Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Nova Jersey - Viquip??dia

Nova Jersey

De Viquip??dia

Coordenades: 40?? N, 74.5?? O

State of New Jersey
Escut New Jersey Bandera New Jersey
(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Situaci?? New Jersey
Estat de la Uni?? Americana
Pa??s/Regi?? hist??rica Estats Units d'Am??rica Estats Units
Capital Trenton
Ciutat m??s gran Newark
Idioma oficial l'angl??s
 AreaRank        = 47??
Superf??cie
 ??? % d'aigua
22.608 km??
14,9
Longituds
 ??? Amplada:
 ??? Al??ada:
 
110 km.
240 km.
Altitud 75 m
(m??x.:550 m??n.:0)
Poblaci?? 
  ??? Total (2000)
  ??? Densitat
10??
8,717,925 hab.438
Coordenades
 ??? Nord:
 ??? Oest:
 
38??55'N a 41??21'23"N
73??53'39"W a 75??35'W
Admissi?? en la Uni??
Data d'admissi??
Ordre
 
18 de desembre de 1787
3er
Sistema pol??tic
Govern estatal
??? Governador:

 
Jon Corzine
ISO 3166-2 US-NJ
Fus horari UTC -5/-4
Abreviaci?? postal NJ
Web

Nova Jersey (New Jersey en angl??s) ??s un estat dels Estats Units d'Am??rica. Pren el seu nom de l'illa de Jersey, situada al Canal de la M??nega.

L'estat de Nova Jersey est?? situat al nord-est dels EUA, entre les desembocadures dels rius Hudson i Delaware. T?? frontera amb els estats de Nova York, Pennsilv??nia i Delaware, i amb l'oce?? Atl??ntic.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Abans de l'arribada dels primers europeus, el territori de Nova Jersey estava ocupat per la tribu dels lenape. Els holandesos s'instal??laren on avui dia es troba la ciutat de Jersey City. Aquests establiments formaven part de la col??nia de Nova Holanda, que inclo??a tamb?? Nova Amsterdam, l'actual ciutat de Nova York. Una col??nia sueca (Nova Su??cia) exist?? en aquesta regi?? entre 1638 i 1654, any en qu?? caigu?? en mans holandeses.

A partir de 1664, la regi?? pass?? sota el control de la Gran Bretanya, que hi trob?? poca resist??ncia, com a conseq????ncia de la impopularitat del governador neerland??s Peter Stuyvesant. El rei Carles II d'Anglaterra don?? una part de la regi?? al seu germ?? (el futur Jaume II). Aquest ??ltim distribu?? les terres compreses entre els rius Hudson i Delaware entre dos amics seus, que li romangueren fidels durant la guerra civil: Sir George Carteret i Lord John Berkeley of Stratton. El 18 de mar?? de 1673, Berkeley va vendre la meitat de Nova Jersey als qu??quers, que en van fer llur col??nia. Entre 1674 i 1702, Nova Jersey va estar dividida en dues prov??ncies: Jersey de l'Oest i Jersey de l'Est.

A la fi del segle XVIII, Nova Jersey particip?? en la Guerra d'Independ??ncia nord-americana.

L'estiu de 1783, el Congr??s Continental es reun?? a la Universitat de Princeton, fent d'aquesta ciutat la capital del pa??s durant quatre mesos. Va ser en aquesta ciutat que la not??cia de la signatura del Tractat de Par??s (1783) posant fi a la guerra fou coneguda pels responsables pol??tics nord-americans.

Nova Jersey fou el tercer estat en ratificar la Constituci?? dels EUA i el primer en ratificar la Bill of Rights. Aquesta darrera ratificaci?? tingu?? lloc el 20 de novembre de 1789.

L'esclavatge va ser abolit el 15 de febrer de 1804.

