Oceanografia

De Viquip??dia

L'Oceanografia ??s la Ci??ncia que estudia els processos f??sics, qu??mics, biol??gics i geol??gics que es produeixen en l???oce??, les mars i les zones que limiten amb l???atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexi?? funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosf??rics. De vegades ??s tamb?? anomenada Oceanologia o Ci??ncies Marines.

Taula de continguts 1 Origen del nom 2 Branques de l???oceanografia 2.1 Oceanografia f??sica 2.2 Oceanografia qu??mica 2.3 Oceanografia biol??gica 2.4 Oceanografia geol??gica 2.5 Oceanografia meteorol??gica 3 Hist??ria de l???Oceanografia 3.1 Les primeres exploracions 3.2 La navegaci?? i els navegants 3.3 L'Edat Mitjana 3.4 Les exploracions xineses 3.5 L'??poca dels Descobriments 3.6 L'expedici?? del Challenger 3.7 Exploracions cient??fiques al segle XX

[edita] Origen del nom

La paraula oceanografia fou encunyada per primer cop l???any 1584, del franc??s oc??anographie, per?? va tenir una vida curta. A l???any 1880 retorna l???alemany com Oceanographie. En aquesta mateixa ??poca sorgien correlativament en altres lleng??es oceanography, en angl??s; oceanograf??a, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.

[edita] Branques de l???oceanografia

Existeixen cinc branques principals de l???oceanografia: oceanografia f??sica, oceanografia qu??mica, oceanografia biol??gica, oceanografia geol??gica i oceanografia meteorol??gica.

[edita] Oceanografia f??sica

L???Oceanografia F??sica ??s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la F??sica, estudia les estructures de l???aigua de mar a diverses escales d???espai i temps, els moviments que experimenta aquesta mateixa aigua i les forces que els generen. Tamb?? ??s objecte d???aquesta disciplina el bescanvi d???energia i mat??ria entre l???oce?? i l???atmosfera i entre l???oce?? i la terra ferma.

[edita] Oceanografia qu??mica

L???Oceanografia Qu??mica ??s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Qu??mica, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l???aigua de mar aix?? com la seva participaci?? en els processos que configuren els cicles biogeoqu??mics. Tamb?? ??s objecte d???aquesta disciplina el bescanvi de mat??ria entre l???oce?? i l???atmosfera, entre l???aigua i els fons oce??nics i entre l???oce?? i la terra ferma. L???Oceanografia Qu??mica tamb?? ??s denominada Qu??mica Marina tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l???estrat??gia de treball i el car??cter multidisciplinari de l???Oceanografia Qu??mica. Sovint l???Oceanografia Qu??mica es pot confondre amb la Biogeoqu??mica Marina. A m??s es profunditza en las alteracions que sofreix el mar, per efecte de l???addici?? de substancies org??niques i inorg??niques derivades de l'activitat humana, coneguda com a contaminaci?? marina.

[edita] Oceanografia biol??gica

Considera assignatures que es refereixin al coneixement i comprensi?? dels sistemes i processos biol??gics del mar, sent els seus aspectes essencials, l???estructura dels ecosistemes i el flux biol??gic de l???energia i de la mat??ria, en relaci?? amb diversos factors ambientals naturals i artificials. Aquestes assignatures es preocupen dels aspectes ecol??gics de la vida marina en oceans oberts, zones costeres i estuaris.

[edita] Oceanografia geol??gica

Aquesta ??rea curricular t?? relaci?? amb les assignatures que estudien la part s??lida de la superf??cie terrestre coberta per l???aigua de mar, les illes oce??niques i les zones costeres. S???inclueix tamb?? l???estudio dels processos costers, marges continentals, conques oce??niques, sediments del fons i tect??nica de plaques.

[edita] Oceanografia meteorol??gica

Aquesta branca de l???oceanografia es dedica a la interacci?? de l???atmosfera i l???oce?? amb la hidrosfera.

[edita] Hist??ria de l???Oceanografia

Som una esp??cie curiosa i infatigable que, llevat de l'oce??, hem poblat qualsevol lloc habitable de la Terra. De fet, quan els europeus van comen??ar a "descobrir" el m??n, van trobar-se quasi per tot arreu natius que ja hi vivien; aix?? vol dir que l'oce?? no va aturar l'expansi?? de la humanitat.

La nostra esp??cie es va originar a l'est de l'??frica, i va expandir-se per Europa i ??sia; despr??s varen arribar fins al continent americ?? probablement creuant per terra o per un pont de gel l'estret de Bering, i fa uns 11.000 anys ja varen arribar a la punta m??s meridional d'Am??rica del Sud; la major part d'aquesta expansi?? es va fer a peu, per?? hi ha casos en qu?? inequ??vocament es va fer amb xicotetes embarcacions. M??s endavant, els viatgers fins i tot varen colonitzar les illes m??s llunyanes del Pac??fic. El transport per l'oce?? ofereix els beneficis de la mobilitat i l'acc??s a noves fonts d'aliment, i les cultures costaneres que varen aprofitar-se'n, van aconseguir avantatges respecte de les poblacions que no ho van fer.

Aix?? doncs, gran part de l???inter??s per l???oce?? ??s per la navegaci??. Trobar noves terres amb recursos i despr??s el transport d'aquests i el desenvolupament del comer?? mar??tim. Despr??s vindr?? la conquesta de les rutes del comer??. Al segle XIX ja s???hi inclouen altres interessos, com ara el cable transatl??ntic, les zones de pesca i tamb?? els motius cient??fics.

[edita] Les primeres exploracions

Les veurem mitjan??ant mapes i cartes marines. Comen??arem pel que dien ???el bressol de la nostra civilitzaci?????. Es pensa que vora l???any 3.000 B.P. (Before present: abans del present) el Mediterrani era bastant conegut, com es pot veure en el mapa d???Homer (900 B.C.=2.850 B.P.), i el m??n semblava girar al voltant d???aquest mar. M??s clar ??s el mapa d'Her??dot (450 B.C=2.400 B.P.), mentre que el de Ptolomeu (160 A.D.=2.110 B.P.) va tenir molta persist??ncia fins l???any 1.498 (=452 B.P.) on Vasco de Gama va vorejar l?????frica per a entrar en l???oce?? ??ndic.

Pytheas va ser un astr??nom grec que va viatjar a Isl??ndia l???any 325 A.C. (2.275 B.P.), i va idear un m??tode molt simple per a determinar la latitud; es tracta de mesurar l???angle entre les direccions de l???observador a l???horitz?? i de l???observador a l???estrella Polar. Tamb?? va proposar que les marees eren producte de la influ??ncia de la Lluna. Erat??stenes (235-192 A.C.=2.185-2.142 B.P.), grec i bibliotecari d???Alexandria (Egipte) va determinar la circumfer??ncia de la Terra amb una errada de nom??s del 8% als voltants de l???any 230 A.C. (2.180 B.P. ???); ho va fer mitjan??ant l???ombra que feia una vara vertical a migdia del 21 de juny, tenint en compte que en el mateix moment el sol il???luminava el fons d???un pou vertical en Siena (d???Egipte), situada a uns 785 km. d???Alexandria.

Altres estudiosos de la biblioteca d???Alexandria van ser els primers a fer mapes que representaven superf??cies esf??riques en un pla, i el mateix Erat??stenes va idear el sistema de l??nies de latitud i longitud (meridians i paral???lels), encara que la dist??ncia entre l??nies no va ser regular fins a Hiparcus (c. 165-c. 127 A.C.), el qual va dividir la superf??cie de la Terra en 360??.

Posteriorment, Ptolomeu (90-168 d.C), un altre grec-egipci, va tractar de ???millorar??? la xifra de la circumfer??ncia de la Terra obtinguda per Arat??stenes, per?? va cometre una errada i va donar una xifra molt m??s redu??da, nom??s un 70% del valor real. Aquesta mida va perdurar molt de temps i, afegida a una estimaci?? molt exagerada de la mida del continent asi??tic, varen possibilitar a Colon conv??ncer els seus contemporanis que es podia arribar r??pidament a l?????sia viatjant cap a l???Oest. Les primeres cartes de navegaci??, vegeu per exemple la de Portolano (1275), indicaven la direcci?? d???un port a un altre, i estaven decorades amb animals i figures.

