Pa??s Valenci??

De Viquip??dia

El Pa??s Valenci??^[1] ??s un pa??s o regi?? d'Europa i de la Mediterr??nia situat a l'est de la Pen??nsula Ib??rica. Avui dia ??s una comunitat aut??noma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, i ??s reconegut com a nacionalitat en el seu Estatut d'Autonomia. S'est??n entre el riu S??nia a Vinar??s i fins a Pilar de la Foradada, m??s enll?? de la desembocadura del riu Segura, amb una delimitaci?? terrestre de 840 km de longitud, i 518 km de longitud de costa. A m??s a m??s, les illes mediterr??nies de Nova Tabarca i de les Columbretes, s??n tamb?? d'administraci?? valenciana. La seua posici?? geogr??fica ??s 40?? 47' a l'extrem nord, 37?? 51' a l'extrem sud, 0?? 31' E a l'extrem oriental, i 1?? 32' W a l'extrem occidental.

Els seus or??gens es remunten en l'hist??ric Regne de Val??ncia creat al segle XIII com a causa de la colonitzaci?? feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes isl??mics de Val??ncia, D??nia, i part de M??rcia. Despr??s del desmantellament del Regne en 1707 pels Decrets de Nova Planta del rei Felip V d'Espanya, tamb?? conegut com a Felip el Socarrat, i dels frustrats intents d'aconseguir l'autogovern durant les acaballes del segle XIX i les primeries del XX, en 1982 finalment obt?? l'autogovern amb un Estatut d'Autonomia que ha estat reformat en 2006.

Administrativament limita a l'oest amb Castella - la Manxa i l'Arag??, al sud amb M??rcia, i al nord amb Catalunya. Hi viuen m??s de 4,5 milions de persones, encara que la xifra ??s molt superior si comptabilitzem els habitants de segona resid??ncia d'altres pa??sos d'Europa i els immigrants no censats. Aix??, les ciutats amb m??s de 100.000 hab. s??n Val??ncia (785.732 hab.), Alacant (310.330 hab.), Elx (209.439 hab.), i Castell?? de la Plana (163.088 hab.).

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Llengua 3 Divisi?? administrativa 3.1 Prov??ncies 3.2 Comarques i regions 4 Geografia 4.1 El relleu 4.2 Clima 4.3 Hidrografia 5 Pol??tica i Govern 6 Economia 7 Demografia 8 Diada nacional 9 Cultura i tradicions 10 Esports 11 Festes 12 Gastronomia 13 Refer??ncies 14 Vegeu tamb?? 15 Enlla??os externs

Hist??ria

Article principal: ??Hist??ria del Pa??s Valenci????.

De la Prehist??ria, s'ha constat la primera pres??ncia humana a les terres valencianes prop de l'any 40000 aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Bell??s), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). De l'??poca Antiga, es considera el Pa??s Valenci?? com a bressol de la civilitzaci?? ibera, els quals s'hi assenten a partir de l'any 5000 aC de proced??ncia no aclarida del tot, si b?? se sap que eren de ra??a semita. Aquest poble duia un intens intercanvi comercial i cultural amb tartessos, grecs, i cartaginesos, i culminarien amb el seu esplendor prop del segle V aC, com reflexa la seua expressi?? art??stica, la m??s coneguda dels quals ??s la Dama d'Elx.

Les guerres entre cartaginesos i romans acabaren amb la civilitzaci?? aut??ctona, el resultat del qual fou el sotmetiment de tot el litoral valenci?? a l'autoritat de Roma a principis del segle III aC. L'origen de la vertebraci?? del Pa??s Valenci?? sorgeix durant la romanitzaci??, al voltant de la fundaci?? de Col??nia Valentia (Val??ncia) a l'any 158 aC i de Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle I aC, i les divisions provincials de la Ilercav??nia, al nord, l'Edet??nia, al centre i la Contest??nia, entre el X??quer i el Segura, basant-se en l'anterior pres??ncia de pobles ibers.

