Nova Zelanda

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap¹

Idiomes oficials Angl??s, maori, llengua de signes²

Capital Wellington
41??17??? S 174??47??? E

Ciutat m??s gran Auckland

Govern

Reina
Governadora General
Primer Ministre

Monarquia parlament??ria
Isabel II
Silvia Cartwright
Helen Clark

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 268.680 km?? (73??)
2,1%

Poblaci??
- Estimaci?? 2005
- Cens 2001
- Densitat 4.092.900 (119??)
3.737.277
15 hab/km?? (163??)

Moneda D??lar de Nova Zelanda (NZD)

Fus horari
- Estiu (DST) NZST2 (UTC+12)
NZDT (UTC+13)

Independ??ncia
Ratificaci?? del
Tractat de Westminster del Regne Unit

el 25 de novembre de 1947

Himne nacional God Defend New Zealand
God Save the Queen³

Domini internet .nz

Codi telef??nic +64

Gentilici Neozeland??s, neozelandesa

¹ Antigament "Endavant" (Onward en angl??s).

² New Zealand Sign Language (NZSL): Llengua dels Signes Novazelandesa
³ Emprat rarament tot i ser oficial

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en refer??ncia a la prov??ncia neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg n??vol blanc) se situa a uns 2.000 quil??metres al sud-est d'Austr??lia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pac??fic Sud tenint una extensi?? una mica m??s gran que el Regne Unit. El pa??s es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen m??s extensi?? i import??ncia. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quil??metres de dist??ncia. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, aix?? com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volc??niques, termes, fiords, milers de quil??metres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius. Tot aix?? fa de Nova Zelanda un pa??s amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.

Hist??ria

Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona ??poca d'assentaments, anomenat el Per??ode Maori Cl??ssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el per??ode entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferaci?? de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer m??s patent.

El 1642 l'explorador holand??s Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resist??ncia per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Am??rica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les ??ndies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats nom??s era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembran??a de la prov??ncia neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la prov??ncia d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austr??lia).

L'explorador angl??s James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que est?? formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Brit??nica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostituci?? i m??ltiples malalties, tamb?? canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van con??ixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dram??tic descens de la poblaci?? aut??ctona.

En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial franc??s va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecci??. Per les difer??ncies de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'all?? que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els aut??ctons es negaven fortament.

La situaci?? va finalitzar en una guerra entre ambd??s parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desapar??ixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agr??coles aix?? com carn a diferents pa??sos europeus. No seria fins a 1947 que el pa??s va aconseguir la total independ??ncia del Regne Unit. Les relacions entre els dos pa??sos van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat brit??nic en ambd??s guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del pa??s es ressent??s fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comer?? amb Austr??lia.

Geografia

Imatge de sat??l??lit de Nova Zelanda.

El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxip??lag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxip??lags menors i illes allunyats, i territoris aut??noms.

L'arxip??lag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.

Illa del Nord (North Island, ??Te Ika a Maui?? en maori, el peix de Maui). ??s l'illa amb m??s poblaci?? on hi ha la capital Wellington i la ciutat m??s gran, Auckland.
- Portland, a la badia de Hawke.
- White, a la badia de l'Abund??ncia, anomenada Blanca perqu?? sempre estava envoltada d'un n??vol blanc. En realitat ??s un volc??.
- Alderman, grup d'illots a la pen??nsula de Coromandel.
- Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
- Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
- Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
- Three Kings, s??n tres illes davant del cap nord i el seu nom fa refer??ncia als Tres Reis Mags d'Orient.
- Kapiti, a la costa oest, ??s una reserva natural d'ocells.
- Bay of Islands, ??s una badia amb 144 illes, declarada parc mar??tim i hist??ric, on s'hi fund?? la primera col??nia.

Illa del Sud (South Island, ??Te Wai Pounamu?? en maori, terra del jade verd). ??s l'illa m??s gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
- Stewart, ??s la tercera illa en superf??cie, al sud de l'illa del Sud.

Illes Chatham, arxip??lag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polin??sia, van ser enva??des pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
- Chatham.
- Pitt.

Illes Kermadec, a mig cam?? entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
- Raoul.
- Macauley.
- Curtis.

Illes sub-ant??rtiques.
- Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del fam??s amotinament.
- Ant??podes, illots situats just als ant??podes del canal de la M??nega.
- Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui s??n deshabitats.
- Campbell, ??s l'illa neozelandesa que es troba m??s al sud.
- Snares.

Territoris aut??noms.
- Tokelau.
- Illes Cook.
- Niue.

Economia

Article principal: Economia de Nova Zelanda.

Articles relacionats

Kotahitanga

Estats d'Oceania
Austr??lia \| Estats Federats de Micron??sia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salom?? \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Depend??ncies: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perif??riques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caled??nia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polin??sia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna