Patrimoni de la Humanitat
De Viquipèdia
El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).
A data d'1 de juliol del 2007, conformen el Patrimoni de la Humanitat 851 béns, dels quals 660 són culturals, 166 naturals i 25 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 142 estats.
Un cas a part són les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, proclamades els anys 2001, 2003 i 2005; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del món, de les quals forma part la Patum de Berga o el Misteri d'Elx.
Taula de continguts |
[edita] Criteris de selecció
A finals del 2004, hi havia sis criteris en l'àmbit cultural i quatre en l'àmbit natural. El 2005 això es va modificar perquè només hi hagi un grup de deu criteris. Per ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un «valor universal excel·lent» i ha de satisfer almenys un dels següents criteris de selecció.[1]
- Criteris culturals
- I - representar una obra mestra del geni creatiu humà;
- II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;
- III - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;
- IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;
- V - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
- VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);
- Criteris naturals
- VII - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;
- VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
- IX - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;
- X - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionisme.
Des del 1992 el conjunt resultant de la interacció entre l'home i el medi ambient és reconegut com a paisatge cultural.
[edita] Sessions del Comitè del Patrimoni de la Humanitat
El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerència dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels països interessats. En una sessió anual, coneguda com la Sessió del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, és on els llocs són oficialment inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat, després de les presentacions fetes per la UICN o l'ICOMOS, i de les deliberacions dels estats membres.
La sessió anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del món. Amb l'excepció d'aquelles celebrades a París, on se situa l'oficina general de l'UNESCO, només els estats membres del Comitè tenen dret a celebrar una sessió futura, prèvia aprovació del Comitè.
.svg/20px-Flag_of_Japan_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}
[edita] Béns del Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO s'esforça a respectar un equilibri entre els continents en la localització del Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa ha estat sobrerepresentada, però l'aparició d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonització geogràfica. Els 851 béns catalogats actualment (660 culturals, 166 naturals i 25 mixtos) estan repartits en 142 estats i es troben classificats en les següents regions geogràfiques:
- Àfrica (la part subsahariana)
- Amèrica Llatina (incloent el Carib)
- Àsia i Pacífic (incloent Oceania)
- Estats àrabs (Àfrica del Nord i Orient Mitjà)
- Europa i Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà)
El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rússia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i Àsia, són classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amèrica del Nord, no a la d'Àsia i el Pacífic.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
[edita] Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continents
[edita] El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
[edita] Andorra
- 2004: El paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.
[edita] Catalunya
- 1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
- 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.
- 1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.
- 2000: Les esglésies romàniques de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.
- 2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco, a Tarragona.
- 2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).
[edita] Illes Balears
- 1999: Eivissa, biodiversitat i cultura.
[edita] País Valencià
- 1996: La Llotja de la Seda a València.
- 2000: El palmerar d'Elx.
- 2001: El Misteri d'Elx (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).
[edita] Referències
- ↑ UNESCO World Heritage: The Criteria for Selection (anglès)
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO (anglès) (francès).
- Centre UNESCO de Catalunya.
