Origen de la vida

De Viquip??dia

Podeu col??laborar amb la Viquip??dia fusionant aquest article amb Brou primitiu.

En ci??ncies de la naturalesa, la q??esti?? de l'origen de la vida consisteix en un estudi especialitzat en el qual s'estableix la teoria que la vida va evolucionar a partir de mat??ria inerta en algun moment ara fa entre 3.900 i 3.500 milions d'anys. Aquest tema tamb?? inclou teories i idees referent a la hip??tesi d'un possible origen extraplanetari o extraterrestre de la vida, que hauria succe??t durant els ??ltims 13.700 milions d'anys d'evoluci?? de l'Univers conegut despr??s del Big Bang.

Els estudis sobre l'origen de la vida constitueixen un camp limitat d'investigaci??, a pesar del seu profund impacte en la biologia i la comprensi?? humana del m??n natural. Els progressos en aquesta ??rea s??n generalment lents i espor??dics, encara que encara atreuen l'atenci?? de molts donada la import??ncia de la q??esti?? que s'investiga. Existeix una s??rie d'observacions que apunten les condicions fisicoqu??miques en les quals va poder emergir la vida, per?? encara no es t?? un quadre raonablement complet sobre com va poder ser aquest origen. Aquestes explicacions no pretenen destriar sobre aspectes religiosos que examinen el paper de la voluntat divina en l'origen de la vida (creacionisme), ni sobre aspectes metaf??sics que il??lustrin acosta les causes primig??nies.

Taula de continguts

1 Teories de l'origen de la vida
2 Condicions en qu?? es va originar la vida
3 Experiments sobre la sopa prebi??tica o brou primitiu
4 Definici?? de la vida
5 Els polinucle??tids
6 Les primeres c??l??lules procariotes
7 Les primeres c??l??lules eucariotes
8 Teoria sobre la aparici?? de les primeres c??l??lules eucariotes
9 L???evoluci?? de l???atmosfera
10 L???aparici?? dels primers ??ssers pluricel??lulars
- 10.1 L???aparici?? del regne vegetal
11 L???aparici?? del regne animal
12 Conclusi??
13 Articles relacionats
14 Bibliografia
- 14.1 Llibres
15 Enlla??os externs

[edita] Teories de l'origen de la vida

Des dels inicis dels temps l'??sser hum?? s???ha preguntat quin era el seu origen i l'origen dels animals. A la pregunta li ha donat diferents respostes que han evolucionat al llarg dels anys. Primerament en moltes cultures es pensaven que la vida l???havien forjat els deus. Despr??s de la caiguda de l???imperi Rom?? en segles VI al XIX es va creure que va ser fruit de la m??gia i va sorgir espont??niament .

Tamb?? hi ha hagut una teoria anomenada Pansp??rmia c??smica que es fonamenta en el fet que l'ess??ncia de vida ronda per tot el univers i a la Terra a sigut possible gr??cies a la arribada de aquestes "llavors de vida" a l'univers. Aquesta teoria no ??s certa per?? ??s la que m??s s'assembla (de les no certes) ja que deixa de banda la relaci?? entre el origen de la vida i els deus o la m??gia que alguns encara li donen... Aquesta teoria t?? molt de m??rit ja que va ser ideada per el fil??sof grec Anax??gores que va viure entre els anys 500 i 428 aC i ha perdurat molt temps per cient??fics que no volien sentir a parlar de m??gia ni de d??us.

Sortint de aquestes aspirants teories explicar?? la teoria que sembla m??s certa i a la qual hi ha proves cient??fiques; encara que molts cristians la neguin rotundament i encara avui creguin en teories que s??n fonamentades per mites de la B??blia, per?? aix?? no ??s estrany ja que en menys de cinquanta anys tota la gent dels Estats Units creur?? que s??n fruit de Dan i Eva, i aix?? ser?? perqu?? el seu govern els hi prohibeix saber la teoria de Darwin. Dins de la esgl??sia tamb?? hi ha un sector no tan integrista que diu que la vida va ser formada tal com ho diuen els llibres cient??fics per?? que aix?? nom??s ha estat possible gr??cies a D??u. Aquesta afirmaci??, per??, contradiu un comentari que va dir Stanley L. Miller en una entrevista en la qual li van preguntar si la vida ??s una simple conseq????ncia de l???evoluci?? qu??mica i que ell respon: "S??, al meu parer, s??. Fins i tot si una part d'atzar hi va intervenir, dins el proc??s, l???aparici?? de la vida era certament inevitable. Per?? a hores d???ara no estic en condicions de demostrar-ho formalment." Est?? clar que no ho va voler demostrar per por que la esgl??sia se li tir??s a sobre.

[edita] Condicions en qu?? es va originar la vida

La teoria que ara comen??arem a explicar s???anomena l???evoluci?? qu??mica de la vida i per explicar-ho hem de traslladar-nos als inicis del nostre planeta fa 4500 milions d???anys. Al voltant del sol giravoltaven masses de pocs quilometres de di??metre anomenades planetoides i aquestes foren xocat entre si fent aquestes menys nombroses i cada vegada mes grans. Despr??s es van gastar algunes fons radioactives de l'interior d???aquests planetoides. Aix?? va generar un augment de la temperatura important que provoc?? la fusi?? dels diferents materials que componien la Terra i va fer una diferenciaci?? gravitat??ria dels seus elements qu??mics i que els seus components mes densos van anar a parar a les capes mes profundes i el menys densos com el silici, el carboni, l???alumini i el calci es van situar en zones mes superficials. Poc despr??s la temperatura superficial va descendir i es va solidificar formant una prima escor??a terrestre produ??t pel lliurement de energia que fan tots el astres lluminosos. En el final d???aquesta fase dita acreci?? cataclism??tica, la Terra com tots els planetes que resten sense gaire atmosfera estigu?? sotmesa a una pluja de objectes celestes fent grans cr??ters immensos ja desapareguts a causa de la regeneraci?? de l???escor??a.

L???escor??a primitiva estava foradada amb nombrosos volcans amb constants erupcions que donen lloc a una atmosfera primitiva formada de CO2, CH4, NH3 H2 i sobre tot de vapor d???aigua. Tamb?? cal dir que aquesta atmosfera no contenia oxigen. El vapor d???aigua es va condensar, formant els mars i els rius. Es sap que fa 3900 milions d???anys ja hi havia aigua en estat l??quid a la Terra, perqu?? s???ha ha detectat roques sediment??ries que tenen aquella edat Els gasos que formaven l???atmosfera com que a la vegada eren poc lleugers es van dissoldre en els mars tot formant una anomenada vulgarment ???sopa primitiva o prebi??tica???.

[edita] Experiments sobre la sopa prebi??tica o brou primitiu

Vegeu tamb??: Brou primitiu

Stanley L. Miller va fer nombrosos experiments sobre el tema, la recerca s???ha centrat preferentment en l???estudi tant de la s??ntesi com de l???estabilitat dels compostos org??nics que poden tenir rellev??ncia prebi??tica. Va ser el primer junt amb Harold Urey (el seu professor) que va aconseguir una simulaci?? qu??mica al laboratori sobre l???origen de la vida. El seu experiment consistia en dissoldre en aigua el que seria la atmosfera primitiva (CH4, NH3, H2O, H2) amb l???ajut de l???electricitat. El experiment va ser un ??xit perqu?? va obtenir adenina a partir de cianh??dric. L???adenina no ??s vida per?? es un component essencial per a ella ja que forma part del ATP, RNA i l???ADN. Amb aquest experiment s???argumenta l???aparici?? d???aquestes mol??cules complexes i org??niques per?? encara no considerades ???vida???. Aquestes mol??cules, per??, van poder evolucionar. Probablement per alguna ra?? es van concentrar i associaren de tal manera que formaren llargues cadenes moleculars. Aix?? podia haver-se degut a que els aiguamolls on es trobaven atrapades algun moment es va evaporar parcialment o que per el que diu Meller ???Quan congeles una mescla d???aigua i de mol??cules org??niques, el gel que es forma primer ??s m??s pur que el l??quid??? un es pot un imaginar que aquestes mol??cules tamb?? es van poder concentrar en un medi fred.

[edita] Definici?? de la vida

En aquesta mat??ria tan complexa i alhora tan senzilla com aquesta es dif??cil determinar on est?? la frontera entre la vida i la mat??ria inerta per aix?? es necessari fer un apartat on profunditzar?? els diferents aspectes que un ??sser viu com a tal.

1. Un ??sser viu t?? una complexitat molecular molt superior a la que trobarem la mat??ria inanimada no obstant s???ha de tenir en compte que la mateixa adenina o una prote??na qualsevol, encara que tingui una complexitat molecular gran, no ??s vida.

2. La vida sempre t?? com a component b??sic el carboni en aquest planeta i en tots, ho dic perqu?? es obvi que en algun planeta tamb?? hi haur?? vida.

3. El ??ssers vius tamb?? necessiten com a component bastant importat l???aigua.

4. La mat??ria inanimada un cop formada no pateix gaires alteracions, els ??ssers vius per el contrari experimenten un intercanvi permanent de energia i mat??ria amb el seu entorn, tamb?? tenen un canvi de forma, ja sigui d???una manera evolutiva o de una manera individual perqu?? es desenvolupen.

5. Tots els ??ssers vius s??n capa??os de reproduir-se ja sigui d???una manera sexual (intervenci?? de dos ??ssers) o asexual.

6. Tamb?? tenen la propietat de reaccionar segons els canvis del medi i normalment tenen moviment, si no el ??sser viu est?? mort.

7. Per?? tot i aquesta definici?? basada en apunts i una enciclop??dia, la frontera vida es molt diferent segons uns cient??fics i uns altres, hi ha qui diu que les macromolecules sorgides quan l???atmosfera primitives s??n vida i tamb?? hi ha qui nom??s considera vida els ??ssers pluricel??lulars.

[edita] Els polinucle??tids

La progressiva complicaci?? de les mol??cules va consistir en reproducci?? imperfecte de les mol??cules org??niques considerades per alguns ???vives???. Aquesta reproducci?? va ser possible gr??cies a les part??cules anomenades polinucle??tids que s??n part??cules encarregades de portar l??? informaci?? amb pol??mers que aquestos contenen m??s mol??cules m??s petites, dos exemples dels polinucle??tids s??n l'ADN i l'ARN que volen dir l'??cid desoxiribonucleic i l'??cid ribonucleic respectivament. Aquestos tipus de polinucle??tids es classifiquen tamb?? segons el tipus d???estructura molecular ja que poden ser desoxinucle??tids (ADN) o nucle??tids (ARN). Les diferents formes de vides competien per imposar el seu polinucle??tids sobre la resta i per tant per reproduir-se, poc a poc els nucle??tids (que ??s l???estructura molecular dels ??ssers que funcionen amb ARN) eren m??s perfectes i complexos. Primerament no hi havia una subst??ncia anomenada enzims, que ??s el mateix que dir prote??na, i que serveixen per incrementar la velocitat de les reaccions moleculars, per?? aquests polinucle??tids feien ??s del ions que estaven dissolts en el mar com a enzims. Sembla ser que els primers polinucle??tids eren cadenes senzilles de ARN per?? actualment fins i tot la majoria del virus estan formats per ADN. Deu fer uns 3800 milions d???anys quan segurament el ADN es va imposar sobre el ARN perqu?? el ADN t?? dues cadenes enlloc d???una i aix?? li dona m??s estabilitat. No se sap com, per?? es va establir relaci?? entre les prote??nes que utilitzaven els nucle??tids i els desoxinucle??tids.

