Onda

De Viquipèdia

Onda

Localització
Municipi de la Plana Baixa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules
Gentilici	Onder, ondera
Predom. ling.	Valencià
pressupost	30.919.788,25
Superfície	108,40 km²
Altitud	192 m
Població (2007)   • Densitat	24.140 hab. 222,69 hab/km²
Coordenades	39° 57′ 41″ N 0° 15′ 43″ OCoordenades: 39° 57′ 41″ N 0° 15′ 43″ O
Distàncies	74 km de València 22 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	25 10 PSPV, 8 PP, 1 AMI, 1 BNV i 1 E-2000 Enric Navarro Andreu (PSPV)
Codi postal	12200
Festes majors	Octubre
Patró/Patrons	El Salvador
Dies de mercat	Dijous
Fira tradicional	Fira de Sant Miquel Darrer cap de setmana de setembre
Agermanament	Montendre (França) Fiorano Modenese (Itàlia) Alzira (País Valencià)
Web	http://www.ondaweb.info/

Onda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

[edita] Localització i Geografia

Situada a uns 20 km. de la costa mediterrània, amb els seus 108,84 km2 de terme municipal és un dels municipis més grans de la província, abraçant-se desde les muntanyes de Tales fins a la planícia de La Plana. És travessada per dos rius, el Millars, situat al nord, i el Sonella, al sud, vorejant la població. L'Embassament del Sitjar, construït en el mateix riu Millars també és troba al terme municipal. A 284 m, presidint la població es troba el Castell, encara que Onda està a tan sols 187m. Al paisatge trobem bosc mediterrani, però predominen els tarongers.

Onda està limitada per 8 municipis, L'Alcora, Castelló de la Plana, Almassora, Vila-real, Betxí, Artana, Tales i Fanzara.

[edita] Demografia

[edita] Nuclis de població i partides

• Artesa
• Baronia
• Beniparrell
• Baixador de Betxí
• Bovalar
• Convent del Carme
• El Salvador
• El Tis
• El Tosalet
• Miralcamp
• Mont Blanc
• Pedrissetes
• Pantà del Sitjar
• Onda
• Pla de la Marquesa
• La Pica
• Rambla
• Ratxolar de Matilda
• Ratils
• Riu Sonella
• Sala
• Sanchils
• Sant Francesc
• Sitjar de Baix
• Trencaes

