Ovella

De Viquip??dia

...

Ovella Registre f??ssil: Plistoc?? ??? actualitat Un ramat d'ovelles Estat de conservaci?? Estat: Domesticat Classificaci?? cient??fica Regne: Animalia F??lum: Chordata Classe: Mammalia Subordre: Ruminantia Clade: Cetartiodactyla Fam??lia: Bovidae Subfam??lia: Caprinae G??nere: Ovis Esp??cie: O. aries Nom binomial Ovis aries Linnaeus, 1758

Les ovelles, bens, xais o corders (Ovis aries, "ovella" i "molt??" en llat??) s??n mam??fers quadr??pedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, les ovelles s??n artiod??ctils, o animals amb pe??lles. Malgrat que el nom "ovella" s'aplica a moltes esp??cies, en l'??s quotidi?? gaireb?? sempre fa refer??ncia a Ovis aries. Les ovelles s??n l'esp??cie m??s nombrosa del seu g??nere, i molt probablement descendeixen del mufl?? salvatge d'Europa i ??sia.

Les ovelles foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agr??coles, i se les valora principalment per la seva llana i la seva carn. La llana d'una ovella ??s la m??s usada de tots els animals, i se la sol recollir per mitj?? de l'esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai quan ??s d'un animal jove i carn de be quan ??s d'un animal adult. Continuen sent importants avui en dia per la seva llana i la seva carn, i en ocasions tamb?? se les cria per la pell d'ovella, per la seva llet o com a organisme model en la investigaci?? cient??fica.

La ramaderia ovina es practica arreu del m??n, i ha jugat un paper central en moltes civilitzacions. Actualment, Austr??lia, Nova Zelanda, els pa??sos de la Patag??nia i el Regne Unit s??n els principals productors d'ovelles.

Sent un animal clau en la hist??ria de la ramaderia, les ovelles ocupen un lloc molt important en la cultura humana, al llenguatge modern i en la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme pastoral i arcadi??. Apareixen en molts mites ??? com el Vell?? d'Or ??? i grans religions, especialment a les religions abrah??miques. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, les ovelles han servit d'animals de sacrifici. En catal?? actual, es diu que les persones que segueixen el grup sense pensar per si mateixes s??n com xais.

[edita] Etimologia

Etimol??gicament, la paraula que utilitzen els parlants del catal?? prov?? del mot llat?? ovis. L'altre terme que forma el seu nom cient??fic, aries, tamb?? prov?? del llat?? i significa "molt??". Aquest terme ??s l'origen etimol??gic del mot "ariet", degut al fet que els ariets solien tenir una punta met??l??lica en forma de banyes de molt?? que incrementava la pot??ncia de l'impacte.

Hi ha diferents paraules per referir-se a Ovis aries en catal??. Ovella i be porten el significat m??s ample i es poden utilitzar de manera general; corder, anyell i xai es refereixen a la cria d'ovella que encara no ha arribat a l'edat d'un any; marr?? fa refer??ncia al mascle de l'ovella; i molt?? fa refer??ncia a un mascle castrat.^[1]

[edita] Morfologia

Un parell d'ovelles merines de color a Austr??lia.

Les ovelles s??n remugants relativament petits, i les seves caracter??stiques s??n unes banyes que formen una espiral lateral i un p??l enrinxolat que rep el nom de llana. Les ovelles dom??stiques es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut especialment neot??niques com a resultat de la influ??ncia dels humans.^[2] Algunes races primitives d'ovella conserven algunes de les caracter??stiques dels seus parents salvatges, com ara cues curtes. Segons la ra??a, les ovelles poden no tenir banyes, tenir-les en ambd??s sexes (com en les ovelles salvatges), o nom??s en els mascles. La majoria de races amb banyes en tenen una ??nica parella.^[3]

Una altra caracter??stica de les ovelles ??s la seva gran varietat de coloraci??. Les ovelles salvatges pr??cticament nom??s presenten una varietat de colors marrons. En canvi, el color de les ovelles dom??stiques varia del blanc pur a un marr?? xocolata fosc i fins i tot clapejat o clapat.^[4][5] La selecci?? en favor de llana blanca f??cil de tenyir comen???? a principis de la domesticaci?? de les ovelles, i com que la llana blanca ??s un tret dominant, s'estengu?? r??pidament. Tanmateix, moltes races modernes presenten ovelles de color, i podrien apar??ixer ovelles negres en un ramat blanc com a tret recessiu.^[5][4] Mentre que la llana blanca ??s valuosa pels grans mercats comercials, existeix un n??nxol de mercat per la llana de color, principalment per la filatura manual.^[6]

L'al??ada i el pes de les ovelles dep??n de la ra??a. El seu ritme de creixement i pes adult ??s un tret que s'hereda i sovint ??s seleccionat en la cria.^[7] Les femelles solen pesar entre 45 i 100 quilograms, mentre que els mascles m??s grans pesen entre 45 i 160 quilograms.^[8] Les ovelles adultes tenen trenta-dues dents (f??rmula dental: I:0/4 C:0/0 P:3/3 M:3/3). Com en altres remugants, les vuit incisives es troben al maxil??lar inferior i masteguen contra un coixinet dur i sense dents al maxil??lar superior, arrancant vegetals. No tenen canines, sin?? que hi ha un ample espai entre les incisives i les premolars. Fins els quatre anys d'edat (quan han sortit totes les dents permanents), ??s possible determinar l'edat d'una ovella a partir de les seves dents frontals, car cada any surt un parell d'incisives.

Les dents frontals es van desgastant a mesura que les ovelles envelleixen, fent que els sigui m??s dif??cil alimentar-se i afectant la salut i productivitat de l'animal. Per aquest motiu, les ovelles que pasturen vegetals normals comencen a declinar lentament a partir dels quatre anys, i l'esperan??a de vida mitjana de les ovelles ??s d'entre deu i dotze anys, tot i que algunes poden viure fins a vint anys.^[3][9][10]

Un crani d'ovella.

Les ovelles tenen un bon sentit de l'o??da, i s??n sensibles al soroll quan se les tracta.^[10] Tenen pupil??les horitzontals en forma d'escletxa i posseeixen una visi?? perif??rica excel??lent; amb camps visuals d'entre 270?? i 320??, poden veure darrere d'elles sense girar el cap.^[11][6] Tanmateix, tenen una percepci?? de la profunditat pobra; les ombres i els canvis de nivell del terra poden fer que les ovelles retrocedeixin. En general, tenen el costum d'evitar les zones fosques i quedar-se a les zones ben il??luminades.^[12] Les ovelles tamb?? tenen un excel??lent sentit de l'olfacte i ??? com totes les esp??cies del seu g??nere ??? tenen gl??ndules odor??feres just davant dels ulls i entre els dits de les potes. La funci?? d'aquestes gl??ndules ??s incerta,^[10] per?? les de la cara podrien jugar un paper en el comportament durant el festeig.^[7] ??s possible que les gl??ndules interdigitals tamb?? tinguin una funci?? en l'aparellament,^[7] per?? tamb?? se n'han proposat funcions alternatives, com la secreci?? de residus o un marcador d'olor que ajuda les ovelles perdudes a retrobar el seu ramat.^[10]

Les ovelles i les cabres estan estretament relacionades (ambdues s??n caprins), aix?? que pot ser dif??cil distingir-les a partir de l'aparen??a. Tanmateix, s??n esp??cies diferents, de manera que els casos d'h??brids s??n rars, i els pocs h??brids que hi ha s??n sempre est??rils. L'h??brid d'una ovella femella i un boc (una cabra mascle) rep el nom d'h??brid ovella-cabra, i no se l'ha de confondre amb la quimera ovella-cabra. Les difer??ncies d'aparen??a entre les ovelles i les cabres inclouen la barba i el llavi superior dividit exclusiu de les cabres. Les cues de les ovelles cauen cap avall, fins i tot quan s??n curtes o han estat tallades, mentre que les cues de les cabres es mantenen dretes. Les ovelles sovint manquen de banyes (en els dos sexes o nom??s en la femella), mentre que les cabres que neixen sense banyes s??n rares (tot i que a moltes cabres els s??n tallades les banyes). Els mascles de les dues esp??cies es diferencien en qu?? els bocs adquireixen una olor forta i exclusiva durant l'estre, mentre que els marrans no.^[13]

Les ovelles Suffolk s??n una ra??a de llana mitjana i de cara negra, criada per la seva carn, que representa el 60% de la poblaci?? ovina dels Estats Units.^[7]

[edita] Races

L'ovella ??s un animal polivalent, i les m??s de 200 races d'ovelles que existeixen actualment foren creades per cobrir diverses necessitats.^[14][3] Algunes fonts indiquen un total de cent races o m??s, per?? aquest nombre no ??s verificable.^[6][13] Gaireb?? totes les ovelles es poden classificar com a especialment aptes per produir un cert producte: llana, carn, llet, pell, o una combinaci?? en el cas de les races de doble utilitat. Altres trets utilitzats per classificar les ovelles inclouen el color de la cara (generalment blanc o negre), la longitud de la cua, la pres??ncia o abs??ncia de banyes, i la topografia per la qual s'ha desenvolupat la ra??a. Aquest ??ltim tret ??s especialment important al Regne Unit, on les races s??n descrites com a races de terres altes (turons o muntanyes) o de terres baixes.^[12] Una de les races m??s comunes ??s l'ovella de cua grassa, una ovella de doble utilitat comuna a ??frica i ??sia que es caracteritza pels grans dip??sits de greix de la seva cua.