[edita] Les primeres c??l??lules procariotes

Les primeres c??l??lules que van poblar la Terra, ja fa 3500 milions d???anys, eren c??l??lules procariotes, (arqueobacteris) ??s a dir que no tenien nucli intern separat per una membrana que recull la informaci?? del ADN (i aquest ADN curiosament tenia la propietat de ser circular i no lineal) i van ser probablement heter??trofs que obtenien l???energia de la fermentaci?? de les mol??cules org??niques presents en el oce?? primitiu de tal manera que la lenta evoluci?? de la vida no havia servit nom??s per a la mateixa regeneraci?? i evoluci?? sin?? tamb?? per l???alimentaci?? d???aquests nous organismes. Es creu que la vida prov?? de una ??nica c??l??lula procariota. Les c??l??lules procariotes tenen un estructura molt simple per?? no obstant tenen la propietat de reproduir-se r??pidament per fissi?? bin??ria, sota condicions ??ptimes s??n capaces de dividir-se cada 20 minuts i per tant originar 4.101.000 c??l??lules en 12 hores. Aquesta gran capacitat de reproduir-se fa que siguin capaces de fer una r??pida evoluci?? a partir de mutacions i selecci?? natural. Aviat per?? l???aliment organomolecular va comen??ar a escassejar a mesura que anava creixent la poblaci?? de les c??l??lules heter??trofes. Aix?? que l???evoluci?? va donar la virtut a algunes esp??cies de aprofitar el carboni en forma de CO2 de l???atmosfera. Fent apar??ixer la fotos??ntesi que va modificar l???atmosfera deixant enrere la ja dita ???atmosfera primitiva??? a causa de l???aparici?? de grans masses de oxigen. ( Producte residual de la fotos??ntesi, CO2 > C (Que ??s la part aprofitable pels ??ssers aut??trofs) + O2 (que es dissipa en el medi)). Al llarg de milions d???anys partir de l???acumulaci?? del oxigen es va formar una subst??ncia amb propietats ben diferents a la qual li devem la vida en l???escor??a continental que ??s diu oz??. L???oz?? va formar una capa que el seu nom ??bviament es donat en honor seu ???la Capa d'oz????? que ens protegeix dels raigs UVA.

No obstant, aqu?? no s???acaba el problema i no qued?? resolt amb un equilibri ecol??gic, ja que el oxigen residual era t??xic (sent per aquestos letal o no els deixava progressar seu desenvolupament f??sic) per els ??sser heter??trofs que tenien una respiraci?? anaer??bia estricte. Aquests en lloc d???utilitzar oxigen com acceptadors finals de electrons utilitzaven l???hidrogen o altres com sulfats i nitrats. Aquests acceptadors finals de electrons, no s??n m??s que una part del metabolisme de la respiraci?? d???un ??sser viu que es dedica a intervenir en aquesta respiraci??. La respiraci?? es dedica a expulsar el exc??s de CO2 i a produir energia fent una reacci?? qu??mica. En els ??ssers vius anaerobis, anomenades arqueobacteris aquesta reacci?? qu??mica la produ??en fent una fermentaci?? a partir de una deshidrataci?? de un compost org??nic. Amb la presencia abundant de oxigen els bacteris no podien fer el proc??s de fermentaci?? de l???aliment organomolecular que encara quedava i no van poder fer totes altres funcions de reproducci?? i desenvolupament. Aquestes c??l??lules nom??s va tenir tres opcions morir, refugiar-se en zones inaccessibles per al oxigen o evolucionar. Aix?? que algunes van evolucionar i van poder extraure m??s energia dels aliments amb la utilitzaci?? metab??lica de l'oxigen creant la respiraci?? aer??bia que ara coneixem i consisteix en l???expulsi?? del exc??s de CO2 i a la vegada a produir energia seguint un cicle anomenat cicle de Krebs.

Quan finalment es van acabar les reserves org??niques de les primeres mol??cules org??niques, una altre vegada en aquesta encara jove vida, les c??l??lules heterotr??fes van haver de evolucionar per assegurar la seva superviv??ncia. Aquestes fins en aquell moment s???havien alimentat de les reserves org??niques de les primeres mol??cules per?? a causa del seu esgotament van haver de fer un canvi per tal de poder alimentar-se de les mol??cules org??niques produ??des pr??viament per ??ssers aut??trofs que ara els mantenien tamb?? en el aspecte de la respiraci??.

Dins del grup de les c??l??lules procariotes bacterianes, que si classifiquem la vida per regnes estan dins del regne de les moneres es van formar dos grups, les arqueobacteris tamb?? dites arquees i els eubacteris (que hi s??n tots els bacteris a excepci?? de les arqueobacteris). Les arqueobacteris s??n les primeres c??l??lules que es van originar a la Terra, hi ha diversos grups dins d???aquest, a algunes se les nombre com a sulfurosos ja que eren productores de met??, a altres les termofilis ( organismes amb tend??ncia a anar cap a ambients amb temperatures altes.) i finalment les hal??fils Per?? la gran diferencia que hi havia entre els dos tipus de bacteris era que les arquees eren anaer??bies i els eubacteris aerobis. Tamb?? hi ha grans diferencies en el codi gen??tic de uns i altres. A m??s algunes caracter??stiques d???aquestes c??l??lules tot i ser les aquestes m??s antigues que la resta de bacteris s???assemblen m??s a les c??l??lules eucariotes. I ??s per tot aix?? que hi ha fons d???informaci?? que diuen que les arqueobacteris no s???inclouen dins dels grups dels bacteris.

[edita] Les primeres c??l??lules eucariotes

Les c??l??lules procariotes van ser les protagonistes de la vida terrestre durant 2000 milions d???anys i van tenir temps per anar perfeccionant el seu metabolisme. Per?? ara fa 1400 milions d???anys va apar??ixer la primera c??l??lula eucariota, es adir una c??l??lula que te un nucli amb la seva informaci?? gen??tica. Per l???aparici?? de aquesta primera c??l??lula eucariota va ser necessari l???aparici?? d???una membrana plasm??tica que independitzes l??? ADN amb el medi, va haver de desenvolupar un sistema de reparaci?? de danys que pugui patir el ADN, va haver de desenvolupar d???un sistema de traducci?? ADN-ARN, tamb?? li va caler a la vida per esdevenir una c??l??lula eucariota un ???interruptor molecular" que desencaden??s, en el moment adient, la divisi?? de la c??l??lula en dues c??l??lules filles, un sistema adient per transportar els nutrients del exterior al interior del ??sser. Finalment tamb?? li va caler un metabolisme m??nim per extreure l'energia dels sucres i la transformi en el bescanviador d'energia.

[edita] Teoria sobre la aparici?? de les primeres c??l??lules eucariotes

De com va poder passar tot aix?? sense que la c??l??lula es moris en l???intent de canvi hi ha una teoria formulada per Lynn Margulis, una bi??loga amb un gran curr??culum. Aquesta teoria parla de la endosimbiosi, una teoria titllada de antidarwista, per?? la teoria de Darwin quan es tracta de cromosomes i en fi, de vida simple; quan es tracta d???aix?? la teoria de Darwin es inv??lida. Per?? tot i aquesta excepci?? la aquesta teoria no es pot abolir com faran els Estats Units. La teoria que va idear Lynn Margulis per explicar l???aparici?? de la cel??lula eucariota consisteix en la uni?? de dues formes de vida per formar-ne una. Recordant els arqueobacteris que per falta d???aliment i perqu?? a m??s eren anaer??bies ara resultaven en perill d???extinci?? es van associar amb alguns bacteris formant una associaci??. Van estar durant un breu per??ode en una fase flexible en que els dos ??ssers eren independents i tenien els de llibertat de moviments, com quan una r??mora s???enganxa en un taur??; fent l???arqueobacteri d???hoste o de ???simbionts??? i amb llibertat de separar-se si canviaven les condicions. Per?? a diferencia de altres unions simbi??tiques un cop passada l???etapa flexible es convertia en una associaci?? estable. Quedant l???arqueobacteri al nucli i el bacteri al exterior.