Cal destacar tamb?? el mapa de Juan de la Cosa, pilot de Crist??for Colom durant el seu segon viatge (any 1.500). M??s endavant tenim el mapa de Edmund Halley (1701), que va realitzar fent servir les dades del seu viatge amb la Paramoud Pink entre 1698 i 1700. Fins aquell moment nom??s es marcava la latitud; per trobar la longitud caldria esperar fins al segle XVIII quan varen construir-se el primers cron??metres. -Mapa Mundi -Mapa d'Eivissa

[edita] La navegaci?? i els navegants

Ja varem parlar abans, que la nostra esp??cie va fer servir alguna mena de vaixells per a transport per l'aigua, per?? no ens queda registre directe, ja que els materials amb els quals varen ser constru??des s??n molt alterables. Les evid??ncies m??s antigues d'embarcacions les tenim en dibuixos d'Egipte de vora 3500 A.C. (5450 B.P.); aquestes eren embarcacions per a navegar pel Nil i que tamb?? es feien servir per a navegar al llarg de les costes. Tamb?? tenim dibuixos molt antics de les naus dels v??kings, les quals s??n molt similars a les que despr??s van utilitzar entre els segles VIII i X en els seus atacs i conquestes, quan van arribar al Mediterrani des de terres escandinaves.

Els primers occidentals coneguts que van desenvolupar l'art de la navegaci?? van ser els fenicis, que vivien a l'extrem oriental del Mar Mediterrani, en les actuals S??ria, L??ban i Israel. Van ser els primers a utilitzar les estrelles per a navegar, i al voltant de l'any 2000 A.C. ja estaven investigant el Mediterrani, el mar Roig i l'oce?? ??ndic. La navegaci?? es feia preferentment vorejant la costa, i abans que els portuguesos (Vasco de Gama) ja van navegar per l'extrem sud d'??frica. Ja varem parlar dels grecs i grec-egipcis (Her??dot, Erat??stenes, ...), i ac?? cal recordar a Pytheas, que va navegar fins a Isl??ndia l'any 325 A.C. (2275 B.P.), i que va desenvolupar un m??tode astron??mic per a mesurar la latitud.

Pel que pertoca al Pac??fic, els primers orientals que van desenvolupar la navegaci?? no s??n coneguts, per?? ??s segur que van ser els avantpassats dels habitants de les illes del Pac??fic. La seua pres??ncia en aquestes illes ens parla de viatges de centenars o incl??s de milers de kil??metres per l'oce?? en canoes o naus similars.

El Pac??fic est?? vorejat per l'oest per grans illes, prop d'??sia i d'Austr??lia. La resta de les illes s??n xicotetes i s'han dividit en tres ??rees o grups d'illes: la Micron??sia (illes xicotetes), Melan??sia (illes negres) i Polin??sia (moltes illes). Encara que no n'hi ha documents escrits de la hist??ria dels humans al Pac??fic fins al segle XVI (arribada dels europeus), els moviments del humans cap a la Micron??sia i la Melan??sia s??n senzills de con??ixer, mentres que la colonitzaci?? de la Polin??sia resta encara per estar del tot explicada. Les illes d'aquest grup estan molt allunyades les unes de les altres (per exemple Hawaii est?? a uns 3000 kil??metres de les illes habitades m??s properes), i la colonitzaci?? va ser dif??cil. Aquesta sembla que comen???? des de Nova Irlanda pel "poble Lapita" vora els anys 1000-800 A.C. (2950-2750 BP) cap a les illes Fiji, Tonga i Samoa; on es va desenvolupar la cultura polin??sia, i vora l'any 500 A.C. (2450 BP) comen??aren a conquerir altres illes com Societat, les Marqueses, Hawaii, les illes orientals i Nova Zelanda. Aix?? va ser fins a l'any 800 D.C. (1150 BP).

De tota manera, hi ha una explicaci?? alternativa que parla de la possibilitat de qu?? viatgers d'Am??rica del Sud hagueren arribat a part d'aquestes illes abans dels polinesis. Aquesta teoria la va desenvolupar un bi??leg-antrop??leg anomenat Thor Heyerdahl, el qual va construir la Kon Tiki, un vaixell molt similar als que constru??en els americans als temps del descobriment d'Am??rica, i va fer en ell un viatge de 11.300 kil??metres fins arribar a les illes Tuamotu. Aquesta teoria no est?? del tot acceptada i encara queda molt de treball per a explicar del tot el poblament de les illes del Pac??fic.

Els navegants micronesis feien servir una mena de cartes de navegaci?? molt curioses, fetes amb canyes de bamb?? i closques. Aquestes representaven les illes, les canyes rectes s??n la direcci?? dominant de les ones provocades pel vent, i les canyes corbes s??n les ones que envolten les illes.

[edita] L'Edat Mitjana

Despr??s de la caiguda de l'Imperi Rom??, al segle V, el Mediterrani estava dominat per la influ??ncia dels ??rabs, els quals varen heretar els coneixements del grecs i romans. Paradoxalment, aquests coneixements van ser oblidats pels cristians europeus. Els ??rabs van fer un comer?? extensiu amb l'??frica Oriental, el sud-est asi??tic i l'??ndia; van aprendre el secret dels vents mons??nics i en van aprofitar-se per a fer viatges estacionals m??s f??cils (estiu cap al NE, i a l???hivern cap al SO).

En Europa els ??nics que conservaven una activitat n??utica eren els v??kings, els quals van fer atacs per nord-oest d'Europa i van arribar al Mediterrani. La defensa cada volta m??s forta dels pobles costaners els va fer viatjar cap al Nord-oest, i al segle IX van colonitzar Isl??ndia; despr??s des de Groenl??ndia, l'any 981, Erik el Roig va navegar cap a l'oest fins arribar a l???illa de Baffin. El seu fill, Leif Eriksson va descobrir Newfoundland (Terra Nova) que varen anomenar Vinland. De l???Edat Mitjana no han quedat molts dels coneixements que es van obtenir dels oceans, principalment perqu?? els mariners i exploradors els van considerar molt valuosos per a ells mateixos, els van guardar zelosament i es van perdre.

Sabem per exemple que al segle VII, l'angl??s Bede va trobar que la Lluna controlava les marees oce??niques, i a finals del segle XII o comen??aments del XIII ja es feien prediccions de l???altura de les marees al pont de Londres. Al segle XIII ja s'utilitzaven br??ixoles per a navegaci??.

[edita] Les exploracions xineses

Les costes septentrionals de l'oce?? ??ndic i les illes i costes de l'??sia del Sud-Est tenen una llarga hist??ria de comer?? i relacions culturals. En molts moments de la hist??ria els diferents pobles de la regi?? van sentir un gran inter??s per l'oce??, i el van expressar de formes molt variades. Tal volta l'exemple m??s conegut es va donar entre els xinesos. Al mateix temps que a Europa est??vem en l???Edat Mitjana, els marins xinesos van fer-se cada volta m??s experts, i van construir vaixells m??s grans i amb millors condicions per a la navegaci??; entre els anys 1405 i 1433 el govern de la dinastia Ming organitz?? set viatges pel Pac??fic m??s pr??xim i per l'??ndic. Aquestes exploracions van envoltar a uns 37.000 homens i 317 naus.

Els vaixells eres molt m??s grans que qualsevol altre dels constru??ts a l'Europa occidental (135 m d'eslora i 55 de m??nega) pels mateixos temps, i estaven dividits per dins en compartiments a??llats, com es fa ara mateix d'una forma est??ndard. Per a navegaci?? feien servir br??ixoles i cartes detallades. Els viatges no van ser per conquerir terres, trobar fonts d???aliments o materials, convertir a una religi?? o augmentar els coneixements cient??fics, sin?? una mena d'expandir la influ??ncia xinesa pel seu entorn; la societat xinesa era autosuficient i molt m??s avan??ada que la resta del pobles contemporanis i no hi havia molta cosa per aprendre d'altres; els viatges eren una mena de mostra de l'esplendor i del poder de la dinastia Ming, i van aportar molt m??s als pobles de l'entorn que el que ells aportaven als xinesos, el que va comportar moltes despeses al tresor nacional xin??s.