Tamb?? es classifiquen les races segons com d'aptes s??n per produir un cert tipus de ramats. En general, les ovelles s??n de ra??a "de femelles" o de ra??a "de mascles". Les races de femelles s??n les que s??n robustes, i tenen bones capacitats de reproducci?? i maternalitzaci?? ??? poden substituir femelles reproductores en els ramats. Les races de mascles s??n elegides pel seu creixement r??pid i la qualitat de la carn, i se les fa criar amb races de femelles per produir xais productors de carn. Les races de terres baixes i de terres altes tamb?? es creuen d'aquesta manera, fent criar les robustes femelles de les terres altes amb els mascles, m??s grans i de creixement m??s r??pid, de les terres baixes, per produir ovelles que reben el nom de mule. Les mules femelles poden ser creuats amb marrans productors de carn per produir xais de mercat de qualitat.^[12] Moltes races, especialment les rares i les primitives, no entren en cap categoria precisa.

La Barbados Blackbelly ??s una ra??a d'ovella peluda d'origen afrocaribeny.

Les races es classifiquen segons el tipus de llana que produeixen. Les races de llana fina s??n les que tenen una llana molt enrinxolada i densa, preferida per la manufactura de teixits. Moltes d'elles deriven de l'ovella merina, i aquesta ra??a continua dominant la industria ovina mundial. El r??cord de l'ovella m??s valuosa correspon a un marr?? d'ovella merina australi?? que fou venut per $16.000 AUD.^[15] Les races de llana mitjana tenen una llana entre els extrems, i generalment s??n races de producci?? de carn o races de mascles de creixement r??pid amb cares fosques. Algunes de les races de llana mitjana m??s importants, com l'ovella Corriedale, s??n races de doble utilitat, creuaments de races de llana fina i de llana llarga, i foren creades per formar ramats comercials d'alta producci??. Les races de llana llarga s??n les ovelles m??s grans, amb llana llarga i un ritme de creixement lent. Les ovelles de llana llarga s??n especialment valuoses per creuar-les amb altres races per millorar-ne les qualitats. Per exemple, l'ovella Columbia fou creada per mitj?? de creuaments entre mascles d'ovella Lincoln (una ra??a de llana llarga) i femelles d'ovella Rambouillet (una ra??a de llana fina).

Les ovelles de llana basta, o de llana de catifa, tenen una llana de mida mitjana-llarga i tosca. Les races tradicionalment usades per produir llana de catifa varien molt, per?? el requeriment principal ??s que la llana no es faci malb?? amb l'??s intens (com passaria amb la de les races m??s fines). Alguns ramaders d'aquests tipus d'ovella intenten usar algunes d'aquestes races per altres fins, car la demanda de llana de catifa s'ha redu??t. Algunes d'aquestes races sempre han estat principalment productores de carn.^[16]

Una classe menys important d'ovelles s??n les ovelles lleteres. Les races de doble utilitat, que poden tenir una utilitat prim??ria com a productores de carn o de llana, solen tenir una utilitat secund??ria com a productores de llet, per?? hi ha algunes races que s??n utilitzades principalment per munyir-les. Aquestes ovelles produeixen una quantitat de llet m??s elevada i tenen una curva de lact??ncia lleugerament m??s llarga.^[17] La qualitat de la llet i el percentatge de greix i de prote??nes varien entre les races no lleteres, per?? el contingut de lactosa no varia.^[17]

Un ??ltim grup de races d'ovella s??n les ovelles peludes, que no posseeixen llana. Les ovelles peludes s'assemblen a les primeres ovelles domesticades, abans del desenvolupament de les races llanoses, i s??n criades per la seva carn i la seva pell. Pels productors de carn i de pell ??s m??s barat tenir ovelles peludes, car no cal esquilar-les.^[16] Les ovelles peludes tamb?? s??n resistents als par??sits i el clima calor??s.^[13]

Amb la posici?? dominant actual de l'agroindustria corporativa i el declini de les granges familiars, moltes races d'ovella estan en perill d'extinci??. La Rare Breeds Survival Trust del Regne Unit llista vint-i-cinc races nadiues amb nom??s 3.000 animals registrats, i l'American Livestock Breeds Conservancy en llista catorze amb menys de 10.000 animals.^[18][19] La prefer??ncia per races amb caracter??stiques uniformes i un creixement r??pid ha limitat les races rel??quies als marges de la ind??stria ovina.^[16] Les que queden es mantenen gr??cies als esfor??os d'organitzacions per la conservaci??, registres de races i grangers individuals que es dediquen a preservar-les.

[edita] Races a Catalunya

A Catalunya hi ha diverses races pr??pies del territori:

• Ovella aranesa
• Ovella ripollesa
• Ovella xisqueta

[edita] Dieta

Una ovella pasturant

Les ovelles s??n mam??fers exclusivament herb??vors. Com tots els remugants, tenen un complex aparell digestiu compost de quatre cambres, permentent-los convertir la cel??lulosa de les tiges, fulles i beines de llavors en carbohidrats m??s senzills. Quan pasturen, la vegetaci?? ??s mastegada fins que es converteix en un bol, que despr??s passa a la primera cambra: el rumen. El rumen ??s un ??rgan d'una capacitat de 19-38 litres que fermenta l'aliment mitjan??ant una relaci?? simbi??tica amb els bacteris, protozous i rents de la flora intestinal.^[7] El bol ??s regurgitat peri??dicament a la boca per tornar a ser mastegat i salivat.^[7] La masticaci?? de l'aliment regurgitat ??s una adaptaci?? que permet als remugants pasturar m??s r??pidament al mat??, i acabar de mastegar i digerir el menjar m??s tard durant el dia.^[10] Aix?? ??s ??til car el pasturatge, que requereix baixar el cap, fa les ovelles vulnerables als predadors, mentre que mastegar el bol no.^[13]

Durant la fermentaci??, el rumen produeix gas que s'ha d'expulsar; trastorns de l'??rgan, com ara canvis sobtats en la dieta d'una ovella, poden causar malalties potencialment fatals com ara la meteoritzaci??. Despr??s de la fermentaci?? al rumen, l'aliment passa al reticle i el llibret. Aliments especials com els grans poden passar del rumen. Despr??s de les tres primeres cambres, l'aliment passa al quall per acabar la digesti?? abans de ser processat pels intestins. El quall ??s l'??nica de les tres cambres que ??s an??loga a l'est??mac hum?? (sent l'??nica que absorbeix nutrients per usar-los com a energia), i a vegades rep el nom d'est??mac aut??ntic.^[7]

Les ovelles s??n animals di??rns que s'alimenten de l'alba fins que es pon el Sol, parant espor??dicament per descansar i mastegar el que han regurgitat. La pastura ideal per les ovelles no ??s una herba semblant a la gespa, sin?? un conjunt d'herbes, llegums i f??rbies.^[7] Els tipus de terreny en qu?? es crien les ovelles varien molt, anant de pastures sembrades i millorades expressament a terres aspres no millorades. Les plantes comunes que s??n t??xiques per les ovelles es troben a gran part del m??n, i inclouen (per?? no es limiten a) el roure i els glans, el tom??quet, el teix, el ruibarbre, la patata i l'azalea.^[7]

El sistema remugant d'una ovella. 1 Atri del rumen, 2 Sac dorsal, 3 Sac ventral, 4 Rec??s del rumen, 5 Sac del bol caudodorsal, 6 Sac del bol caudoventral, 7 Solc cranial, 8 Solc longitudinal esquerre, 9 Solc coronari dorsal, 10 Solc coronari ventral, 11 Solc caudal, 12 Solc accessori esquerre, 13 Illa del rumen, 14 Solc ruminoreticular, 15 Reticle, 16 Quall, 17 Es??fag, 18 Melsa.

Les ovelles s??n animals herb??vors principalment pasturadors, a difer??ncia dels animals brostejadors com les cabres i els c??rvols, que prefereixen fulles m??s altes. Amb una cara molt m??s estreta, les ovelles arranquen plantes molt a prop del s??l, de manera que poden sobrepasturar un terreny de past molt m??s r??pidament que les vaques.^[13] Per aix??, molts pastors utilitzen la pastura gestionada, en qu?? un ramat rota per diverses pastures, donant a les plantes temps de recuperar-se.^[13][12] Paradoxalment, les ovelles poden tant causar com solucionar l'extensi?? d'esp??cies invasives de plantes. En pertorbat l'estat natural de la pastura, les ovelles i altres tipus de bestiar poden obrir la via a les plantes invasives. Tanmateix, les ovelles tamb?? prefereixen menjar plantes invasives com Bromus tectorum, Euphorbia esula, el kudz?? i Centaurea maculosa abans que esp??cies nadiues com l'artemisa tridentada, fent de les ovelles que pasturen un m??tode efectiu de restaurar les pastures originals.^[7]

A m??s de la pastura, l'altre aliment b??sic de les ovelles ??s la palla, especialment als mesos d'hivern. La capacitat de prosperar ??nicament amb pastura (fins i tot sense palla) varia entre races, per?? totes les ovelles poden sobreviure amb aquesta dieta.^[16] La majoria d'ovelles tamb?? ingereixen minerals, o b?? en forma de microminerals o en forma de dip??sits de sal.

Un parell d'ovelles de mescla mengen aliments concentrats d'un c??m.