[edita] Geografia

[edita] Principals ciutats

La densitat de poblaci?? de Nova Jersey ??s la m??s elevada de tota la Uni??. Segons les dades publicades per l'Oficina del Cens dels Estats Units, l'any 2005[1], la densitat de poblaci?? d'aquest estat va ser de 438 habitants/km??. Les dues ciutats m??s poblades, Newark i Jersey City, formen part de l'??rea metropolitana de la ciutat de Nova York.

Ciutats de m??s de 100 000 habitants l'any 2000 (estimaci?? pel 2003 entre par??ntesis):

  • Newark : 273 546 (278 000)
  • Jersey City : 240 055 (242 000)
  • Paterson : 149 222 (152 000)
  • Elizabeth : 120 568 (152 000
  • Edison : 97 687 (101 000)
  • Woodbridge : 97 203 (108 000)
Distribuci?? de la poblaci?? de Nova Jersey : en vermell les regions m??s poblades; en verd, les regions menys poblades. Dades de l'any 2000.
Distribuci?? de la poblaci?? de Nova Jersey : en vermell les regions m??s poblades; en verd, les regions menys poblades. Dades de l'any 2000.

Ciutats d'entre 60 000 i 100 000 habitants l'any 2000 (estimaci?? pel 2003 entre par??ntesis)

  • Dover Township : (93 000)
  • Hamilton : 87 109
  • Toms River : 86 327
  • Trenton : 85 403
  • Camden : 79 904
  • Clifton : 78 672
  • Brick : 76,119
  • Cherry Hill : 69 965
  • East Orange : 69 824
  • Passaic : 67 861
  • Union City : 67 088
  • Middletown : 66 327
  • Gloucester : 64 350
  • Bayonne : 61 842
  • Irvington : 60 695
  • Old Bridge : 60 456
  • Lakewood : 60 352

[edita] Poblaci??

La composici?? ??tnica de la poblaci?? de l'estat de Nova Jersey, d'acord amb el cens dels EUA de l'any 2004[2], ??s la seg??ent:

  • 70.6% Blancs
  • 13.1% Afroamericans
  • 7.1% Asi??tics
  • 0.2% Indis americans i nadius d'Alaska
  • 7.4% Altres races
  • 1.6% Mestissos

Segons aquest mateix cens, els llatins o hispans (sense tenir en compte llur ra??a) s??n el 15% de la poblaci?? de l'estat -l'any 2000, eren el 13,3%[3] -. Quant als blancs no hispans, l'any 2000 eren el 66% de la poblaci?? de Nova Jersey.

Segons el cens dels EUA del 2000, al territori hi vivien 50.205 amerindis nord-americans. Per nombre les tribus m??s destacades a l'estat s??n cherokee (7.045), lenape (2.014), blackfoot (1.587), iroquesos (1.304), sioux (676) nanticoke-lenape (536), i canadencs i llatinoamericans (5.411).

[edita] Religi??

L'any 1997, les religions m??s professades pels habitants de Nova Jersey eren les seg??ents:

[edita] Pol??tica

Nova Jersey ??s un estat industrial de la Costa Est i un antic feu republic??, que als anys vuitanta i noranta esdevingu?? de majoria democr??ta.

Nova Jersey ??s un dels estats m??s liberals dels EUA. Les enquestes indiquen que la majoria de la poblaci?? es considera proavortista (pro-choice en angl??s) i favorable a la legalitzaci?? del matrimoni homosexual.[4][5]

[edita] Un antic feu republic??

En les eleccions federals, Nova Jersey tendeix a votar dem??crata. Ara b??, amb anterioritat havia estat un important feu republic??. Els candidats republicans van ser els m??s votats pels electors de Nova Jersey a les eleccions presidencials de 1948, 1968 i 1976, totes elles amb resultats molt ajustats a nivell nacional.

Des dels anys 80, l'estat comen???? a inclinar-se del costat democr??ta, a mesura que el Partit Republic?? adoptava posicions m??s conservadores i s'orientava cap a una pol??tica m??s centrada en els votants del sud i de l'oest del pa??s. L'??ltim candidat republic?? en guanyar unes eleccions presidencials va ser George H. W. Bush, el 1988.

