Port de Lieja
De Viquip??dia
El port aut??nom de Lieja (en franc??s port autonome de Li??ge) ??s el port interior m??s important de B??lgica i el tercer port interior europeu despr??s el port de Par??s i el de Duisburg. Es compon d'una s??rie de 30 ports fluvials situats a les ribes del Mosa i al canal Albert, uns 50 km a partir d???Statte tot passant Lieja fins a la frontera neerlandesa a Vis??.
Taula de continguts |
[edita] Connexions
El port de Lieja form un nus important de la xarxa de les vies navegables de B??lgica.
- Port d'Anvers (110 km): via el canal Albert, 15 hores
- Port de Rotterdam (250 km): via el Mosa, el canal de Lanaye i el canal Juliana, 24 hores
- Port de Duinkerke (350 km): via el Mosa, el canal del Centre i els canals del nord de Fran??a
Hi ha tamb?? connexions amb la Ren??nia
El port accepta embarcacions fins a 2500 tones i conjunts de dos barcassos empesos fins a 4500 tones. T?? una l??nia regular vers el Regne Unit amb naus de cabotatge mar??times de 1.000 a 2.500 tones.
[edita] Estat??stiques
Les xifres inferiors representen el tr??nsit fluvial, les superiors el tr??fic total: al tr??nsit fluvial s'afegeix el volum de les mercaderies que arriba per cami?? o per tren. Els combustibles s??lids (carb??, llenya), petroli, ganga, materials de construcci?? i productes met??l??l??rgics representen m??s de noranta cinc per cent del tonatge. La baixa del tr??fic des del 2005 s'explica per al tancament d'un alt forn de ArcelorMittal a Seraing al 2004 i del la baixa de la producci?? de l'acereria de Chertal al 2005. La tend??ncia positiva de 2007 hauria de confirmar-se al 2008. Tant la reobertura de l'alt forn n??6 a Seraing com la nova f??brica de bioetanol a Wanze, Biowanze generaran nous tr??fics.
El tr??nsit de contenidors va cr??ixer exponencialment de 2004 a 2005: 51% en volum (+57.536 tones) per 14.000 contenidors (+6.368). La major part dels contenidors utilitzen el trajecte Anvers-Lieja.
La construcci?? d'un port trimodal a Hermalle-sous-Argenteau, les extensions dels ports de Renory i de Vis??, el millorament de les connexions amb el aeroport i la eventual construcci?? d'una estaci?? i d'una connexi?? ferrovi??ria a alta velocitat per mercaderies haurien de promoure l'adveniment de carregues a valor afegit superior. Tot aix?? i l'acord amb els ports d'Anvers i de Zeebrugge al qual hi ha una pen??ria de terrenys industrials i log??stics aviat hauria de tornar al port el seu t??tol de segon port interior europeu.
Avui, la connexi?? amb el port de Rotterdam sofreix de l'emb??s de Lanaye i les hesitacions del govern neerland??s per a autoritzar la construcci?? de la quarta resclosa al canal de Lanaye.
[edita] Instal??lacions principals
- 26 km de molls
- 367 hect??rees de zona portu??ria
- una d??rsena coberta de 10.000m2
- molls interiors, roll-on/roll-off, drassana
- 102 grues i ponts grues
- 32 ponts b??scules
- 66 magatzems (docs) amb una superf??cie total de 15 hect??rees cobertes.
- 1 terminal per contenidors
- tines petroliers d'una capacitat de 194.000 m??
- graners d'una capacitat de 50.000 m??
- tremujes per sorra i grava d'una capacitat de 60.000 tones
- zones duaneres
- 115 llocs d'amarrament per barques de plaer
- serveis de port 24 hores
- facilitats multimodals: fluvial, ferroviari i per carretera, tal com una connexi?? rapida amb l'aeroport de mercaderies de Lieja a Bierset