Evidentment, una font constant d'aigua potable tamb?? ??s un requeriment fonamental per les ovelles. La quantitat d'aigua que necessiten varia amb l'estaci?? de l'any i el tipus i qualitat del menjar que consumeixen.^[20] Quan s'alimenten de grans quantitats de plantes joves i hi ha precipitacions (incloent-hi la rosada, car les ovelles s'alimenten a l'alba), les ovelles necessiten menys aigua. Quan estan confinades o mengen grans quantitats de palla preparada, solen necessitar m??s aigua. Tamb?? requereixen aigua neta, i poden refusar beure aigua que tingui brut??cia o estigui coberta d'algues.

Les ovelles s??n uns dels pocs animals de bestiar criats actualment per la seva carn que mai no han estat extensivament criats en un recinte de cria intensiva d'animals.^[6] Tot i que hi ha un moviment creixent que promou estils de cria diferents, un gran percentatge de vaques, porcs i aus encara s??n criades en aquestes condicions.^[7] En canvi, nom??s unes poques categories espec??fiques d'ovella s??n alimentades regularment amb grans concentrats, i encara menys en un recinte tancat. Quan no hi ha prou pastura disponible o el past no ??s prou ric, els criadors d'ovelles poden engreixar-les abans de dur-les a l'escorxador, en ocasions en feedlots.^[13] Molts ramaders engreixen les ovelles amb grans durant l'??poca d'aparellament per augmentar-ne la fertilitat.^[10] Les femelles tamb?? s??n engreixades durant la gestaci?? per augmentar el pes dels anyells en n??ixer, car el 70% del creixement d'una ovella t?? lloc en les ??ltimes cinc o sis setmanes de gestaci??.^[6] Apart d'aquests casos, nom??s les femelles en per??ode de lact??ncia o les ovelles especialment velles o malaltes reben grans regularment.^[6][16] L'aliment que es d??na a les ovelles ha de tenir una composici?? particular, car la majoria d'aliments de vaca, aviram, porc i fins i tot de cabra contenen nivells de coure que s??n letals per elles.^[6] Els suplements minerals com ara els dip??sits de sal tamb?? presenten aquest risc.^[7]

[edita] Comportament i intel??lig??ncia

Ovelles amb un fort instint gregari.

Les ovelles s??n animals amb un fort instint gregari, i la majoria de comportaments de les ovelles es poden definir en aquests termes. La jerarquia de domin??ncia d'Ovis aries i la seva tend??ncia natural a seguir un l??der a noves pastures foren els factors clau perqu?? es convert??s en una de les primeres esp??cies d'animal de bestiar en ser domesticada.^[2] Totes les ovelles tenen una tend??ncia a romandre a prop dels altres membres del ramat, tot i que aquest comportament varia d'una ra??a a l'altra.^[10] Els ramaders aprofiten aquest comportament per mantenir les ovelles reunides en pastures sense tanques i per despla??ar-les amb m??s facilitat. Els pastors tamb?? poden usar gossos d'atura, que s??n molt ??tils per moure ramats. Les ovelles tamb?? s'interessen molt en el menjar, i l'associaci?? dels humans amb una alimentaci?? regular sol tenir com a conseq????ncia que les ovelles demanin menjar a les persones.^[2] Aix?? es pot aprofitar a l'hora de despla??ar un ramat, utilitzant galledes d'aliment.^[20]

En regions en qu?? les ovelles no tenen predadors naturals, cap de les races nadiues d'ovella presenten un marcat comportament de ramat.^[13] Tamb?? poden acostumar-se a una certa pastura, de manera que no vaguen lliurement per terrenys sense tanques. Les mares ensenyen les cries a acostumar-se a aquesta pastura, i si se sacrifica un ramat sencer, caldr?? que el ramat nou que el substitueixi s'acostumi a la pastura.^[21][7]

El comportament de ramat nom??s apareix en grups de quatre ovelles o m??s. Un nombre menor d'ovelles pot no reaccionar de la manera esperada quan estiguin soles o amb poques altres ovelles.^[6] Per les ovelles, el mecanisme de defensa principal ??s fugir del perill quan un predador s'acosta massa. Una ovella acorralada pot intentar envestir i tombar una amena??a per fugir. Aix?? ??s especialment cert en el cas de mares amb anyells nounats, aix?? com en els marrans.^[6]

Les ovelles poden recon??ixer cares humanes i recordar-les durant anys.

Degut al seu comportament gregari, les ovelles tendeixen a seguir-se, i el l??der sovint no ??s m??s que la primera ovella que decideix moure's. Tanmateix, les ovelles ss?? que estableixen una jerarquia a l'hora d'alimentar-se per mitj?? de demostracions f??siques de domini. Els animals dominants tendeixen a ser m??s agressius amb les altres ovelles, i solen alimentar-se primers als c??ms.^[7] Principalment entre els marrans, la mida de les banyes ??s un factor que influeix en la jerarquia del ramat.^[2] Els marrans amb una mida diferent de les banyes tendeixen menys a lluitar per establir la jerarquia a l'hora d'alimentar-se, mentre que dos mascles amb banyes de mida semblant tendeixen m??s a combatre.^[2]

Les ovelles s'estressen molt quan se separen del seu ramat.^[7] Poden recon??ixer cares humanes i ovines individuals, i recordar-les durant anys.^{[22] [23]} Les relacions dins dels ramats tendeixen a ser m??s estretes entre ovelles que tenen lligams de parentesc; en un ramat amb diverses races, se solen formar subgrups de la mateixa ra??a; i una femella i els seus descendents sovint es mouen com un tot dins els ramats grans.^[6]

Les ovelles solen ser considerades animals extremament ximples.^[10] La mentalitat greg??ria de les ovelles i la seva tend??ncia a fugir i panicar davant d'un element que perceben com una amena??a fan que el pasturatge sigui una tasca dif??cil pels inexperts. Malgrat aquests prejudicis, un monogr??fic de l'Universitat d'Illinois sobre les ovelles revel?? que es troben nom??s una mica per sota dels porcs, i igualades amb les vaques, quant a quocient intel??lectual,^[6] i algunes ovelles han demostrat tenir capacitats per resoldre problemes; un ramat de Yorkshire, Anglaterra, descobr?? una manera de travessar les barreres canadenques rodant per sobre les barres.^[24] A m??s de recordar la cara de diferents individus a llarg terme, les ovelles tamb?? poden distingir estats emocionals gr??cies a les caracter??stiques facials.^{[22] [23]} Si s'hi treballa amb paci??ncia, les ovelles poden aprendre el seu nom, i a moltes se les entrena per ser cabestrejades pels concursos i altres fins.^[6] Les ovelles tamb?? responen b?? al clicker training.^[6] En molt rares ocasions es fan servir com a animals de c??rrega. Els n??mades tibetans reparteixen l'equipatge de manera igual entre els animals d'un ramat perqu?? el transportin quan canvien d'ubicaci??.^[6]

[edita] Reproducci??

El naixement del segon d'un parell de bessons en un prat de Nova Zelanda.

Les ovelles tenen una estrat??gia reproductiva semblant a la d'altres animals gregaris. Un ramat de femelles sol ser fecundat per un ??nic marr??, que pot haver estat triat pel ramader o pot haver establert una posici?? dominant per mitj?? de combat amb altres marrans (en poblacions salvatges). La majoria d'ovelles es reprodueixen nom??s en certes ??poques de l'any, tot i que algunes poden reproduir-se durant tot l'any.^[16] Generalment, les femelles arriben a la maduresa sexual a l'edat d'entre sis i vuit mesos, mentre que els mascles hi arriben generalment a l'edat d'entre quatre i sis mesos.^[16] Les femelles tenen cicles d'estres una vegada cada aproximadament disset dies,^[20] durant els quals emeten una olor i indiquen als mascles que estan receptives per mitj?? de demostracions f??siques. Una minoria d'ovelles presenten una prefer??ncia per l'homosexualitat (una mitjana del 8%)^[25] o s??n cabrabocs (femelles que actuen de manera masculina i manquen d'ovaris funcionals).^[26]

Sense intervenci?? humana, els marrans lluiten durant l'estre per determinar quins d'ells s'aparellaran amb les femelles. Els marrans, especialment els que no estan familiaritzats, tamb?? lluiten fora del per??ode d'aparellament per establir el seu domini; poden arribar a matar-se si se'ls permet ajuntar-se.^[16] Durant l'estre, fins i tot marrans normalment mansos poden esdevenir agressius amb els humans degut a l'augment dels seus nivells hormonals.^[7]

Despr??s d'aparellar-se, les ovelles tenen una gestaci?? que dura uns cinc mesos, i un part normal pot durar entre una i tres hores.^[20] Tot i que algunes races poden donar a llum regularment grans ventrades d'anyells, la majoria nom??s en produeixen un o dos.^[7][27] Durant o poc despr??s del part, les mares i els seus xais poden ser confinats en una paridora,^[10] un compartiment tancat dissenyat per permetre l'observaci?? atenta de les mares i per refor??ar el vincle entre elles i els seus anyells.^[16][12]

Els primers passos d'un anyell.

L'obstetr??cia ovina pot ser problem??tica. Criant selectivament femelles que produeixen diverses cries amb pesos m??s gran durant generacions, els ramaders han causat inadvertidament que algunes ovelles tinguin dificultats per donar a llum; trobar l'equilibri entre la facilitat per donar a llum i una alta productivitat ??s un dels dilemes de la cria d'ovelles.^[2] En cas que hi hagi aquest problema, els ramaders poden ajudar la femella, extreient o movent els anyells.^[16] Despr??s del part, les femelles trenquen el sac amni??tic (si no s'ha trencat durant el part), i despr??s comencen a rentar l'anyell amb la llengua.^[16] La majoria d'anyells es comencen a posar dempeus una hora despr??s del naixement.^[16] En situacions normals, despr??s de posar-de dempeus els anyells mamen, xuclant el vital calostre. Les ovelles que no aconsegueixen mamar o que s??n rebutjats per la seva mare requereixen ajuda per viure, en forma d'alimentaci?? amb biber?? o d'adopci?? per una altra ovella.^[10]

Despr??s d'estabilitzar els anyells, es duu a terme el marcatge dels xais; es tracta del proc??s d'etiquetatge de les orelles, s'amputaci?? de la cua i de castraci??.^[16] Tamb?? ??s en aquest moment que se solen vacunar els animals. Es posen etiquetes numerades a les orelles dels xais per facilitar-ne la identificaci?? posterior. La castraci?? s'efectua en els marrans no destinats a aparellar-se (un marr?? castrat s'anomena molt??), tot i que alguns pastors no la duen a terme per raons ??tiques, econ??miques o pr??ctiques.^[16] Els marrans que han de ser sacrificats o separats de les femelles abans d'arribar a la maduresa sexual no solen ser castrats.^[12] La tallada de la cua es practica per motius de salut.^[10] S'han aixecat objeccions a tots aquests procediments de part de grups de defensa dels animals, per?? els ramaders els defensen argumentant que solucionen molts problemes pr??ctics i veterinaris, i que nom??s infligeixen un dolor temporal.^[7][16]

Un veterinari extreu sang per analitzar la resist??ncia de l'ovella a la tremolor ovina.

[edita] Salut

Les ovelles poden ser v??ctimes d'enverinaments, malalties infeccioses i trauma f??sic. Com a preses que s??n, el seu cos est?? adaptat per amagar els s??mptomes obvis de les malalties, per evitar que els predadors les tinguin com a objectiu.^[7] Tanmateix, hi ha signes obvis de mala salut. Les ovelles malaltes mengen poc, belen en exc??s i en general romanen l??nguides.^[20] A trav??s de la hist??ria, gran part dels diners i del treball invertits en el pasturatge ha estat dirigida a evitar les malalties ovines. Els pastors sovint creaven cures experimentant a la seva granja. En pa??sos com ara els Estats Units, les ovelles no tenen prou import??ncia econ??mica com perqu?? les companyies farmac??utiques duguin a terme experiments cl??nics cars per aprovar medicaments per ??s ov??.^[10] La necessitat de medicaments antiparasitaris i antibi??tics tradicionals est?? estesa, i ??s el principal obstacle per la ramaderia ecol??gica ovina certificada.^[20]

Molts ramaders prenen una varietat de mesures preventives per prevenir els problemes. La primera ??s assegurar-se que totes les ovelles estan sanes quan s??n comprades. Molts compradors eviten adquirir-les a magatzems coneguts per treure ovelles de ramats sans pel simple motiu que s??n ovelles malaltes o simplement inferiors.^[7] Aix?? tamb?? pot implicar mantenir un ramat tancat, i posar en quarantena ovelles noves durant un mes. Dos mesures preventives fonamentals s??n el manteniment d'una bona nutrici?? i la reducci?? de l'estr??s de les ovelles. Manipular les ovelles de manera sorollosa o brusca fa que produeixin cortisol, una hormona d'estr??s. Aix?? pot comportar un sistema immunitari debilitat, fent que les ovelles siguin molt m??s vulnerables a les malalties.^[6] Les senyals d'estr??s en les ovelles inclouen un panteix excessiu, carrisqueig de les dents, moviments inquiets, l'ingesti?? de llana i la masticaci?? de fusta.^[6] Evitar els enverinaments tamb?? ??s important; verins comuns s??n els vaporitzadors de pesticides, els fertilitzants no org??nics, l'oli de motor o els refrigerants (l'anticongelant a base d'etilenglicol t?? un gust dol??).^[7]

Una ovella infectada amb ectima contagiosa, una malaltia que es pot transmetre als humans a trav??s del contacte amb la pell.

Una forma habitual de medicaci?? preventiva de les ovelles s??n les vacunes i els tractaments antiparasitaris. Els par??sits, tant interns com externs, s??n el problema de salut m??s com?? en les ovelles, i o b?? s??n fatals, o b?? redueixen la productivitat dels ramats.^[7] Els par??sits interns m??s comuns s??n els cucs. Les ovelles els ingereixen quan pasturen, els par??sits s'incuben dins l'animal, i posteriorment s??n expulsats a trav??s del sistema digestiu (tornant a comen??ar el cicle). S'administren medicaments orals antiparasitaris a les ovelles per tractar els cucs; en ocasions aix?? es fa despr??s d'haver comptat els ous de cuc dels excrements per determinar el nivell d'infestaci??. Posteriorment, poden ser despla??ades a una nova pastura per evitar que tornin a ingerir els mateixos par??sits.^[12] Els par??sits externs de les ovelles inclouen els polls (en diferents parts del cos), els hipob??scids, Gasterophilus haemorrhoidalis, Psorergates ovis i els virons. Els hipob??scids s??n par??sits xucladors de sang que causen una malnutrici?? general i un descens de la productivitat, per?? no s??n letals. Els virons s??n larves de mosques ??strides i cal??lif??rides. Els virons causen una malaltia extremament destructiva anomenada miasi. Les mosques ponen els ous en ferides o llana molla i bruta de fems. Quan les larves eclosionen, s'introdueixen a la carn de l'ovella i acaben causant-ne la mort si no es tracta la malaltia. A m??s d'altres tractaments, un m??tode preventiu ??s esquilar la llana de la rabada de l'ovella. Gasterophilus haemorrhoidalis s??n mosques que habiten als sins de les ovelles, causant-los mol??sties i dificultat per respirar. S??mptomes comuns s??n secrecions del passatge nasal, esternuts, i moviments fren??tics com ara tremolors del cap. Els par??sits externs es poden controlar per mitj?? de medicaments aplicats a l'esquena de les ovelles acabades d'esquilar, vaporitzadors o la immersi?? en una f??rmula antiparasit??ria.^[7]

Les ovelles s??n afectades per una gran varietat de malalties causades per bacteris. Les malalties de les pe??lles, com la pododermatititis infecciosa, s??n tractades amb b??lsams i altres remeis. Aquestes malalties doloroses causen coixesa i compliquen l'alimentaci??. La paratuberculosi ovina ??s una malaltia debilitant que afecta els xais joves. La llengua blava ??s una malaltia transmesa pels insectes i que causa febre i inflamaci?? de les membranes mucoses.

Algunes malalties ovines poden ser transmeses als humans. L'ectima contagiosa ??s una malaltia de la pell que provoca lesions que es poden transmetre amb el contacte entre pell i pell. Un cas m??s perill??s ??s el dels organismes que causen avortament enzo??tic espontani en les ovelles, que es poden transmetre f??cilment a dones embarassades. Tamb?? s??n un problema la tremolor ovina i el virus que causa la febre aftosa, car ambd??s poden delmar ramats sencers. Aquest ??ltim representa un lleuger risc pels humans. Durant el brot de febre aftosa del 2001 foren sacrificats centenars de xais al Regne Unit, i algunes races brit??niques rares quedaren amena??ades d'extinci?? per la pand??mia.^[7]

Un xai sent atacat per coiots amb el m??tode m??s habitual, una mossegada al coll.

[edita] Predadors

A m??s dels par??sits i les malalties, els predadors s??n una amena??a per les ovelles i per la rendibilitat de la ramaderia ovina. Les ovelles tenen poques possibilitats de defensar-se, en comparaci?? amb altres animals de bestiar. Fins i tot si una ovella sobreviu a un atac, encara pot morir de les ferides o simplement de p??nic.^[7] Tanmateix, l'impacte dels predadors varien de manera significativa entre diferents regions. A ??frica, Austr??lia, Am??rica, i parts d'Europa i ??sia, els predadors s??n un problema important. Als Estats Units, per exemple, m??s d'un ter?? de les morts d'ovelles el 2004 foren causades pels predadors.^[28] En canvi, altres pa??sos estan pr??cticament lliures de predadors d'ovelles, en particular illes conegudes per la seva estesa ramaderia ovina.^[7] Arreu del m??n, els c??nids ??? incloent-hi els gossos ??? s??n responsables de la majoria de morts d'ovelles.^[29][30][31] Altres animals que en ocasions ataquen ovelles s??n els felins, els ??ssos, les aus de presa, els corbs i els senglars.^[7][28] Algunes morts d'ovelles han estat atribu??des a cr??ptids com el Chupacabra, els grans gats brit??nics i el Drekavac.^[32]

Una ovella morta per un coiot. En moltes ocasions, les ovelles mortes pels predadors nom??s s??n consumides en part.^[7]

Els pastors han utilitzat una gran varietat de mesures per combatre els predadors. Els pastors antics i medievals utilitzaven la seva pr??pia pres??ncia, gossos d'atura i estructures protectores com ara estables i tanques. Les tanques (tant normals com el??ctriques), el tancament de les ovelles de nit i la cura dels anyells a l'interior continuen sent mesures esteses.^[16] Els pastors m??s moderns han utilitzat armes de foc, trampes i verins per matar els predadors,^[7] provocant descensos significatius en les poblacions de predadors. Amb l'aparici?? dels moviments ecol??gics i pro-conservaci??, actualment l'??s d'aquests m??todes sol ser responsabilitat d'ag??ncies governamentals especialment designades, i no dels pastors.^[33]

Els anys setanta foren testimoni d'un nou augment en l'??s de gossos d'atura i el desenvolupament de nous m??todes de control dels predadors, la majoria no letals, per part dels pastors.^[12] Tamb?? s'han utilitzat ases i llames de gu??rdia des dels anys vuitanta per defensar les ovelles, seguint el mateix principi dels gossos pastors.^[7] La pastura amb diferents esp??cies, normalment amb bestiar m??s gran com vaques o cavalls, pot contribuir a dissuadir els predadors, encara que aquests animals no protegeixen activament les ovelles.^[16] A m??s d'animals de gu??rdia, la ramaderia ovina actual pot utilitzar m??todes de dissuasi?? dels predadors com ara llums activades pel moviment o alarmes sorolloses.^[7]

[edita] Hist??ria

Un r??ton en forma de cap d'ovella.

