Nova York

De Viquip??dia

Nova York (en angl??s New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) ??s la ciutat m??s poblada dels Estats Units d'Am??rica i la gran ciutat amb m??s densitat de poblaci?? d'Am??rica del Nord. La ciutat ??s al centre de les finances internacionals, la pol??tica, les comunicacions, la m??sica, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, T??quio i Par??s) ??s considerada una de les ciutats globals del m??n, i ??s la seu d'una gaireb?? inigualable col??lecci?? de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.

Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York t?? una superf??cie de 800 km². Amb 8.168.388 residents (2004), anomenats novaiorquesos, ??s el cor de l'??rea metropolitana de Nova York, la qual ??s una de les aglomeracions m??s grans del m??n, amb m??s de 22 milions d'habitants. A m??s, immigrants de m??s de 180 pa??sos viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs m??s cosmopolites del m??n. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, tamb?? s??n atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat compr??n cinc districtes (boroughs en angl??s): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb m??s d'un mili?? d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A m??s a m??s, ??s l'epicentre de l'??rea Tri-state (que compr??n els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i tamb?? de la megal??poli de BosWash.

La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i ??s la ciutat dels Estats Units amb m??s seus de les m??s importants empreses d'aquest pa??s. Est?? estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolit?? de gaireb?? 500 bilions de d??lars. Si Nova York fos un pa??s independent, la ciutat tindria el disset?? lloc al m??n quant a pressupost, sobrepassant de molt Su??ssa (377 bilions de $) i gaireb?? igualant-se amb R??ssia (amb 586 bilions de $).

Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, senzillament, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), s??n famosos arreu.

Taula de continguts 1 Hist??ria de la ciutat 2 Geografia i clima 3 Economia 4 Educaci?? 5 Cultura 5.1 Museus 6 Esports 7 Transport 7.1 Aeroports 7.2 Ferries 7.3 Taxis 7.4 Metro 8 Edificis i arquitectura 9 Ciutats agermanades 10 Vegeu tamb?? 11 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria de la ciutat

Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'??rea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va comen??ar amb la fundaci?? de la fortificaci?? holandesa per al comer?? de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la col??nia de Nova B??lgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradici?? adquirint l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de b??ns de comer??. L'acord de Minuit tamb?? afavoria els hugonots perqu?? convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.

El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda al final de la segona guerra angloholandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la col??nia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York, i quan aquest va succeir el seu germ?? com a rei d'Anglaterra, la ciutat es convert?? en una col??nia reial.

A l'inici de la guerra de la independ??ncia dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia en qu?? la ciutat torn?? a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que ??s recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuaci??". El 30 d'abril de 1789, Washington es convert?? en el primer president dels Estats Units d'Am??rica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingu?? capital dels EUA fins al 1790.

Durant el segle XIX, la poblaci?? de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el tra??at dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, gr??cies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A m??s a m??s, el 1819 es va obrir l'Erie Canal que va connectar el port atl??ntic de Nova York amb els grans mercats agr??coles de la meitat occidental dels EUA i del Canad??. El 1835, la ciutat de Nova York va superar Filad??lfia com a ciutat m??s gran del pa??s.

Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent poblaci?? immigrada i la r??bia pel reclutament van portar a una divisi?? entre la Uni?? i la Confederaci?? (els Estats Confederats d'Am??rica, Confederate States of America), que va culminar en els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la hist??ria nord-americana. Despr??s de la Guerra Civil, l'??ndex d'immigraci?? des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que buscaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper adm??s per la dedicat??ria de l'Est??tua de la Llibertat el 1886.

En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma pol??tica que es mant?? fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formar part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes m??s creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, per?? que havia estat recentment enlla??ada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis m??s de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb qu?? feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.

[edita] Geografia i clima

La major part de la ciutat de Nova York es troba en les illes de Manhattan, Staten Island i la part oest de Long Island mentre que una part se situa en el continent (El Bronx). Inclou a m??s diverses petites illes en la zona del port.

Nova York t?? un clima humit continental. La ciutat est?? situada a la vora del mar, pel que els canvis de temperatura no s??n tan dr??stics com en les zones interiors. Tots els hiverns neva a causa de la corrent mar??tima del Labrador encara que la seva latitud sigui nom??s de 40??; tot i aix?? els estius s??n humits i calorosos. A causa de la seva posici?? clau, Nova York ha estat capdavantera en el transport per vaixell de passatgers entre Europa i Am??rica del Nord durant molt temps, fins que es va popularitzar l'??s de l'avi?? en ambd??s costats de l'oce?? Atl??ntic.

