Plaça Rius i Taulet
De Viquipèdia
La plaça de Rius i Taulet és el centre administratiu de la vila de Gràcia. El campanar de 33 metres que domina la plaça des del mig és el primer que sorprèn només entrar-hi. Fou construït per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Al capdamunt hi ha la mítica "Campana de Gràcia", batejada com "la Marieta". Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta història va donar peu a la creació d'una de les publicacions més longeves de la premsa catalana. Creada per Innocenci López Bernagosi, "La Campana de Gràcia" es publicà durant 60 anys, fins l'octubre de 1934.
A la vessant mar de la plaça hi ha l'edifici de la seu del districte, construït per Francesc Berenguer. Restaurat fa pocs anys, a la façana hi destaquen dos fanals d'estil mariner i l'escut de la vila forjat amb ferro. Tres lliris blancs sobre camp blau.
Tres han estat els noms oficials que ha tingut aquesta plaça de la Vila de Gràcia: Orient, Constitució i l'actual. També té tres noms populars: "del Campanar", "de la Vila" i "d'Orient". Alguna vegada també hi hem sentit dir com en diuen "la plaça del Rellotge".
Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona 1833 - Olèrdola 1889) fou alcalde de la ciutat de Barcelona en diverses ocasions i també diputat pel partit liberal. Amb una gestió eficaç va promoure l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888. En matèria d'urbanisme, fou ell qui va configurar la Barcelona de la Restauració. Un any abans de morir li fou atorgat el títol de Marquès d'Olèrdola. (Vilarrúbia i Estrany, Josep Mª, Els carrers de Gràcia, BCN 1984).
