Països Catalans

De Viquipèdia

Països Catalans
Localització

Dades estadístiques
Estats	Espanya, França, Itàlia i Andorra
Superfície	70.520 km²
Altitud	n/d (màx.:pic d'Aneto; 3.403,5 m )
Població (2006) • Densitat	13,712,983 hab. 191,9 hab/km²
Coordenades	40° 34′ N, 0° 39′ ECoordenades: 40° 34′ N, 0° 39′ E

Els Països Catalans (sovint abreujats PPCC) són els territoris en els quals els habitants parlen el català, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud, i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer.

L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).

Taula de continguts

1 Evolució històrica del nom i del concepte
2 Política
3 Límits
4 Divisió política i administrativa
5 Llengua
6 Demografia
7 Bibliografia
- 7.1 Referències
8 Vegeu també
9 Enllaços externs

Evolució històrica del nom i del concepte

Porta dels Països Catalans, escultura simbòlica a Salses.

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana».

No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres els valencians i Qüestió de noms,^[1] de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels PPCC estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional. Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren, no sols prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.^[2] Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels PPCC no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons.

Malgrat això, sovint es representen territorialment els PPCC amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns PPCC polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seues institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).

Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Per exemple, el 1859 Víctor Balaguer proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la llengua llemosina per la seua inexactitud històrica i filològica.

Mentre Joan Maragall i Francesc Cambó parlaven de l'Espanya gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article «Greater Catalonia», dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominació «Catalunya Gran».^[3] Feia una paral·lelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la Grossdeutschland de Bismarck, i posteriorment de Hitler. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya»

Comunitat Catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana». També s'utilitza el terme Catalanofonia, similar als conceptes de Francofonia en el cas del francès o Hispanitat en el cas del castellà.

A finals del segle XX, Josep Guia va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya.

Política

Mural a Argentona, per la unitat de la llengua i dels Països Catalans.

Adhesiu de les Joventuts del GAV rebutjant la unitat de la llengua.

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a Espanya, França, Itàlia i Andorra. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent.

Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.

Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del blaverisme, hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

Al nord: Occitània
Al sud: Múrcia
A l'est: la mar Mediterrània
A l'oest: l'Aragó i Castella - la Manxa

Divisió política i administrativa

La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó».

Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris administratius:

Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la Comunitat autònoma de Catalunya.
El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
Les illes Balears i les Pitiüses
el Principat d'Andorra
la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonès a Francha de Lebán)

Cadascun dels principals territoris té la seua capital: Barcelona (Comunitat autònoma de Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga.

En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:

el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
la regió murciana del Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

Extensió actual de la llengua catalana als Països Catalans. Dos perfils de definició territorial dels Països Catalans.

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà i l'aranès; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris.

Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Demografia

Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants 2006. Juntament amb les comarques castellanoparlants del País Valencià (719.970 habitants) i la Vall d'Aran (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.

Territori	Població
Catalunya (sense la Vall d'Aran)	7.125.143
País Valencià (sense les comarques castellanoparlants)	4.086.938
Illes Balears	1.001.062
Catalunya Nord (Departament dels Pirineus Orientals, amb la Fenolleda)	422.000
Andorra	81.222
Franja de Ponent	47.771
L'Alguer	40.391
El Carxe	670
TOTAL	12.805.197

Bibliografia

Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", L'Espill, núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins Debat sobre els Països Catalans, Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.

Referències

↑ Qüestió de noms, de Joan Fuster
↑ "“Les zones “aragoneses”, “castellanes” i “murcianes”, inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La “unitat” té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.", de "Nosaltres, els valencians", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.
↑ Greater Catalonia, d'Enric Prat de la Riba

Vegeu també

Enllaços externs

La secció d'enllaços externs d'aquest article necessita una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Els enllaços externs són excessius o inapropiats segons la norma d'estil d'enllaços externs. Cal una revisió per millorar l'article, o bé proposeu els canvis necessaris a la pàgina de discussió.
Traieu aquest avís un cop revisada la secció.

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.