Occit??nia

De Viquip??dia

Occit??nia

Bandera occitana sense l'estel Bandera amb l'estel (evocant Santa Estela)
Lemes reivindicatius nacionals: Larguesa, Conviv??ncia, Paratge Vol??m viure al Pa??s
Ciutats m??s grans	Marsella, Tolosa , Bordeus, Tol??, Ni??a, Montpeller, Ais de Proven??a, Llemotges, Nimes, Clarmont, Aviny??, Pau, Baiona, Valen??a, Besiers, Montlu??on, Vich??i, Tarba, Agen
Gentilici	Occit??, Occitana
Poblaci??	Uns 15 milions
Superf??cie	190.000km??

Occit??nia (en occit?? Occit??nia) ??s l'??rea hist??rica de domini de la llengua occitana. Compr??n bona part del ter?? sud de l'estat franc??s, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a It??lia) i M??naco.

Aquesta designaci?? no ??s exempta de pol??miques i no l'accepta tothom per raons pol??tiques, adduint l'abs??ncia (relativa) de tradici?? hist??rica. En canvi l'adjectiu occit?? com a definici?? identit??ria ha assolit certa normalitat d'??s a tot l'??mbit ling????stic i tamb?? a la resta de l'estat franc??s.

El territori d'Occit??nia no t?? cap reconeixement oficial, nom??s ling????stic (i amb graus molt variables en funci?? dels estats respectius). Els grups de nacionalistes occitans s??n encara minoritaris avui per?? la q??esti?? occitana est?? arrelant a les mentalitats, i fins i tot a la societat francesa com s'ha pogut veure arran de l'??xit de les manifestacions de Carcassona (entre 8.000 i 12.000 manifestants el 22 d'octubre de 2005) i Besiers (al voltant o m??s de 20.000 persones el 17 de mar?? de 2007).

La llengua occitana nom??s ??s reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran. A l'estat itali?? se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat franc??s nom??s gaudeix d'una acceptaci?? a la xarxa educativa per?? careix de reconeixen??a legal. Cal afegir nogensmenys que, malgrat la seva posici?? social prec??ria, l'occit?? va ser una de les lleng??es oficials dels Jocs Ol??mpics de Tor??.

La bandera occitana ??s la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i de les regions franceses de Midi-Pyr??n??es; al costat de l'escut de Catalunya en la de la regi?? del Llenguadoc-Rossell??, aix?? com a l'escut del departament dels Alts Alps. S'ha implantat amb ??xit a les Valls Occitanes del Piemont i tamb?? a la Val d'Aran on ha estat integrada a la bandera aranesa que nom??s ostentava abans la clau aranesa.

Taula de continguts 1 Hist??ria d'Occit??nia 1.1 La invasi?? francesa 2 Prov??ncies tradicionals o regions d'Occit??nia 3 Orografia 4 Divisi?? administrativa 5 Partits pol??tics nacionalistes occitans 6 Bandera Nacionalista 7 Bibliografia 8 Articles relacionats 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria d'Occit??nia

Hist??ria d'Occit??nia
Prehist??ria occitana
Els primers pobladors occitans
Occit??nia romana
Regne visigot de Tolosa
Regne Burgundi de Proven??a
Septim??nia visig??tica
Ducat d'Aquit??nia
Comtat de Tolosa
Vescomtat de Carcassona
Comtat de Proven??a
Comtat de Foix
Croada albigesa
Occit??nia del segle XIV al XVII
Occit??nia durant la Revoluci?? Francesa
Felibritge
Regionalisme occit??
Occit??nia 1900-1940
Occit??nia sota el r??gim de Vichy
Occit??nia fins els anys 70
Occit??nia i la regionalitzaci?? del 1981

Occit??nia, per mor de la seva posici?? geogr??fica, sempre s'ha trobat a una cru??lla estrat??gica entre tota mena de corrents (essencialment grecs i llatins, orientals, n??rdics i evidentment mediterranis). Hereva de la cultura llatina i d'una part d'elements celtes, arrib?? a convertir-se en un dels centres neur??lgics de la cultura rom??nica a partir del segle IX. Va ser l'occit?? una de les lleng??es m??s primerenques a substituir el llat?? en molts actes, documents, peces liter??ries i obres cient??fiques. Aix?? les primeres gram??tiques anteriors a la de Nebrija s??n occitanes (com per exemple les Leys d'Amors del segle XIV).

