Perdicas II
De Viquipèdia
Perdicas II (Perdiccas, Περδίκκας) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Alexandre I de Macedònia vers el 454 aC encara que les diverses noticies dels autors antics donen marge per establir altres dates. Dexip i Eusebi de Cesarea diuen que va regnar 22 o 23 anys, Teopomp diu que 35 anys, i la crònica de Paros (seguint a Nicomedes d'Acantos, 41 anys.
El seu nom apareix a la història durant la guerra del Peloponès, quan ja portava un temps al tron; anteriorment tenia bones relacions amb els atenencs que probablement li van concedir la ciutadania atenenca pels serveis del seu pare Alexandre durant la guerra contra Pèrsia.
Com que els atenencs no van combatre al seu germà Filip, ni al cap macedoni Derdes, revoltats, Perdicas es va girar contra Atenes i va esclatar la guerra oberta; el 432 aC els atenencs van enviar una flota en suport de Filip i Derdes contra Perdicas, i aquest va donar suport a Potidea que s'havia sostret del jou atenenc; Perdicas va enviar ambaixadors a Esparta i Corint per demanar a aquestos estats de fer la guerra a Atenes i encara que durant un temps les negociacions no van portar a cap resultat, els atenencs tampoc van aconseguir gaire cosa: Therma fou ocupada però Pidna, assetjada va resistir; finalment es va signar un tractat que tenia per objecte deixar a Atenes les mans lliures contra Potidea.
Perdicas no va tardar en trencar l'acord i va enviar un cos de cavalleria en ajut de Potidea, encara que aquestes tropes no van aconseguir distreure als atenencs; la guerra va seguir fins el 431 aC quan Nimfòdor d'Abdera va obtenir un tractat de pau per el qual Therma era restituïda a Macedònia. Llavors Perdicas va donar un minse suport al general Foció contra els calcídids, però va enviar secretament ajut als ambraciotes i els seus aliats en l'expedició contra Acarnània.
El 429 aC el rei dels odrisis de Tràcia, Sitalces, va envair Macedònia amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes, amb l'objecte declarat d'establir al tron a Amintes III de Macedònia\Amintes, fill de Filip i nebot de Perdicas. Aquest no va poder presentar resistència efectiva als odrisis i es va haver d'acontentar amb atacs aïllats amb la cavalleria lleugera i a tallar els seus subministraments. L'exèrcit odrisi, massa nombrós, va poder saquejar Macedònia sense oposició i ocupar les ciutats menors, però al no tenir la cooperació de la flota atenenca, i després d'estar un temps a Calcídia, va haver de retornar per manca de provisions. Seutes, el nebot de Sitalces, que havia estat subornat per Perdicas, fou l'element principal en aquesta decisió del rei traci. Seutes va rebre la ma de Estratonice, germana de Perdicas, en recompensa.
Durant els anys següents no apareix esmentat encara que les relacions amb Atenes van romandre hostils. Fou Perdicas que va obtenir l'expedició de Bràsides (424 aC) a Macedònia i Tràcia; només arribar el general espartà a Macedònia, Perdicas va reprendre una guerra que lliurava contra Arribeu, rei dels lincestes. Bràsides va unir les seves forces amb les del rei macedoni, però aviat va jugar un paper de mediador i finalment va signar un tractat amb Arribeu que va molestar molt a Perdicas, i aquest va retirar els subministraments que havia promès als espartans i no va participar a les operacions de Bràsides a la Calcídia i Tràcia.
El 423 aC es va signar una treva d'un any entre Esparta i Atenes i Bràsides va suspendre les operacions; llavors Perdicas va aconseguir el seu ajut per reprendre la campanya contra Arribeu de Lincestis; també va aconseguir el suport d'un cos d'il·liris però aquestos es van passar sobtadament als licenstes, i les forces macedonis, alarmades, van quedar preses del pànic, obligant al rei macedoni a una retirada deixant als espartans en mans de l'enemic; Bràsides va salvar el seu exercit amb una genial retirada, però els espartans van considerar llavors a Perdicas com enemic i poc després es va produir la ruptura. Així que poc abans del 421 aC Perdicas va signar la pau amb Atenes abandonant l'antiga aliança espartana.
El feble suport de Perdicas va contribuir al fracàs de l'exèrcit atenenc a la Calcídia. El 418 aC Perdicas, en secret, va entrar a la lliga formada per Esparta i Argos el que va portar a la renovació de la guerra amb Atenes, però sense cap resultat destacat. Més tard tornava a ser aliat d'Atenes sense cap referència a les circumstancia que l'havien fet canviar de bàndol encara que sembla clar que s'unia a una o altre part bel·ligerant segons els seus propis interessos.
D'acord a Tucídides vivia encara el 414 aC i probablement va morir al final d'aquell any o començament del 413 aC. El va succeir el seu fill bastard Arquelau I. Perdicas va estar casat amb una dona de nom Cleòpatra.
 |
Аrgéada | Caranos • Comos • Perdicas I • Argeu I • Filip I • Аеrop I • Alcetes I • Аmintes I • Аlexandre I • Perdicas II • Arquelau I • Orestes i Aerop II • Arquelau II • Amintes II • Pausànies • Amintes III • Argeu II • Amintes III • Alexandre II • Ptolomeu I1 • Perdicas III • Amintes IV • Filip II • Alexandre III el gran • Antipater1 • Filip III Arrideu2 • Alexandre IV2 • Perdicas d'Orèstia1 • Antípater1 • Polipercó1 • Cassandre1 |
| Antipàtria | Cassandre • Filip IV • Alexandre V • Antípater I | |
| Аntigònida | Demetri I Poliorcetes • Lisímac de Tràcia i Pirros d'Epir • Ptolemeu II Ceraune • Meleagre • Antípater II Etèsies • Sostenes • Antígon II Gònates • Demetri II • Antígon III Dosó • Filip V • Perseu | |
|
1 Tan sols regent de Macedònia 2 Tan sols rei titular |