Aquesta teoria es basa en que la suma dels components de els eubacteris i les arqueobacteris estan a menys de tres components de unes c??l??lules eucariotes esmentades cilis-flafels, mitocondris i plastidis fotosint??tics que conserven moltes propietat del les c??l??lules procariotes. I tot aix?? ??s un indici prou convincent per afirmar que van haver associacions, que en un principi devien ser temporals i que aquestes associacions en un moment donat es van esdevenir permanents donant lloc a la c??l??lula eucariota. Un altre argument per dir que aquesta afirmaci?? ??s certa es dir sense dir cap disbarat que aquest no ??s un cas a??llat. Un exemple del cas es la relaci?? entre un insecte i el seu par??sit (com el pug?? i B. afidicola) . Fa 150 milions els seus avantpassats eren molt diferents al que s??n ara. Durant aquest temps el pug??, que ??s el insecte, ha evolucionat per?? el seu par??sit, la B. Afidicola, tamb?? ha evolucionat conjuntament amb ell. Aquesta llarga coevoluci?? ha originat una depend??ncia m??tua dels dos organismes: el bacteri no es pot cultivar, no es pot criar en cap altre entorn que no sigui aquest; i el pug?? necessita el bacteri per obtenir el nitrogen per al seu metabolisme.

Apart la bi??loga Lynn Margulis argumenta la seva teoria dient aix??:Hi ha quatre observacions que permeten afirmar l???origen simbiog??nic de la c??l??lula eucariota:

Que els organismes nucleats evolucionaren per fusi?? ??s m??s evident en les plantes perqu?? en les seves c??l??lules es pot observar f??cilment la integritat dels org??nuls de qu?? es componen.
Qu??micament, la vida ??s tan conservadora, que encara avui podem deduir l???ordre espec??fic en qu?? determinats bacteris es van fusionar per convertir-se en la c??l??lula verda que ??s l???alga.
Que la simbiog??nesi va actuar com a motor evolutiu ho demostra el fet que els gens addicionals que apareixen en el citoplasma de les c??l??lules animals, vegetals i d???altres nucleades no s??n gens nous, ans al contrari (tenen un origen bacteri?? que posen de manifest un passat violent i competitiu, amb per??odes de treva)
Els bacteris es convertiren en org??nuls despr??s de diferents episodis evolutius i avui dia, a m??s de formar part d???una de les divisions fonamentals de la biologia, ocupen tots els n??nxols ecol??gics i acompanyen tots els organismes anomenats superiors.

[edita] L???evoluci?? de l???atmosfera

Amb la aparici?? dels ??ssers aut??trofs i despr??s la seva gran extensi??, l???atmosfera d???aquell moment ja s???assemblava a la actual. La Terra va passar de tenir una atmosfera reductora, amb una concentraci?? de di??xid de carboni superior al 90 per cent, i sense oxigen, a tenir una atmosfera oxidadora (la concentraci?? actual d???oxigen es del 21 per cent, amb una concentraci?? de di??xid de carboni que actualment ??s de 0,036 per cent. En aquell moment (estem parlant de fa 1000 milions d???anys, 900 milions d???anys despr??s de l???aparici?? de la primera c??l??lula eucariota) Amb una xifra percentual semblant a aquesta: 78% de Nitrogen, 18 % de di??xid de Carboni i un 4% d???oxigen.

Processos que es van establir abans de l???aparici?? dels ??ssers pluricelulars Totes les innovacions a nivell cel??lular van tenir lloc abans de l???aparici?? de qualsevol ??sser pluricel??lular. Quan van sorgir, ja s???havien definit les principals branques de formes de vida, ja es van poder diferenciar els fongs i les algues, tots dos encara amb aspecte unicel??lular. Tamb?? abans de l???aparici?? de la primera c??l??lula pluricelular s???havien establert els processos de mitosi( tipus de reproducci?? cel??lular en que a partir de la divisi?? d???una es formen dos amb el mateix nombre de cromosomes que el del progenitor, tot i no ser el nostre tipus de reproducci?? la mitosi es la m??s freq??ent en la naturalesa) , meiosi (divisi?? de una c??l??lula amb una reducci?? de cromosomes a la meitat perqu?? aquesta meitat s???hagi de unir amb un altre meitat per tenir el mateix nombre de cromosomes que el seu progenitor. Aquesta reproducci?? es t??pica dels animals i plantes actuals que es reprodueixen sexualment) i de la fecundaci?? en alguns protoctists,

[edita] L???aparici?? dels primers ??ssers pluricel??lulars

Els organismes pluricel??lulars representen un pas molt gran en l???evoluci?? de la vida que va succeir fa 700 millions d???anys. Com el seu nom indica estan formats per m??s d???una c??l??lula; per?? aquestes no actuen com unitats independents, sin?? que cadascuna que forma el ser, s???especialitza en unes determinades funcions concretes. Cadascuna de les c??l??lules canvien segons la seva funci?? per?? tot i aix?? en el seu nucli hi ha el mateix ADN que en el nucli de totes les c??l??lules del ??sser i aix?? se li anomena diferenciaci?? cel??lular. Tots el ??ssers pluricel??lulars en el principi de la seva creaci?? estan formats per una c??l??lula que es va multiplicant amb el mateix ADN. Per?? en aquest ADN nom??s una part dels gens esta activada per una c??l??lula que ??s especifica per fer la funci?? concreta.

Els primers ??ssers que es van concebre a la vida com a ??ssers pluricel??lulars van ser els fongs i les algues; aix?? es f??cil de saber perqu?? se sap que s??n els ??nics amb antecedents unicel??lulars. La diferencia entre els fongs i les algues, per??, es gran. Els fongs estan formats per c??l??lules eucari??tiques, i s??n heter??trofs, ??s a dir, no tenen clorofil??la i no fan la fotos??ntesi. Com a tal??lof??tics que s??n, s??n incapa??os de fabricar teixits i aix?? es deu a que s??n encara novells en la vida pluricel??lular. Els fong juntament amb els bacteris fan un paper molt important en els ecosistemes i aix?? es degut a que es dediquen a la putrefacci?? de la mat??ria org??nica. Les algues que estan incloses en el regne dels protists juntament amb els protozous. Cal dir que aquest regne est?? definit per exclusi??, en aquests hi ha tots els ??ssers que no els poden classificar en cap dels altres quatre regnes. Les algues s??n aut??trofes definides tamb?? com a tal??lof??tiques amb clorofil??la.

[edita] L???aparici?? del regne vegetal

Per comen??ar parlarem sobre l???origen del regne vegetal, el qual prov?? dels l??quens. Els l??quens van evolucionar formant estructures semblants a molses, tot i que realment encara es consideraven l??quens. L???aut??ntica molsa amb el nom cient??fic de bri??fit, va apar??ixer fa uns 500 milions d???anys. La molsa, o bri??fit, no ??s tant diferent als l??quens del que sembla, tenen c??l??lules conductores per?? que no arriben a formar un aut??ntic teixit conductor, per tant cada part del organisme ha de ser pr??xim a l???aigua, aix?? fa que no siguin gaire altes i nom??s estiguin en zones especialment humides. Amb transcurs del temps, alguns d???aquests van poder evolucionar cap a altres estructures, com ara les falgueres, les quals ja tenien un teixit conductor i podien cr??ixer en zones d???alta muntanya formant els primers boscos de la hist??ria. Poc a poc, amb el pas de l???evoluci?? es van anar formant altres grups de plantes m??s preparades per la superviv??ncia. Aix?? doncs, es pot dir que els bri??fits, o molses, han estat imprescindibles per a l???evoluci?? del regne vegetal, disponien de c??l??lules conductores que els permetien absorbir aigua no molt llunyana, d???aquesta manera han d???estar en zones for??a humides i la seva mida ??s for??a petita.

