Pa??s Basc

De Viquip??dia

El Pa??s Basc (en basc Euskal Herria, "pa??s de llengua basca") ??s un pa??s europeu. Compr??n els set territoris que corresponen aproximadament a l'??rea ling????stica basca en temps hist??rics. La bandera identificativa del poble basc ??s la ikurri??a. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol, i franc??s, i gaudeixen de nivells d'autonomia molt diferents. Actualment, no hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del Pa??s Basc. Aquest ??s el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi.

El Pa??s Basc ocupa una superf??cie de 20.664 Km?? en el v??rtex occidental dels Pirineus, al mar Cant??bric (Golf de Biscaia). T?? el seu propi idioma, el basc (minoritari en front del franc??s i el castell??), i una poblaci?? d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta francesa. El Pa??s Basc estaria constitu??da per set territoris o prov??ncies (en basc lurralde, plural lurraldeak): ??laba, Biscaia, Guip??scoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa.

La llengua basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guip??scoa i parts de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substitu??t pel castell?? o franc??s. Avui en dia, el basc t?? categoria de llengua oficial a la Comunitat aut??noma del Pa??s Basc i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, per?? no t?? cap reconeixement oficial a les regions sota administraci?? francesa.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Justificaci?? de la unitat 3 Vegeu tamb?? 4 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribuci?? regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos s??n un romanent dels primers habitants del Paleol??tic de l'Europa occidental, espec??ficament dels habitants de la regi?? francocant??brica. Estrab?? i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre altres. Hi ha prou evid??ncia per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.

Durant l'Alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Vasc??nia i va ser unificat sota els ducs de Vasc??nia per un per??ode de temps. Despr??s de les invasions dels musulmans a la pen??nsula Ib??rica i l'expansi?? francesa sota Carlemany, el territori es fragment??. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Seria sota San?? III El Major que el regne de Pamplona assoleix la seva m??xima extensi?? territorial, per?? despr??s de la seva mort el 1035, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primog??nit, i despr??s de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura pol??tica el segle XII formada pels regnes de Navarra, Arag?? i Castella. Durant l'Alta edat mitjana, Biscaia s'uneix volunt??riament al Regne de Castella.

El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'??laba, Guip??scoa i el Duranguesat, que s??n annexionats pel monarca castell??. Aix?? doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del Pa??s Basc, va orientar la seva pol??tica d'expansi?? cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb Fran??a i Arag??. Navarra, va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles XI i XII, i gaireb?? en la seva totalitat durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per Fran??a. Les tres prov??ncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit volunt??riament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integraci?? de Navarra amb Castella.

Navarra, ??laba, Guip??scoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situaci?? va perdurar fins el segle XIX data en qu?? van ser parcialment suprimits per Antonio C??novas del Castillo despr??s de la derrota carlina. Durant el franquisme, nom??s ??laba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, per?? van ser derogats en les altres dues prov??ncies per decret del 23 de juny, 1937 en ser considerades ??tra??dores?? en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els par??grafs ofensius per a Guip??scoa i Biscaia, per?? conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre, 1976.

Avui dia el Pa??s Basc est?? conformat per la comunitat hom??nima, per la comunitat foral de Navarra i per les prov??ncies del sud de Fran??a.

[edita] Justificaci?? de la unitat

Segons la visi?? nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'??nica expressi?? pol??tica del Pa??s Basc com a estat, quan San?? el Major reun?? tots els territoris de parla basca, per?? a poc a poc fou perdent-los a favor de Castella i Fran??a. El 1512 els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure redu??da als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra) que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat franc??s (Enric IV de Fran??a). Enric era hugonot i es convert?? al catolicisme per accedir al tron franc??s; d'aqui la frase ??Par??s val una missa??. Va ser el primer borb?? que accedia al tron franc??s (despr??s regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el Pa??s Basc conserv?? els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, per?? la situaci?? canvi?? amb la revoluci?? francesa, que enderroc?? l'antic r??gim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produ??ren una s??rie de guerres sanguin??ries per la successi?? a la corona espanyola (les Guerres Carlines) en les que les institucions basques prengueren partit pel b??ndol perdedor, i tingueren com a conseq????ncia la p??rdua de gran part dels furs.

[edita] Vegeu tamb??

• Comunitat Aut??noma Basca
• Navarra
• Hegoalde
• Iparralde

[edita] Enlla??os externs

• Hist??ria del Pa??s Basc

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Pa??s Basc