Planta
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Planta (desambiguació)». |
 |
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Classificació científica | ||||
|
||||
|
|
||||
|
||||
Una planta (Plantae) és un ésser viu (organisme) pluricel·lular autòtrof (productor primari). Obté l'energia mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi.
Taula de continguts |
[edita] Història del tàxon
Des de temps d'en Linneu fins ara que el terme Plantae s'ha aplicat a molts clades al llarg de la història, incloent-hi els embriòfits (més restrictiu), els arqueplàstids (més inclusiu) i altres sense valor filogenètic que incloïen tot tipus d'algues i fins tot fongs i bacteris fotosintètics. Per especificar aquest clade es va crear els noms de viridiplantes (Viridiplantae) i clorobionts (Chlorobionta), però no ha quallat i la tendència és d'anomenar plantes a aquest clade i posar altres noms als altres grups o bé directament desestimar-los per parafilètics.
[edita] Evolució dels sistemes de classificació i dels regnes
| Haeckel (1894) Tres regnes |
Whittaker (1969) Cinc regnes |
Woese (1977) Sis regnes |
Woese (1990) Tres dominis |
Cavalier-Smith (1998) Dos imperis i sis regnes |
||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Animal | Animal | Animal | Eucariota | Eucariota | Animal | |
| Planta | Fong | Fong | Fong | |||
| Planta | Planta | Planta | ||||
| Protista | Protista | Cromista | ||||
| Protozou | Protozou | |||||
| Monera | Arqueobacteri | Procariota | Arqueobacteri | Procariota | Bacteri | |
| Eubacteri | Eubacteri
. |
|||||
[edita] Creixement
Podem classificar el creixement vegetal d'acord amb la següent classificació;
- Anuals: Creixen i es reprodueixen en una temporada de creixement. Pertanyen a aquesta família els cereals, les pastures com ara: blat, mill, sègol, pep-perepep, - ravenissa, fajol, ...
- Biennals: necessiten dos anys per a completar el seu cicle vital, usualment es reprodueixen al segon any. Per exemple: Bleda, rave, pastanaga, ...
- Pluriannuals: Viuen més de dos anys, però es reprodueixen una sola vegada, al final de la seva vida. Per exemple, l'atzavara
- Perennes: Viuen vàries temporades, i una vegada han arribat a la maduresa, es reprodueixen periòdicament. És el cas dels arbres, arbusts, canyes, mates, lianes i moltes herbes. Per exemple: alzina, avet, romaní, melissa, reboll d'olivera, mata.
Les plantes més simples, com les algues tenen vides individuals curtes, però les seves poblacions són generalment estacionals.
Una classificació relacionada és la de les formes vital de Raunkjaer, que classifica les plantes segons on se situen la manera les gemmes persistents durant l'època de l'any més desfavorable (i com es protegeixen).
[edita] Ús de les plantes
L'etnobotànica estudia l'aprofitament humà de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentació directament per als vegetariànes i indirectament per a la resta, ja que molts animals són herbívors. Les verdures, fruites, llegums i hortalisses són aliments d'origen vegetal. El sucre i l'oli, elements bàsics de la cuina, són productes d'origen vegetal.
La fusta d'arbres i arbusts s'usa per construir cases, mobles i estris diversos.
Les flors tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures.
Les plantes remeieres, per altra banda, són els medicaments més usats arreu del món i gran part de la medicina i la farmàcia empren principis vegetals.
[edita] Plantes prehistòriques
- Archaeopteris (Devonià-Carbonífer)
- Baragwanathia longifolia (Silurià)
- Rhynia (Devonià)
- Tortilicaulis (Silurià-Devonià)
- Wattieza (Devonià-Carbonífer)
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
 |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