[edita] Història

Encara no es sap de quan ençà està habitat el terme d'Onda, però del Neolític s'han descobert eines de sílex a la partida de la Murtera, i de l'Edat de Bronze Valenciana als jaciments del Torrelló i el Castell, del període Ibèric es troben restes ceràmiques al Torrelló, Castell, Pla del Olivars i Sitjar Baix. Més tard Onda estigué sota dominació grega, en la que rebé el nom de "Sepelacon" havent assentaments estables en el Torrelló i en la zona del Castell. "Sepelaci" fou el nom durant la dominació Romana, perteneixent a Sagunt, el poblat del Torrelló va anar desapareixent poc a poc, encara que el del Castell es mantingué, a més hi hagueren 11 inscripcions llatines, 5 d'aquestes encara és conserven, junt a un pont al Millars y un troç de via romana. Al període visigòtic hi ha una presència al menys esporàdica, com reflexa el descobriment d'una patena de bronce d'eixa època. L'assentament definitiu de la població com nucli urbà, es coneix amb seguretat des de principis del segle XI, quan es va fer la muralla a la població i des de llavors no ha deixat de desenvolupar-se fins a convertir-se durant els segles XII i XIII en el principal nucli al nord de la València musulmana. D'aquests últims segles és la guixeria amb decoració Sebka, restes d'una sumptuosa residència, trobada en la plaça de San Cristóbal, d'aquesta època ressalten nombrosos personatges famosos, com Yusuf al-Qud-i, deixeble del-Hariri, escrits, i Ibn al-Abbar, de pares ondenses, poeta i polític. Fou conquistada per les hosts del Cid en l'any 1090, encara que posteriorment la reconquistaren en el 1102, passant de nou a poder musulmà. La rendició d'Onda hagué de ser conseqüència immediata de la batalla d'El Puig que va tenir lloc entre el 15 i el 20 d'agost de 1237, ja que les donacions fetes pel rei Jaime I a aquesta vila van ser immediates. El 21 de setembre de 1237 encara al Puig, el rei donà al noble Ximen de Foces la alquería de Tales i la vila d'Onda. La seva conquesta per Jaime I hagué de ser pels 1242, mantenint-se la població musulmana fins a 1248 quan és expulsada per una rebel·lió general de la qual estava al comandament AL-Azraq. El rei va atorgar la Carta Pobla juntament amb la alquería de Tales el 3 d'abril de 1248 , donant àmplies franquícies i retenint els monopolis. Llavors conviuen cristians jueus i musulmans. Els cristians, com grup dominant, ocupen la zona de dintre de les muralles, exceptuant el barri jueu al voltant del Portal de València, mentre els musulmans van ser desplaçats als afores, a un lloc conegut des de llavors com el barri de la Morería. En els llocs i alqueries depenents de la vila d'Onda la població es va mantenir musulmana. Aquesta situació continuà fins a l'expulsió dels jueus en 1492 (per un edicte dels Reis Catòlics promulgat el 31 de març) i dels moriscs en 1609. Per altra banda va romandre en el Patrimoni Reial fins a 1280, any que fou canviada a l'Orde de l'Hospital, la qual va retindre el seu senyoriu fins a 1319; aquest any va ser traspassada a l'Orde de Montesa. En 1343 Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció criminal a aquest orde, el que va provocar un llarg període de conflictes amb aquesta senyoria per part dels seus veïns, fins que en 1393 van aconseguir arreplegar els diners per a comprar aquesta jurisdicció criminal i retornar-la al rei Joan I. Un nou intent de senyorializació es va produir quan Ferran el Catòlic va atorgar el lloc a Alfons d'Aragó, duc de Villahermosa, el que va provocar una molt forta resitencia dels veïns que va acabar quan va morir el duc i va llegar la població al rei. Durant les Germaníes (1519-1522) Onda es va alinear amb el bàndol reial juntament amb Borriana, contra els agermanats i en els anys següents va participar molt directament en la guerra contra els moriscs rebel·lats en la Serra d'Espadà, en la qual es convertiria en la quarter general del duc de Sogorb. Amb l'expulsió d'aquests en 1609 van quedar momentàniament despoblades algunes alqueries del seu terme com a Tales i Artesa. Durant l'època Moderna, Onda fou considerada vila de reialenc, encara que l'Orde de Montesa va mantindre drets enfitèutics i de monopolis. En els segles XVII i XVIII van ser freqüents els pleits per l'ús de les aigües de reg. En el transcurs de les accions bèl·liques de la Guerra de la Independència, la vila seria presa per les tropes franceses en 1811 però, poc més tard seria alliberada. Encara tornaria a ser ocupada en el transcurs de l'any 1812. Entre els anys 1836 i 1840, durant les Guerres Carlistes, també seria escenari d'importants accions d'armes entre elles la denominada batalla d'Onda, en la qual tres batallons de l'exèrcit carlista serien derrotats.

[edita] Economia

La economia a Onda abraça dos sectors, el sector ceràmic, amb fàbriques taulelleres i de paviment, d'esmalts ceràmics, i tot el relacionat amb aquest mercat, i el sector cítric, fonamentalment de cultiu de taronges.

[edita] Política i administració

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. Del segle XVIII.

Construcció barroca on es pot trobar el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" (1558) de Joan de Joanes i el "Retaule de les Ànimes" (començaments del segle XVI), atribuït al Mestre de Cabanes. El temple original es va construir durant el segle XIV sobre l'antiga mesquita principal. Però es va incendiar el 18 de desembre de 1467 i va quedar completament destruït. En 1727 es va començar a aixecar la construcció actual. Adossada al temple principal es va construir la Capella de la Comunió. El conjunt té una façana amb 2 portes, la principal, de 1854, i la de la Capella de la Comunió, de 1753.

• Església de la Sang o de Santa Margarida. Del segle XIII.

Va ser construïda pels cavallers templaris en la segona meitat del segle XIII. Es tracta de la primera església construïda a Onda després de la reconquesta. Té un porticat gòtic abocinat d'arcs de mig punt. L'interior, que pot ser definit com gòtic de transició o de reconquesta, consta d'una sola nau amb artesonat mudèjar i arcs apuntats.

• Ermita del Salvador. Del segle XVIII.

Destaca el panell ceràmic devocional de la façana, del ceramista Ismael Mundina. Trobem una hospederia i zona d'esplai.

• Ermita de Santa Bàrbara.

Emplaçada en un turó, és edificació d'una sola nau, de quatre trams, amb una petita torre campanar, situada a la dreta del seu accés i una sèrie de dependències secundàries en la seva part posterior. Una porta en la qual apareix la data 1697 dóna accés a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. La Crònica de Viciana (1563) dóna referència d'aquest temple, pel que la data 1697 que figura en la seva porta ha de referir-se a la seva renovació o reconstrucció.