Despr??s de la desintegraci?? de l'Imperi rom??, des de principis del segle VII fins les primeries del VIII gran part del territori estigu?? subjecte al regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de D??nia fins a Cartagena estigu?? sota dominaci?? de Bizanci primer, i del Regne de Tudmir despr??s amb centre a Oriola. El pacte d'Abd al-Aziz amb Tudmir en l'any 713 permet?? l'entrada dels ??rabs a la Pen??nsula, amb la qual hi comen??a una de les etapes m??s importants del Pa??s Valenci??, l'??poca de l'al-??ndalus. Malgrat que aquesta ??poca encara no est?? suficientment estudiada i constitueix un dels per??odes m??s foscs de la Hist??ria del Pa??s Valenci??, ??s generalment acceptada la import??ncia de la influ??ncia de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del Xarq al-??ndalus un dels indrets m??s cults d'Europa.

No obstant aix??, l'origen directe i m??s remot de Pa??s Valenci?? d'hui dia ??s principalment vinculat amb la fundaci?? del Regne de Val??ncia, de car??cter feudal: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de pres??ncia sarra??na: els regnes taifa de Balansiya, D??nia, i M??rcia. Tot just fundat el regne, si b?? hi roman la poblaci?? tagarina, inicialment majorit??ria, es feren repoblacions amb colons cristians d'origen catal?? i aragon??s, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representaci?? a les Corts Valencianes. A l'any 1304 el Regne s'est??n fins a Oriola per la Sent??ncia de Torrelles, i ja estava prove??t d'un estatus pol??ticament independent amb els Furs de Val??ncia des de l'any 1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hisp??nics de la Corona d'Arag??.

Despr??s del prestigi econ??mic, social i cultural al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansi?? mediterr??nia de la Corona d'Arag?? al segle XV, el regne es veu sotm??s a una pressi?? cada vegada m??s creixent del centralisme castell??. Despr??s de diversos conflictes socials, el pa??s finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb qu?? es desmantella el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislaci?? castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pr??pies.

Durant el segle XIX el Pa??s Valenci?? amplia les ??rees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del ra??m, l'arr??s, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la ind??stria el situar?? en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del Pa??s Valenci?? i, despr??s d'un primer intent durant la Segona Rep??blica Espanyola i despr??s d'un per??ode de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transici?? Espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econ??mic que pr??cticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econ??mics, el turisme. Amb l'aprovaci?? del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administraci??.

Llengua

Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal de valenci??

El valenci??, en el domini ling????stic del qual tamb?? s'anomena catal?? a altres territoris dels Pa??sos Catalans, ??s reconegut com a llengua pr??pia de la Generalitat Valenciana des del 1983 amb la Llei d'??s i Ensenyament del Valenci??, i tamb?? pr??pia del Pa??s Valenci?? des del 2006 a l'Estatut d'Autonomia. Com totes les variants d'una llengua, t?? uns trets ling????stics diferencials, i la seua evoluci?? des de l'Edat Mitjana ha estat -en molts aspectes- m??s conservadora que, per exemple, a Catalunya.

Actualment existeixen al Pa??s Valenci?? dues zones de predomini ling????stic: el valenci?? i el castell??. Hist??ricament, des de la colonitzaci?? feudal medieval, el valenci?? va ser la llengua majorit??ria a tot el pa??s, gr??cies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya. L???excepci?? van ser les comarques amb frontera amb Arag?? (Rac??, Alt Millars, Alt Pal??ncia i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castell??. La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarr??s, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalop??) son producte de la repoblaci?? amb castellans del segle XVII, despr??s de l'expulsi?? dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII. La comarca del Baix Segura pat?? un proc??s de substituci?? ling????stica del castell?? pel catal?? que s'assol?? al segle XVII despr??s d'una epid??mia de pesta, en 1648, que afect?? a la poblaci?? anterior valencianoparlant. La comarca de la Plana d'Utiel, com el municipi de Villena, no pertanyien fins al segle XIX al Pa??s Valenci??, i s??n de parla i cultura castellanes. El Regne de Val??ncia, per tant, no va ser a l'Edat Mitjana un pa??s amb dualitat ling????stica valenci??/castell??, com actualment, sin?? que les dues lleng??es que majorit??riament es parlaven eren el valenci?? i l'??rab, a excepci?? de les comarques de parla castellana a la frontera amb Arag??.

Avui dia, a les grans ciutats de les comarques hist??ricament valencianoparlants (i a qualsevol part del territori, si b?? de forma no tan acusada), la pres??ncia del valenci?? ??s cada vegada menor, a causa del proc??s de minoritzaci?? d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castell??, en bona mesura per falta de recolzament pol??tic. De fet, el darrer sondeig de 2005 revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valenci?? afirma fer-lo servir preferentment, mentre que en 1995 el percentatge era del 50%. Es d??na la circumst??ncia que el Partit Popular governa en la Generalitat del Pa??s Valenci?? des de l'any 1995, per la qual cosa diverses associacions culturals i ling????stiques associen el descens per motius pol??tics. A m??s a m??s, aquest proc??s s'ha vist agreujat els primers anys del segle XXI, amb la gran immigraci?? que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig mili?? d'habitants m??s, de parla castellana original (provinents de la resta de l'Estat Espanyol o Am??rica del Sud), o d'altres indrets i que nom??s aprenen el castell??.

Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del Pa??s Valenci??. Aix??, a les Comarques del Nord es considerada zona de transici?? ling????stica i es troben els dialectes tortos??, tortos??-sud, i castellonenc; a les Comarques del X??quer es parla el valenci?? apitxat, el dialecte parlat al "cap i casal"; a les Comarques Centrals i a la Marina Baixa es parla el valenci?? meridional, la varietat m??s utilitzada pels valencianoparlants, en termes demogr??fics; i, per ??ltim, a les Comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el valenci?? alacant??, un dialecte fortament castellanitzat, potser, a causa de la hist??rica substituci?? ling????stica del Baix Segura.

Divisi?? administrativa

El Pa??s Valenci?? deix?? de ser un Estat administrativament i jur??dicament independent despr??s de la Batalla d'Almansa a l'any 1707 quan pass?? sota administraci?? castellana por derecho de conquista segons els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borb??, excloent la localitat Cabdet de les delimitacions del regne conquerit.

Prov??ncies

Per raons pol??tiques, al segle XIX l'administraci?? espanyola intent?? separar infructuosament el territori entre la prov??ncia d'Alacant, per una banda, i les de Val??ncia i de Castell?? per altra, afegint a la primera les prov??ncies espanyoles de M??rcia i Albacete per a crear un sud-est espanyol, i a la segona Terol i Conca per a crear un llevant espanyol.

En 1822 es planteja per primera vegada unes prov??ncies semblants a l'actualitat, en qu?? es divideix el Pa??s, de nord a sud, en les prov??ncies de Castell??, Val??ncia, X??tiva i Alacant. Finalment, en 1833, ??s amb la divisi?? proposada per Javier de Burgos, quan finalment el nombre de prov??ncies queda en tres, suprimint la de X??tiva.

En 1851 s'afegeixen al Pa??s Valenci?? els territoris hist??ricament castellans de Villena a la prov??ncia d'Alacant, i de Requena a la de Val??ncia. Per altra banda, la localitat hist??ricament valenciana de Cabdet, tot i haver sol??licitat sense ??xit en 1861 la seua annexi?? a la prov??ncia d'Alacant, mai no ha tornat a formar part territorialment del Pa??s Valenci?? des de 1707, i roman en l'actualitat vinclada al territori hist??ric de Castella, unida amb la prov??ncia d'Albacete.

Aquesta divisi?? provincial roman sense canvis fins a l'actualitat, i nom??s segueix criteris homogenis d'extensi?? territorial i demogr??fica respecte a Espanya, i no criteris hist??rics, sociol??gics o ling????stics.

Comarques i regions

Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal sobre les comarques del Pa??s Valenci??

Per altra banda, al Pa??s Valenci?? existeix una molt arrelada tradici?? de comarcalisme, si b?? la divisi?? comarcal actual, basada en la proposta de delimitaci?? de Joan Soler i Riber al 1970, difereix de la divisi?? comarcal tradicional, descrita per Emili Be??t al 1937.

No obstant a????, l'agrupaci?? de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport pol??tic en la creaci?? de la comunitat aut??noma valenciana a l'any 1982, i se'ls va ajustar a la divisi?? provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris hist??rics, ling????stics, i socio-econ??mics. Per ??ltim, a l'any 1999 es crea el Consorci de les Comarques Centrals del Pa??s Valenci?? amb l'objectiu d'assolir una quarta prov??ncia espanyola, del qual s'hi afegeix una cinquena regi?? valenciana.

Regions del Pa??s Valenci??:

• Comarques del Nord.
• Comarques de l'Interior.
• Comarques del T??ria-X??quer.
• Comarques Centrals.
• Comarques del Sud.

