Partit Socialista d'Alliberament Nacional
De Viquip??dia
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pa??sos Catalans (PSAN) ??s un partit independentista d'inspiraci?? comunista. Va ser creat l'any 1968 a conseq????ncia d'una escissi?? del sector m??s esquerr?? del Front Nacional de Catalunya com a partit independentista i revolucionari catal?? d'orientaci?? marxista. Inicialment nom??s tingu?? implantaci?? al Principat, per?? posteriorment tamb?? a la Catalunya Nord (setembre de 1971), al Pa??s Valenci?? (juliol de 1974) i a les Illes (febrer de 1976).
Taula de continguts |
[edita] Origen
El mar?? del 1969 es va reunir l'Assemblea constituenc amb dissidents del FNC (Carles Castellanos, Joan Josep Armet i Coma, Josep Ferrer i Ferrer), que acceptaren el document presentat al Consell Nacional com a base te??rico organitzativa, i decidiren prendre el nom de Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pa??sos Catalans o les sigles PSAN, amb connotacions tercermundistes. Josep Ferrer i Ferrer va treure el document Documents d'estudi i discusi??, que sota la influ??ncia de Joaquim Maur??n (consci??ncia nacional burgesa), Jaume Vicens i Vives, Karl Marx i Nikolai Lenin es defineixen com a nacionalistes i socialistes. Es proposen com a objectius principals l'expulsi?? de les forces d'ocupaci??, la unitat territorial dels Pa??sos Catalans, la creaci?? d'un Estat Socialista Catal?? i la constituci?? d'una societat socialista catalana dins una societat socialista internacional. Com a l??nia estrat??gica per a aconseguir-ho es proposen:
- Conscienciaci?? de la doble opressi?? nacional i social
- Organitzaci?? de la classe treballadora i d'altres sectors populars
- Autonomia organitzativa i generalitzaci?? de la lluita
Tanmateix van establir uns punts m??nims per a pactar amb altres partits: llibertat sindical, dret de vaga, l'estatut de N??ria de 1932 com a m??nim assolible i tamb?? estatuts semblants per al Pa??s Valenci?? i les Illes Balears. Critiquen el FNC per estar encorat en el passat i estableixen un nou model organitzatiu:
- Bases d'Enquadrament, dividides en fronts (estudiants, sindical, ensenyament, comarques i barris) i un servei de propaganda i estudis, que s'encarrega de les publicacions, entre elles, de la seva revista, Lluita, apareguda des d'agost del 1969.
- Assemblea de representants, comit?? central del partit (15 a 20 membres)
- Consell Executiu, encarregat de la direcci?? pol??tica, la coordinaci?? del aprtit i l'aparell de propaganda. Els primers membres foren Josep Ferrer i Ferrer, Josep Joan Armet, Enric Padrosa, Blanca Serra i Puig, Teresa Alab??rnia, Carles Castellanos, Rafael Castellanos, Salvador Casanovas, Pere Terrado i Josep Ribas.
Els seus militants eren concentrats a Barcelona, el Vall??s Oriental (Granollers i l'Ametlla del Vall??s), el Vall??s Occidental, el Maresme, Lleida, el Tarragon??s, l'Alt Camp i el Giron??s, malgrat els contactes que van mantenir a Mallorca i Val??ncia. Potser tenia entre 50 i 100 militants, principalment estudiants, alguns obrers aut??ctons, botiguers, pagesos i alguns treballadors del sector terciari. Des de l'11 de setembre del 1969 participaren en la col??locaci?? d'estelades (adoptada pel partit), pintades i papers, ra?? per la qual en foren detinguts Josep Serra Kiel, Josep Ribas i Joan Gallart. Alhora, cap a desembre de 1969 foren convicats a formar part del Consell de Forces Pol??tiques de Catalunya, per?? ho rebutja perqu?? no vol donar suport la burgesia i perqu?? es conforma amb l'estatut de 1932.
El setembre del 1970 es public?? el document intern El partit i les organitzacions de masses. L??nia pol??tica del PSAN en els diversos sectors on proposen aprofitar accions concretes per a refor??ar les bases, i criden als militants a afiliar-se a Comissions Obreres. Participaren en les manifestacions de l'u de maig i organitzen els Comit??s d'Acci?? d'Ensenyants, intent de constituir un sindicat en l'ensenyament que mant?? contactes amb el Moviment Socialista de Catalunya. Influ??ts pel Proc??s de Burgos i ETA, es plantegen crear una secci?? d'acci?? directa i es manifesten en solidaritat amb els lluitadors bascs. Tamb?? s'hi integr?? l'Acci?? Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) de F??lix Cucurull i Tey, grup petit per?? que aporta militants experimentats. Tamb?? mantingueren contactes amb l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), el Partit Socialista Valenci?? (PSV), Germania Socialista i el Comit?? Rossellon??s d'Estudis i d'Acci?? (CREA).
El 16 de gener del 1971 convoc?? una manifestaci?? al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el Proc??s de Burgos, amb 200 participants. Alhora, es mostren partidaris de participar en l'Assemblea de Catalunya per tal de no quedar-se a??llats i perdre incid??ncia. Joan Josep Armet i Coma en ser?? el portantveu i es proposen enfortir-ne el car??cter popular i paraticipatiu, i aprofundir en el seu car??cter nacional. Tamb?? fan una crida a els forces democr??tiques del Pa??s Valenci?? i de les Illes Balears per tal que facin el mateix.
El 1972 el partit entr?? en crisi perqu?? creix poc, sobretot el sector sindical, i alguns militants creuen que cal canviar moltes formes i h??bits del partit per a dinamitzar les seccions. Tot i aix??, entre 1972 i 1973 publiquen diverses revistes com Barris en Lluita, Vall??s en Lluita, Estudiants en lluita, Obrers en Lluita, El Camp en lluita o El Pla en Lluita. El juny del 1972 es forma la secci?? jovenil, Joventuts Revolucion??ries Catalanes (JRC) , i durant l'11 de setembre convocaren actes a Granollers i manifestacions a l'Hospitalet de Llobregat i pintades. En foren detinguts els militants Agust?? Viades i Joan Tarabal. Alhora, participen en la Concentraci?? a Ripoll pel Primer Aniversari de l'Assemblea de Catalunya i donaren suport als militants del FAC jutjats, tot i que critiquen la manca de contingut pol??tic de l'organitzaci??.
Despr??s de la Segona Sessi?? Plen??ria de l'Assemblea de Catalunya del 1973, s'enfronten pol??ticament tant al PSUC com a Bandera Roja, acusant-los d'espanyolistes. Les JRC proposen constituir-se com a Moviment d'Alliberament Popular Catal?? amb diversos fronts, per?? la manca de consolidaci?? en el m??n sindical i la defensa de la via insurreccionista per part d'alguns provoc?? els primers enfrontaments.
[edita] L'escisi?? dels provis
El mar?? de 1973 va patir una escissi?? d'un grup m??s radical que don?? lloc al PSAN-provisional el 1974, qui l'acusava d'ideologisme, seguidisme i acomodament petit burg??s. L'agost del 1973 va establir contactes a Prada de Conflent i el mar?? del 1974 organitz?? una c??l??lula a Vedat de Torrent (Pa??s Valenci??), on aconsegu?? captar militants de gran valua com Josep Guia, Gon??al Castell?? o Manuel Tar??n. Aix?? l'abril de 1975 el PSAN formar?? part del Consell Democr??tic del Pa??s Valenci??. El 1976 Antoni Serra i Joan Quetgles constitu??ren una c??l??lula del PSAN a les Illes Balears.
El gener de 1976 nomenar?? un nou comit?? central i el juny aprovar?? una nova Declaraci?? Pol??tica de Principis, on es declar?? comunista i va adoptar un model leninista estricte a favor de l'alliberament nacional i de classe. I en el terreny sindical, el 1977 patrocin?? els Col??lectius de Treballadors, mentre que el PSAN-Provisional ho feia amb el Col??lectiu d'Obrers en Lluita, per tal d'introduir-se en el terreny sindical.
El 1977 va partir una nova escissi?? de la corrent marxista nacionalista moderada. L'any 1979 es present?? a les eleccions generals espanyoles al Principat de Catalunya en coal??lici?? amb un grup d'independents encap??alats per en Llu??s Maria Xirinacs i el Bloc Catal?? de Treballadors (BCT), dins el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Abandon?? la coal??lici?? amb el BEAN i l'any 1980 tingu?? una altra escissi??. Gran part dels escindits convergeixen el 1980 en una nova organitzaci?? anomenada Nacionalistes d'Esquerra i Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, de vida ef??mera despr??s d'uns resultats electorals inferiors al que estava previst, passant la majoria a Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1983 el PSAN es va convertir en l'eix del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creat el 1984 per mitja de l'uni?? amb Independentistes dels Pa??sos Catalans (IPC), nom adoptat pel PSAN-Provisional.
L'agost de 1987 la Coordinadora Nacional del MDT i la del PSAN, reunides a Vinar??s, aprovaren la teoria del Front Patri??tic. El desembre de 1987 les Joventuts del PSAN i els Joves del Front Patri??tic Catal?? (vinculades llavors del PSAN) se uneixen i formen els Maulets el maig de 1988.
L???abril de 1989 Terra Lliure propugna una candidatura ??nica a les eleccions europees. Aquesta candidatura, anomenada Catalunya Lliure, rep el suport del PSAN i MDT i dels Maulets. El Moviment de Defensa de la Terra es dissol en favor de Catalunya Lliure (agost de 1989). El PSAN va participar en l'organitzaci?? fins el 1996, quan va retirar els seus representants de la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure.
Des de el 1996, el PSAN impulsa la pr??pia organitzaci??, mitjan??ant treball de formaci?? amb diverses jornades formatives anuals, aplecs a l'Horta, el Baix Camp i el Vinalop?? Mitj?? i el manteniment continuat de la revista Lluita.
La seva publicaci?? ??s la revista Lluita i utilitza la senyera estelada amb el triangle groc i l'estrella vermella com a "senyera nacional".
Entre els seus l??ders hist??rics cal destacar a Josep Guia, Xavier Romeu i Juv?? i Joan Josep Armet i Coma.
[edita] Bibliografia
- Ferm?? Rubiralta Casas Or??gens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974 (1988) Edicions La Magrana