En 1433 l'emperador va posar fi als viatges per pressions pol??tiques i econ??miques, i la Xina, des de comen??aments de l???any 1500, es va a??llar de la resta del m??n fins a la meitat del segle XIX. Com a part d'aquest a??llament cal destacar l'ampliaci?? del Gran Canal, una obra de 1.600 kil??metres de llarg??ria, i que el va fer navegable pels vaixells tot l'any; d'aquesta manera es podien transportar amb facilitat els b??ns i el menjar (gra) per l'interior del pa??s, i es va eliminar el transport mar??tim vorejant la costa.

[edita] L'??poca dels Descobriments

Al segle XV comen???? l'era de les exploracions oce??niques europees, quan acabada la reconquesta de la nostra pen??nsula, els cristians van tindre acc??s per primera volta a les grans biblioteques isl??miques. Amb els mapes de Ptolomeu van retrobar-se amb la geografia grega i ??rab, i van redescubrir que la Terra era redona i l'oce?? navegable. El per??ode entre 1492 i 1522 es anomenat "l'??poca dels Descobriments", perqu?? els europeus van descobrir Am??rica del Nord i del Sud, i es va circumnavegar la Terra.

Des de feia m??s de 4.000 anys hi habia una mena d'intercanvi entre els pobles de l'Oce?? ??ndic i del Pac??fic occidental, per terra i per mar, que arribava fins i tot a Europa, per les anomenades rutes de la seda, l'encens i les esp??cies. Per?? el declivi de l'Imperi Mongol i la caiguda de Constantinopla en mans dels turcs en 1453 (Sult?? Mohamed II) va tallar aquestes rutes, i l'extrem oriental del Mediterrani va estar dominat per pobles isl??mics, hostils als pa??ssos d'Europa Occidental. La recerca de noves rutes de comer?? per a substitu??r les antigues tallades va ser tamb?? un dels condicionants de l'??mpetu dels europeus per explorar l'oce?? en aquesta ??poca.

Un altre condicionant que va facilitar molt els viatges per l'Atl??ntic, i despr??s per la resta dels oceans durant aquesta ??poca, va ser la construcci?? de naus de tres pals. Les naus eren prou grans com per a ser carregades amb molts homens i provisions per a fer viatges llargs, i tamb?? eren molt m??s vers??tils per a navegar amb vents forts com els del tempestu??s Atl??ntic del Nord.

La primera figura que cal destacar ??s Enric el Navegant, pr??ncep de Portugal; encara que no va fer molts viatges durant la seua vida (va fundar una escola de ciencies marines i navegaci?? a Sagres, on van ser entrenats els capitans de naus portugueses, la qual cosa va estimular molt les exploracions oce??niques. A comen??aments d'aquesta ??poca els portuguesos van descobrir les illes A??ores i les Can??ries, van explorar la costa occidental de l'??frica fins arribar a Ciutat del Cap (Sud-??frica) en 1488; per fi, en maig de 1498 Vasco de Gama va arribar a les costes de l'??ndia despr??s d'haver vorejat el continent afric?? pel sud, i va establir una nova ruta de comer??.

Una altra figura important va ser Crist??for Colom. Primer, en 1484 va demanar financiaci?? al rei Joan II de Portugal per a fer un viatge alternatiu cap "les ??ndies" en direcci?? a l'oest, creuant l'Atl??ntic; no ho va aconseguir perqu??, seg??n els c??lculs del portuguesos, el viatge era massa llarg (recordeu que Colom estava enganyat pels c??lculs de Ptolomeu i perqu?? es pensava que l'??sia era molt m??s gran del que era en realitat); a m??s a m??s, els portuguesos ja coneixien les possibilitats d'una ruta pel sud de l'??frica i no els interessava.

