Parc Nacional d'Aig??estortes i Estany de Sant Maurici
De Viquip??dia
El Parc Nacional d'Aig??estortes i Estany de Sant Maurici ??s un espai natural protegit de l'Alt Pirineu de Lleida. ??s un dels dotze parcs de l'Estat Espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'??nic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.
Est?? situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagor??a, el Pallars Sobir??, la Vall d'Aran i el Pallars Juss??. El nucli central del parc est?? en els termes municipals de Vall de Bo?? i Espot.
La geografia del parc ??s d'alta muntanya perqu?? gran part del territori s'al??a m??s amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'al??ada. Hi ha gran abund??ncia de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els caracter??stics prats i meandres d'on ve el nom d'Aig??estortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.
El parc t?? un gran valor biol??gic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes m??s baixes, boscos perennes a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes m??s altes. El fet que faci molts anys que est?? protegit aix?? com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat for??a salvatge. Malgrat tot l'empremta de l'home ??s inevitable, el parc encara ??s explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroel??ctriques.
 |
|
Taula de continguts |
[edita] Situaci?? i ??mbit del parc
-En vermell la zona interna
-En groc la zona perif??rica.
Compareu els 408 km??; del Parc amb el 453 km??; d'Andorra.
El parc t?? 40.852 ha de superf??cie en dues zones de protecci?? diferenciades, la zona interna i la zona perif??rica. La zona interna ??s el propi Parc Nacional i t?? 14.119 ha. Les 26.733 ha de la zona perif??rica envolten la zona interna i estan destinades a protegir-la de la influ??ncia humana.
La zona interna es troba ??ntegrament als municipis de Vall de Bo?? i Espot. A la vessant de Bo?? n'hem de distingir la vall del Riu Sant Nicolau i la cap??alera de la vall del riu Noguera de Tor. Entre els estanys Llong i Llebreta el riu de Sant Nicolau forma els caracter??stics meandres que donen el nom d'Aig??estortes, aquests meandres, que no s??n exclusius d'aquest lloc, es formen pel replenament de sediments sobre antics llacs glacials.
A la vessant d'Espot s'hi troba el riu Escrita i l'estany de Sant Maurici. Aquest llac, com molts altres dins del parc, t?? les aig??es reelevades mitjan??ant un conjunt de preses per poder-ne treure un millor rendiment hidroel??ctric. El llac es troba sota els imponents Encantats. Aquest conjunt format per l'estany de Sant Maurici i els Encantats ??s l'altra de les estampes caracter??stiques de la bellesa del Parc.
La zona perif??rica inclou els municipis de Vielha e Mijaran i Vilam??s a la Vall d'Aran; de Vilaller i Vall de Bo?? a l'Alta Ribagor??a; La Torre de Cabdella al Pallars Juss??; i Espot, Alt ??neu, Esterri d'??neu, la Guingueta d'??neu i Sort al Pallars Sobir??. En aquesta zona perif??rica s'hi troben indrets de gran bellesa i valor natural??stic, com el bosc de la Mata de Val??ncia, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Tord, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, els estanys de Cabdella, el pic de Montardo i molts d'altres.
[edita] Hist??ria
El poblament hum?? de l'Alt Pirineu es va anar produint a mida que reculava la ??ltima glaciaci??. Dintre dels l??mits del Parc no s'hi va establir mai cap poblament estable. Per?? durant el segle XIX i comen??ament del XX la presi?? humana sobre el Parc va ser m??xima, per la constant explotaci?? forestal i a l'iniciar-se l'explotaci?? hidroel??ctrica.
Ja al 1932, el Pla Maci?? va contemplar la creaci?? del Parc Nacional de l'Alt Pirineu. Per?? va ser en un decret del Ministeri d'Agricultura que fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955 segons la llei de Parcs Naturals de 1916, amb una extensi?? inicial de 9.851 ha. En aquell moment fou el cinqu?? parc nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus despr??s d'Ordesa.