Els segles XI, XII i XIII foren l'??poca de major esplendor de la cultura i la pol??tica occitanes. El model d'occit?? escrit, gr??cies a la seva cultura refinada i brillant, se situ?? com una mena de llengua vehicular a tot Europa, culturalment amb els trobadors i tamb?? pol??tica a trav??s l'elaboraci?? dels Furs dels territoris aragonesos i navarresos, sense oblidar ??bviament la influ??ncia que va exercir sobre l'escrit de les terres de llengua catalana fins a Ausi??s March.

Foren aquells segles l'??poca d'or de la literatura occitana, amb el naixement de la literatura trobadoresca i la seva extensi?? per la major part d'Europa Occidental. Pol??ticament per la independ??ncia de fet i la prosperitat de molts dels territoris occitans (vegeu Comtat de Tolosa, Comtat de Foix, Vescomtat de Carcassona, Ducat d'Aquit??nia i Comtat de Proven??a). Ara b??, aquesta ??poca daurada aniria troncada r??pidament ja que la unitat dels territoris occitans era de fet una unitat cultural i ling????stica per?? no pol??tica.

[edita] La invasi?? francesa

Amb l'excusa de lluita contra l'heretgia c??tara, el rei de Fran??a Felip II, aliat al papa Innocenci III, va encetar la croada albigesa, contra els senyors occitans. L'ex??rcit franc??s, liderat per Sim?? de Montfort, atac?? i saquej?? les principals ciutats d'Occit??nia, enva??nt aix?? les terres del comte de Tolosa Ramon VI de Tolosa. El comte va reunir els seus aliats, entre els quals Pere el Cat??lic, per a lluitar contra les tropes franceses. La Batalla de Muret (13 de setembre de 1213) va significar el final de l'edat d'or de la cultura occitana amb la mort del rei catal?? per una banda i sobretot la desfeta de les tropes occitano-catalano-aragoneses, amb el final de l'expansi?? catalana i aragonesa. El Llenguadoc passava aix?? a esdevenir una depend??ncia de la corona francesa. Entre mitjans del segle XIII i principis del segle XVII gaireb?? tots els territoris occitans foren incorporats a la corona francesa.

[edita] Prov??ncies tradicionals o regions d'Occit??nia

• Valls Occitanes (Valadas Occitanas)
• Proven??a
• Llenguadoc (Lengad??c)
• Llemos?? (Lemosin), que inclou el Llemos?? hist??ric, la Marca
• Borbon??s (Borbon??s/Barbon??s)
• Guiana
• Gascunya (Gasconha) que inclou els territoris de Bearn, Vall d'Aran, Bigorra o Armanyac.
• Delfinat (Daufinat/Dalfinat)
• Alv??rnia (Auv??rnhe/Auv??rnha)

[edita] Orografia

Occit??nia es pot dividir en set zones orogr??ficament definides:

