Pacte de Vars??via

De Viquip??dia

El Pacte de Vars??via, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col??laboraci?? i Assist??ncia M??tua, fou un acord de cooperaci?? militar entre els pa??sos comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constitu??t el 14 d'abril de 1955 a Vars??via.

La seu d'aquest organisme es trobava a Moscou, on fou format un Comit?? Assessor Pol??tic format per tots els pa??sos signants. La funci?? principal d'aquest Comit?? era la discussi?? d'una aplicaci?? eventual d'algun article del tractat en una situaci?? interior o exterior que ho requer??s. No obstant, les figures amb m??s influ??ncia eren sovi??tics. D'aquesta manera la URSS s'assegur?? que aquest organisme militar complia els seus interessos en pol??tica exterior. A m??s a m??s, serv?? per neutralitzar qualsevol desviaci?? ideol??gica dels pa??sos signants respecte al model sovi??tic. Durant la seva validesa s'aplic?? diverses vegades. Per exemple, la invasi?? d'Hongria al 1956 i la Primavera de Praga.

A finals de la d??cada dels 80 es van donar contactes bilaterals entre OTAN i Pacte de Vars??via per dur a terme un desarmament progressiu. Aquesta pacificaci?? va ser possible gr??cies a les decisions pol??tiques de Mikha??l Gorbatxov, que redu?? la pres??ncia de tropes sovi??tiques en els pa??sos de l'Europa de l'Est. Les revolucions de la tardor del 1989 i la escissi?? de la pr??pia URSS van causar la desaparici?? del bloc comunista, i per tant, la del Pacte de Vars??via. Aquest va ser dissolt al 1991.

Mapa dels estats membres del Pacte de Vars??via

[edita] Estats membres

L'aplicaci?? del Pacte de Vars??via afectava a tots els Estats socialistes de Europa de l'Est, a excepci?? de Iugosl??via. Aquests eren:

[edita] Context hist??ric

Cap al final la Segona Guerra Mundial, a la Confer??ncia de Ialta els aliats acordaren una pol??tica comuna que assumirien temporalment en els pa??sos alliberats dels nazis, que consistiria a facilitar que aquests pobles resolguessin els seus problemes interns per la via democr??tica. Tot i aix??, el que succe?? ??s que als pa??sos alliberats per les pot??ncies capitalistes es van formar governs democr??tics i que als alliberats per les comunistes es van formar governs d'influ??ncia anomenats Democr??cies populars. Degut a les grans difer??ncies ideol??giques entre els aliats capitalistes (els Estats Units) i els comunistes (l'URSS) es van desencadenar recels i tensions que van fer t??mer una tercera guerra mundial. ??s el que es coneix com la Guerra Freda.

Un dels primers conflictes amb qu?? es van trobar els dos blocs van ser les conseq????ncies de l'ocupaci?? d'Alemanya. Aquest pa??s havia quedat ocupat per diversos aliats, tant capitalistes com comunistes i a la Confer??ncia de Potsdam s'acord?? dividir el pa??s en quatre zones d'influ??ncia, governades per francesos, nord-americans, anglesos i sovi??tics. A Berl??n tamb?? s'adopt?? aquesta situaci??, tot i que l'antiga capital alemanya quedava situada geogr??ficament enmig de la zona d'influ??ncia de l'URSS. Arran de la creaci?? del marc alemany (Deutsche Mark) en els territoris d'influ??ncia occidental per a rendibilitzar el prove??ment dels territoris occidentals d'Alemanya, el dirigent sovi??tic Stalin decret?? el bloqueig de Berl??n. Els americans van enviar cont??nuament avions a Berl??n Occidental per tal de proveir la ciutat d'aliments i altres b??ns de primera necessitat fins que es van desbloquejar els accessos per carretera i ferrocarril a aquesta ciutat.

Les principals conseq????ncies d'aquest conflicte van ser la creaci?? de l'OTAN i de la Rep??blica Federal d'Alemanya (Bundesrepublik Deutschland). Com a resposta a aquesta organitzaci??, la URSS i altres estats socialistes del Bloc de l'Est es van consolidar en condicions similars als occidentals. Per tant, es va crear la Rep??blica Democr??tica d'Alemanya (Deutsche Demokratik Republik) i un tractat de cooperaci?? militar (pacte de Vars??via).