Pedra de Rosetta
De Viquip??dia
'
La pedra de Rosetta ??s una pedra de granit fosc (sovint identificada err??niament com a basalt) on hi ha gravat, en dues lleng??es diferents (eg??pcia i grega), per?? en tres escriptures (jerogl??fica hier??tica, dem??tica eg??pcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jerogl??fics egipcis, el 1822, per Jean-Fran??ois Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducci?? d'altres texts jerogl??fics. La pedra es troba actualment al Museu Brit??nic.
El desxiframent de la Pedra de Rosetta
El 1822 Champollion va descobrir la manera de llegir els jerogl??fics egipcis mitjan??ant l???estudi del contingut de la pedra de Rosetta, un monolit on hi figurava inscrit un missatge en tres idiomes antics: grec, dem??tic i jerogl??fic.
"Jo ho s??c tot per a Egipte i Egipte ho ??s tot per a mi." La vida de J. F. Champollion (1790-1832) ??s una veritable cursa contra rellotge que d??na sentit a la monumental tasca per a la qual el ling??ista franc??s es va sentir en tot moment preparat: el desxiframent dels jerogl??fics. Parlem d???un apassionat orientalista que ja amb setze anys, va manifestar la sospita que l???escriptura jerogl??fica de l???Egipte fara??nic estava directament relacionada amb el copte, el llenguatge egipci coincident amb l???era cristiana. En nom??s quatre anys, sense deixar d???investigar i aprofundir els seus coneixements de lleng??es (??rab, hebreu, persa o s??nscrit), Champollion va esdevenir membre de l???Acad??mie Delphinale de Grenoble i professor de la facultat d???hist??ria de la mateixa ciutat. Abans del seu exili a Fig??ac (1816-1817), va tenir temps de publicar el seu treball L???Egypte sous les Pharaons (1814) i d???elaborar una gram??tica i un diccionari del copte.
Des de llavors i fins el 1822, Champollion va reprendre intensament l???estudi dels jerogl??fics a Grenoble i a Par??s. La data clau en aquesta tasca fou el 22 de setembre del mateix 1822, quan l???incansable ling??ista va fer p??blic a Lettre ?? Monsieur Dacier que, tot estudiant la pedra de Rosetta, havia aconseguit el que semblava impossible: desxifrar els jerogl??fics egipcis. El 1828 viatj?? a Egipte i es dedic?? a la fren??tica recopilaci?? de material que despr??s traduiria. En vint mesos pos?? a prova in situ tots els seus coneixements. No ??s estrany, doncs, que la primera c??tedra d???egiptologia de la hist??ria es cre??s el 1831 al Coll??ge de France expressament per a Champollion. Finalment l???esgotament venc?? Champollion, per?? ni tan sols una mort prematura no imped?? que es publiquessin p??stumament ???durant m??s de deu anys??? obres que havien quedat al calaix, entre elles la Grammaire ??gyptienne i el Dictionnaire ??gyptienne.
"Je tiens l???affair!" "Ja ho tinc!" serien les primeres paraules de Champollion al seu germ??, abans de comunicar-li que era capa?? de desxifrar l???escriptura sagrada de l???Antic Egipte. Tot seguit patiria un desmai com a resultat de l???esgotament mental. Amb l???ajuda dels gravats de la pedra de Rosetta, que oferien un mateix text tradu??t a tres lleng??es (jerogl??fic, dem??tic i grec), Champollion acabava de demostrar que l???escriptura jerogl??fica no era exclusivament simb??lica com err??niament s???havia cregut des de feia segles.
Com ho va fer? En primer lloc va comparar el nombre de car??cters egipcis amb el de paraules gregues: 1419 car??cters egipcis i 486 paraules gregues; per tant, els jerog??flics no podien representar paraules, sin?? fragments de paraules. A m??s, es va fixar especialment en aquells grups de s??mbols jerogl??fics que apareixien encerclats (cartutxos) i que, segons es pensava, havien de designar noms de personatges regnants. Per tant, feien refer??ncia a noms propis que tant en grec com en jerogl??fic s???haurien de pronunciar de la mateixa manera. Si el text grec parlava d???una lloan??a al rei ???Ptolmis??? (Ptolomeu), descendent del general d???Alexandre Magne, no costaria gaire de localitzar els corresponents cartutxos per comprovar que, efectivament, els egipcis podien tamb?? fer refer??ncia a una entitat del m??n real (p. e. el fara??) a trav??s, no d???un, sin?? de m??s d???un s??mbol. Es podria parlar doncs de l???exist??ncia de s??mbols que representarien sons com en els nostres alfabets? El fet que la paraula ???fara????? (Ptah) i el mateix nom del fara?? (Ptolemeu) presentessin els dos mateixos s??mbols inicials (p i t), semblava respondre afirmativament a aquesta pregunta. Per refor??ar el plantejament, Champollion nom??s havia de fixar-se en noms de regents a d???altres fonts que compartissin el m??xim de lletres amb el cartutx de ???Ptolmis???. A l???obelisc de Filas hi apareixia el nom de Cle??patra, que n???oferia fins a quatre lletres comuns (p, t, o i l).
