Pere de Cardona (arquebisbe)
De Viquipèdia
| 36è President de la Generalitat de Catalunya | |
|---|---|
| 1482 - 1485 | |
| Nascut | ? |
| Mort | 11 d'abril de1530 Alcover |
| Càrrec eclesiàstic | Bisbe d'Urgell |
Pere (Folc) de Cardona. Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Era fill bastard de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i germà del futur comte Joan Ramon Folc IV qui s'implicà a favor del rei a la guerra civil catalana i resistí al setge de Girona amb la reina i l'infant Ferran I.
Pere estudia a l'orde benedictina i exercí d'abat a Santa Maria de Lavaix i Sant Benet de Bages. Al morir el seu oncle i bisbe d'Urgell, Jaume de Cardona i de Gandia, Pere ocupà el seu lloc al bisbat.
Essent bisbe d'Urgell és escollit diputat pel braç eclesiàstic l'1 d'agost de 1482. En la seva condició de bisbe, participà a la conquesta, per ordre reial, del comtat de Pallars Sobirà contra el seu cosí Hug Roger II de Pallars Sobirà qui havia estat contrari al rei durant la guerra civil catalana. En aquesta campanya anava acompanyant al seu pare qui afegiria les posessions del comtat de Pallars Sobirà a les de Cardona.
Durant el seu període de president destaquen els nous enfrontaments entre la Diputació i el Consell de Cent barcelonès.
Persona culta i influent, hostatjà al seu palau de Barcelona a personalitat polítiques com Carles I d'Espanya o Francesc I de França. Va ser protector de la cultura donant suport a artistes i a l’edició de llibres, entre ells una versió dels Usatges de 1505.
El 23 de maig de 1515 es nomenat arquebisbe de Tarragona, màxima autoritat eclesiàstica de la península.
Amb la mort de Ferran II en 1516 i l’absència del territori del seu successor Carles I, es produeix un buit de poder que és aprofitat pel nobles per millorar el seu poder. S'incrementa el clima de violència, no funciona la reial audiència i, fins i tot, es tem per un atac dels pirates. Finalment el rei torna i després d’una estància a Barcelona, nomena a Pere Folc de Cardona com lloctinent de Catalunya el 10 d'abril de 1521. Des de la responsabilitat de lloctinent ha de protegir la frontera francesa, per on va patir una invasió frustada al 1521. El mateix any va haver de defensar Amposta d'un atac dels pirates. Comptava per a aquestes lluites amb el suport del seu nebot i President de la Generalitat, Lluís de Cardona i Enríquez, qui anys més tard el succeirà com a arquebisbe.
Va morir a Alcover, on s'havia refugiat de la pesta, l'11 d'abril de 1530. Està enterrat a la catedral de Tarragona.
| Precedit per: Berenguer de Sos |
President de la Generalitat de Catalunya 1482–1485 |
Succeït per: Ponç Andreu de Vilar |
| Precedit per: Alfons d'Aragó |
Arquebisbe de Tarragona 1515–1530 |
Succeït per: Lluís de Cardona i Enríquez |
| Lloctinent de Catalunya 1521–1523 |
Succeït per: Antonio de Zúñiga |
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