• Ermita de Sant Vicent Ferrer.

Ermita de planta central amb cúpula de mitjana taronja amb il·luminació natural superior. Està adornada amb pilastres d'ordre corinti. L'altar presenta quatre columnes corínties, quedant indicat en el mateix la data de 1792. Té dibuixos al fresc en les petxines amb Sants de l'Orde dels Dominics. Consta també de quadres en els dos murs laterals. En la façana exterior es pot veure un retaule petit de dotze peces de ceràmica representant al Sant titular en rajoles del segle XIX. La coberta és de teula ceràmica vidriada de color blau, amb els límits de la seva base octogonal en ceràmica blanca. La resta de la coberta és de teula ceràmica i la rematada de ferro forjat.

• Ermita de Sant Josep.

De planta quadrada amb cúpula semiesfèrica dividida en vuit segments. La coberta de la cúpula és de teula ceràmica a quatre aigües. En la façana s'adverteixen els elements de cadirat dels cantons i un retaule ceràmic del titular. En l'interior, el temple és d'ordre corinti, amb dues pilastres en cada cantó. L'entablament presenta ornamentació d'elements vegetals d'escaiola. La cúpula s'alça sobre petxines adornades amb figures d'àngels i entrellaçats de cornises i elements vegetals, de tipus barroc. A destacar el sòcol de rajola en color blau i blanc, així com el paviment de l'altar.

• Convent de Santa Caterina i Calvari.

Solament queden en peus l'Ermita de la santa i la Capella del Calvari, que es troba a la dreta del que seria la porta principal del convent, afegida en el segle XVIII com magatzem i destinada en 1836 a capella. Formant un recorregut en zig-zag des del Cementiri fins a les ruïnes del Convent de Sant Francesc, el Calvari constituïx una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la població. Considerat com el més antic de la província, el Calvari d'Onda va estar anteriorment en la vessant del Castell.

[edita] Monuments civils

El nucli antic d'Onda va ser declarat en 1967 Conjunt Històric-Artístic i Bé d'interès cultural. Alguns dels punts destacats que el visitant pot trobar passejant pels seus carrerons i places són:

• Castell Medieval.

L'estructura original va ser aixecada pels musulmans en el segle X sobre un antic assentament romà. L'estructura primitiva apareix sepultada sota diferents reconstruccions portades a terme al llarg dels segles. Va arribar a ser conegut per la seva grandària, com el castell de les 300 torres, doncs es deia que tenia tantes torres com dies té l'any. Des de fa uns anys es troba en procés de restauració.

• Plaça de l'Almodí o Font de Dins.

Es trobava al costat de l'entrada principal a Onda, el Portal de Sant Roc (actualment desaparegut). Els porxos que es conserven corresponen al període gòtic (segle XV). Els edificis actuals són reconstruccions sobre edificis dels segles XIX i XX. Durant molt temps va ser la plaça principal d'Onda. Va servir com mercat de gra des del segle XV fins al segle XIX. També va acollir la presó (situada en la Torre del Rellotge, de meitat del segle XVI), la Casa del Consell i l'escorxador.

• Portal de Sant Pere.

Portal d'arc de mig punt dovelat que estava situat en el costat nord de la muralla que envoltava Onda. En la part interior existeix un petit altar obert sobre el portal, dedicat a Sant Pere. Sobre l'arc existeix un escut tallat en pedra, amb set barres i la corona real (les armes d'Aragó). Existeix una inscripció que assenyala l'any de la seva construcció, 1578, encara que segurament aquesta data respon a una reforma del portal original.

• Barri de la Moreria.

Després de la concessió a Onda de la Carta de poblament en 1248, tots els musulmans van abandonar definitivament l'interior de la zona enmurallada d'Onda. Els quals van desitjar quedar-se en la seva terra en lloc d'exiliar-se van formar aquest barri al costat de la part exterior de la muralla. La Moreria va perviure com barri musulmà fins a 1609, data de l'expulsió d'Espanya dels moriscs.

• Plaza de la Sinagoga.

Com el seu topònim indica, va ser l'eix del barri jueu de l'Onda medieval. Les restes de brancal que s'observen en el seu accés, des de la Moreria, corresponen a un portal desaparegut.

• Retaules ceràmics dedicats als sants que donen nom a carrers i places, que daten dels segles XVIII, XIX i XX.

• Escaletes dels gats.