Per a m??s informaci?? vegeu les comarques oficials, la llista de municipis, o l'article sobre la hist??ria de la comarcalitzaci?? del Pa??s Valenci??.

Comarques del Pa??s Valenci??

Alacant?? ?? Alcoi?? ?? Alcalat??n ?? Alt Maestrat ?? Alt Millars ?? Alt Pal??ncia ?? Alt Vinalop?? ?? Baix Maestrat ?? Baix Segura ?? Baix Vinalop?? ?? Camp de Morvedre ?? Camp de T??ria ?? Canal de Navarr??s ?? Comtat ?? Costera ?? Foia de Bunyol ?? Horta Nord ?? Horta Oest ?? Horta Sud ?? Marina Alta ?? Marina Baixa ?? Ports ?? Plana Alta ?? Plana Baixa ?? Plana d'Utiel ?? Rac?? d'Adem??s ?? Ribera Alta ?? Ribera Baixa ?? Safor ?? Serrans ?? Val??ncia ?? Vall d'Albaida ?? Vall de Cofrents ?? Vinalop?? Mitj??

Geografia

El relleu

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ib??ric, les serres meridionals del Sistema B??tic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya m??s emblem??tica del pa??s, la Penyagolosa, de 1.813 m. d'altura, considerada popularment com la m??s elevada, per?? aquest honor en realitat li correspon al Calder??n, al Rac?? d'Adem??s, que s'enlaira fins els 1.839 m; tamb?? al Rac?? trobem el Gavil??n (1.747 m), La Cruz de los Tres Reinos (1.555 m) i el Tortajada (1.541 m). Per no fer exhaustiva la relaci?? i anomenar nom??s els pics amb m??s de 1.500 m citarem, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m).

El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpesa, les Albuferes de Val??ncia i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cordons de platges de sorra, des de Benic??ssim fins Almenara, des de Pu??ol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de Val??ncia o les de Guardamar.

Clima

El Pa??s Valenci?? ??s banyada al llarg de la fa??ana costanera per la Mediterr??nia i, per tant, el seu clima ??s el mediterrani que com m??s s'endinsa cap a l'interior menys suau ho ??s. Aix??, al territori no hi existeix el mateix tipus de clima mediterrani, sin?? que hom troba:

• T??pic: S'est??n a tot el litoral nord i centre del territori, amb uns hiverns no gaire freds a causa de l'acci?? suavitzadora que la mar fa en la temperatura, i amb uns estius prou secs i calorosos de m??ximes al voltant dels 30??C; les precipitacions es concentren a la primavera, i tamb?? a la tardor, per?? amb riscos de gota freda. Les localitats m??s representatives que es troben amb este clima poden ser Castell??, Gandia, Torrent, Sagunt o Val??ncia.

• Continental: ??s un clima de transici?? entre el clima continental i el mediterrani t??pic, propi de l'interior de la Pen??nsula Ib??rica. Els hiverns s??n freds, els estius s??n m??s c??lids que en el clima mediterrani t??pic, amb unes temperatures m??ximes que a algunes zones abasten els 35??C, i les precipitacions escassegen per?? millor distribu??des al llarg de l'any, i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Requena, Villena, Alcoi, Elda i X??tiva.

• Sec: t?? lloc des de la Marina Alta cap al Baix Segura, amb unes temperatures for??a c??lides a l'estiu, i uns hiverns suaus de 10 a 13??C, i les precipitacions hi escassegen for??a. Com m??s al sud m??s ??rid ??s el clima amb uns hiverns encara m??s suaus al voltant dels 12??C, amb uns estius for??a llargs, secs i calorosos, amb temperatures m??ximes de m??s de 30??C. Les precipitacions hi tenen lloc de forma ocasional en les estacions de transici??, ??s a dir, tardor i primavera. Localitats representatives: Alacant, Benidorm, Elx, Oriola i Torrevella.

• Muntanya: t?? lloc a les zones m??s altes del territori, vorejant l'??rea del mediterrani continental. El clima de muntanya es regix per l'altitud, factor que influ??x en la temperatura i les precipitacions, que sovint s??n m??s abundants i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Morella.

Hidrografia

Nom??s trobem dos grans rius: el Segura i el X??quer, ambd??s al??l??ctons, com tamb?? ho s??n el Millars i el T??ria.