Abans de les eleccions presidencials de 2004, els sondeigs van donar una altra vegada a Nova Jersey el rol d'estat pivot car el president George W. Bush havia esdevingut popular i semblava poder fer-se amb la vict??ria. Tot i aix??, el 2 de novembre de 2004, el candidat dem??crata John Kerry va obtenir el 52,92% dels vots emesos a l'estat de Nova Jersey, mentre que el president sortint George W. Bush nom??s va rebre el 46,24% dels sufragis. De totes formes, el resultat del candidat republic??, que fou el m??s votat a nivell federal, ??s el millor resultat obtingut per un candidat republic?? en aquest estat des de les eleccions presidencials de 1988.

[edita] El domini local dels dem??crates

L'actual governador de Nova Jersey ??s el dem??crata Jon Corzine, elegit el 8 de novembre de 2005 enfront del republic?? Doug Forrester. Jon Corzine obtingu?? el 54% dels vots, mentre que el seu oponent nom??s en va obtenir el 42,8%.

L'actual constituci?? de Nova Jersey data de 1947. Aquesta institueix un Congr??s bicameral amb un Senat (40 escons) i una Assemblea (80 escons). Avui dia, el Partit Dem??crata t?? majoria en totes dues cambres.

El 9 de gener de 2006, els parlamentaris de Nova Jersey votaren, per 55 vots a favor, 21 en contra i dues abstencions, una morat??ria de la pena de mort. Aix?? fa del legislador de Nova Jersey el primer de tots els EUA en suspendre l'aplicaci?? de la pena capital des de la represa de les execucions l'any 1976.

La pena de mort romandr?? suspesa fins que una comissi?? redacti un informe sobre l'impacte d'aquesta pena sobre la criminalitat.

[edita] Una representaci?? nacional majorit??riament dem??crata

Actualment, els dos senadors que representen Nova Jersey al Senat nord-americ?? s??n els dem??crates Frank Lautenberg i Robert Menendez. Quant a la representaci?? estatal a la Cambra de Representants dels EUA, sis congressistes s??n republicans i set dem??crates.

L'??ltim senador republic?? en ser escollit a Nova Jersey va ser Clifford Case, elegit l'any 1979. Ara b??, durant vuit mesos el republic?? Nicholas Brady va ocupar el c??rrec de senador en ser nomenat pel governador de Nova Jersey Thomas Kean l'any 1982, despr??s de la dimissi?? del senador titular Harrison Williams.

[edita] Economia

La ind??stria ??s la base de l'economia de Nova Jersey, destacant-hi la metal??l??rgia, la ind??stria qu??mica, la ind??stria automobil??stica, les drassanes i la ind??stria agroaliment??ria.

L'agricultura i la ramaderia tenen una menor rellev??ncia. Els productes m??s conreats s??n els cereals (sobretot el blat de moro), la patata, el tom??quet i la soia.

[edita] S??mbols

Els s??mbols de l'estat de Nova Jersey s??n els seg??ents:

[edita] Enlla??os externs

[edita] Bibliografia

  • ASIMOV, Isaac. La formaci??n de Am??rica del Norte. Historia Universal Asimov. Madrid: Alianza Editorial, 1983 (pp.130-131).
  • NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Estimaci?? de poblaci?? per estat (2005)
  2. ??? Demografia de Nova Jersey - Cens del 2004
  3. ??? Ra??a/etnicitat per estat (PDF)
  4. ??? SurveyUSA Pro-Life vs. Pro Choice Sorted by State
  5. ??? Garden State Equality Poll Results a partir d'estudis realitzats entre el 12 d'abril i el 14 d'abril de 2005


Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Calif??rnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Ge??rgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississip?? | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou M??xic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilv??nia | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virg??nia | Virg??nia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Col??mbia
??rees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana