P??sol
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Pisum sativum L. |
||||||||||||||||||
El p??sol (Pisum sativum) ??s una planta de la fam??lia de les lleguminoses o fab??cies. El nom s'aplica tamb?? a la seva llavor, que ??s comestible.
Taula de continguts |
[edita] Descripci?? bot??nica
Del g??nere Pisum n'hi ha tamb?? altres esp??cies a ??frica, ??sia i [[Europa].
Planta anual d'al????ria variable de 0,5 a 1,2 metres. Fulles compostes. Flors generalment blanques, solit??ries o agrupades en dues amb cinc dents, amb deu estams, Fruit en llegum, bivalva, contenint grans llisos o angulosos.
[edita] Usos
??s un dels conreus m??s antics d'Europa, amb m??s de de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va apar??ixer a Orient poc despr??s del blat.
Abans es menjava com a gra sec i en forma de pur??. Ara els grans verds i tendres dels p??sols constitueixen una de les verdures m??s populars sols o com acompanyament.
[edita] Conreu d'horta
Hi ha varietats d'emparrar(que s'enfilen per canyas o parets) i de mata baixa Tamb?? hi ha varietats com la dels "tirabecs" que es menja amb tavella i tot.
La sembra es fa al setembre en el litoral on ja es pot collir el mes d'abril quan el preu ??s alt.Tamb?? hi ha varietats molt r??pides que a la primavera fan el seu cicle en nom??s 60 dies.
A petita escala les feines de conreu des de la sembra al desherbatge i la collita s??n manuals. S??n molt apreciats els p??sols conreats a la comarca del Maresme" Els p??sols de Llavaneres".
En llocs d'hivern m??s r??gid la sembra es fa de novembre a febrer per fer la collita al maig i juny.
[edita] Conreu com a llavor seca farratgera
El p??sol de les varietats anomenades proteaginoses pel seu major contingut en prote??na, per?? no tan ric en sucres, ??s un conreu extensiu que se sembra a m??quina de novembre a febrer sovint en secans una mica humids.
Amb la sembra de tardor o hivern s'assegura normalment prou humitat en els secans pel seu desenvolupament ja que quan arriba la calor d'estiu la collita ja ha acabat. No suporta les fortes calors i nom??s es conrea durant l'estiu en climes on aquest ??s molt fresc com Anglaterra on d??na un producte de gran qualitat.
Es imprescindible el desherbatge mec??nic o qu??mic amb un herbicida de preemerg??ncia ja que la creixen??a al principi ??s molt escassa i f??cilment les pesoleres poden ser ofegades per la vegetaci?? espont??nia m??s vigorosa.
[edita] Malalties i plagues
Les pesoleres tenen un cert grau de resist??ncia a les malalties, si el temps ??s molt humit la malura m??s important ??s el fong el fong de l'oidi que ataca sobretot en temps calor??s per?? ??s f??cil de combatre amb fungicides preventius.
Les tavelles encara verdes poden ser parasitades per alguns tipus d'erugues. Diversos insectes com el corc del p??sol s'alimenten del gra sec. Els ocells poden desenterrar les llavors completament principalment en petites extensions.
??s planta milloradora del s??l i molt convenient d'utilitzar en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de prote??na animal i el seu conreu i ??s est?? fomentat per la pol??tica agr??cola de la Uni?? Europea.
