Osset
De Viquipèdia
|
Ирон ӕвзаг, Iron ævzag' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Rússia, Geòrgia, Turquia |
| Regió: | Caucas |
| Parlants: | ~700,000 |
| Rànquing: | ? |
| Classificació genètica: | Llengües indoeuropees Llengües indoiranianes |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Ossètia del Nord - Alània, Ossètia del Sud |
| Regulat per: | ? (?) |
|
|
|
| ISO 639-1 | os |
| ISO 639-2 | oss |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | oss |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'osset (osset: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau, persa: اوسِتی) és una llengua irànica parlada pels ossets als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.
L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a Ossètia del Nord - Alània (capital: Vladikavkaz), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada Ossètia del Sud (capital: Tskhinvali). Els parlants de l'osset són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud.
L'osset, juntament amb el persa tat i el talix, és una de les principals llengües iràniques del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels alans, que formaven part dels sàrmates, un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
Té dos dialectes principals: l'Iron i el Digor, el primer dels quals és el més parlat. L'osset escrit es reconeix immediatament per l'ús de la lletra æ, que no es troba en cap més llengua de les que utilitzen l'alfabet ciríl·lic.
[edita] Alfabet
La forma literària de la llengua té 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs.
Alfabet ciríl·lic (des de 1937): А/а, Ӕ/ӕ, Б/б, В/в, Г/г, Гъ/гъ, Д/д, Дж/дж, Дз/дз, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Къ/къ, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Пъ/пъ, Р/р, С/с, Т/т, Тъ/тъ, У/у, Ф/ф, Х/х, Хъ/хъ, Ц/ц, Цъ/цъ, Ч/ч, Чъ/чъ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.
Alfabet romà (1923-1937): A/a, Æ/æ, B/b, C/c, Č/č, D/d, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, Q/q, R/r, S/s, Š/š, T/t, U/u, V/v, X/x, Y/y, Z/z, Ž/ž
[edita] Ús de la llengua
El primer llibre imprès en osset aparegué el 1798. El primer diari, Iron Gazet, s'edità el 23 de juliol de 1906 a Vladikavkaz.
Mentre que l'osset és llengua oficial tant a la part septentrional com la meridional, juntament amb el rus, el seu ús es limita a publicar noves lleis en diaris ossets. Hi ha dos diaris principals en osset: Ræstdzinad (Рæстдзинад, "Veritat") al Nord i Xurzærin (Хурзæрин, "Arc de Sant Martí") al sud. Alguns petits diaris de districtes escriuen en osset part dels articles. Hi ha una revista mensual Max dug (Мах дуг, "La nostra era"), dedicat a la poesia i a la ficció literària.
L'osset és ensenyat a les escoles secundàries i els nadius en llengua osseta poden rebre cursos de Literatura osseta.
[edita] Veure també
[edita] Bibliografia
- Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949
- Lora Arys-Djanaieva. Parlons Ossète. Paris: L'Harmattan, 2004, ISBN 2-7475-6235-2.
[edita] Enllaços externs
- Materials en anglès i francès
- Secció osseta del Rosetta Project
- Omniglot - Osset (Ирон æвзаг / Дигорон æвзаг)
- (anglès) Osset: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi oss
 |
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
