Pàncrees

De Viquipèdia

Pàncrees
Gray	subject #251 1199
Artèria nodridora	Artèria pancreaticoduodenal inferior, Artèria pancreaticoduodenal superior
Retorn venós	Venes pancreacticoduodenals
Innervació	Plexe pancreàtic, Plexe celíac, Nervi pneumogàstric
MeSH	Pancreas
Dorlands/Elsevier	p_02/

El pàncrees és un òrgan glandular annex del tub digestiu, situada a la cavitat abdominal, amb forma d'L apaïsada. Es localitza en posició retroperitonial, limitada per l'estómac al davant, el duodè a la dreta i la melsa a l'esquerra.

[edita] Anatomia

Es divideix en quatre zones:

• Cap: porció envoltada pel duodè, a la part descendent del qual s'insereix a través de les papil·les o carúncules. També se l'anomena "pàncrees menor".
• Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos mesentèrics superiors (artèria i vena), els quals deixen un solc a la cara posterior del pàncrees. La cara anterior del coll es troba adjacent al pílor (porció distal de l'estómac).
• Cos: continuació del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'estómac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'artèria mesentèrica superior i el ronyó, glàndula suprarrenal i vasos renals esquerres.
• Cua: passa per davant del ronyó esquerre, relacionant-se amb l'hili esplènic i la flexura còlica esquerra. S'acompanya dels vasos esplènics (artèria i vena) i travessa les capes del lligament espleno-renal, acabant amb un lleu gir superior.

Internament es compon de:

• Conducte pancreàtic principal o de Wirsung: comença a la cua i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (colèdoc). La unió d'aquests conductes (ampolla de Water) dóna lloc a l'ampolla hepatopancreàtica, que desemboca al duodè a través de la carúncula major. Aquesta ampolla està envoltada per l'esfínter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancreàtic cap al duodè.
• Conducte pancreàtic accessori o de Santorini: drena el coll i la part inferior del cap del pàncrees, i desemboca al

[edita] Vascularització

La cua i el cos són irrigats per les artèries pancreàtiques, petites branques de l'artèria esplènica a la part superior i de l'artèria pancreàtica inferior a la porció inferior. El cap l'irriguen les artèries pancreatoduodenals superiors i inferiors.

[edita] Retorn venós

Les venes pancreàtiques corresponents desemboquen a la vena esplènica, la qual drena en últim terme a la vena porta.

[edita] Drenatge limfàtic

Els vasos limfàtics acompanyen els sanguinis i acaben als ganglis pancreatoesplènics situats longitudinalment a l'artèria esplènica.

[edita] Innervació

El pàncrees és innervat per fibres nervioses del plexe celíac, situat a la part més alta del mesogastri.

[edita] Histologia

Té dos components estructurals:

• Pàncrees exocrí: glàndula serosa que sintetitza i secreta enzims per a la digestió, que van a parar al duodè. S'organitza en lòbuls formats per acins, unitats secretores de precursors dels enzims digestius (tripsinogen, pepsinogen, amilases, ribonucleases, etc.).
• Pàncrees endocrí: constituït per cèl·lues altament especialitzades que sintetitzen i secreten hormones controladores del metabolisme glucídic, lipídic i proteic, les quals són secretades al torrent sanguini.

[edita] Fisiologia

La secreció pancreàtica augmenta en arribar els aliments a l'estómac i és controlada pel sistema nerviós en tres fases: cefàlica, gàstrica i intestinal, no independents de les fases secretores de l'estómac.

[edita] Secreció exocrina

La secreció exocrina està formada per elements inorgànics (principalment aigua, clor, bicarbonat, sodi i potassi) i enzims o elements orgànics (proteolítics com la tripsina o les elastases, amilolítics com l'alfa-amilasa, lipolítics com la lipasa, i també nucleases, mucina i altres proteïnes). Amb l'alliberació a l'intestí prim d'aquests productes col·labora en la digestió dels aliments.

[edita] Secreció endocrina

La secreció endocrina consta de diverses hormones encarregades del control metabòlic. La principal és la insulina, produïda per les cèl·lules beta del pàncrees, agrupades en els anomenats illots de Langerhans. La síntesi d'insulina és controlada a diferents nivells, i la seva secreció augmenta tal com augmenten els nivells de glucosa circulant. Aquesta hormona s'encarrega d'activar i inhibir diferents processos metabòlics tals com la gluconeogènesi, d'augmentar el peristaltisme del tub digestiu, controlar la sensació de gana a nivell del sistema nerviós central, etc. Un dèficit en la producció d'aquesta hormona implica l'aparició de la diabetis. Altres hormones secretades pel pàncrees són el glucagó, que estimula també la síntesi i secreció d'insulina, inhibint-se quan aquesta augmenta, i la somatostatina, que fa l'acció contrària.

[edita] Embriologia

El pàncrees prové principalment de l'endoderm amb aportis del mesoderm per a algunes estructures. Es forma dels esbossos, ventral i dorsal, en el mesenteri dorsal. Durant el desenvolupament i a causa de les rotacions de les nanses intestinals ambdós esbossos s'uneixen formant un pàncrees únic. L' esbós ventral sorgeix del conducte colèdoc i per tant a la dreta, després del gir es desplaça posteriorment arrossegant aquest conducte fins a l'esquerra a un nivell immediatament inferior a l'esbós principal o esquerre. Després de la fusió dels parènquimes el conducte de l' esbós principal degenera quedant com accessori i el pàncrees menor (ara procés unciforme) aporta el seu conducte com principal.