Els hiverns a Nova York s??n t??picament freds, i algunes vegades es donen tempestes de neu que poden paralitzar la ciutat a causa d'cumulacions de neu de m??s de 30 cm d'al??ada.

Les primaveres s??n c??lides, amb una temperatura mitjana entre 10 i 15??C al mar?? a 25 o 30?? al juny.

Els estius s??n calorosos i humits. S??n comuns les temperatures superiors a 32?? per?? es mantenen sota els 40??.

Les tardors s??n c??modes a Nova York. No obstant aix??, el clima ??s impredictible a la ciutat. Hiverns gaireb?? sense neu i estius moderats sorprenen als novaiorquesos ara i ad??s, hi ha hagut tamb?? algunes grans tempestes de neu en plena primavera (segona setmana d'abril) i pot haver ocasionalment llargues variacions de temperatura entre un dia i el seg??ent.

Staten Island t?? un relleu accidentat amb nombrosos pujols i ??s la comuna menys poblada. L'espai ??s esc??s a Manhattan pel que els edificis alts s??n habituals. La ciutat podria veure's amena??ada a causa de l'increment del nivell del mar si l'actual proc??s d'escalfament global cont??nua.

D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units la ciutat t?? una superf??cie total de 1.214,4 km?? dels quals 785,6 km?? corresponen a terra ferma i 428,8 km?? estan coberts per aigua (35,31%)

[edita] Economia

Nova York ??s seu de moltes ind??stries als Estats Units. Va ser el primer centre de la ind??stria cinematogr??fica nord-americana, fins que aquesta es va mudar a la ciutat de Los Angeles, per?? encara es produeixen algunes pel??l??cules aix?? com diversos programes de televisi??.

Nova York ??s tamb?? el centre financer del pa??s, amb la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE). La ind??stria financera t?? la seva base al carrer Wall Street situat en el Baix Manhattan. La ind??stria de la moda als Estats Units tamb?? t?? la seva base a Nova York.

[edita] Educaci??

Les dues universitats m??s famoses de Nova York s??n la Universitat de Columbia, situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es troba principalment per l'??rea de Washington Square. La universitat de Columbia pertany a la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre d'altres. S??n universitats privades i encara que no s??n barates, proveeixen un ensenyament de m??xima qualitat. Accedir a aquestes universitats ??s bastant complicat i requereix tenir un historial acad??mic excel??lent. A part d'aquestes dues, Nova York acull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University of New York (la universitat p??blica de la Ciutat de Nova York, que oferix educaci?? a baix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace, la Fordham University... En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al mig mili?? d'estudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb m??s universitaris d'Estats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la resta de ciutats nord-americanes.

[edita] Cultura

[edita] Museus

Entre els Museus i Galeries d'Art de la ciutat, destaquen:

• American Museum of Natural History
• Brooklyn Museum
• Carnegie Hall
• The Cloisters
• Jacques Marchais Museum of Tibetan Art
• Lincoln Center for the Performing Arts
• Metropolitan Museum of Art
• Museum of the City of Nova York
• MOMA
• Solomon R. Guggenheim Museum
• Whitney Museum of American Art
• Staten Island Institute of Arts & Sciences
• National Museum of the American Indian
• The Frick Collection
• Neue Galerie

[edita] Esports

Mentre que en la resta del pa??s el futbol americ?? ha avantatjat al beisbol com esport m??s popular, a Nova York aquest ??ltim encara desperta el major inter??s. Unes s??ries del campionat mundial guanyades pels New York Yankees o pels New York Mets es consideren dignes de celebraci??, incloent una desfilada per a l'equip. La rivalitat entre aquests dos equips centra l'atenci?? entre els afeccionats de la ciutat, encara que per a la resta dels afeccionats de la costa est la rivalitat ??s m??s intensa entre els Yankees i els Boston Red Sox.

A difer??ncia de la majoria de les ciutats, l'??rea metropolitana de Nova York t?? m??s de dos equips de les lligues majors.

• New York Giants, National Football League (NFL)
• New York Islanders, Lliga Nacional d'Hoquei (NHL)
• New York Jets, (NFL)
• New York Knicks, Lliga Nacional de B??squet (NBA)
• New York Mets, Lliga Major de Baseball (MLB)
• New York Rangers, (NHL)
• New York Yankees, (MLB)
• Red Bull New York (Anteriorment MetroStars), Major League Soccer (MLS)
• New Jersey Nets (NBA)
• New Jersey Devils