Les ovelles foren uns dels primers animals en ser domesticats pels humans; la seva domesticaci?? data d'entre fa nou i onze mil anys a Mesopot??mia.^{[34][6][3][7]} Aquesta esp??cie t?? diverses caracter??stiques ??? com una manca relativa d'agressivitat, una mida manejable, la maduresa sexual a una edat jove, una naturalesa social, i un alt ritme de reproducci?? ??? que la fan especialment susceptible a ser domesticada.^[2] Avui en dia, Ovis aries ??s un animal completament domesticat que ??s bastant dependent dels humans per conservar bona salut i per sobreviure.^[2] Hi ha petites poblacions d'ovelles en estat salvatge, per?? nom??s en ??rees sense cap predador (habitualment h??bitats insulars).^[2] Mai no hi ha hagut cap poblaci?? d'ovelles salvatges a l'al??ada de les de cavalls, cabres, porcs o gossos salvatges.^[2]

La l??nia de descend??ncia exacta entre les ovelles dom??stiques i els seus avantpassats salvatges ??s actualment incerta.^[35] La hip??tesi m??s comuna ??s que Ovis aries descendeix a la vegada de les esp??cies de mufl?? europea (O. musimon) i asi??tica (Ovis orientalis). Tamb?? s'ha suggerit que el mufl?? europeu ??s una ra??a antiga d'ovella dom??stica que es torn?? salvatge, i no un avantpassat.^[3] Algunes races d'ovella, com la Castlemilk Moorit d'Esc??cia, foren creades per mitj?? de creuaments amb muflons europeus salvatges. L'??rial (O. vignei), l'argal?? (O. ammon) i el mufl?? de Sib??ria (O. nivicola) tenen un nombre de cromosomes diferent del d'altres esp??cies del g??nere Ovis, fent que una relaci?? directa sigui improbable, i estudis filogen??tics no mostren cap evid??ncia de descend??ncia dels ??rials.^[35] Altres estudis que comparen les races europees i asi??tiques d'ovelles mostren difer??ncies gen??tiques significatives entre elles. S'han suggerit dues explicacions per aquest fenomen. La primera ??s que existeix una esp??cie o subesp??cie d'ovella salvatge actualment desconeguda que contribu?? a la creaci?? de les ovelles dom??stiques.^[36] La segona teoria ??s que aquesta variaci?? ??s el resultat de m??ltiples episodis de captura de muflons salvatges, de manera similar al desenvolupament conegut d'altres animals de bestiar.^[37]

Un relleu del segle I que presenta un bou, una ovella i un porc que s??n portats al sacrifici a Roma.

Inicialment, nom??s es criaven ovelles per la seva carn, llet i pell. L'evid??ncia arqueol??gica en forma d'escultures trobada en diversos punts d'Iran indica que la selecci?? d'ovelles amb llana podria haver comen??at als voltants del 6000 aC,^[3][6] per?? les peces de roba de llana teixida nom??s data d'entre dos i tres mil anys m??s tard.^[10] En aquell moment de l'edat del bronze, les ovelles amb tots els trets principals de les races actuals ja estaven esteses arreu de l'oest d'??sia.^[3] Tanmateix, una de les difer??ncies principals entre les races antigues i modernes d'ovelles ??s la t??cnica per mitj?? de la qual es recollia la llana. Les ovelles primitives no poden ser esquilades, i se'ls ha de treure la llana a m??. Aix?? ??s perqu?? certes fibres encara s??n m??s llarges que la llana tova. La llana tamb?? pot ser recollida una vegada ha caigut de l'ovella. Aquest tret encara ??s present actualment en races no refinades com l'ovella Soay. De fet, les ovelles Soay, juntament amb altres races del nord d'Europa que tenen la cua curta, llana no esquilable, una mida diminuta i banyes en ambd??s sexes, estan estretament relacionades amb les ovelles primitives Originalment, el tissatge i el filatge era un art que es practicava a casa, i no una ind??stria. Els babilonis, sumers i perses depenien tots de les ovelles; i tot i que el lli fou el primer teixit en ser convertit en peces de roba, la llana era un producte preuat. La cria de ramats per la seva llana fou una de les ind??stries m??s antigues, i els ramats eren moneda de canvi en les economies de bescanvi. Nombrosos personatges b??blics posse??en grans ramats, i els s??bdits del rei d'Israel pagaven impostos segons el nombre de marrans que tenien.^[3]

[edita] A ??frica

Un pastor tunisi?? subjecta una ovella del seu ramat.

Les ovelles arribaren al continent afric?? poc despr??s de ser domesticades a l'oest d'??sia.^[38] Una minoria d'historiadors postulen la controvertida hip??tesi que Ovis aries t?? un origen afric??.^[38] Aquesta teoria es basa principalment en interpretacions d'art rupestre i evid??ncia osteol??gica d'arruins. Les primeres ovelles arribaren al nord d'??frica a trav??s del Sina?? i eren presents a la societat de l'Antic Egipte fa entre vuit i set mil anys. Les ovelles sempre han format part de l'economia de subsist??ncia a ??frica, per?? l'??nic pa??s que encara conserva un nombre significatiu d'ovelles ??s Sud-??frica. Els productors d'ovelles sud-africans inventaren el collar de protecci?? del bestiar per enfrontar-se als nombrosos predadors d'??frica. Es tracta d'un collar que cont?? ver?? a la part de la jugular, i que t?? l'objectiu de debilitar o matar els predadors.^[3]

[edita] A Europa

La ramaderia ovina s'estengu?? r??pidament del sud-oest asi??tic a Europa. Pr??cticament des dels seus inicis, la civilitzaci?? de l'Antiga Gr??cia tingu?? les ovelles com a principal animal de bestiar, i fins i tot es deia que donaven un nom a cadascuna d'elles.^[6] Les ovelles escandinaves, d'un tipus encara existent avui en dia amb cues curtes i llana de diversos colors, tamb?? eren presents al principi. M??s endavant, l'Imperi Rom?? cri?? ovelles a gran escala, i els romans foren un agent important en la difusi?? de la ramaderia ovina a trav??s del continent. Plini el Vell, a la seva Naturalis Historia, parla extensament sobre les ovelles i la llana.^[39] Declarant "Tamb?? devem moltes gr??cies a les ovelles, tant per pacificar els d??us com per donar-nos l'??s de la seva llana.", Plini detalla les races d'ovelles antigues i els molts colors, longituds i qualitats diferents de la llana.^[39] Els romans tamb?? foren pioners en la pr??ctica de tapar les ovelles. Aix?? consisteix en posar una jaqueta ajustada (en l'actualitat, sovint de nil??) a l'ovella per millorar la higiene i la llu??ssor de la seva llana.^[3]

Durant l'ocupaci?? romana de les Illes Brit??niques s'establ?? una gran f??brica de processament a Winchester a voltants de l'any 50.^[6] Cap al 1000, Anglaterra i Espanya eren reconeguts com els epicentres de la producci?? ovina del m??n occidental.^[6][3] Com a criadors originals de la ra??a d'ovella merina, de llana fina, que hist??ricament ha dominat el comer?? de la llana, els espanyols obtingueren grans riqueses. Els fons provinents del comer?? de la llana finan??aren notablement els monarques espanyols i per conseq??ent els viatges dels conquistadors al Nou M??n.^[6] La potent Mesta (el nom complet del qual era Honrado Concejo de la Mesta) fou una corporaci?? de ramaders ovins pertanyents principalment als rics mercaders d'Espanya, el clergat cat??lic i la noblesa que controlava els ramats d'ovelles merines.^[40] Al segle XVII, la Mesta posse??a m??s de dos milions d'ovelles merines.^[40]

Una representaci?? d'un marr?? del Bestiari d'Aberdeen, un manuscrit amb miniatures del segle XII.

Els ramats de la Mesta seguien un patr?? estacional de transhum??ncia a trav??s d'Espanya. A la primavera abandonaven els pasts d'hivern a Extremadura i Andalusia per pasturar als pasts d'estiu a Castella, per despr??s tornar al sud a la tardor.^[40] Els monarques espanyols, desitjosos d'augmentar els beneficis del comer?? de llana, donaren amples drets legals a la Mesta, sovint a expenses dels camperols locals.^[40] Els enormes ramats d'ovelles merines tenien dret de preced??ncia a les seves rutes migrat??ries. Les ciutats i pobles estaven obligats per llei a permetre que els ramats pasturessin a les terres municipals, i la Mesta tenia els seus propis oficials, que podien convocar persones que haguessin com??s ofenses als seus propis tribunals.^[40] L'exportaci?? d'ovelles merines sense perm??s reial tamb?? era un delicte castigable, de manera que es mantingu?? un monopoli gaireb?? absolut sobre aquesta ra??a fins la invasi?? de Napole?? al segle XVIII. Despr??s que fos abolida la prohibici?? d'exportar ovelles merines. es comen??aren a distribuir ovelles de llana fina arreu del m??n. L'exportaci?? d'ovelles merines a Rambouillet duda a terme per Llu??s XVI el 1786 pos?? la base per la ra??a d'ovella Rambouillet actual.^[7] Despr??s de les Guerres Napole??niques i la distribuci?? global de ramats d'ovelles merines, anteriorment ??niques a Espanya, la ramaderia ovina espanyola torn?? a races de llana basta com la xurra, i ja no tenia import??ncia econ??mica internacional.

