Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Per?? - Viquip??dia

Per??

De Viquip??dia

Rep??blica del Per??
Bandera del Per?? Escut del Per??
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Firme y feliz por la uni??n
Localitzaci?? delPer??
Idiomes oficials Castell??1
Capital Lima
12?? 3' S, 77?? 2' O
Ciutat m??s gran Lima
Govern
President
Vicepresident
Primer Ministre
Rep??blica
Alan Garc??a P??rez
Luis Giampietri Rojas
Jorge del Castillo G??lvez
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)

1.285.220 km?? (19??)
8,8%
Poblaci??
 - Estimaci?? 2005
 - Cens
 - Densitat

26.152.265 (39??)
-
21 hab/km?? (151??)
Moneda Nou sol (PEN)
Fus horari
 - Estiu (DST)
(UTC-5)
(UTC-5)
Independ??ncia
d'Espanya

28 de juliol del 1821
Himne nacional Somos libres se??moslo siempre (Som lliures, siguem-ne sempre)
Domini internet .pe
Codi telef??nic +51
Gentilici Peru??, peruana
1 El qu??txua, l'aimara i altres lleng??es s??n cooficials a les regnions on s??n predominants.

* Membre de l'ONU i l'OEA.


Mapa f??sic del Per?? (angl??s)
Mapa f??sic del Per?? (angl??s)

El Per?? (Piruw en qu??txua, en aimara: Piruw)) ??s una rep??blica de l'oest d'Am??rica del Sud que limita al nord amb l'Equador i Col??mbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bol??via, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oce?? Pac??fic. El Per?? ??s ric en antropologia cultural i ??s conegut com el bressol de l'Imperi inca. La capital ??s Lima, amb m??s de sis milions d'habitants, i les ciutats principals s??n Arequipa, Trujillo i Chiclayo, amb m??s de mig mili??.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

La paraula Per?? deriva de Bir??, el nom d'un governador local que va viure prop del Golf de Sant Miquel, Panam??, durant la primera meitat del segle XVI. Quan els seus dominis van ser visitats, pels exploradors espanyols, el 1522, eren la part m??s al sud del "Nou M??n" on els europeus havien arribat. Aix??, quan Francisco Pizarro va explorar les regions m??s al sud, aquestes foren designades Bir?? o Per??. La Corona Espanyola li va donar al nom un estatus legal el 1529 a la Capitulaci?? de Toledo, la qual va designar al llavors recent confrontat Imperi Inca com la prov??ncia del Per??. Sota el mandat espanyol el pa??s va adoptar la denominaci?? de Virregnat del Per??, la qual es va convertir en Rep??blica del Per?? despr??s de la independ??ncia.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria del Per??

Abans de l'arribada dels espanyols al Per?? hi va haver diverses cultures preincaiques i, m??s tard, l'Imperi inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final d'aquella d??cada el Per?? va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Per?? es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, gr??cies a una alian??a entre l'ex??rcit Argentina de Jos?? de San Mart??n i l'ex??rcit de Nova Granada de Sim??n Bol??var. El primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Per?? i Bol??via van estar units en una Confederaci??, que es va dissoldre despr??s del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.

A finals del segle XIX el Per?? es va involucrar amb Bol??via en la Guerra del Pac??fic contra Xile, at??s que existia un tractat de defensa m??tua. En finalitzar aquesta guerra es va iniciar un per??ode de "reconstrucci?? nacional", de calma relativa, que va acabar despr??s del govern d'Augusto B. Legu??a. Durant el segle XX el pa??s va experimentar diversos cops d'estat i gran inestabilitat econ??mica i crisi social. La democr??cia es va restaurar en la d??cada dels noranta.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Fins al 2002 el Per?? estava dividit en 24 departaments. Avui, el territori peru?? est?? dividit en 25 regions. Aquestes regions estan subdividides en prov??ncies, les quals estan integrades per districtes. Hi ha 180 prov??ncies i 1747 districtes en el Per??.

La Prov??ncia de Lima, localitzada a la costa central del pa??s, es ??nica, ja que no pertany a cap regi??. La ciutat de Lima est?? localitzada en la prov??ncia, tamb?? coneguda com a Lima Metropolitana.

Mapa pol??tic

  1. Amazonas
  2. Ancash
  3. Apur??mac
  4. Arequipa
  5. Ayacucho
  6. Cajamarca
  7. Cusco
  8. Huancavelica
  9. Hu??nuco
  10. Ica
  11. Jun??n
  12. La Libertad
  13. Lambayeque
  14. Lima
  15. Loreto
  16. Madre de Dios
  17. Moquegua
  18. Pasco
  19. Piura
  20. Puno
  21. San Mart??n
  22. Tacna
  23. Tumbes
  24. Ucayali

Callao, tot i tenir nom??s una prov??ncia, tamb?? ??s una regi?? per si mateixa.

[edita] Geografia

Les planes de la costa del Pac??fic estan separades de les terres baixes i selv??tiques de la conca de l'Amazones per l'alta serralada dels Andes, al centre del pa??s, que culminen al Huascar??n (6.768 m). A la frontera amb Bol??via trobem el Titicaca, el llac navegable m??s alt del m??n, a 3.821 d'altitud. Els rius principals s??n el Mara????n i els seus afluents Ucayali i Napo, que van a parar a l'Amazones.