[edita] Transport

A difer??ncia de la resta dels Estats Units, el transport p??blic ??s la forma m??s comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d'estacionament, i la congesti?? del tr??fic, desalienten l'??s de vehicles particulars i el Metro de Nova York; ??s r??pid, eficient i significa la millor alternativa. Aix?? mateix hi ha un gran nombre de rutes de busos en les cinc comunes. Caminar ??s, freq??entment, una opci?? per als locals al ser un m??tode de transport pr??ctic i agradable per a viatges de menys de dues milles. La gent que viu en els suburbis en la part oriental de Long Island, Nova Jersey, Connecticut, Pennsilv??nia, i la resta de l'estat de Nova York fa servir el sistema de trens per a viatjar a la ciutat. Els alts peatges en els ponts i els t??nels subterranis signifiquen un major ingr??s per a la ciutat i desanimen als viatjants a utilitzar-los. Els novaiorquesos que viuen en la ciutat tendeixen a prendre taxis, busos, el subterrani i els trens elevats. Els Ferries tamb?? s??n utilitzats per a viatjar a Nova Jersey, Staten Island i altres parts de la ciutat de Nova York.

[edita] Aeroports

Els tres aeroports locals s??n:

• Aeroport Internacional John F. Kennedy
• Aeroport Internacional Llibertat de Newark a Newark, Nova Jersey
• Aeroport Internacional de LaGuardia a Flushing

La majoria dels novaiorquesos prenen vols dom??stics de l'aeroport de La Gu??rdia, mentre que la majoria dels vols dom??stics que aterren a Newark i JFK no s??n de l'??rea de Nova York. Newark va ser el primer aeroport de l'??rea i ??s el m??s proper a Manhattan, per?? es troba situat a Nova Jersey.

[edita] Ferries

Diferents ferries s??n controlats per l'empresa ???NY Waterway???, la qual proveeix l??nies que creuen el riu Hudson. L'empresa ???New York Water Taxi??? t?? l??nies que connecten Brooklyn i Manhattan. Aix?? mateix existeixen altres operadors. Tamb?? existeix el "Staten Island Ferri" que ??s gratu??t i que funciona les 24 hores i que creua la badia entre Manhattan i Staten Island, operat pel ???departament de Transport de la Ciutat de Nova York???. El ferri entre Manhattan i Staten Island ??s gratis. Surt cada 20-30 minuts.

[edita] Taxis

Els taxis s??n operats per companyies privades llicenciades per la ???Comissi?? per a Taxis i Limusines de la Ciutat de Nova York???. Hi ha dos tipus de taxis: els "medallion taxis", que s??n els cl??ssics taxis grocs, i els "car services", que s??n despatxats per r??dio per a recollir passatgers que pr??viament truquen a una central. Els taxis grocs circulen per gaireb?? tot Manhattan i poden transportar passatgers a qualsevol punt de les cinc comunes, fins i tot poden arribar a algunes parts de Nova Jersey.

[edita] Metro

El sistema de tr??nsit de Nova York compta amb una vasta xarxa de vies que recorren tots els districtes. Trens subterranis, monorails i suburbans formen part del parc m??bil. Encara que no sigui el metro amb m??s antiguitat dels existents si es pot dir que ??s la xarxa m??s evolucionada. De la mateixa manera que la ciutat la xarxa subterr??nia ha deixat una petjada hist??rica conformada per vials morts, trens expr??s, t??nels sota el riu Hudson i el East river.

[edita] Edificis i arquitectura

El skyline de Nova York ??s un dels m??s reconeguts a escala mundial. Nova York t??, actualment, tres Skyline diferenciats:Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construir?? en el lloc de l'antic World Trade Center, ser?? l'edifici m??s alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la Torre Spire de Chicago, de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York t?? edificis arquitect??nicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neog??tica (Woolworth Building), Art Dec?? (Empire State Building i Edifici Chrysler), modernisme (Edifici Seagram i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). Edifici Conde Nast ??s un exemple important de disseny ecol??gic en els gratacels americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un car??cter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva eleg??ncia. Aquestes zones van ser constru??des durant la r??pida expansi?? que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblem??tic ??s el Madison Square Garden

[edita] Ciutats agermanades

Nova York est?? actualment agermanada amb deu ciutats.

• T??quio, Jap??, (1960)
• Pequ??n, Xina, (1980)
• Madrid, Espanya, (1982)
• El Caire, Egipte, (1982)
• Santo Domingo, Rep??blica Dominicana, (1983)

Roma, It??lia, (1992) Budapest, Hongria, (1992) Jerusalem, Israel, (1993) Londres, Regne Unit, (2001) Lima, Per??, (2001) Johannesburg, Sud-??frica, (2003) Vila Mar??a, Argentina, (2005)

[edita] Vegeu tamb??

• Centre Nacionalista Catal?? de Nova York

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Nova York

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Nova York