Amb l'aprovaci?? de l'Estatut de Catalunya la Generalitat obt?? compet??ncies en la gesti?? i legislaci?? dels Parcs Naturals. El 30 de mar?? de 1988 es reclassifica i se'n propugna una ampliaci?? que en regula les explotacions tradicionals per protegir-lo.
Amb la Llei 22/90, del 28 de desembre, es modifiquen parcialment els l??mits de la zona perif??rica, la composici?? del Patronat de gesti?? del Parc i les activitats d'explotaci?? permeses.
El 5 de juliol de 1996, es produeix una nova ampliaci?? del Parc, que abasta les actuals 14.119 ha de superf??cie.
[edita] Geografia
[edita] Rius
De la conca del Noguera de Tor:
- riu de Sant Nicolau
- riu de Sant Mart??
De la conca del Garona:
- Valarties
- Aiguamoix
- Garona de Ruda
De la conca del Noguera Pallaresa:
- riu Cabanes
- riu Escrita
- Flamisell
[edita] Estanys
A dintre del Parc Nacional es poden contar fins a 80 estanys. Els principals s??n: Llebreta, Serrader, Contraig, Llong, Mussoles, Ribera, Major, Dellur, Bergus, Red??, Negre de Portarr??, Ratera, Barbs, Munyidera, Gran d'Amitges, Sant Maurici, Negre de Peguera.
A la zona perif??rica:
Cap al nord hi ha Rius, Tort de Rius, de Mar, Restanca, Monges, Travessany, Mangades, Major de Colomers, Obago, Major de Saboredo, Saboredo de Dalt, St. Gerber, Xemeneia, Negre o de Cabanes.
Cap al sud hi ha Pesso, Castieso, Marto, Eixerola, Cubesso, Neriolo, Tort, Sabur??, Vidal, Colomina, Frescau, Reguera, Fosser, Ribanegra, Salat, Morera i Gento.
[edita] Muntanyes
Les m??s altes:
- Pic de Comaloformo, 3.033 m
- Besiberri Nord, 3.015 m
- Besiberri Sud, 3.017 m
- Punta Alta, 3.014 m
Les m??s famoses:
- Montardo, 2.833 m
- Gran Tuc de Colomers, 2.933 m
- Gran Encantat, 2.747 m
- Tuc de Ratera, 2.857 m
- Pic de Peguera, 2.942 m
- Pic de Subenuix, 2.949 m
[edita] Patrimoni biol??gic
El patrimoni biol??gic del parc ??s riqu??ssim. La geomorfologia de l'alt Pirineu fa que els ecosistemes que es poden trobar dins del parc siguin molt variats. Una primera causa ??s la difer??ncia d'al??ades, una altra l'orientaci?? de les vessant.
A totes les al??ades hi ha petits ecosistemes, formats ja sigui per tarteres assolellades o obagues, marges de rius r??pids o llacs d'aig??es tranquil??les.
[edita] La vegetaci??
A les valls baixes, fins a 1.100 m, es troben majorit??riament boscos caducifolis (bedoll "Betula pendula", roure "Quercus robur", ??lber "Populus alba", faig "Fagus sylvatica").
Amb l'al??ada, de 1.000 m als 1.700 m, es van imposant les pinedes, pi roig "Pinus sylvestris" i sobretot pi negre "Pinus mugo uncinata". L'estrat arbustiu ??s molt important (neret "Rhododendrum ferrugineum", nabius "Vaccinium myrtillus", bruguerola "Calluna vulgaris" i ginebrons "Juniperus communis").
En el estrat subalp??, de 1.700 m a 2.300 m, els boscos predominants s??n les avetoses "Abies alba".
En els prats alpins, per sobre dels 2300 m a on ja no poden cr??ixer els boscos, es pot trobar nombroses esp??cies de la flora alpina, per exemple la genciana alpina. Moltes de les esp??cies que es poden trobar a aquesta al??ada s??n endemismes pirenaics, algunes de distribuci?? estrictament boreo-alpina o ??rtic-alpina, en perill d'extinci?? i extingides ja fora del parc.
