Pic??
De Viquip??dia
El Pic?? (llat?? Picenum) fou una regi?? d'It??lia durant l'antiga Roma. Fou el pa??s del picentins (picentini) o picens (piceni), nom convencional, mentre la branca despla??ada al sud entre Cap??nia i Luc??nia s'anomenen picentes per distingir-los del picentins del Picenum.
Era una regi?? al centre d'It??lia a la costa de la mar Adri??tica entre la desembocadura de l' Aesis i la del Matrinus, arribant a l'interior fins als Apenins. Tenia a l'oest el pa??s dels umbres i dels sabins, al sud el pa??s dels vestins, i al nord el territori dels gals s??nons (aquest districte fou incl??s despr??s a la prov??ncia d'??mbria per?? considerat del Picenum per alguna autors com Polibi i Livi que esmenten el Ager Gallicus com a part del Picenum). Passava per Picenum la via Val??ria.
La prov??ncia del Picenum fou establerta per August com a cinquena regi?? d'It??lia (sense el territori dels gals s??nons que fou incl??s a l'??mbria). A la part sud hi vivia un poble anomenat els pretutis (praetutii) que presentaven diferencies amb els picens; el territori entre els rius Vomanus i Matrinus formava un districte especial anomenat Ager Hadrianus.
El 380 aC es va establir una col??nia d'exiliats grecs siracusans a Ancona i es l'??nic fet conegut de l'historia del Picenum fins el seu contacte amb Roma. Per la seva proximitat amb els gals, Roma va buscar l'alian??a dels picentins i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picens. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes mes poblats d'Italia.
El pa??s fou ocupat militarment pels c??nsols Sempronius Sophus i Appius Claudius en una sola campanya el 268 aC, sense trobar resist??ncia; les causes de la guerra son desconegudes; en aquell moment nom??s els sal??lentins i els picens no havien estat sotmesos a Roma i conservaven una real independ??ncia.
Despr??s del 268 aC van esdevenir subjectes aliats de Roma. El seu territori fou afectat per la segona guerra p??nica per?? no s'esmenta als picens com aliats dels cartaginesos (si ho foren els picentes).
El poble no apareix de fet a l'historia fins a la guerra social, el 91 aC. Les hostilitats es van iniciar a Asculum que era considera capital del Picenum; a aquesta ciutat foren assassinats el proc??nsol Q. Servilius i el seu llegat Fronteius, i aix?? fou la senyal de revolta general. El primer atac de Cneus Pompeius Strabo contra la ciutat fou rebutjat (90 aC) i el general casi be fou expulsat de Picenum mentre els altres exercits romans estaven ocupats lluitant contra els mars i els pelignes. El seg??ent any fou atacada de nou i el general dels picens Judacilius va dirigir un llarg enfrontament que va acabar amb la rendici?? d'Asculum seguida de tot el Picenum (89 aC). Llavors van rebre la ciutadania romana com un dels resultats de la guerra.
A la guerra civil el 49 aC C??sar va ocupar sense lluita la regi?? que es va declarar al seu favor; els pompeians es van retirar d' Auximum i Asculum on tenien guarnicions.
A la guerra civil entre Vespasi?? i Vitel??li el 69, el darrer va ocupar la prov??ncia sense resist??ncia.
Picenum va restar prov??ncia durant tot l'Imperi per?? sembla que la seva poblaci?? es va reduir. Vers el segle II la prov??ncia apareix unida administrativament amb un districte anomenat Flam??nia (per on passava la via Flam??nia) i les dues entitats van formar una prov??ncia que abra??ava tota la franja de l'??mbria al llarg de la costa de la mar Adri??tica, i el territori dels sabins, vestins, pelignes i mars. Aquesta prov??ncia ampliada apareix al Liber Coloniarum sota el nom de Picenum, incloent ciutats com Alba, Nursia, Nomentum, Fidenae, i Tibur. Per?? aquesta uni?? fou temporal i al segle III Flam??nia i Val??ria es van separar de Picenum, i aquesta mateixa prov??ncia es va dividir en dues: Picenum Suburbicarium, (o simplement Picenum), que corresponia pr??cticament a la prov??ncia (cinquena regi??) creada per August; i Picenum Annonarium, que corresponia al territori entre el Aesis i el Rubic?? (l'antic Gallicus Ager), separat de l'??mbria.
A partir del 404 Ravenna va esdevenir capital imperial i aix?? va contribuir a evitar la decad??ncia de la prov??ncia.
La regi?? va passar als ostrogots per?? l'emperador bizant?? Justini?? I i va enviar als seus generals. Auximum, considerada la capital, fou teatre de lluites, fins que finalment fou conquerida per Belisari. Picenum va formar part de l'Exarcat de Ravenna quant aquest es va crear.
Durant el govern grec va sorgir el nom de Pent??polis per la regi?? que comprenia bona part del Picenum, aix?? anomenada per tenir cinc ciutats principals. Els longobards la van ocupar el 751 per?? els francs van anar a It??lia el 754 i el rei dels francs la va donar al Papa despr??s de la derrota del rei Astolf.
[edita] Rius
- Matrinus (La Piomba) l??mit entre el Picenum i el pa??s dels vestins
- Vomanus (Vomano), l??mit entre el districte d'Ager Hadrianus i els pretutis
- Batinus (Tordino o Trontino) a Interamna (moderna Teramo)
- Truentus (Tronto) a Asculum (moderna Ascoli)
- Tinna (Tenna)
- Flusor (Chienti)
- Potentia (Potenza)
- Misio o Misius (Musone)
- Aesis (Esino) entre Ancona i Sena Gallica (Senigaglia) que formava el l??mit provincial al nord entre Picenum i ??mbria.
[edita] Ciutats
- Matrinum, a la desembocadura del riu del mateix nom, port d'??dria
- Castrum Novum, a la desembocadura del riu Batinus
- Castrum Truentium o Truentum, a la desembocadura del riu Truentus
- Cupra Maritima
- Castrum Firmanum (moderna Porto di Fermo) a la desembocadura del rierol Leta.
- Potentia (moderna Santa Maria a Potenza) a la desembocadura del riu Potentia
- Numana (Umana o Numana)
- Ancona
- Auximum (Osimo)
- Cingulum (Cingoli)
- Firmum (Fermo)
- Asculum (Ascoli)
- Interamna (Teramo) capital dels pretutis
- Adria (Atri)
- Beregra (Civitella di Tronto)
- Cupra Montana
- Cluana
- Novana
- Faleria (Fallerone)
- Urbs Salvia (Urbisaglia)
- Tolentinum (Tolentino)
- Septempeda (San Severino)
- Treia (Treja)
- Ricina
- Pausulae
- Pollentia
Fou el lloc de neixement de persones tan notables com Gneu Pompeu Magne i del seu pare Pompeu Estrab??.