Pensament
De Viquip??dia
El pensament ??s el producte de la ment en l'acte de pensar, ??s a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell. En tant que activitat fonamental de l'??sser hum??, ??s estudiat per diverses disciplines, entre les que destaquen la filosofia i la psicologia. L'objectiu b??sic del pensament ??s dotar de significat al m??n exterior i a un mateix, manipulant la informaci??. La intel??lig??ncia ??s l'habilitat personal per pensar d'una manera m??s efectiva. Segons la concepci?? emprada, un pensament pot ser sin??nim d'idea o l'acte de produir-la
Taula de continguts |
[edita] Components del pensament
El pensament ??s una operaci?? complexa que consta de diversos components. Els m??s reconeguts s??n els seg??ents:
[edita] La percepci??
En contra del racionalisme, que considerava els sentits enganyosos, es pensa que la percepci?? juga un paper fonamental proveint de dades el pensament. La percepci?? va m??s enll?? de la simple sensaci??, ??s l'ordenaci?? que fa el cervell del que li arriba mitjan??ant el m??n exterior a trav??s de la vista, l'o??da, el tacte, l'olfacte o el gust. Per l'empirisme ??s la font fonamental del coneixement.
[edita] La mem??ria
La mem??ria permet emmagatzemar pensaments sota la forma de records i recuperar-los quan ??s necessari. ??s b??sica per a la superviv??ncia i possibilita l'aprenentatge. La mem??ria condiciona en part la percepci??, donant un significat o un altre a all?? nou per encabir-ho dins el sistema general de pensament. S'acostuma a distingir entre mem??ria a curt termini i a llarg termini.
[edita] Consci??ncia
??s la sensaci?? de ser un subjecte i d'estar despert per poder pensar. S'oposa a l'inconscient, postulat per Sigmund Freud. Interv?? en el pensament com a centre ordenador de tots els altres components. Inclou la sensaci?? de tenir un cos, d'ocupar un espai material.
[edita] Emocions
Per b?? que la tradici?? ha oposat ra?? i emocions, ??s clar que aquestes influeixen a l'hora de formular un pensament. El sentiment s'emmagatzema junt al record i permet la transformaci?? posterior d'aquest. Per aix?? un record considerat positiu t?? m??s possibilitats de ser evocat. Quant m??s forta ??s una emoci??, m??s afecta la concepci?? posterior, aix?? un trauma pot bloquejar la percepci?? de determinades experi??ncies
[edita] Tipus de pensament
Els pensaments es poden classificar segons els seg??ent criteris b??sics:
- conceptualitzaci??: l'objecte o esdeveniment rep un nom i un significat b??sic, ??s reconegut pel cervell (si hi ha hagut experi??ncia pr??via) o incorporat al record
- judici:s'afirma o nega alguna cosa referent a un fet, s'estructura en forma de proposici?? o frase
- raonament: es troba la relaci?? entre dues idees
- l??gic: la majoria de pensaments segueixen les regles de la l??gica, excepte aquells que deliberadament cauen en l'absurd (usat com a font d'inspiraci?? per trobar alternatives noves als problemes)
- deductiu: va del general al particular, propi de la ci??ncia
- inductiu: fa una generalitzaci?? a partir d'exemples, crea una norma
- anal??tic: separa una situaci?? en diferents elements
- sint??tic: es crea un conjunt amb significat propi que va m??s enll?? de la suma de les parts
- irracional: en principi tots els pensaments s??n racionals ja que provenen de la ment, per?? s'usa aquest terme per parlar d'aquells on predomina el subconscient
[edita] Llenguatge i pensament
La relaci?? entre llenguatge i pensament ??s una de les q??estions per resoldre de les ci??ncies cognitives. Els pensaments es comuniquen mitjan??ant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que tamb?? es codifica mitjan??ant aquets, ??s a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. Con??ixer un objecte implica donar-li nom i les relacions jer??rquiques entre els judicis inclouen connectors ling????stics.El llenguatge permet l'abstracci??, generalitzar m??s enll?? de l'experi??ncia del moment i possibilita pensaments superiors, allunyats dels animals.El generativisme intentava arribar a entendre les regles del llenguatge universal que vehicula el pensament m??s enll?? (o abans) de cada idioma particular.
A m??s a m??s, segons la Hip??tesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el m??n d'una determinada manera, la manera de pensar dep??n absolutament de l'idioma: no es percep all?? que queda fora de l'abast del llenguatge. Per aix?? dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet f??sic sigui id??ntic. Com que cada persona t?? unes connotacions ??niques per al seu l??xic, ??s impossible una transmissi?? completa del pensament. Ludwig Wittgenstein va afirmar que "els l??mits del meu llenguatge s??n els l??mits del meu m??n" al??ludint a aquest fet.
Alguns neur??legs s'oposen afirmant que si b?? el pensament es transmet mitjan??ant el llenguatge, no es codifica amb aquest, ja que una neurona transmet impulsos el??ctrics que s??n la subst??ncia del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A m??s el llenguatge ??s lineal, mentre que sovint la percepci?? ??s global i simult??nia.