[edita] La fauna
De les aproximadament 200 esp??cies que tenen el seu h??bitat en el parc, n'hi ha gaireb?? dues terceres parts que s??n aus. Destacables s??n el gall fer "Tetrao urogallus", l'??liga daurada "Aquila chrysaetos", el voltor "Gyps fulvus" i el trencal??s "Gypaetus barbatus". Per?? s'hi veuen f??cilment mallerengues, pardals, perdius, gralles i corbs.
Els mam??fers m??s representatius s??n l'isard "Rupicabra pyrenaica", l'ermini "Mustela erminea", la marmota alpina "Marmota marmota" (encara que no n'??s aut??ctona), la daina i el cabirol.
Dels amfibis el trit?? pirinenc "Euproctus asper" ??s significatiu per la seva raresa, en canvi la granota vermella "Rana temporaria" ??s molt abundant.
En les aig??es del parc la truita com?? "Salmon trutta fario" ??s molt important.
[edita] Geologia i climatologia
L'interior del parc ofereix una magn??fica representaci?? de la geologia dels Pirineus. De l'Era Primaria en s??n testimonis els relleus de granits i pissarres.
Per?? sense cap mena de dubte qui imprimeix el car??cter geol??gic del Pirineu central ??s d'una banda l'elevaci?? de l'Era Terci??ria, de l'altra, el glacialisme l'Era Quaternaria. La forma en U de les valls s??n una magn??fic exemple de l'acci?? erosiva de les glaciacions del Quaternari.
En l'actualitat l'aigua ??s la principal protagonista, tant pels caracter??stics meandres d'alta muntanya, com per la gran concentraci?? de llacs pirinencs. Aquest Parc ??s la zona lacustre m??s important dels Pirineus.
La temperatura mitjana en el parc oscil??la entre cero i cinc graus. L'hivern d'alta muntanya ??s molt fred, a les parts altes del Parc durant m??s de quatre mesos les temperatures no pugen de 0 graus.
Les precipitacions anuals estan entre 900 mm i 1.300 mm, repartides en uns 150 dies de precipitacions. D'aquests 150 dies com a m??nim 100 la precipitaci?? ??s en forma de neu.
[edita] Explotaci??
Les terres que formen el parc s??n de propietat estatal, comunal i particular. El pla director del Parc estableix les diferents utilitzacions que poden tenir els recursos naturals del parc. B??sicament permet les explotacions tradicionals anteriors a la declaraci?? de parc i el turisme.
[edita] Gesti??
El parc es regula d'acord a un Pla rector aprovat pel Parlament de Catalunya. L'??rgan rector ??s el Patronat del parc i la Comissi?? Permanent (amb seu als centres de Bo?? i Espot). L'??rgan gestor ??s el Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcci?? General del Medi Natural, Servei de Parcs.
[edita] Turisme
A l'actualitat el Parc Nacional d'Aig??estortes i estany de Sant Maurici ??s un dels principals destins tur??stics del Pirineu, especialment a l'estiu.
| 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 |
| 333.734 | 345.545 | 349.021 | 369.223 | 382.624 | 410.427 | 362.822 | 356.411 | 341.759 |
| * Dades extretes de la web del Ministeri de Medi Ambient | ||||||||
Totes les activitats tur??stiques estan regulades. L'acc??s a peu hi ??s lliure per?? hi est?? prohibida l'acampada, la recol??lecci?? qualsevol tipus de planta, la ca??a i la pesca. Hi ??s prohibit l'acc??s amb vehicles privats, nom??s s'hi pot entrar amb taxi des d'Espot i des de l'entrada de la Vall de Bo??.
[edita] Senderisme
Durant l'estiu el parc s'omple de senderistes que recorren tots els camins. El sender de gran recorregut transpirinenc, GR11, creua el parc de banda a banda.