El X??quer, amb 498 km, naix en Ojuelos de Valdeminguete, (Conca) per a desembocar a Cullera. En canvi, el Segura, amb 395 km, naix a Fuente Segura, (Ja??n) i finalitza el seu recorregut a Guardamar del Segura. Pel que fa al Millars, naix a la Serra de G??dar, Terol, i el T??ria a Muela de San Juan, en Albarrac??n, Terol Exceptuant-ne el Segura, que naix a les Serralades B??tiques la resta dels al??al??l??ctons naixen a la serralada ib??rica.

D'altra banda, els aut??ctons es caracteritzen per ser rius curts, que naixen a les serres properes a la costa i, per tant, tenen una gran pendent. Al nord hi ha el riu S??nia, l??mit amb Catalunya, el C??rvol, el Cervera i el Pal??ncia. Al sud el riu Serpis, tamb?? anomenat riu d'Alcoi, el Xal??-Gorgos, l'Algar, l'Amad??rio, el Montnegre, la Rambla de les Ovelles i el Vinalop??.

Estos rius es caracteritzen per tindre un cabdal irregular, amb crescudes de tardor temudes i que provoquen inundacions en les seues valls, de nord a sud: la Plana, l'Horta, la Ribera i la Vega). Tamb?? cal dir que patixen un intensiu aprofitament h??dric mitjan??ant de preses per al consum hum??, industrial, tur??stic i agr??cola, essent el fonament dels pr??spers regadius valencians.

Pol??tica i Govern

Article principal: Pol??tica i govern del Pa??s Valenci??

El Pa??s Valenci??, en reconeixement de la seua identitat com a nacionalitat hist??rica de l'Estat espanyol, provenint de l'hist??ric Regne de Val??ncia, acced?? al seu autogovern i es constitu?? en comunitat aut??noma amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, amb la promulgaci?? del seu primer Estatut d'Autonomia el 1982.

Totes les institucions de govern de la Comunitat Valenciana constitu??xen la Generalitat Valenciana. Estes institucions s??n:

• les Corts Valencianes: l'??rgan legislatiu de la comunitat integrat per un m??nim de noranta-nou diputats electes per sufragi universal segons la representaci?? proporcional, per un per??ode de quatre anys;
• la Presid??ncia, encap??alada pel President de la Generalitat, electe per les Corts;
• el Consell: l'??rgan col??legiat de govern amb potestat executiva i reglament??ria. Est?? integrat pel president i pels membres designats per ell.

Les altres institucions de la Generalitat s??n: el S??ndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Valenci?? de Cultura, l'Acad??mia Valenciana de la Llengua, el Consell Jur??dic i Consultiu i el Comit?? Econ??mic i Social.

Economia

Article Principal: Economia del Pa??s Valenci??

El Pa??s Valenci?? conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat hist??ricament les comunicacions i l'aprofitament del s??l, i nom??s l'eix litoral ha facilitat la connexi?? amb Europa. Amb un clima mediterrani i un r??gim de pluges escasses, els recursos naturals del Pa??s Valenci?? s??n minsos pel que fa als minerals. En recursos h??drics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri ??s especialment greu a les comarques del sud del pa??s, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotaci?? d'aq????fers subterranis.

En l'any 2002 el Pa??s Valenci?? va generar el 10'5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i la taxa d'atur es va situar en el 10'5%. En recursos humans la taxa d'activitat del Pa??s Valenci?? va assolir l'any 2002 el 56'8%, per b?? que les difer??ncies per g??nere son for??a acusades. El model empresarial valenci?? caracter??stic s??n la PIME, principalment de caire familiar, si b?? hi han algunes multinacionals. Malgrat la greu crisi econ??mica entre 1973 i 1985, actualment ??s la segona autonomia exportadora de l'Estat, amb un 12%.

Demografia

La demografia del Pa??s Valenci?? tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius m??s importants (X??quer, T??ria, Segura, Vinalop??), aix?? com a poblacions importants costaneres amb ports, segons les activitats agr??coles o comercials. Les poblacions m??s importants solien ser, m??s antigament, Sagunt o D??nia, durant gran part de la seua hist??ria, Val??ncia, X??tiva, Oriola, Alacant, Elx, Gandia o Vila-real i, m??s recentment, Alzira i Castell?? de la Plana.

