); Graciosa(GRW); Pico(PIX); Flores(FLW); Corvo(CVU).

[edita] Ports principals

Lisboa, Porto (Leixões/Matosinhos), Aveiro(Aveiro/Ilhavo), Figueira da Foz, Faro, Peniche, Setúbal, Sines, Funchal, Ponta Delgada, Viana do Castelo, Póvoa de Varzim/Vila do Conde, Portimão/Lagoa, Sesimbra, Nazaré, Almada (Cacilhas), Olhão, Cascais/Estoril.

[edita] Universitats principals

Coïmbra, Lisboa, Porto, Braga (Minho), Aveiro, Vila Real (Trás-os-Montes e Alto Douro), Covilhã (Univ. da Beira Interior), Évora, Faro, Funchal.

[edita] Vilas principals

Algueirão-Mem Martins, Rio de Mouro, Sintra, Belas, Corroios, Cascais, Oeiras, Palmela, Sesimbra, Lousã, Águas Santas, Senhora da Hora, Fanzeres, Alfena, Avintes, Alenquer, Moita, Alcochete, Albergaria.

[edita] Demografia

La població portuguesa és una combinació de diversos elements ètnics, els ibers, els romans, els visigots i, més avant, els àrabs i els berbers. Portugal, inclosos els arxipèlags de les Açores i de Madeira té una població estimada en 10.605.870 persones (2006), amb una densitat de 107 persones per km².

L'idioma oficial, emprat per gairebé tota la població, és el portuguès.

El Mirandès (llengua regional de Miranda do Douro) és reconegut com a llengua per l'Estat, però no com llengua oficial.

[edita] Cultura/Art

[edita] Pintura/Escultura

Amadeo de Souza-Cardoso, Vieira da Silva, Soares dos Reis.

[edita] Literatura/Poesia/Prosa

Luís de Camões, Gil Vicente, Fernando Pessoa, Miguel Torga, Forbela Espanca, António Nobre, Bocage, Júlio Dinis, Almeida Garrett, Eça de Queiróz, Alves Redol, Camilo Castelo Branco, José Saramango, Irene Lisboa, Augusto Gil, Sophia de Mello Breyner Andersen, Agustina Bessa-Luís, Vitorino Nemésio, Raúl Brandão, Fernando Namora, Ferreira de Castro, Aquilino Ribeiro, Antero de Quental, Vergílio Ferreira, Cesário Verde, Jorge de Sena, Alexandre O`Neill, Eugénio de Andrade, Lara Alda.

[edita] Música

Amália Rodrigues, Elisabete Matos, Tonicha, Hermínia Silva, Dulce Pontes, Paulo de Carvalho, José Cid, Paco Bandeira, Mariza, Mísia, Linda de Suza, Carlos do Carmo, Lenita Gentil, Zeca Afonso, Vítor Espadinha, Carlos Mendes, Fernando Tordo, Tozé Brito, Carlos Paredes, Roberto Leal, Jorge Ferreira, Cândida Branca-Flor, Marie Myriam, Nelly Furtado, Sofia Barbosa, Duo Ouro Negro, Green Windows, António Calvário, Lena D`Água, Simone de Oliveira, Manuela Bravo, Anabela.

[edita] Cinema/Teatre/Televisió

Beatriz Costa, Laura Alves, Milu, Carmen Miranda, Adelaide Ferreira, Florbela Queiróz, Ivete Silva, Manoel de Oliveira, António Silva, Anabela, Eunice Muñoz, Raúl Solnado, Nicolau Bryner, Herman José, Ana Zanatti.

[edita] Sports

Rosa Mota, Helena Sampaio, Eusébio, Joaquim Pereira, Marco Chagas, Rui Silva, Vítor Costa.

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Portugal


Portal UE Unió Europea (UE) Unió Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | Àustria Àustria | Bèlgica Bèlgica | Bulgària Bulgària | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Itàlia Itàlia | Letònia Letònia | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Suècia Suècia | Txèquia República Txeca | Xipre Xipre

Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia Croàcia | Turquia Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Macedònia República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània Albània | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Montenegro Montenegro | Sèrbia Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

En altres llengües