Pa??sos Catalans

De Viquip??dia

Pa??sos Catalans
Localitzaci??

Dades estad??stiques
Estats	Espanya, Fran??a, It??lia i Andorra
Superf??cie	70.520 km??
Altitud	n/d (m??x.:pic d'Aneto; 3.403,5 m )
Poblaci?? (2006) ??? Densitat	13,712,983 hab. 191,9 hab/km??
Coordenades	40?? 34??? N, 0?? 39??? ECoordenades: 40?? 34??? N, 0?? 39??? E

Els Pa??sos Catalans (sovint abreujats PPCC) s??n els territoris en els quals els habitants parlen el catal??, o els territoris que formen part d'unitats geohist??riques de predomini catal??. En termes generals, els Pa??sos Catalans abasten la zona oriental de la pen??nsula Ib??rica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud, i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, l'arxip??lag de les Balears (que inclou el de les Piti??ses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, aix?? com la ciutat sarda de l'Alguer.

L'extensi?? ??s de 70.520 quil??metres quadrats i t?? 13.712.983 habitants (2007).

Taula de continguts

1 Evoluci?? hist??rica del nom i del concepte
2 Pol??tica
3 L??mits
4 Divisi?? pol??tica i administrativa
5 Llengua
6 Demografia
7 Bibliografia
- 7.1 Refer??ncies
8 Vegeu tamb??
9 Enlla??os externs

Evoluci?? hist??rica del nom i del concepte

Porta dels Pa??sos Catalans, escultura simb??lica a Salses.

El terme Pa??sos Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Catalu??a, Mallorca y Valencia. C??digo de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valenci?? Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida t?? fortuna a la Renaixen??a catalana a finals del segle XIX com a sin??nim de ??territoris de parla catalana??.

No obstant aix??, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres els valencians i Q??esti?? de noms,^[1] de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels PPCC estrictament ling????stic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional. Per tant, com a conseq????ncia d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren, no sols prescindibles, sin?? tamb?? un entrebanc per a l'??xit d'aquest projecte nacional.^[2] Aix?? explicaria, entre altres causes, que el concepte dels PPCC no haja sigut gaire assumida en aquests territoris hist??ricament castellan??fons.

Malgrat aix??, sovint es representen territorialment els PPCC amb una converg??ncia de motivacions hist??riques i ling????stiques quan es pret??n donar-li un cos pol??tic. ??s a dir, el territori d'uns PPCC pol??tics representarien el conjunt d'entitats pol??tiques hist??riques de l'antiga Corona d'Arag?? que tenen o tenien el catal?? com a llengua principal a les seues institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els hist??rics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Piti??ses i el Rossell??), i Regne de Val??ncia (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).

Hist??ricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul??la implantaci??. Per exemple, el 1859 V??ctor Balaguer proposava la ??P??tria llemosina?? com una federaci?? de prov??ncies que parlaven catal??. A meitat del segle XX es van abandonar totes les refer??ncies a la llengua llemosina per la seua inexactitud hist??rica i filol??gica.

Mentre Joan Maragall i Francesc Camb?? parlaven de l'Espanya gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article ??Greater Catalonia??, dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominaci?? ??Catalunya Gran??.^[3] Feia una paral??lelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Arag??. Per?? el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la Grossdeutschland de Bismarck, i posteriorment de Hitler. Amb aquesta connotaci?? d'imperialisme tamb?? s'ha utilitzat el nom de ??Gran Catalunya??

Comunitat Catal??nica, pa??sos o territoris catalan??fons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX) s??n altres denominacions utilitzades. El terme m??s utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotaci?? pol??tica ??s ??territoris de parla catalana??. Tamb?? s'utilitza el terme Catalanofonia, similar als conceptes de Francofonia en el cas del franc??s o Hispanitat en el cas del castell??.

A finals del segle XX, Josep Guia va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Pa??sos Catalans", i no nom??s el territori del Principat de Catalunya.

Pol??tica

Mural a Argentona, per la unitat de la llengua i dels Pa??sos Catalans.

Adhesiu de les Joventuts del GAV rebutjant la unitat de la llengua.

Els Pa??sos Catalans no estan reconeguts com a entitat pol??tica. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia pol??tica, pertanyents a Espanya, Fran??a, It??lia i Andorra. Hi ha un corrent pol??tic que propugna la independ??ncia dels Pa??sos Catalans i la creaci?? d'un Estat catal?? (vegeu independentisme catal??). Altres corrents pol??tics nacionalistes utilitzen el terme ??Pa??sos Catalans?? com a sin??nim de ??territoris de parla catalana??, sense considerar que hagen de formar una entitat pol??tica independent.

Alguns independentistes proposen l'??s del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Pa??sos Catalans, per?? aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi ??s una proposta consensuada sin?? que a m??s a m??s ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.

Hi ha altres corrents pol??tics que rebutgen l'??s del terme ??Pa??sos Catalans??, i qualsevol proposta d'unitat pol??tica d'aquests territoris. En els casos m??s extrems, com ??s el cas del blaverisme, hi ha sectors que ho consideren com una imposici?? de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

L??mits

Al nord: Occit??nia
Al sud: M??rcia
A l'est: la mar Mediterr??nia
A l'oest: l'Arag?? i Castella - la Manxa

Divisi?? pol??tica i administrativa

La dita popular defineix els Pa??sos Catalans com ??de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma????.

Tradicionalment, els Pa??sos Catalans inclouen els seg??ents territoris administratius:

Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Est?? dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la Comunitat aut??noma de Catalunya.
El Pa??s Valenci??, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que ??s l'Antic Regne de Val??ncia.
Les illes Balears i les Piti??ses
el Principat d'Andorra
la Franja de Ponent o d'Arag?? (en aragon??s a Francha de Leb??n)

Cadascun dels principals territoris t?? la seua capital: Barcelona (Comunitat aut??noma de Catalunya), Val??ncia (Pa??s Valenci??), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpiny?? (Catalunya del Nord). La ciutat m??s important de la Franja de Ponent, o Franja d'Arag??, ??s Fraga.

En un sentit m??s restringit al domini ling????stic tamb?? s'hi inclou:

el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del catal??, l'alguer??s, d'en???? de la conquesta de la ciutat.
la regi?? murciana del Carxe, on s'hi ha parlat catal?? des d'una gran emigraci?? de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

Extensi?? actual de la llengua catalana als Pa??sos Catalans. Dos perfils de definici?? territorial dels Pa??sos Catalans.

La llengua pr??pia dels Pa??sos Catalans ??s el catal?? que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellon??s, tortos??, etc.; nom??s al Pa??s Valenci?? el gentilici t?? reconeixement oficial: valenci??). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del Pa??s Valenci??, on es parla el castell??, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occit??. La llengua catalana ??s l'??nica llengua oficial a Andorra, ??s oficial (novament, i despr??s d'un llarg par??ntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castell?? i l'aran??s; i tamb?? ??s oficial conjuntament amb el castell?? al Pa??s Valenci?? i a les illes Balears. No ho ??s, en canvi, als altres territoris.

Per a definir els Pa??sos Catalans no es tenen en compte els processos de castellanitzaci?? que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Demografia

Els territoris de llengua catalana tenen una poblaci?? de 12.805.197 d'habitants 2006. Juntament amb les comarques castellanoparlants del Pa??s Valenci?? (719.970 habitants) i la Vall d'Aran (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.

Territori	Poblaci??
Catalunya (sense la Vall d'Aran)	7.125.143
Pa??s Valenci?? (sense les comarques castellanoparlants)	4.086.938
Illes Balears	1.001.062
Catalunya Nord (Departament dels Pirineus Orientals, amb la Fenolleda)	422.000
Andorra	81.222
Franja de Ponent	47.771
L'Alguer	40.391
El Carxe	670
TOTAL	12.805.197

Bibliografia

Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte com?? entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
Francesc P??rez Morag??n, "El valencianisme i el fet dels Pa??sos Catalans (1930-1936)", L'Espill, n??m. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Pa??sos Catalans", dins Debat sobre els Pa??sos Catalans, Barcelona: Curial???, 1977. p.347-359.

Refer??ncies

??? Q??esti?? de noms, de Joan Fuster
??? "???Les zones ???aragoneses???, ???castellanes??? i ???murcianes???, inscrites en la seva ??rbita per la fitaci?? medieval, s??n com un annex d'escassa import??ncia [...] La ???unitat??? t?? exig??ncies indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva ??rea [...] aix?? entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcci?? que hauria d'??sser i ??s llur ??nic futur normal: els Pa??sos Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.", de "Nosaltres, els valencians", p??gs. 105-109, Joan Fuster, Val??ncia 1962.
??? Greater Catalonia, d'Enric Prat de la Riba

Vegeu tamb??

Enlla??os externs

La secci?? d'enlla??os externs d'aquest article necessita una revisi??: la Viquip??dia no ??s un directori d'internet.
Els enlla??os externs s??n excessius o inapropiats segons la norma d'estil d'enlla??os externs. Cal una revisi?? per millorar l'article, o b?? proposeu els canvis necessaris a la p??gina de discussi??.
Traieu aquest av??s un cop revisada la secci??.

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.