La ramaderia ovina espanyola era un exemple de gesti?? de les migracions dels ramats, amb grans ramats homogenis que s'estenien arreu del pa??s. En comparaci??, el model ov?? d'Anglaterra era bastant diferent per?? tenia una import??ncia similar per l'economia de l'Imperi Brit??nic. Fins a principis del segle XX, exportar ovelles o llana de contraban era un delicte, i encara avui en dia el Lord Speaker de la Cambra dels Lords encara seu sobre un coix?? conegut com a "Woolsack". L'alta concentraci?? de la ramaderia ovina del Regne Unit i la seva naturalesa m??s sedent??ria permet?? la cria d'ovelles especialment adaptades per un ??s i una regi?? determinats, causat l'aparici?? d'una varietat excepcional de races en proporci?? a l'extensi?? del pa??s.^[3] Aquesta major varietat de races tamb?? produ?? una preuada varietat de productes per competir amb la llana extrafina de les ovelles espanyoles. A l'??poca del regnat d'Elisabet I, el comer?? d'ovelles i de llana era la principal font d'ingressos d'impostos per la Corona d'Anglaterra, i el pa??s tenia una gran influ??ncia en el desenvolupament i la difusi?? de la ramaderia ovina.^[3][41]

Un esdeveniment important en la hist??ria no nom??s de les ovelles, sin?? de tot el bestiar, fou el treball de Robert Bakewell a la d??cada del 1700. Abans d'ell, l'aparici?? de caracter??stiques desitjables en les noves races era una casualitat, i no hi havia cap proc??s cient??fic per seleccionar els animals a ser criats. Bakewell establ?? els principis de la cria selectiva ??? especialment la cria de certs llinatges ??? en el seu treball amb ovelles, cavalls i vaques; m??s endavant, el seu treball influ?? Gregor Mendel i Charles Darwin.^[6][7] La seva contribuci?? m??s important al bestiar ov?? fou el desenvolupament de la Leicester Longwool, una ra??a de creixement r??pid i de fisonomia lleugerament quadrada que pos?? la base per moltes races modernes vitals.^[7] Actualment, la ramaderia ovina del Regne Unit s'ha vist significativament redu??da.^[42]

[edita] A Am??rica

Ovelles pasturant a la gespa sud de la Casa Blanca a voltants del 1918.

Cap de les esp??cies ovines nadiues d'Am??rica no ha estat mai domesticada, malgrat que gen??ticament s??n m??s properes a les ovelles dom??stiques que moltes de les esp??cies asi??tiques i europees. La primera ovella dom??stica a Am??rica del Nord ??? probablement de la ra??a xurra ??? arrib?? amb el segon viatge de Crist??fol Colom el 1493.^[3][6] El seg??ent transport transatl??ntic d'ovelles fou amb l'arribada d'Hern??n Cort??s a M??xic el 1519.^[3] No es coneix cap exportaci?? de llana o animals a partir d'aquestes poblacions, per?? els ramats s'estengueren amb els colons pel que actualment ??s M??xic i el sud dels Estats Units.^[6] Les xurres tamb?? foren introdu??des a la tribu amer??ndia dels Navajo, i esdevingueren un element clau del seu estil de vida i la seva cultura. La ra??a d'ovella Navajo-Xurra ??s un resultat d'aquesta her??ncia.^[16]

[edita] A Am??rica del Nord

El seg??ent transport d'ovelles a Am??rica del Nord no arrib?? fins el 1607, amb el viatge del vaixell HMS Susan Conant a Virg??nia.^[3] Tanmateix, totes les ovelles que arribaren aquell any foren sacrificades a causa d'una gran fam, i no hi hagu?? un ramat permanent a la col??nia fins dos anys m??s tard, el 1609.^[3] En dues d??cades, els colons estengueren el seu ramat fins un total de 400 animals. A la d??cada del 1640 ja hi havia unes cent mil ovelles a les tretze col??nies, i el 1662 es constru?? un mol?? de llana a Watertown (Massachusetts).^[3][6] Especialment durant els per??odes d'inquietud pol??tica i de guerra civil a Gran Bretanya a les d??cades del 1640 i el 1650, que interromperen el comer?? mar??tim, els colons produ??ren llana per fer vestits amb urg??ncia.^[43] A moltes illes davant de la costa s'hi f??u una purga de predadors i reservades per les ovelles: Nantucket, Long Island, Martha's Vineyard i petites illes del Port de Boston en s??n exemples notables. ^[43] Encara existeixen algunes races rares d'ovelles americanes ??? com l'ovella de Hog Island ??? que s??n el resultat dels ramats insulars. Posar ovelles i cabres semi-salvatges a illes era una pr??ctica habitual en la colonitzaci?? d'aquell per??ode.^[43] Al principi, el govern brit??nic prohib?? exportar m??s ovelles a Am??rica, o importar-ne llana, en un intent d'evitar qualsevol amena??a al comer?? de la llana de les Illes Brit??niques. Aquesta fou una de les moltes mesures de restricci?? del comer?? que precipitaren la Revoluci?? Americana. La industria ovina del nord-est dels Estats Units prosper?? malgrat les prohibicions.^[3]

Un nen participa en un mutton busting en un rodeo.

A partir de la d??cada del 1800, la ramaderia ovina dels Estats Units es despla???? gradualment vers l'oest. Actualment, la immensa majoria de ramats es troben a terres de l'oest del pa??s. Durant aquesta migraci?? de la ind??stria ovina vers l'oest, la compet??ncia entre la ramaderia d'ovelles i de vaques s'escalf??, finalment explotant en guerres de devesa. Apart de la simple compet??ncia pels drets de pastura i d'aigua, els ramaders bovins creien que les secrecions de les gl??ndules de les potes de les ovelles feien que les vaques no volguessin pasturar all?? on havien passat les ovelles.^[10][13] A mesura que la ramaderia ovina se centrava a les deveses de l'oest americ??, s'associ?? amb altres elements de la cultura occidental, com ara el rodeo. Als Estats Units actuals, el mutton busting ??s un esdeveniment menor dels rodeos en qu?? els nens competeixen per veure qui pot aguantar sobre una ovella m??s temps sense caure. Una altra conseq????ncia del moviment dels ramats d'ovelles vers l'oest fou el declini d'esp??cies salvatges com el mufl?? de les Muntanyes Rocalloses (O. canadensis). La majoria de malalties de les ovelles dom??stiques es poden transmetre als ovins salvatges, i aquestes malalties, juntament amb el sobrepasturatge i la p??rdua d'h??bitats, s??n considerades les causes principals de la caiguda en el nombre d'ovelles salvatges.^[44] La ramaderia ovina arrib?? al seu z??nit a Am??rica del Nord a la d??cada del 1940 i del 1950, amb m??s de cinquanta-cinc milions de caps.^[6] Des d'aleshores, i encara avui en dia, el nombre d'ovelles a Am??rica del Nord ha baixat constantment juntament amb el preu de la llana i la demanda de carn de be.^[7]

[edita] A Am??rica del Sud

A Am??rica del Sud, especialment a la Patag??nia, hi ha una ind??stria ovina moderna activa.^[45] La ramaderia ovina fou introdu??da principalment pels immigrants d'Espanya i Gran Bretanya, pels quals la ind??stria ovina era de gran import??ncia en aquella ??poca.^[46] Am??rica del Sud t?? un gran nombre d'ovelles, per?? el pa??s amb m??s animals (el Brasil) nom??s tenia una mica m??s de quinze milions de caps el 2004, molts menys que la majoria de centres de la ramaderia ovina.^[47] Els reptes m??s importants per la ramaderia ovina d'Am??rica del Sud s??n la impressionant caiguda del preu de la llana a finals del segle XX i la p??rdua d'h??bitats a causa de l'explotaci?? forestal i el sobrepasturatge.^[48] La regi?? amb m??s influ??ncia a escala internacional ??s la Patag??nia, que ha estat la primera en refer-se de la caiguda del preu de la llana.^[46][45] Amb pocs predadors i gaireb?? cap compet??ncia per les pastures (l'??nic animal pasturador nadiu gran ??s el guanac), la regi?? ??s una terra favorable per la cria d'ovelles.^[46] La zona de producci?? m??s important ??s la del voltant del Riu de la Plata a la regi?? de Les Pampes.^[3] La ramaderia ovina de la Patag??nia arrib?? al seu z??nit el 1952 amb m??s de vint-i-un milions de caps, per?? ha caigut i actualment n'hi ha menys de deu milions.^[46] La majoria d'operacions es concentren en la producci?? de llana d'ovelles merines i Corriedale per l'exportaci??; la sostenibilitat econ??mica dels ramats d'ovelles de llana ha caigut amb la baixada dels preus, mentre que la ind??stria bovina continua creixent.^[46]

Una ovella merina de Nova Zelanda.