Les excursions f??cils m??s recomanables s??n:
- A la part de Bo??, des de l'Estany Llebreta fins a l'estany Llong tot seguint el riu Sant Nicolau. En aquest recorregut es pot contemplar els magn??fics prats i meandres d'Aig??estortes.
- A la part de estany de Sant Maurici, des de Sant Maurici cap a l'estany Ratera i fins al mirador sobre el llac. Des de aqu?? es pot contemplar el estany de Sant Maurici des de la millor perspectiva.
- Tamb?? des de Sant Maurici cap a la vall de Monestero, impressionants avetoses i rierols similars a Aig??estortes.
Amb una mica m??s de dificultat:
- Travessa Espot-Bo?? pel Portarr?? d'Espot, amb panor??miques inoblidables.
- Travessa Arties-Espot pujant cap al Refugi de la Restanca passant despr??s per Colomers, Amitges i baixar cap al estany de Sant Maurici.
Pels m??s agosarats:
- La cursa Carros de foc.
[edita] Bicicleta tot terreny
- Pedals de Foc: Ruta per a BTT que encercla el parc.
[edita] Refugis
Dintre del l??mit del parc es pot pernoctar en els seg??ents refugis:
- Refugi del Pla de la Font
- Refugi de la Restanca
- Refugi de Colomers
- Refugi d'Amitges
- Refugi Ernest Mallafr??
- Refugi Josep Maria Blanc
- Refugi de Ventosa i Calvell
- Refugi del Besiberri
- Refugi de l'Estany Llong
- Refugi de Colomina
[edita] Ramaderia
L'??s ramader dels prats d'alta muntanya que avui pertanyen al Parc es remunta a molts segles enrere.
La protecci?? de l'economia local no ??s la ??nica causa de que a dins del Parc estiguin permeses les pastures tradicionals. S'ha d'entendre que segles d'explotaci?? ramadera han transformat els ecosistemes dels prats i que aquests no serien com s??n sense les pastures.
[edita] Hidroel??ctrica
Encara que dins del parc no hi ha cap central hidroel??ctrica, es fa ??s de les aig??es del parc per produir electricitat fora de l'??rea protegida. Amb aquesta finalitat dins del parc hi ha grans canalitzacions soterrades.
Les centrals que usen les aig??es del parc s??n:
- Central hidroel??ctrica de Sant Maurici a Espot, aprofita les aig??es recollides al estany de Sant Maurici
- Central hidroel??ctrica de Sallente-Estany Gento a Torre de Cabdella, aprofita les aig??es recollides per una immensa xarxa de canals subterranis constru??da a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s'est??n des dels estanys de Cubielo, Mariolo, Tort, Sabur??, de Mar i molts d'altres m??s petits. La central de Sallente-Estany Gento ??s reversible, ??s a dir, pot bombejar l'aigua des de l'estany inferior de Sallente fins al superior d'estany Gento, per a poder absorbir part de la producci?? el??ctrica de les nuclears a les hores vall.
- Central hidroel??ctrica de Caldes a la Vall de Bo??, aprofita les aig??es de la Presa de Cavallers i del riu Nicolau.
[edita] Fonts
- Guia del Parc Nacional d'Aig??estortes-Sant Maurci. Marcela Chinchilla i Manuel Crespo. Ketres Editora, Barcelona, 1988. ISBN 94-85256-69-7
- Meravelles geol??giques del Pallars Sobir??. Llu??s Ard??vol i altres. Arola Editors. Tarragona, 2005. ISBN 84-85985-89-6
- Refugi d'Amitges. N??ria Garcia i Quera. Col??lecci?? Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1996. ISBN 84-7826-735-2
- La Vall d'Assua. N??ria Garcia i Quera i altres. Editorial Piolet. Barcelona 2000. ISBN 84-923984-4-2
[edita] Enlla??os externs
- Parc Nacional d'Aig??estortes i Estany de Sant Maurici al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
- (castell??) Web oficial del Ministerio de Medio Ambiente
- (catal??) Recull d'enlla??os web, llibres i articles sobre el Parc
