Pedum
De Viquipèdia
Pedum fou una antiga ciutat del Latium i membre de la lliga llatina de les trenta ciutats. Estava situada entre Tibur i Praeneste. La seva identificació amb la moderna Gallicano, no està plenament confirmada tot i que es molt probable, però també podria ser Zagarolo i altres ciutats de la rodalia.
Ja es esmentada per Dionís com una de les ciutats de la Lliga Llatina contra Roma del 493 aC. El 488 aC fou conquerida temporalment per Coriolà, i es esmentada juntament amb Labicum i Corbió. No torna a aparèixer fins el 358 aC quan els gals van acampar a la seva rodalia i foren derrotats pel dictador C. Sulpicius.
Durant la gran guerra llatina Pedum fou una de les principals ciutats dels llatins però no es esmentada als inicis de la guerra però sens dubta hi va prendre part. El 339 aC fou assetjada pels romans (cònsol Emili) i fou defensava per forces pròpies i dels aliats de Tibur, Praeneste, Velitres, Lanuvium, i Antium. Emili va desistir però al següent any Camil i va repetir el setge; aquesta vegada només van arribar a temps les forces de Tibur i Praeneste i foren derrotats per Camil davant Pedum que fou presa per assalt immediatament després.
Al final de la guerra els habitants de Pedum, com alguna altra ciutat llatina, van obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi.
Va entrar en decadència i la ciutat va desaparèixer al cap de pocs anys. El nom d' Ager Pedanis es esmentat per Ciceró i Horaci però al temps de Plini el Vell ja s'havia perdut.