Pel que fa a la lletra T, Champollion va deduir que es podria escriure de dues maneres diferents, cosa que result?? correcta.
Aquest procediment permetia a Champollion d???anar confeccionant un primer alfabet de s??mbols fon??tics (fonogrames), amb el qual es va aventurar a desxifrar m??s cartutxos, com aquest:
Las letras que conoc??a eran las siguientes:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 A L ? S E ? T R ?
Les lletres que coneixia eren les seg??ents:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 A L ? S E ? T R ?
Aix??, va deduir que aquest nom era el d???ALKSENTRS (Alexandre), i va afegir 3 s??mbols nous al seu diccionari.
Mitjan??ant aquest procediment, en poques setmanes, estudiant nombrosos cartutxos disponibles no tradu??ts encara, va arribar a definir al voltant de 100 signes jerogl??fics.
Pero no van acabar aqu?? els seus descobriments. Els jerogl??fics no eren pas tan senzills.
Imatges que representen sons L?????xit de Champollion no rau nom??s en identificar alguns signes jerog??fics amb lletres que representen sons (fonogrames), sin?? tamb?? en descobrir per qu?? s???escollien precisament aquests signes per a cada so. Aix?? ho aconsegu?? gr??cies als seus grans coneixements de copte, llengua emparentada amb l???egipci de l?????poca fara??nica. Els signes jerogl??fics no deixaven de ser figuratius (representaven objectes, com per exemple, un lle??) i va ser en expressar aquestes imatges en copte, quan Champollion va adonar-se que s???escollia la imatge per representar-ne els sons inicials. Per exemple, una ??guila per representar el so inicial "A".
La complexitat de l???escriptura jerogl??fica es feia ben palesa, ja que un mateix nom podia composar-se d???ideogrames i fonogrames. Per exemple, en el cartutx seg??ent:
representa el Sol, pronunciat RA en copte. A la pedra de Rosetta, Champollion troba el segon s??mbol tradu??t al grec per ???natalici???, que en copte es pronuncia com a MS. Finalment, els dos darrers signes ja els havia descrit al seu diccionari com a SS. Aix??, va deduir el nom de RAMSSS, Rams??s, el fara?? del gran ??xode hebreu.
Tot seguit, tradueix tamb?? el seg??ent:
L???ocell del jerogl??fic representa un ibis, que a la seva vegada ??s s??mbol del d??u egipci Thot. La traducci?? seria, doncs: THOTMSS, Tutmosis, un altre fam??s fara??.
Aquestes van ser les primeres passes de Champollion a l???hora de resoldre el misteri dels jerogl??fics. Uns anys despr??s, ???amb el sistema m??s perfeccionat???, arribaria a la conclusi?? que el jerogl??fic era un combinat complex d???ideogrames, fonogrames i determinatius (s??mbols per evitar ambig??itats). Des d???aleshores, l???egiptologia faria un bon servei de tots aquests estudis per seguir investigant.
Diccionari jerogl??fic Champollion va descobrir que els jerogl??fics representaven sons o conjunts de sons. Pretenien plasmar per escrit el llenguatge parlat. Per?? sovint els jerogl??fics ometien les vocals i per aix?? hi ha paraules que mai sabrem completament com es pronunciaven. Els jerog??fics, a m??s, es podien escriure d???esquerra a dreta, de dreta a esquerra o de dalt a baix. Per saber en quin sentit dels dos primers s???han de llegir, hem de fixar-nos si apareixen s??mbols que representin homes o animals. Si miren cap a l???esquerra, el text es llegir?? d???esquerra a dreta.