• Pirineus al sud, que fan de frontera amb la Pen??nsula Ib??rica, amb al????ries com el Pic d'Aussau (2.885 m), la Vinhamala (3.298 m), Long (3.194 m), Miei de Bigorra (2.877 m), Monn?? (2.147 m), Mauberma (2.880 m), Valhi??r (2.839 m), Tres Senhors (2.199 m), Ger (2.612 m), Sent Bertomiu (2.349 m), Serr??ra (2.921 m), Pu??g de Bugar??g (1.231 m), Campras (2.554 m), Pic de la Munia (3.194 m) i Neuvielba (3.092 m).
• El Mass??s Central, al centre-nord del pa??s, amb els subsistemes del Plat??u de Velai, el Plat??u de Milavachas, el Plat??u de la Marcha, les Muntanyes del Vivar??s, que inclouen el Mezenc (1.754 m), el Cantal (1.858 m), Lo Puei Domat (1.465 m), la Los??ra (1.702 m), les Cev??nes (1.551 m), l'Aubrac (1.471 m), i el Puei de Sanci (1.886 m).
• Els Alps, a l'Est, que el separen de la Pen??nsula Italiana, i que inclou el Planest??u de Valens??la, el Plat??u de Sant Crist??u (amb els Clapier, 3.045 m; el Cheiron, 1.778 m; i La Cabri??ra, 1.130 m), el Pelv??s (4.103 m), el Col de Tenda (1.908 m), el Mont Cen??s (2.083 m), el Vent??s (1.912 m), els Tres Bisbes (2.922 m), lo Mont Pelat (3.052 m), l'Aution (2.082 m), Mass??s de los Escrenhs (4.103 m), la Rami??ra (3.340 m), el Pic d'Olan (3.654 m), i els Aups Cotians, que inclou el Visol (3.841 m), el Peuve d'Euva (3.064 m), la Ronhosa (3.280 m), el Grum (2.366 m), i el Br??c de Chambairon (3.400 m).
• La Plana de les Lanes, a la costa Atl??ntica.
• La conca del R??se o Roine, amb els rius Gardon, Ardescha, Isere i Dr??me.
• La conca de la Garona, amb els rius Dordonha, ??lt, Tarn, Gers, Avairon, Ciron i Corr??sa.
• La conca del Loira, amb la Vinhana, Alier, Cruesa i Gartempa.

D???altres rius del pa??s s??n l'Ador, la Charenta, Aude, Arge??, Var, Eira, Illa, Llui, Midosa, Midor i Sason. Pel que fa als estanys, els principals s??n l'Airolha, el de Leucata o de Salses, Lacanau, Casau, Sijan, Biscarrossa, Carcanc, Taur (Thau en franc??s), Maugu??lh, Mar de Berra, l'??rt (Etang de l'Or en franc??s), Charpal, Arcaishon, Leon i Sostons.

[edita] Divisi?? administrativa

Actualment, el territori ling????stic occit?? es troba dividit entre l'estat franc??s (gaireb?? la totalitat de l'??rea occitana), It??lia (les Valls Occitanes, o Valdeses i l'enclavament de Guardia Piemontese a Cal??bria), l'estat espanyol (la Vall d'Aran) i M??naco. El territori sota administraci?? francesa ??s dividit en set regions administratives:

• Llenguadoc-Rossell??
• Proven??a-Alps-Costa Blava
• Alv??rnia
• Llemos??
• Migdia-Pirineus
• Aquit??nia
• Roine-Alps

[edita] Partits pol??tics nacionalistes occitans

El nacionalisme occit?? nom??s va adquirir una expressi?? pol??tica a partir de 1959, amb la creaci?? per Franc??s Fontan del Partit Nacionalista Occit?? (actualment Partit de la Naci?? Occitana). Aquesta creaci?? era de fet la concreci?? de les teories sociopol??tiques desenvolupades pels ide??legs occitans i sobretot Rob??rt Lafont. Despr??s seguiren moltes entitats pol??tiques de durada diversa entre els quals conv?? de destacar el moviment reivindicatiu Vol??m Viure al Pa??s (que va tenir una embranzida important el 1974 amb les manifestacions al Larzac) i el Partit Occit?? que s'ha presentat moltes vegades a les eleccions regionals i generals franceses. M??s recentment, al 2003, es va crear un partit nou de tem??tica altermondialista i occitana alhora: Gardarem la T??rra.

-Altres moviments pol??tics occitans:

• Anaram Au Patac
• Hart??ra
• Iniciativa per Occit??nia
• Paratge
• Occit??nia Libert??ria

- Moviments pol??tics occitans desapareguts:

• Lucha Occitana
• P??ble d'??c
• Corrent Revolucionari Occitan

[edita] Bandera Nacionalista

Segons una part dels occitanistes, la bandera nacionalista, a m??s de la creu occitana, ha de tenir un estel de set puntes al vol (que hi va ser afegit els anys 1970 despr??s d'una proposici?? de Franc??s Fontan i del Partit Nacionalista Occitan). Simbolitza les set regions hist??riques occitanes (Alv??rnia, Delfinat, Gascunya, Guiana, Llenguadoc, Llemos?? i Proven??a) i tamb?? representa el s??mbol del Felibritge: la Santa Estela.