[edita] Economia

Moneda corrent de plata d'un Sol de 1889. Lema: Ferm i feli?? per la uni??.
Moneda corrent de plata d'un Sol de 1889. Lema: Ferm i feli?? per la uni??.
Distintes varietats de Dacses peruans.
Distintes varietats de Dacses peruans.

Un important sector de la poblaci?? peruana viu dels serveis, de l'explotaci?? i exportaci?? dels recursos naturals. Els indicadors macroecon??mics indiquen importants zones d'industrialitzaci?? que es v??nen generant com producte d'una inversi?? col??lectiva el que es coneix com "fen??mens de creixement" en diversos llocs del pa??s, especialment en la part sud del pa??s. El Per?? a causa de la seva riquesa en recursos naturals, es constitueix en un important lloc per a la inversi??. Cal destacar el nivell de creixement econ??mic registrat en el tercer trimestre que sobrepassa les expectives de creixement econ??mic arribant a 9,6%. En l'actualitat el Per?? ??s un dels 10 pa??sos de major creixement macroecon??mic a nivell mundial, segons fonts del FMI (2005-2006). D'acord al publicat al setembre de 2006 per una empresa d'estudis de mercat, M??trica, per al per??ode 2003-2006, qui es trobaven en els segments D i E de la poblaci??, van disminuir el 21 % i el 19 % respectivament. El segment A es va incrementar en 44 %, el B igualment va incrementar en 9 % i el C tamb?? va augmentar en 25 %, el que significa una disminuci?? de la pobresa i una tend??ncia a l'increment de la classe mitja del pa??s i d'un major poder adquisitiu de la poblaci??, en resum i segons informes estad??stics la pobresa extrema al Per?? s'hauria redu??t en un 6 per cent en el per??ode 2001-2005 i la pobresa en un 5 per cent. No obstant, la desigualtat en els ingressos segueix sent molt important; en l'any 2002, el Per?? era la novena economia m??s desigual d'Am??rica i la vint?? segona a nivell mundial, amb un coeficient de Gini de 54,6 respecte al 49,8 de el 2000.

[edita] Demografia

Creixement de la poblaci?? peruana.
Creixement de la poblaci?? peruana.

Per?? ??s un dels tres pa??sos d'Am??rica on la poblaci?? ind??gena es majoria (els altres pa??sos s??n Bol??via i Guatemala. Els dos grups ??tnics ind??genes m??s grans s??n els qu??txues i els aimar??. Els mestissos representen el 37% de la poblaci??.

[edita] Lleng??es

Al Per?? l'espanyol i el qu??txua s??n les lleng??es oficials. L'espanyol ??s utilitzat pel govern, els mitjans de comunicaci??, l'educaci?? i el comer??, encara que el govern ha comen??at a ensenyar el qu??txua en les escoles p??bliques.


[edita] Religi??

Al Per??, la religi?? m??s important ??s el cristianisme: m??s del 80% de la poblaci?? es declara cat??lica situant-lo entre els pa??sos amb major nombre de fidels cat??lics en el m??n juntament amb Brasil, Filipines, i M??xic, mentre que la major part de la resta de la poblaci?? professa alguna altra denominaci?? cristiana, principalment protestant. Existeixen tamb?? aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme s??n escassos.

Una de les manifestacions religioses m??s importants ??s la solemnitat de la process?? del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Per?? i surt en process?? pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Per??, com a la resta de Llatinoam??rica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, aix?? com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de D??u del Carme o la Verge de la Porta.

[edita] Educaci??

Al Per??, el sistema educatiu t?? tres nivells b??sics: l'educaci?? inicial, que opcionalment pot comen??ar-se als dos anys, per?? generalment, als tres; l'educaci?? prim??ria que dura sis anys, amb un mestre per a cada sal?? generalment, i la secund??ria de cinc anys, on es d??na la polidoc??ncia. L'idioma angl??s es troba dintre del curr??culum oficial del Ministeri d'Educaci??, encara que si el centre educatiu est?? vinculat amb algun altre pa??s, l'idioma estranger sol variar. L'educaci?? superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedag??gics, etc. Per a ingressar a aquests centres, ??s indispensable donar un examen d'admissi??, encara que la dificultat d'aquest, dep??n de l'exig??ncia de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a m??s de 100 mil alumnes en tot el pa??s.

[edita] Cultura

La cultura popular del Per?? ??s el resultat d'una fusi?? de cultures, constitu??da principalment per la incaica i la hisp??nica. A m??s d'altres cultures prehisp??niques com les amaz??niques, que no van estar integrades a l'imperi inca. Aquest mestissatge cultural tamb?? ha estat enriquit per les aportacions d'altres tantes cultures del m??n que s'han assentat en el Per?? al llarg de la seva hist??ria; els africans, europeus no hispans, i asi??tics. Junts han donat lloc a una de les cultures m??s riques i variades.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Per??


 
Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Argentina Bol??via Bol??via Brasil Brasil Col??mbia Col??mbia Equador Equador Guyana Guyana Paraguai Paraguai Per?? Per?? Surinam Surinam

Uruguai Uruguai Vene??uela Vene??uela Xile Xile

Depend??ncies: Malvines Illes Malvines | Fran??a Guaiana Francesa

En altres lleng??es