La maledicci?? dels faraons? Les dificultats en la hist??ria francesa del desxiframent de la pedra de Rosetta sovintegen i fan pensar, fins i tot, que el secret dels faraons no havia d?????sser descobert. Vegem-ne aqu?? alguns exemples:
1801: La pedra no arribaria mai a Fran??a, pa??s dels seus descobridors originals. Despr??s de la vict??ria dels brit??nics sobre els francesos a Egipte, la destinaci?? definitiva del ???bot?? de guerra??? ser?? el British Museum. 1807-1809: Una il??luminaci?? inadequada provoca estrabisme a l???ull esquerre de Champollion. 1815: L???Acad??mie Delphinale de Grenoble nega a Champollion la publicaci?? de la seva gram??tica del copte, llengua clau, segons ell, per a l???an??lisi de l???estructura jerogl??fica. 1816-1817: Champollion ??s exiliat pels mon??rquics a Fig??ac i desposse??t dels seus c??rrecs a Grenoble, per haver-se posicionat a favor de Napole?? Bonaparte. 1822: Tot just despr??s de comunicar al seu germ?? que ha comen??at a llegir jerogl??fics, Champollion es desmaia. La febre, producte dels nervis, el mantindr?? uns dies allunyat de la feina. 1832: La fatiga i una infecci?? que ha contret a Egipte, acaben amb la vida del jove Champollion. La clau de volta de tot plegat
La pedra de Rosetta ??s un convidat indispensable a la festa del naixement de l???egiptologia. Aquesta import??ncia s???origina gr??cies a l?????ltima frase del text que hi trobem gravat: ???Aquest decret ha d?????sser escrit sobre pedra amb els s??mbols de l???escriptura sagrada [jerogl??fica], popular [dem??tica] i grega???. La tranquilitat de saber que el text en l???enigm??tica llengua contenia la mateixa informaci?? que el text grec, no nom??s va engrescar Champollion, sin?? tamb?? Silvestre de Sacy (1758-1838), Thomas Young (1773-1829) o Karl Richard Lepsius (1810-1884), entre d???altres. Com veiem, tot un repte que sedu??a qualsevol.
Taula de continguts |
[edita] ??s com a met??fora
Pedra de Rosetta s'usa tamb?? com a met??fora per referir-se a alguna cosa que ??s una clau cr??tica en un proc??s de desxiframent o traducci??, o un problema dif??cil. Per exemple, La pedra de Rosetta de la immunologia, Els ritmes talamocorticals, la pedra de Rosetta d'un subconjunt de malalties neurol??giques, o L'arabidopsis, la pedra de Rosetta del temps de la floraci??.
[edita] Hist??ria de la pedra
El capit?? franc??s Pierre-Fran??ois Bouchard (1772-1832) va descobrir la pedra al port egipci de Rosetta (actualment, Raixid) el 15 de juliol de 1799.
Alguns cient??fics [1] havien acompanyat Napole?? a la campanya d'Egipte (1798-1801). Despr??s que Napole?? Bonaparte fund??s l'Institut de l'??gypte al Caire el 1798, 50 d'aquells n'esdevingueren membres. Bouchard trob?? una pedra negra mentre dirigia els treballs de construcci?? del fort Julien prop de la ciutat de Rosetta. Va entendre immediatament la import??ncia de la pedra i la va mostrar al general Abdallah Jacques de Menou, qui va decidir que havia de ser portada a l'Institut, on arrib?? l'agost de 1799.
El 1801 els francesos s'hagueren de rendir. Es va aixecar una pol??mica sobre les troballes dels cient??fics: els francesos les volien conservar, mentre que els brit??nics les consideraven requisades, en nom del rei Jordi III.
El cient??fic franc??s ??tienne Geoffroy Saint-Hilaire escrigu?? una carta al diplom??tic angl??s William Richard Hamilton amena??ant-lo de cremar totes les troballes, amb una abominable refer??ncia a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria. Els brit??nics capitularen i insistiren nom??s en el lliurament dels monuments. Els francesos intentaren amagar la pedra en una barca, malgrat les condicions de la capitulaci??, per?? no se'n sortiren. Se'ls va autoritzar a emportar-se'n les impressions que n'havien fet pr??viament abans d'embarcar-se a Alexandria.
Quan la pedra arrib?? a Gran Bretanya va ser portada al Museu Brit??nic, on roman des de 1802.
La pedra de Rosetta mesura 112 cm d'al??ada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix.
T?? inscripcions pintades de blanc, contempor??nies de l'adquisici??. A l'esquerra hi diu: Capturat a Egipte per l'Ex??rcit brit??nic el 1801, i a la dreta: Cedida pel rei Jordi III. La pedra va ser netejada pel Museu Brit??nic el 1998, per?? aquesta prova de la seva hist??ria no es va esborrar. Tamb?? es va deixar sense netejar una petita ??rea de la superf??cie al cant?? inferior esquerre, per poder comparar amb l'estat anterior.
El juliol del 2003, Egipte deman?? el retorn de la pedra de Rosetta. Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire, digu?? a la premsa: Si els brit??nics volen ser recordats, si volen recuperar la seva reputaci??, han de retornar volunt??riament la pedra, ja que ??s la icona de la nostra identitat eg??pcia.
[edita] Vegeu tamb??
- Projecte Rosetta
[edita] Enlla??os externs
Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. | |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. | |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. | |
[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies]. | |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. | |
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]]. | |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. | |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
- (angl??s) La pedra de Rosetta al Museu Brit??nic
- (angl??s) El text de la pedra, en traducci?? anglesa