[edita] A Austr??lia i Nova Zelanda

Austr??lia i Nova Zelanda juguen un paper crucial en la ind??stria ovina actual, i les ovelles s??n un element simb??lic de la seva cultura i economia. Nova Zelanda t?? la proporci?? m??s alta d'ovelles per c??pita (hi ha dotze ovelles per cada hum??), i Austr??lia ??s el l??der indiscutible de l'exportaci?? mundial d'ovins i bovins.^[49] El 2007, Nova Zelanda fins i tot declar?? el 15 de febrer com a National Lamb Day (Dia Nacional del Xai) per commemorar la tradici?? de ramaderia ovina del pa??s.^[50] La First Fleet transport?? la poblaci?? inicial de setanta ovelles del Cap de Bona Esperan??a a Austr??lia el 1788.^[51] El proper transport fou de trenta ovelles de Calcuta i Irlanda el 1793.^[51] Totes les primeres ovelles portades a Austr??lia s'utilitzaven exclusivament per les necessitats aliment??ries de les col??nies penals. Els inicis de la ind??stria llanera australiana foren gr??cies a la visi?? i els esfor??os del Capit?? John Macarthur.^[51] Degut a les peticions de Macarthur, el 1797 s'importaren setze ovelles merines espanyoles el 1797, comen??ant aix?? la ind??stria ovina australiana.^[51] El 1801, Macarthur tenia mil ovelles, i el 1803 export?? 111 kg de llana a Anglaterra.^[51] Actualment, Macarthur ??s ??mpliament considerat el pare de la ind??stria ovina australiana.^[51]

Administraci?? d'una medicina per via oral a ovelles merines a Walcha (Nova Gal??les del Sud).

El creixement de la ind??stria ovina a Austr??lia fou explosiu. El 1820, el continent tenia cent mil ovelles, i una d??cada m??s tard ja en tenia un mili??.^[52] El 1840, nom??s a Nova Gal??les del Sud ja hi havia quatre milions d'ovelles; en una d??cada, la poblaci?? augment?? a tretze milions.^[52] Malgrat que gran part del creixement en ambd??s pa??sos fou gr??cies al suport actiu de Gran Bretanya en el seu desig de llana, els dos pa??sos treballaren independentment per desenvolupar noves races altament productives: la Corriedale, la Coolalee, la Coopworth, la Perendale, la Polwarth, la merina de Booroola, la merina de Peppin i la merina de Poll es desenvoluparen totes a Nova Zelanda o Austr??lia.^[7] La producci?? de llana era una ind??stria adequada per col??nies situades lluny de la seva metr??polis. Abans de l'aparici?? del transport r??pid mar??tim i aeri, la llana era un dels pocs productes viables que no eren susceptibles a la descomposici?? en el llarg viatge als ports brit??nics.^[52] L'abund??ncia de terres noves i el clima hivernal m??s suau de la regi?? tamb?? contribu?? al desenvolupament de la ind??stria llanera d'Austr??lia i Nova Zelanda.^[52]

Els ramats d'Austr??lia sempre han estat principalment mantinguts dins terrenys amb tanques, i serveixen per produir llana extrafina per fer-ne peces de roba, aix?? com per produir altres b??ns com ara carn. Els ramats de Nova Zelanda s??n mantinguts de manera similar als anglesos, en terrenys amb tanques i sense pastors. Tot i que la llana fou en el passat la principal font d'ingressos pels pastors d'ovelles neozelandesos, avui ho ??s la producci?? de carn.^[3][53]

[edita] Preocupacions sobre el benestar animal

La ramaderia ovina australiana ??s l'??nic sector de la ind??stria d'aquest pa??s que rep dures cr??tiques internacionals per les seves pr??ctiques. Les sheep stations d'Austr??l s??n citades a Animal Liberation, un llibre molt influent en el moviment pels drets dels animals, com l'evid??ncia principal de l'autor en el seu argument contra la cria d'ovelles com a part de la ramaderia.^[54] La pr??ctica de tallar pell de la zona perineal de l'ovella sense anest??sia, per prevenir casos de miasi, ha estat ??mpliament condemnada per ser dolorosa i innecess??ria.^[55] En resposta a aquestes cr??tiques, s'ha implementat un programa per abandonar aquesta pr??ctica,^[56] Nova Zelanda ja l'ha abandonat.^[57]

Gran part de la carn ovina exportada d'Austr??lia s??n o b?? animals morts congelats al Regne Unit o animals vius a l'Orient Pr??xim. Transportades en petriolers reconvertits en el que ha estat considerat com a condicions de sobrec??rrega i insegures, els pa??sos de l'Orient Pr??xim tenen demanda per ovelles vives perqu?? compleixen els requisits del sacrifici ritual halal.^[58] Oponents de l'exportaci?? ??? com ara PETA ??? argumenten que les ovelles exportades a pa??sos fora de la jurisdicci?? de les lleis contra la crueltat animal d'Austr??lia s??n tractades amb una crueltat horrorosa i que ja existeixen instal??lacions halal a Austr??lia que fan innecess??ria l'exportaci?? d'animals vius.^[58] Alguns famosos i algunes companyies s'han comprom??s a boicotejar tots els productes ovins d'Austr??lia com a forma de protesta.^[59][55]

[edita] Import??ncia econ??mica

Ovelles al m??n el 2004
(en milions)
Rep??blica Popular de la Xina	157,9
Austr??lia	101,3
??ndia	62,5
Iran	54,0
Sudan	48,0
Nova Zelanda	39,2
Regne Unit	35,8
Sud-??frica	25,3
Total al m??n	1.059.810.132
Font: FAO

Les ovelles formen una part important de l'economia agr??cola mundial. Tanmateix, el seu estatus antigament vital ha estat pres per altres animals de bestiar, especialment els porcs, pollastres i vaques.^[12] La Xina, Austr??lia, l'??ndia i Iran tenen actualment els ramats m??s grans, i cobreixen la demanda de llana i carn tan local com exterior.^[60] Altres pa??sos com ara Nova Zelanda tenen ramats m??s petits per?? conserven una gran import??ncia econ??mica a nivell internacional degut a les seves exportacions de productes ovins. Les ovelles tamb?? juguen un paper important en moltes economies locals, que poden ser n??nxols de mercat basats en l'agricultura org??nica o sostenible i aliments regionals.^[61][6] Especialment en els pa??sos en desenvolupament, aquests ramats poden formar part d'una agricultura de subsist??ncia en lloc d'un sistema de comer??. Les ovelles mateixes poden ser moneda de canvi en les economies d'intercanvi.^[6]

Les ovelles ofereixen una ??mplia quantitat de mat??ries primeres. La llana fou un dels primers productes t??xtils, tot i que a finals del segle XX el preu de la llana comen???? a baixar dr??sticament com a resultat de la popularitat i els baixos preus dels teixits sint??tics.^[6] Per a molts pastors, el cost de l'esquila ??s superior al possible preu de venda de la llana, fent que la subsist??ncia basada ??nicament en la producci?? de llana sigui pr??cticament impossible sense subvencions agr??coles.^[6] La llana ??s usada com a material per crear productes alternatius com ara a??llament de llana.^[20] Al segle XXI, la venda de productes c??rnics ??s el sector m??s profit??s de la ind??stria ovina, tot i que es consumeix una quantitat de carn de be molt inferior a la carn de pollastre, de porc o de bou.^[12]

La pell d'ovella tamb?? s'utilitza per produir roba, cal??at, tapissos i altres productes. Els productes derivats del sacrifici de les ovelles tamb?? tenen valor: el s??u de les ovelles es pot utilitzar per produir espelmes i sabons, i els seus ossos i cart??lags han estat utilitzats per decorar objectes tallats com ara daus i botons, o per crear cola d'enganxar o gelatina.^[7] Els intestins de les ovelles es poden fer servir per produir embotits, i els intestins dels anyells han estat convertits en sutures cir??rgiques, aix?? com en cordes per instruments musicals o raquetes de tennis.^[3] Fins i tot s'han esterilitzat els excrements d'ovelles i se'ls ha mesclat amb materials tradicionals de polpa per produir paper.^[62] De tots els productes derivats de les ovelles, el m??s valu??s ??s possiblement la lanolina; es tracta d'una subst??ncia greixosa i impermeable que es troba a la llana de l'ovella i que ??s utilitzada com a base per incomptables cosm??tics i altres productes.^[3]

Alguns dels pastors d'ovelles tamb?? treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara 4-H o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un cam?? fiable per la venda d'ovelles.^[7] Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada ra??a d'ovelles per tal de vendre animals de pedigr?? registrats, aix?? com oferir un servei de lloguer de marrans per a l'aparellament.^[7] Una nova opci?? per treure profit de les ovelles vives ??s el lloguer de ramats per pasturar; aquests "serveis de tallagespes" serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais p??blics i per reduir el perill d'incendis.^[7]

Malgrat la caiguda de la demanda i el preu dels productes ovins en molts mercats, les ovelles tenen avantatges econ??mics distints quan se les compara amb altres animals de bestiar. No requereixen els habitatges cars que s'utilitzen en l'agricultura intensiva de pollastres o porcs.^[10] Representen un ??s efica?? de la terra; aproximadament sis ovelles poden subsistir a la superf??cie de terra que necessitaria una ??nica vaca o un sol cavall.^[7][63] Les ovelles tamb?? poden consumir plantes, com ara b?? herbes nocives, que els altres animals no toquen, i produeixen m??s cries a un ritme m??s r??pid.^[7] A m??s, en comparaci?? a la majoria d'animals de bestiar, el cost de criar ovelles no est?? necess??riament lligat al preu de grans que es fan servir d'aliment com ara els cereals, la soia o el blat de moro.^[64] Juntament amb el cost relativament inferior de les ovelles de qualitat, aquests factors es combinen per crear un cost fix inferior pels ramaders d'ovelles, oferint un potencial de rendibilitat pel granger petit.^[64] Les ovelles s??n especialment beneficioses pels productors independents, incloent-hi les granges familiars amb recursos limitats, car la ind??stria ovina ??s un dels pocs tipus de ramaderia que no ha estat integrada verticalment per l'agroind??stria.^[7]

Espatlla de xai

[edita] Aliments d'origen ov??