Tot i aix??, la bandera amb estel tamb?? s'empra en alguns sectors del moviment occit?? que no son pas nacionalistes.

[edita] Bibliografia

• BALDIT, Joan-P??ire (1982) Occit??nia, trad. de Jordi Bol??s i Maria Dolors Duran, La Magrana, Col??lecci?? Alliberament, 14 Barcelona
• P??ire Bec (1977) La llengua occitana Edicions 62, Col??lecci?? a l'Abast, 133 Barcelona.
• Rob??rt Lafont (1968) La revoluci?? regionalista Ed. Aportaci?? Catalana, Barcelona.
• Rob??rt Lafont (1969) Per una teoria de la naci?? Edicions 62, Col??lecci?? a l'Abast, 72 Barcelona.
• Rob??rt Lafont i ANATOLE, Christian (1973) Hist??ria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona
• Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minorit??ries europees Selecta, Barcelona.
• GARCIA, Xos?? Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cru??a.
• Jes??s Mestre i Godes (1994) Els c??tars. Problema religi??s, pretexte pol??tic Col. A l'Abast, 279 Barcelona.
• Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
• Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
• Felipe Fern??ndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
• Xavier Lamuela(1987) Catal??, occit?? i fri??l??: lleng??es subordinades i planificaci?? ling????stica Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
• Joan Grosclaude; P??ire Lagarda; ALCOUFFE; AMOR??S; Jordi Ventura i Subirats i Alem Surre-Garcia ??Occit??nia. L?????ltima oportunitat?? El Temps 15 febrer de 1999
• Aureli Argem?? i Roca i Ricard de Vargas Golarons ??Dossier Occit??nia?? Altres Nacions n??m 2 1981
• Jaume Figueres i Trull ??Ieu conessi un pa??s. Occit??nia i l'occit?? del 1945 als nostres dies?? Revista de Catalunya n??m 125 gener 1998.
• Jordi Ventura i Subirats ??L???edicte de Villiers-Cott??rets?? Revista de Catalunya n??m. 58, desembre 1991
• Jordi Ventura i Subirats ??La revoluci?? francesa i les lleng??es no oficials de l'Estat franc??s?? Revista de Catalunya n??m. 38 febrer 1990
• Felip Gardy; P??ire Lagarda; Henri Giordan ???Gli Occitani??? a Minoranze n??m. 11-12, 3r-4rt trimestre 1978, Mil??
• Gaston Balzagues ???Les organisations occitanes??? a Les Temps Modernes n??m. 324-326 agost-setembre 1973 Par??s
• P??ire Lagarda ???Occitania e Occitanisme??? dins I Jornades del CIEMEN del 22 al 29 d'agost del 1976 ???Relacions ling????stiques Occit??nia-Catalunya???, publicat a Nationalia I
• P??ire Bec ???A cuesti??n occitana: plantexamento hist??rico-cultural??? a Grial n??m 74, 1981.
• Gilles Rebull ???Nationalit?? et Regionalisme en Provence de 1859 ?? 1893: Une interpretation de l'??volution felibr??enne au regard de l'exp??rience catalane??? a LOU FELIBRIGE n??m. 222 (n??mero especial), primer trimestre 1997
• FOURIE, J. ???La premsa d'oc pendent la darri??ra guerra: l'exemple de Terra d'Oc??? Lo Gai Saber
• ROCH, Alain ???Occit??nia: ensenhament e mass-media??? dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d'agost del 1980 ???Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicaci?? social, publicat a Nationalia VI
• Felip Gardy ???Occit??nia: un enj??c??? dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d'agost del 1979 ???Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V.

[edita] Articles relacionats

• Iniciativa per Occit??nia

[edita] Enlla??os externs

• Hist??ries de Catalunya: L'expansi?? occitana
• Cercle d'Agermanament Occitano Catal??
• (occit??) Occitania.fr
• (occit??) Occitania.org