Despr??s ho va intentar en 1492, davant dels reis Isabel i Ferran els quals van donar soport econ??mic al viatge (encara que tampoc ho aconsellaven els seus experts, per la llarg??ria del viatge i per les demandes econ??miques de Colom). Al seu primer viatge, Colom va emportar-se tres naus i 88 homens, i va "redescobrir" el contient americ??, la qual cosa va comportar despr??s un corrent de b??ns (or, argent, ...) que van arribar a Espanya i la van permetre dominar el m??n durant uns centers d'anys. Va ser el comen??ament de les exploraci??ns d'espanyols i portuguesos per les costes d'Am??rica del Nord i del Sud. M??s endavant, en 1513, Vasco N????ez de Balboa va descobrir l'oce?? Pac??fic des d'un tur?? despr??s d'haver creuat per terra l'istme de Panam??. La culminaci?? d'aquest periode va ser la circumnavegaci?? de la Terra per primera volta. Va ser comen??ada per Fern??o de Magalh??es en 1519, el qual l'inici?? en San L??car de Barrameda, va pasar per l'Atl??ntic del Sud cap al Pac??fic pel que ara anomenem "l'Estret de Magallanes", i va descobrir les illes Filipines on va ser mort pels habitants d'aquestes illes. El viatge va ser completat per Juan Sebastian Elcano, el qual va arribar a Espanya en 1522 amb una sola nau (Victoria) de les cinc que varen eixir, despr??s de creuar l'oce?? ??ndic i tornar per l'oest de l'??frica.

Mentres el espanyols s'apropiaven dels b??ns d'Am??rica i es feien forts pol??tica i econ??micament, els anglesos i els holandesos es desenvoluparen mar??timament per atacar als vaixells espanyols i apropiar-se al seu temps d'aquests b??ns; en Anglaterra la principal figura que va estimular aquest tipus de pirateria (els corsaris) va ser la reina Isabel I, i el m??s fam??s de tots els corsaris va ser Francis Drake.

La dominaci?? dels espanyols va comen??ar a caure amb la desfeta de "l'Armada Invencible" en 1588, i va comen??ar la dominaci?? mar??tima dels anglesos que va durar fins al comen??ament del segle XX. L'increment dels coneixements cient??fics dels oceans.

El segles seg??ents van ser temps d'exploraci?? i recopilaci?? de dades. Molts dels avan??aments en el coneixement dels oceans venien de la resoluci?? de problemes pr??ctics; per la seua part, els avan??aments en navegaci?? van permetre fer mapes de les l??nies de costa, i en Fran??a (1770) i Anglaterra (1795) es van establir centres oficials per a fer ampes oce??nics.

El principal inter??s d'aquesta ??poca per l'oce?? ??s el cient??fic. Els anglesos van determinar que incrementant els seus coneixements dels oceans els permetria mantenir el domini mar??tim.

El m??s exit??s dels investigadors mar??timis d'aquesta ??poca va ser el Capit?? James Cook el qual va fer des de 1768 fins a la seua mort en 1779, tres viatges d'investigaci??. Va tractar de descobrir el continent Terra Australis (l'Ant??rtida), i va concloure que deuria d'estar mes enll?? dels gels de l'oce?? del sud. Va descobrir les illes Georgia del Sud i Sandwich del Sud, i tamb?? les Hawaii, on va ser mort. Abanda de les terres debertes, Cook va desenvolupar una dieta que prevenia de l'escorbut, la car??ncia de vitamina C (principalment amb amb llimes), va determinar el perfil de l'oce?? Pac??fic, i va ser el primer en creuar el Cercle Ant??rtic. Tamb?? va ser deixar un m??tode per a mesurar la temperatura de l'aigua sota la superf??cie del mar, els vents i els corrents, la profunditat de l'aigua mitjan??ant el so, i va recollir dades sobre els esculls de coral.

En 1728 John Harrison de Yorkshire (Anglaterra) va construir el primer cron??metre, i en 1760 el mateix Harrison va fer-ne una versi?? capa?? de ser transportada en vaixell sense perdre cuasi exactitud. Va ser l'inici de les mesures exactes del par??metre longitud a l'oce??, i el mateix Capit?? Cook va portar un d'aquests cron??metres als seus dos ??ltims viatges.

En 1769 Benjamin Franklin, basant-se en les dades del seu cos?? Timothy Folger, va publicar el primer mapa d'un corrent oce??nica, el Corrent del Golf, que voreja la costa oriental d'Am??rica del Nord.

Am??s de la de Cook, una expedici?? que en part va tenir finalitats cient??fiques va ser nord-americana comandada per Charles Wilkes amb six naus, entre 1838 y 1842. Van explorar i cartografiar gran part de la costa oriental de l'Ant??rtida, i van confirmar que es tractava d'un continent. Durant l'expedici??, que va donar la volta al m??n, es va explorar intensivament Hawaii, es van fer mapes (241), experiments cient??fics i es va portar gran quantitat d'objectes que van formar el nucli de la col???lecci?? de l'actual Instituci?? Smithsoniana.

La primera persona que podriem dir va estar dedicada per complet a l'oceanograf??a va ser el nord-americ?? Matthew Fontaine Maury, el qual va recopilar molt??ssimes dades de temperatures i direccions dels vents, aportades regularment pels vaixells, i va construir mapes de corrents i vents marins. Va ser el primer en veure el patr?? d'aquests a la superf??cie de la Terra, i les seues cartes van millorar molt??ssim la navegaci??, que encara es feia a vela. Va ser tamb?? el primer en assenyalar l'exist??ncia d'una gran montanya amagada al fons oce??nic que hui anomenem la dorsal. En 1855 va publicar el llibre "The Physical Geography of the Sea" que contenia tots els seus descobriments, i ??s actualment reconegut com el pare de l'oceanograf??a f??sica.

Una altra expedici?? que cal destacar, entre altres coses per un dels tripulants de la nau en la qual es va fer, ??s la del Beagle entre finals de 1831 i mitjans de 1836. Aquesta expedici?? brit??nica va explorar les costes de la Patag??nia, Xile, Per??, i diverses illes del Pac??fic, i va portar com a naturalista a Charles Darwin, el qual va fer les seus primeres investigacions en el camp de la biologia marina i la geologia. Darwin va recopilar gran quantitat de dades d'esp??cies actuals i f??ssils les quals, entre altres coses, el van portar a construir la teoria de l'evoluci?? mitjan??ant la selecci?? natural; a m??s, va mostrar que el creixement del coral en forma d'anell als atolons ??s degut a l'enfonsament del fons oce??nic.

[edita] L'expedici?? del Challenger

Totes aquestes expedicions (Cook, Wilkes, ...) encara que no havien tingut una finalitat purament cient??fica. La primera que va estar dedicada al 100% a les ci??ncies marines va ser la del "Challenger", comandada pel professor escoc??s Charles Wyville Thompson i el canadenc John Murray, alumne seu. Aquesta expedici?? brit??nica, inspirada en el viatge del Beagle, va durar quatre anys, entre 1872 i 1876, i va fer 109.000 kil??metres recol???lectant roques i sediments dels fons oce??nics, descobrint noves esp??cies (4717!), mesurant profunditats oce??niques, salinitats, temperatures en superf??cie i profunditat, ... El seu prop??sit principal era investigar les condicions f??siques i biol??giques en cada oce??, registrant qualsevol proc??s o factor que puguera influir en la distribuci?? del ??ssers marins. Van trobar per primera vegada els animals de les grans profunditats, els n??duls de Mangan??s que hi ha a les planes abissals

La publicaci?? en 50 volumns de les dades recollides per l'expedici?? (The "Challenger Report") entre 1880 i 1895 ??s considerada com el naixement de l'oceanografia com a ci??ncia. Aquesta expedici?? va comen??ar la tradici?? de fer expedicions marines cient??fiques que encara es conserva als nostres dies.

[edita] Exploracions cient??fiques al segle XX

En aquest segle els viatges oceanogr??fics es tornen cada volta m??s t??cnics, ambiciosos i costosos. Encara que l'estudi de les profunditats marines era molt atraient, les primeres exploracions es van centrar en el oblidat oce?? polar.