D'aquesta distribuci?? tradicional, originada per les caracter??stiques orogr??fiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de poblaci?? ??s major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del Nord i de l'interior. Tamb?? afect?? a la demografia (i ??s potser l'excepci?? a la distribuci?? esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle XX, a ciutats no costaneres com ara Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena i la Vall d'Uix??.

En els darrers anys, s'ha accentuat la concentraci?? en les grans capitals i les seues localitats de les ??rees metropolitanes (destacant-ne Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, Sant Vicent del Raspeig, etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aix??, poblacions tradicionalment menudes, (com ara Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara m??s remarcable durant les estacions c??lides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pel turisme.

Podr??em dir, per tant, que la demografia del Pa??s Valenci?? hui dia ??s ja clarament majorit??riament urbana, amb gran influ??ncia de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona resid??ncia, i amb una clara tend??ncia cap a les poblacions costaneres.

Poblacions amb m??s de 50.000 habitants Pa??s Valenci?? 4.885.029 habitants Localitat Val??ncia Alacant Elx Castell?? Torrevella Oriola Gandia Torrent Benidorm Sagunt Alcoi Paterna Elda Poblaci?? 797.654 322.673 222.422 172.624 94.006 80.468 77.421 75.131 72.845 63.359 60.700 59.043 55.289

Font: Institut Nacional d'Estad??stica espanyol, 2007.

Diada nacional

• 9 d'octubre: Es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de Val??ncia. Vegeu Diada Nacional del Pa??s Valenci??.
• 25 d'abril: aniversari de la derrota a la batalla d'Almansa, que supos?? la vict??ria de Felip V i la derogaci?? dels Furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoraci?? t?? un caire pol??tic, cultural, i c??vic, malgrat que oficialment nom??s ??s el dia de les Corts Valencianes.

Cultura i tradicions

Els trets culturals valencians s??n clarament mediterranis, per raons geogr??fiques i hist??riques, amb influ??ncies de tots els pobles que han intervingut en la seua hist??ria. La religi?? cat??lica, encara majorit??ria entre els creients, ha marcat tamb?? molts trets de comportament individual i col??lectiu.

Si b?? moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen rom?? (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la mediterr??nia, aix?? com la dieta, tamb?? existeixen importants influ??ncies ??rabs en la cultura, especialment en la gastronomia.

De la conquesta feudal, encara hui ??s visible les difer??ncies culturals entre els pobles de repoblament catal??, els pobles de repoblament aragon??s (anomenats col??loquialment xurros) i els pobles provinents de Castella (com a ara la comarca de la Plana d'Utiel i el senyoriu de Villena). Aquestes difer??ncies es difuminen m??s en les grans ciutats, on moltes tradicions s??n fins i tot desconegudes per la gent jove i els nouvinguts.

Entre les tradicions culturals podem citar-ne:

• Esports fortament arrelats al Pa??s Valenci?? com ara el tir i arrossegament o, fins i tot, distintius: la pilota valenciana.
• Aficcions amb molta tradici??, com ara la colombicultura.
• Jocs de cartes amb tota una cultura i vocabulari al seu voltant, com ara el joc del truc.
• L'exist??ncia d'un conreu molt ext??s de la m??sica en totes les capes socials, generalment al voltant de les bandes de m??sica i les societats musicals.
• L'??s del tabalet i dol??aina com a instruments musicals per a amenitzar qualsevol ocasi?? al carrer.
• La preservaci??, encara viva, de cants tradicionals, com les albades, i els balls tradicionals com les Danses o la jota.
• La indument??ria tradicional, recuperada ocasionalment per a balls tradicionals i actes festius.
• Les festes, amb una gran import??ncia del foc, la pirot??cnia, la vestimenta i la m??sica (vegeu m??s avall).
• La gastronomia, amb gran varietat d'arrossos i dol??os (vegeu m??s avall).

Esports

L'esport tradicional per antonom??sia ??s el joc de la pilota valenciana, fins a tal punt que hi ha jugadors professionals i una selecci?? valenciana de pilota que participa en les competicions internacionals m??s importants. Aquest esport es practica en m??s de huit modalitats distintes, b?? al carrer o b?? en un trinquet. Durant les partides ??s t??pic que el p??blic es trobe gaireb?? envaint l'espai de joc, i un o dos marxadors arrepleguen les apostes que fan per l'equip de "blaus" o de "rojos", els ??nics colors utilitzats en la indument??ria dels pilotaires, juntament amb el blanc, del que solen ser els pantalons i les espardenyes. La pr??ctica i el coneixement d'aquest esport est?? augmentant des que se'n retransmeten partides per TV i els nous instituts d'educaci?? mitjana han de comptar amb canxes de joc adients.

