Pierre-Simon Laplace
De Viquip??dia
Pierre-Simon Laplace, neix el 23 de mar?? de 1749 a Beaumont-en-Auge, a la Normandia i mor el 5 de mar?? de 1827 a Par??s. Fou un brillant matem??tic, astr??nom i f??sic franc??s, ja als 24 anys se l'anomen?? "el Newton de Fran??a" per alguns dels seus descobriments. ??s particularment c??lebre per la seva obra que escrigu?? entre 1799 i 1825, Trait?? du M??canique C??leste, la qual, com a autor sostenia que
- ??oferix una completa soluci?? al gran problema mec??nic que presenta el sistema solar??
, va apar??ixer en cinc volums i fou publicat a Par??s.
Despr??s d'haver acabat els estudis a la Universitat de Caen, va trobar d'Alembert, reconegut en aquella ??poca pels seus estudis d'astronomia f??sica (moviment i taules de la Lluna; precessi?? dels equinoccis; treballs sobre la causa de les marees, la din??mica, etc.) i de matem??tiques (desenvolupament del c??lcul integral i diferencial; derivades parcials...) aix?? com per a la seva participaci?? amb Diderot a la posada en marxa de l'Enciclop??dia. D'Alembert va recon??ixer molt r??pidament el talent de Laplace, recolzant-lo en les seves investigacions. A m??s, se'l va anomenar professor de matem??tiques a l'escola militar, per tal de qu?? pogu??s desenvolupar els seus propis estudis.
Laplace va ser un dels primers savis a interessar-se de molt a prop per la q??esti?? de l'estabilitat a llarg termini del sistema solar. Les interaccions gravitat??ries complexes entre el Sol i els planetes coneguts en aquella ??poca no semblaven admetre una descripci?? anal??tica simple. A m??s a m??s, Newton ja havia pressentit aquest problema despr??s d'haver observat certes irregularitats en el moviment de certs planetes. Tanmateix, aquest ??ltim en va deduir que una intervenci?? divina era necess??ria per tal d'evitar la dislocaci?? del sistema solar.
En el seu segona gran obra Exposition du systeme du monde (Par??s, 1796) formul?? la "hip??tesi nebular", l'origen de la qual ell sembla atribuir a Buffon, aparentment desconeixia que Immanuel Kant se li havia avan??at parcialment en el seu obra Allgemeine Naturgeschichte (Hist??ria General de la Naturalesa), publicada el 1755. Laplace va resumir en un cos de doctrina els treballs separats de Newton, Halley, Clairaut, d'Alembert i Euler sobre la gravitaci?? universal, i va concebre, sobre la formaci?? del sistema planetari, la teoria que duu el seu nom.
Els seus treballs sobre f??sica, especialment els estudis sobre els fen??mens capil??lars i l'electromagnetisme li van permetre el descobriment de les lleis que duen el seu nom. Es va interessar tamb?? per la Teoria de funcions potencials, demostrant que algunes d'elles eren solucions d'equacions diferencials.
Laplace va desenvolupar igualment la teoria de la probabilitat en la Teoria anal??tica de les probabilitats, la introducci?? de la qual ??s intitulada Prova filos??fica sobre les probabilitats (1814: els seus primers treballs sobre probabilitat daten de 1771-1774. Es destacable el redescobriment despr??s de Bayes de les probabilitats inverses, (Llei de Bayes-Laplace), avantpassat de l'estad??stica inferencial. Va ser el primer a publicar el valor de la integral de Gauss. Va estudiar la transformaci?? de Laplace encara que Heavyside va desenvolupar aquest procediment de manera completa. Aix?? mateix, es va adherir a la teoria de Lavoisier amb el qual va determinar les temperatures espec??fiques de diverses subst??ncies amb ajuda d'un calor??metre de la seva pr??pia factura.
