Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Plana Baixa - Viquip??dia

Plana Baixa

De Viquip??dia

la Plana Baixa
Plana Baja
Localitzaci??

Localitzaci?? de la Plana Baixa respecte del Pa??s Valenci?? Mapa de la Plana Baixa


Comarca del Pa??s Valenci??
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia de Castell??
Capital Borriana
Llengua pr??pia Valenci??
Superf??cie 605,20 km??
Altitud n/d
Poblaci?? 
  ??? Densitat
186.716 hab.
308,52 hab/km??
Coordenades n/d
Sistema pol??tic
Municipis

20
Municipi m??s popul??s Vila-real (49.045 hab.)
Municipi m??s dens Vila-real (890,10 hab./km??)
Municipi m??s extens Onda (108,40 km??)

La Plana Baixa ??s una comarca valenciana, costanera i valencianoparlant del nord del Pa??s Valenci??, amb capital a Burriana. Limita al nord amb la Plana Alta i l'Alcalat??n, a l'est amb la mar Mediterr??nia, al sud amb el Camp de Morvedre, a l'oest amb l'Alt Millars i l'Alt Pal??ncia.

[edita] Vegetaci?? i clima

La comarca t?? un clima suau en hivern excepte les zones de la Serra d'Espad?? amb temperatures que oxilen sobre els 11??C-14??C i calor??s als estius amb temperatures que oxilen sobre els 30??C-33??C. La Plana Baixa t?? una geografia contrastada, amb platja i muntanya. Si ens anem a vora platja fa un temps perfecte, per?? en canvi si ens anem a la muntanya la cosa cambia radicalment. Les platjes de la comarca ofereixen molts serveis als turistes i aquestes platjes tenen quasi totes banderes blaves (platjes netes i amb calitat d'aigua i amb diferents serveis de la platja). A la muntanya ens trobem el parc natural de la Serra d'Espad??. La Serra d'Espad?? ??s un gran mass??s muntany??s i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Aquesta ??s una serra en les estribacions del Sistema Ib??ric en uns 60 Km de longitud i 1200 km?? d'extensi??. No poseeix una altitud molt elevada, ja que les seves muntanyes apenes superen els mil metres com el pic de la R??pita (1.106 metres), l'alt del Pinar (1.101 metres) o el pic Espad?? (1.083 metres).

[edita] Hist??ria

Despr??s de la denominaci?? musulmana i el passatger episodi del Cid, la comarca tingu?? import??ncia capital en la Reconquesta ja que Borriana, que fou batuda en 1233 despr??s d'un asseig de dos mesos, es convertiria en centre d'operacions per a futures conquestes. La zona m??s retrassadament reconquerida fou, naturalment, la dels castells de la Serra d'Espad?? i concretament el a??cadiazgo de Eslida, que no es va rendir fins la Cuaresma de 1238, ??s a dir, poc abans de la conquesta de la ciutat de Val??ncia.

Despr??s de la Reconquesta, les f??rtils terres del pl?? foren repoblades pels cristians, rellevant a l'interior als musulmans, del qual la seva religi?? i costums foren respetades en nombroses ocasions pels pactes establerts amb el rei Jaume I. La Serra d'Espad?? fou el nucli de la fero?? resist??ncia que oferiren encap??alats per Almam??n al ser obligats a convertir-se al cristianisme en 1525: un aut??ntic ex??rcit, convocat com Creuada, fou necess??ri per a rendir-los el 19 de setembre de 1526. L'expulsi?? definitiva dels moriscos en 1609 despobl?? bona part d'aquestes terres, que encara conservaven valioses mostres del patrimoni cultural i arquitect??nic d'aquella gent, inl??s poblats sancer pr??cticament intacte.

En ??poques modernes, aquesta comarca tamb?? fou escenari d'importants fets d'armes: la Guerra de la Independ??ncia, les Guerres carlines i incl??s recentment la Guerra Civil passaren per aquestes terres amb episodis significatius. Despr??s de tot aix??, les fortificacions de la Plana Baixa, han sofert nombrosos avatars: les torres costeres i els ammurallament de les ciutats del pl?? -amb l'admirable excepci?? de Mascarell- han desaparegut quasi en la seva totalitat caigudes per el creixement urban??stic. El remot del empla??ament dels castells de la serra ha permitit, en molts casos, la conservaci?? de les seves restes, a pesar dels nombrosos fets b??l??lics en el que participaren.

[edita] Delimitacions hist??riques

La comarca de la Plana Baixa ??s de creaci?? moderna, a l'any 1983, i compr??n part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca del Baix Espad??. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Be??t "Comarques naturals del Regne de Val??ncia" publicat a l'any 1934.


Els actuals municipis d'aquesta comarca s??n:

Plana Baixa (2007)
Municipi     Poblaci??     Extensi??     Densitat
A??n 149 12,30 11,78
L'Alc??dia de Veo 228 30,70 7,42
Almenara 5.440 27,60 197,10
Les Alqueries 3.983 12,60 316,11
Artana 1.937 36,30 53,36
Betx?? 5.5684 21,40 265,60
Borriana 33.265 47,20 705,55
Eslida 892 18,10 49,28
Fondeguilla 902 28,30 31,87
La Llosa 928 10,00 92,80
Moncofa 5.551 14,50 382,82
Nules 13.737 50,50 257,56
Onda 24.140 108,40 222,69
Ribesalbes 1.321 8,60 153,60
Suera 612 22,20 27,56
Tales 1061 14,50 57,24
La Vall d'Uix?? 31.978 67,10 476,57
Vila-real 49.045 55,10 890,10
La Vilavella 3.391 6,20 546,93
Xilxes 2.713 13,60 199,48
Total 186.716 605,20 307,41
A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Plana Baixa


 
Comarques del Pa??s Valenci??
Bandera de la Ciutat de Val??ncia
Alacant?? ?? Alcoi?? ?? Alcalat??n ?? Alt Maestrat ?? Alt Millars ?? Alt Pal??ncia ?? Alt Vinalop?? ?? Baix Maestrat ?? Baix Segura ?? Baix Vinalop?? ?? Camp de Morvedre ?? Camp de T??ria ?? Canal de Navarr??s ?? Comtat ?? Costera ?? Foia de Bunyol ?? Horta Nord ?? Horta Oest ?? Horta Sud ?? Marina Alta ?? Marina Baixa ?? Ports ?? Plana Alta ?? Plana Baixa ?? Plana d'Utiel ?? Rac?? d'Adem??s ?? Ribera Alta ?? Ribera Baixa ?? Safor ?? Serrans ?? Val??ncia ?? Vall d'Albaida ?? Vall de Cofrents ?? Vinalop?? Mitj??


Aquest article sobre la Plana Baixa ??s un esborrany i ??s possible que li calga una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.