Un altre dels esports m??s caracter??stics ??s la colombicultura, o els coloms esportius, que es comen???? a practicar especialment a partir de la d??cada dels 20 del segle XX, estenent-se per tota Espanya, en qu?? s'entrena una ra??a pr??pia de colom, el gavatxut valenci??. Tamb?? ??s tradicional el joc de la petanca, sobretot a les zones rurals.

Pel que respecta als esports de masses, el motociclisme ??s una altra de les pr??ctiques tradicionals considerades com a esportives, del que es disposa del Circuit de Xest on es disputa el "Gran Premi Comunitat Valenciana". L'esport m??s popular, com a quasi tot el planeta, ??s el futbol. Al Pa??s Valenci?? existeixen equips importants de futbol, principalment el Val??ncia CF, Vila-real CF, Llevant UE (el m??s antic, fundat en 1909), Elx CF, H??rcules CF, Castell?? CF i el CE Alcoi??. Un altre dels esports ol??mpics en qu?? es destaca ??s el b??squet, amb els equips Pamesa Val??ncia i Etosa Alacant. L'esport ol??mpic m??s important dels equips femenins ??s el handbol, on s'hi van recollir importants i nombrosos t??tols, amb equips ara desapareguts com BM Altea o Colpisa Alicante, i en la divisi?? d'honor del qual, actualment, m??s de la meitat dels clubs femenins s??n valencians.

Festes

• A tot el Pa??s: festes de Setmana Santa i Pasqua, temps que ??s tradicional per a empinar el catxerulo (envolar l'estel) i menjar-se la mona.
• Les Falles en honor de Sant Josep, el 19 de mar?? (sobretot a les comarques que envolten la capital).
• La Magdalena, a Castell?? de la Plana.
• Festes de moros i cristians: d'Alcoi, a la Vall d'Albaida, a la Vila Joiosa (el desembarc), el Comtat, les comarques del Vinalop??, etc...
• Fogueres de Sant Joan, a Alacant
• El Misteri d'Elx
• La mocadorada, a la ciutat de Val??ncia i rodalies, que t?? lloc tots els 9 d'octubre, dia de Sant Don??s (Sant Dion??s) i diada del Pa??s Valenci??.
• La Muixeranga a Algemes??
• Festes i representacions en molts pobles i ciutats, en honor a Sant Vicent Ferrer, patr?? del Pa??s Valenci??.

Gastronomia

• Begudes

Mistela - Caf??-licor - Herbero - Aiguardent - Absenta - Casalla - Orxata - Barrejat

• Menjars
  • Arrossos

Arr??s a la paella - Arr??s a banda - Arr??s i costra - Arr??s al forn - Arr??s amb fesols i naps - Arr??s negre - Arr??s a la pedrada - Arr??s cald??s

• • Altres

Fideu?? - Putxero - Alberg??nies farcides - All i pebre - Coques de dacsa - Coca de tonyina - Bollit - Sang amb ceba

• Postres i piscolabis
  • Dol??

Arnad?? - bunyol - Coca de llauna - Del??cies d'Elx - Panellets - Torr?? - Almoj??benes o monj??venes - Past??s de moniato - Carabassa al forn - Carabassat - Arrop i tallaetes - Mona - Flaons - Fartons - Coca celestial - Tonya o pa socarrat

• • Salat

Rosquilletes

• Altres

Allioli

Refer??ncies

1. ??? Vegeu les refer??ncies externes emprades a l'article de Denominacions del Pa??s Valenci??.

Vegeu tamb??

• Denominacions del Pa??s Valenci??

Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Pa??s Valenci??

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Govern Valenci??
• Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
• Arxiu Hist??ric Electoral del Pa??s Valenci??
• Web oficial de Turisme
• Cercador Pais Valenci??
• Estatut del Pa??s Valenci??
• Llei d'??s i ensenyament del valenci??

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Geografia
Municipis	Benidorm ??? Bucarest  ??? Getafe ??? Girona ??? Rubi??  ??? Sant Sebasti??
Territoris	Comarques del Pa??s Valenci?? ??? Pa??s Valenci??
Estats	Uruguai