L'origen del regne vegetal -Met??fits- prov?? dels l??quens. Els l??quens van evolucionar formant l??quens semblants a molses: Ara podem trobar un descendent d???aquestes anomenat molsa blanca, que realment no es m??s que un liquen. La molsa amb el nom cient??fic de bri??fit, no va tardar en apar??ixer, devia haver aparegut fa una 500 milions d???anys. La molsa no ??s tant diferent al l??quens del que sembla, tenen c??l??lules conductores per?? que no arriben a formar un aut??ntic teixit conductor, per tant cada part del organisme ha de ser pr??xim a l???aigua, aix?? fa que no siguin gaire altes i nom??s estiguin en zones especialment humides. Amb transcurs del temps, una vegada m??s alguns d???aquests van poder evolucionar i van apar??ixer les falgueres que ja tenien un teixit conductor i van poder cr??ixer en altura formant els primers boscos de la hist??ria. Poc a poc, amb el pas de l???evoluci?? es van anar formant altres grups de plantes m??s preparades per la superviv??ncia com ho s??n les gimnospermes i les angiospermes.

[edita] L???aparici?? del regne animal

Fa 450 milions d???anys, fruit de l???evoluci?? dels protozous formant els metazous (grup d???organismes pluricel??lulars que eren capa??os de fabricar teixits) van sorgir els primers animals. Els primers animals segons el que mostren posse??en una simetria radial i un pla corporal diplobl??stic. Els Diplobl??stics, tenien dues capes diferents per protegir les seves larves (l'ectoderma, que ??s la capa externa de la qual deriven l???epidermis i el sistema nervi??s; i l'endoderma la capa embrion??ria de la qual deriven l'aparell respiratori). Poc despr??s van apar??ixer els triplobl??stics amb una capa m??s anomenada mesoderma, que creava molts altres ??rgans en la larva . Aquest canvi encara no s???explica com va poder ser. Per?? el que s?? se sap que els primers animals existents van ser marins (clarament invertebrats) i si els classifiqu??ssim pertanyerien als actuals grups anomenats: equinoderms, celenterats i les esponges.

[edita] Conclusi??

I aquest va ser el origen de la vida que tots coneixem. D???aquesta manera, amb el transcurs de milions d???anys es van poder crear els cinc regnes de vida existents i aquestos van evolucionar creant multituds d???esp??cies diferents. Cal dir que de totes les esp??cies que han existit alguna vegada ara nom??s en coneixem un 0.01%. Amb el pas de milions d???anys la vida va evolucionar fins a arribar al que ara es creu el amo del m??n, l???homo sapiens sapiens, per?? com va passar exactament aquesta evoluci?? ja enlla??a amb altres treballs. Aquesta part de la paleontologia que explica la vida, ??s popularment poc coneguda.

[edita] Articles relacionats

Protobiont

[edita] Bibliografia

[edita] Llibres

Colecci??n RBA de Louresse, Diccionario de Biologia, Barcelona, 2002.
Carraggio, Santiago. Nova Enciclop??dia Catalana de l'estudiant de Ci??ncies Biol??giques, Barcelona, 1999.
Cuello Subirana, Jos??. Atlas de Biologia fonamental. Barcelona, 1999.
Oparin, Aleksandr Ivanovich. El origen de la vida. Ed. Akal

[edita] Enlla??os externs

Principals camps de la Biologia

Categoria: Biologia evolutiva

Categories ocultes: Viquip??dia:Articles per fusionar | Viquip??dia:Articles destacats en japon??s