La carn i la llet de les ovelles foren uns dels primers aliments rics en prote??nes consumits pels humans despr??s de la transici?? d'una societat de ca??a i recol??lecci?? a una societat agr??cola.^[7] La carn d'ovella pot rebre el nom de carn de be o xai.

Al segle XXI, els pa??sos amb el consum m??s alt de carn de be s??n els estats del Golf P??rsic, Nova Zelanda, Austr??lia, Gr??cia, l'Uruguai, el Regne Unit i Irlanda.^[6] Aquests pa??sos tenen un consum d'entre tres i divuit quilograms de carn de be per c??pita per any.^[6][65] La carn de be tamb?? ??s popular a Fran??a, ??frica (especialment el Magrib), el Carib, la resta del Pr??xim Orient, l'??ndia i parts de la Xina.^[65] Aix?? reflecteix sovint un passat de cria d'ovelles. En aquests pa??sosen particular, els plats que proposen talls alternatius o despulles poden ser populars o tradicionals. Els testicles d'ovella ??? denominats Turmes ??? s??n considerats una llaminadura a molts llocs del m??n. Possiblement, el plat de carn de be m??s infame ??s el haggis escoc??s, que consisteix en cuinar les v??sceres d'una ovella dins el seu est??mac.^[10] En comparaci??, pa??sos com els Estats Units consumeixen menys de mig quilogram per any de carn de be, mentre que mengen uns vint-i-dos quilograms de carn de porc i seixanta-cinc de carn de bou.^[65] A m??s, aquests pa??sos rarament mengen carn de be, i poden preferir les parts m??s cares del xai: principalment les llonzes o la cuixa.^[6]

Tot i que es podria haver begut llet d'ovella a l'antiguitat, actualment se l'usa sobretot per produir formatges i iogurts. Les ovelles nom??s tenen dues mamelles, i produeixen una quantitat de llet molt inferior a la de les vaques.^[7] Tanmateix, com que la llet ovina cont?? molt m??s greix, s??lids de la llet i minerals que la llet bovina, ??s ideal per produir formatge.^[17] Tamb?? ??s resistent a la contaminaci?? durant el refredament gr??cies al seu alt contingut en calci.^[17] Els formatges c??lebres fets de llet ovina inclouen el feta de Gr??cia, el roquefort de Fran??a, el manxego d'Espanya, el Pecorino Romano (la paraula italiana per dir ovella ??s pecora) i la Ricotta d'It??lia. Tamb?? es poden produir iogurts a partir de la llet d'ovella, especialment alguns tipus de labneh.^[66] Molts d'aquests productes es fan actualment amb llet de vaca, especialment fora dels seus pa??sos d'origen.^[6] La llet d'ovella cont?? un 4,8% de lactosa, que pot afectar els que tenen intoler??ncia a la lactosa.^[6]

[edita] En la ci??ncia

L'ovella clonada Dolly fou una fita cient??fica.

En general, les ovelles s??n massa grans i es reprodueixen massa lentament com per ser objectes d'investigaci?? ideals, de manera que no s??n un organisme model com??.^[67] Tanmateix, han jugat un paper clau en alguns camps de la ci??ncia. En particular, el Roslin Institute d'Edimburg utilitz?? ovelles per una investigaci?? gen??tica que produ?? resultats innovadors. El 1995, dues ovelles anomenades Megan i Morag foren els primers mam??fers en ser clonats a partir de c??l??lules diferenciades. Un any m??s tard, una Dorset Finlandesa anomenada Dolly fou el primer mam??fer en ser clonat a partir d'una c??l??lula som??tica adulta. Posteriorment, Polly i Molly foren els primers mam??fers en ser a la vegada cl??nics i transg??nics. Al 2008, encara no s'ha seq??enciat la totalitat del genoma ov??, tot i que se n'ha publicat un mapa gen??tic detallat,^[68] i s'ha produ??t un esborrany del genoma complet a partir de l'assemblatge de seq????ncies d'ADN de les ovelles utilitzant informaci?? dels genomes d'altres animals.^[69]

En l'estudi de la selecci?? natural, la poblaci?? d'ovelles Soay que queda a l'illa d'Hirta ha estat utilitzada per investigar la relaci?? entre la mida corporal i el color i l'??xit en la reproducci??.^[70] Les ovelles Soay poden ser de diversos colors diferents, i els investigadors exploraren per qu?? les ovelles m??s grans i negres declinaven; aquest fet contradeia la regla que diu que els membres m??s grans d'una poblaci?? tendeixen a tenir un major ??xit en la reproducci??.^[71] Les Soays salvatges d'Hirta s??n especialment ??tils com a objectes d'investigaci?? perqu?? estan a??llades.^[72]

Les ovelles son uns dels pocs animals dels qual s'ha examinat la base molecular de la diversitat de prefer??ncies sexuals dels mascles.^[73] Tanmateix, aquesta investigaci?? ??s controvertida, i ha rebut molta publicitat un estudi de l'Oregon Health and Science University que investig?? els mecanismes que causen homosexualitat en els marrans. Organitzacions com ara PETA dugueren a terme una campanya contra l'estudi, acusant els cient??fics d'intentar curar l'homosexualitat en les ovelles.^[25] L'OHSU i els cient??fics implicats refutaren amb vehem??ncia aquestes acusacions.^[25]

Un segell de les Illes F??roe del 1979 fet per Czes??aw S??ania. Les ovelles s??n l'animal her??ldic de les Illes F??roe.

En ocasions s'utilitzen ovelles en la investigaci?? m??dica, especialment per la investigaci?? de la fisiologia cardiovascular, en ??rees com ara la hipertensi?? o la insufici??ncia card??aca.^[74][75] Les ovelles embarassades tamb?? s??n un model ??til per la gestaci?? humana,^[76] i se les ha utilitzat per investigar els efectes de la malnutrici?? i la hip??xia en el desenvolupament del fetus.^[77] En la ci??ncia comportamental, les ovelles han estat utilitzades en casos a??llats per estudiar el reconeixement facial, car el seu proc??s mental de reconeixement ??s qualitativament similar al dels humans.^[78]

[edita] Religi?? i folklore

El simbolisme i els rituals religiosos amb ovelles comen??aren amb algunes de les primeres religions: els cranis de marrans (juntament amb bous) ocupaven un lloc central als templets del poblat de ??atalh??y??k al 8000 aC.^[2] A la mitologia eg??pcia, el marr?? era el s??mbol de diversos d??us: Chnum, Heryshaf i Ammon (en la seva encarnaci?? com a d??u de la fertilitat).^[6] Altres de??tats que en ocasions s??n representades amb trets dels marrans inclouen: Ishtar, el d??u fenici Baal, i el d??u babiloni Ea-Oannes.^[6] Tamb?? hi ha moltes refer??ncies a les ovelles a l'Antiga Gr??cia. La llegenda del Chrysomallos, el marr?? amb el vell?? d'or, encara s'explica avui en dia.

Un xofar fet de banya de marr??

Les ovelles juguen un paper important en totes les religions abrah??miques; Abraham, Isaac, Jacob, Mois??s i el Rei David eren tots pastors. Les ovelles tamb?? s??n els primers animals mencionats a l'Antic Testament.^[79] Segons el relat del Sacrifici d'Isaac, un marr?? fou sacrificat com a substitut d'Isaac despr??s que un ??ngel atur??s la m?? d'Abraham. L'Eid al-Adha ??s un festival anual important de l'Islam, en qu?? se sacrifiquen xais (o altres animals) en commemoraci?? d'aquest fet.^[80][81] Els grecs i els romans tamb?? sacrificaven ovelles regularment en pr??ctiques religioses, i antigament els jueus tamb?? sacrificaven ovelles com a part del Korban.^[82] Els s??mbols ovins ??? com ara el Plat del Seder i la sonada cerimonial d'un xofar ??? encara s??n presents en les tradicions jueves modernes. En el cristianisme, una congregaci?? sol rebre el nom de ramat, i els corders s??n un element de l'iconografia cristiana del naixement de Jes??s. Molts sants cristians s??n considerats patrons de les ovelles i els pastors. Crist tamb?? ??s representat com el xai de sacrifici de D??u (Agnus Dei) i les celebracions de la Pasqua a Gr??cia i Romania solen incloure un ??pat de xai pasqual.

Astrol??gicament, el marr?? ??s el primer signe del zod??ac occidental, en qu?? ??s conegut com a ??ries. L'ovella tamb?? ??s el vuit?? dels nou animals associats amb el cicle de dotze anys del zod??ac xin??s, relacionat amb el calendari xin??s.^[82] A Madagascar no es menjaven ovelles car es creia que eren l'encarnaci?? de les ??nimes dels avantpassats.^[82]

[edita] Bibliografia

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ovella

• Ovelles aut??ctones de les Balears
• "La sequera no deixa pasturar les ovelles", v??deo a 324.cat
• "Ovelles llanudes", v??deo a 324.cat
• sheep! Magazine (angl??s)
• Living with sheep.com (angl??s)
• Le site du mouton (franc??s)
• Mouton Village (franc??s)
• Introducci?? a diferents races d'ovella (neerland??s)