L'exploraci?? d'aquest oce?? comen???? a les acaballes del segle XIX amb el norueg Fridtjof Nansen, que va deixar-se atrapar pels gels de l'??rtic en el vaixell "Fram". Ell i la seua tripulaci?? de 13 homens va explorar durant quatre anys (1893-1896) els gel d'aquest oce?? fins als 85??57' de latitud nord. Van concloure que no hi havia cap continent sota el gel. Un deixeble de Nansen, Roald Amundsen, va arribar al pol sud en 1911, i dos anys abans (1909) l'Americ?? Robert E. Peary va comandar una expedici?? que arrib?? a les proximitats del pol nord.

Tamb?? podem mencionar l'expedici?? alemana del "Meteor", la qual es va desenvolupar per l'Atl??ntic Sud entre 1925 i 1926, i que va introduir modernes t??cniques ??ptiques i electr??niques en l'estudi dels oceans. Cal destacar la primera utilitzaci?? de l'eo-sonda, que permet estudiar i dibuixar la superf??cie del fons oce??nic llan??ant-li ones de so. La investigaci?? militar va dominar l'oceanograf??a durant la segona guerra mundial, tot i que despr??s es van utilitzar aquestes dades per a interesos purament cient??fics, una volta acabada la guerra. En 1951 un altre "Challenger" va mesurar els fons oce??nics amb eco-sonda, a l'Atl??ntic, Mediterrani, ??ndic i Pac??fic, i van descobrir les m??ximes profunditats marines, les anomenades foses marines.

En 1950 comencen els estudis moderns de l'oce??, que cada volta necessiten m??s recursos, la qual cosa ha estimulat la cooperaci?? multinacional. Aquesta tend??ncia va ser accelerada per l'Any Geof??sic Internacional (1957-1958), i per la D??cada Internacional d'Exploraci?? Oce??nica (IDOE), els anys 70 del segle XX, durant els quals es van desenvolupar projectes que van envoltar a m??s de 50 nacions. L'objectiu final de l'IDOE va ser el millor coneixement dels oceans com a font potencial de menjar, energ??a i minerals. Per exemple, l'actal habilitat per a predir l'activitat de "El Ni??o", va n??ixer de projectes de l'IDOE.

Des de 1970 la investigaci?? oceanogr??fica ha patit un canvi sustancial de metodologia: abans, els exploradors portaven les mostres i les analitzaven en laboratoris en terra ferma; als 70 va comen??ar la construcci?? de vaixells amb laboratoris on es fan totes les an??lisis a les mostres que es van agafant.

Un poc abans d'aquesta d??cada, en 1968, cal destacar el comen??ament de les expedicions del "Glomar Challenger", un vaixell capa?? de fer sodejos a gran profuditat d'aigua (m??s de 6.000 metres). Les dades de sondejos i investigacions sobre materials que formen el fons oce??nic aportades pels investigadors van permetre el desenvolupament de la Teoria de l'Expansi?? Oce??nica, un dels pilars b??sics de la Teoria de la Tect??nica de Plaques, el paradigma actual de la Geologia. Des de 1985 el "JOIDES Resulution" (JOIDES: Joint Oceanographic Institutions for Deep Earth Sampling) a pres el relleu al Glomar Challenger en els sodejos marins a gran profunditat. Es tracta d'un vaixell molt m??s grand i tecnol??gicament m??s avan??at, que ??s capa?? de fer sondejos a m??s de 8100 metres de profunditat d'aigua, i cont?? el major i m??s avan??at laboratori geol??gic que mai s'ha posat en el mar. ??s utilitzat pel programa ODP (Ocean Drilling Program), durant el qual s'ha descobert la hist??ria de les conques oce??niques en les seues marges continentals.

Actualment molts grans projectes oceanogr??fics envolten, a m??s dels vaixells, altres grans aparells capa??os de prendre dades dels oceans, com ara els avions i els sat??l???lits, els quals veurem al seg??ent tema.