Racó típic d'Onda, que dóna accés a la zona superior del Castell des de la zona de la Sinagoga. Sembla ser que podria tractar-se d'un dels accessos que travessava un dels dos traçats de la muralla islàmica.

[edita] Altres monuments

• Fortificació ibèrica del Torrelló.

Aquest jaciment arqueològic està situat sobre una terrassa elevada delimitada al nord pel barranc del Torrelló i al sud pel riu Millars, confluint ambdós a l'est, formant una espècie de península, d'accés fàcil únicament per l'oest. Està fortificat amb un mur que descriu una forma circular, amb un parament de files de pedres grans amb altres més petites a manera de tascó, típic de la cultura ibèrica. Per dintre, paral·lelament, a uns 3 metres cap a l'interior es troba altre que pertany a un moment anterior, cultura del Bronze, amb un parament de pedra seca i en talús.

• Molí de la Reixa.

Edifici exempt de tres plantes, emplaçat als afores de la població. La construcció presenta originals característiques tipològiques dels edificis industrials de l'època dels quals és exponent únic pel seu volum i importància. La seva planta trapecial dóna suport un dels seus costats en la sèquia, sent la seva estructura de murs de càrrega de maçoneria i arcs de cadirat perpendiculars a aquest costat.

• Calçada romana.

Es tracta d'un camí empedrat que discorre per les Pedroses, dirigint-se des de la zona del Pla dels Olivars fins al Mas de Pere i les masies del Sitjar. Cal dir que el tipus d'obra no és el típic d'una calçada romana, podent tractar-se d'un camí secundari d'aquesta època, o simplement haver estat construït en una època més recent (medieval). Les pedres són irregulars i queden restes dels senyals deixats pels carruatges, amb marques del seu pas en les pedres.

• La Talaia.

Torre de vigilància d'època musulmana, encara que alguns l'atribuïxen al període romà. Se situa en el cim d'un pujol de pronunciada pendent pertanyent a la Pedrissa, sobre la llera del riu millars i està visualment comunicada amb el Castell. La torre és cilíndrica i presenta una altura d'aproximadament 5 metres, formada per blocs de pedra amb argamassa.

• Pont medieval de Sonella.

Del segle XVI de dos ulls desiguals amb un piló central a manera de contrafort o partidor d'aigües de forma exagonal. Tot ell és obra de cadirat, amb quatre arcs rebaixats per obertura. Aquests arcs formen a manera de nervis separats entre si i sense cap tipus de farciment.

[edita] Museus

• Museu del Taulell "Manolo Safont"

Ideat per Elio Piñón i Albert Villaplana, es tracta d'un museu dedicat a la ceràmica, que conserva més de 20.000 peces que van des de la taulelleria gòtica fins a l'actualitat. Destaquen per la qualitat i per la quantitat de peces, les col·leccions de ceràmiques procedents de tallers i indústries ondenses dels segles XIX i XX. El museu també alberga col·leccions de màquines, eines i arxius documentals (dibuixos, catàlegs, fotografies, ...) relacionats amb la fabricació, el disseny i la comercialització de els Taulells.

• Museu de Ciències Naturals "El Carmen"

El museu està situat en el convent del Carmen en un edifici de més de 75 metres de llarg per uns 20 metres d'ample. Són dues zones, una que consta de planta baixa i l'altra de planta baixa, planta primera i planta segona. En la planta baixa, de la primera zona estan la direcció, laboratori, aula i biblioteca. En la planta baixa de la segona zona hi ha trenta-dues vitrines amb la fauna del món excepte les aus de grandària menor que es troben en la planta primera juntament amb altres seccions de Osteología, Anatomia, Malacología, Oología, Fitopatología, Entomología i Botànica. En la segona planta es mostren un estudi de la matèria, formació de l'univers, la terra, evolució fins a formar la vida, i evolució d'aquesta fins a avui. Actualment passen de 2.000 les espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils, crustacis i batracis. Així mateix prop de 5.500 espècies en la secció d'Invertebrats, més de 1.500 plantes en els herbaris, 2.000 minerals, més de 500 fòssils, i igual nombre en la secció de Malacología. Mig centenar de peces anatòmiques i altre tant en la secció de Osteologia.

[edita] Llocs d'interés

• Embassament del Sitjar.
• Embassament de Benitandús.
• Riu Millars.
• Riu Sonella.

[edita] Mitjans de comunicació

A Onda hi han diversos mitjans locals, a la televisió es troben TV Onda i Onda Te Ve, a la premsa la revista Arrels i el periodic setmanal El Full, i a la radio, Radio Onda.

[edita] Esport

El principal element esportiu d'Onda es el Club Esportiu Onda, compta amb l'estadi de La Serratella amb una capacitat de 5000 espectadors, a més de les categories inferiors, que tenen l'estadi de La Cosa. Hi han mes assosiacions i clubs esportius, com son la Societat Ornitològica Santíssim Salvador, el Club de Colombicultura La Ondense, el Club d'Atletisme Onda, el Grup d'Espeleologia d'Onda, el Club Balonmano Onda, el Club Ciclista Sepelaco, el Club Nataciò Onda, el Grup Escalada Desplome, el Club Trial Onda, la Penya Motorista Rassing 2001, el Club Baloncesto Onda, el Club Pelotari Onda, el Club Tennis de Taula, el Club Radio Control Onda, el Club BTT –Bicicleta Tot Terreny Cicloespai, el Club de Colombicultura El Prat d'Onda, El Club Adaponda, el Club Ski d'Onda...

[edita] Festivitats

• Fira d'Onda. El tercer dissabte d'octubre es converteix en el començament de les festes patronals dedicades al Santissim Salvador, la Verge de l'Esperança i Sant Roc. Fins al diumenge de la setmana següent, la multitud inunda els carrers de la població on es porten a terme gran multitud d'actes que satisfan les inquietuds festives de totes les edats. Encara que, sens dubte, dues són els quals més expectació desperten, un religiós i altre profà. En primer lloc la processó del diumenge de Fira, quan els ciutadans es donen cita en la plaça del Raval para cantar al unison l'himne al Santissim Salvador. I en segon lloc, les exhibicions taurines i, especialment, el tradicional “bou embolat”, que es converteixen en el centre d'atenció de les multituds. A més el poble s'ompli de "casals", locals on les penyes es reunixen per disfrutar junts d'aquestes festes, qualsevol, siga conciutadà o visitant pot acudir a aquestos llocs on s'el servirà alguna beguda gratuïtament
• El Salvador. El 6 d'agost se celebra la festivitat del Salvador, principal patró d'Onda, molts ciutadans li rendeixen devot homenatge, es típic anar a berenar als menjadors del ermitori. Però la seva vespra coneguda com “nit del Salvador” es molt més esperada. Durant tota la nit del dia 5, els ondenses recorren en romeria els cinc quilòmetres que separen la població del ermitorio del Santissim Salvador per a assistir a la missa solemne, cantar el seu himne i gaudir dels diferents actes que s'organitzen en honor al patró. Mentre, els amics es reuneixen en les casetes de camp distribuïdes en les diferents partides del terme, on sopen, disparen coets en honor al Salvador i viuen una nit de música, calor i festa. En l'actualitat es complementa la festa tradicional amb Onda Natura, ball i moltes altres activitats.
• Setmana Santa i Pasqua En les processons religioses de Setmana Santa participen molts ondenses que porten la roba de les seues respectives cofradies i trauen al pas les imàgens. Després de Setmana Santa, comença la festa i es viuen les tradicionals verbenes, se disparen coets com senyal d'alegria, i es berena la tipica “mona de Pascua” amb amics y familiars.
• Fira de Sant Miquel. L'últim cap de setmana de setembre es celebra aquesta festividad, segles abans antecessora de la Fira d'Onda, els pastissers i demes artesans culinaris ixen al carrer per exposar els seus productes, també es una fira ramadera, on s'hi troben cavalls i altres animals.
• Sant Antoni Abad. Durant el cap de setmana més proxim al 17 de gener es celebra aquesta festa en honor al Sant, el principal element es la foguera de Sant Antoni, a la plaça del Raval, en el mateix lloc es reparteixen xocolate i dolços, però no es l'única cosa que es reparteix, al dia següent a la processó i benedicció dels animals, on es veuen les cavalleries i animals de tot tipus, es dona el rotllo beneit.

[edita] Personatges Il·lustres relacionats amb Onda

• Ibn Ibn al-Abbar, poeta, escriptor i diplomàtic musulman, descendent de nadius ondenses
• Zayyan ibn Mardanix - (Onda, ?- †Tunis,1270), darrer rei musulmà de València
• Anna Rebeca Mezquita Almer - (Onda, 1890- San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 1970), poetessa valenciana.
• José Arrando Ballester, Militar vuitcentista liberal.
• Manolo Safont, ceramista pintor.
• Vicente Alejandro Guillamón, periodista i escriptor.
• Pablo Hernández, futbolista

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal de l'Ajuntament d'Onda, d'on s'ha extret informació.