Nova Espanya
De Viquip??dia
La Nova Espanya fou el primer virregnat de l'Imperi Espanyol a Am??rica, nascut per c??dula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duraci?? de 286 anys, fins el 21 de setembre, 1821, data en qu?? el virregnat aconsegu?? la seva independ??ncia i naixeria M??xic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexic??. El virregnat, localitzat a Nord-am??rica, abastava els territoris de l'actual M??xic, els estats estatunidencs de Calif??rnia, Nevada, Colorado, Nou M??xic, Arizona, Texas, petites porcions d'Utah, Wyoming i Oklahoma, la major part de l'Am??rica Central llevat del Panam?? (i posteriorment de Belize i altres territoris que van ser presos per l'Imperi Brit??nic les ??ltimes d??cades del virregnat). A m??s, el virregnat administrava la capitania general de Cuba, que comprenia les possessions espanyoles insulars de la Mar Carib, i les Filipines a l'??sia. Durant un breu moment, el virregnat va administrar el territori annexionat de Louisiana.
La Nova Espanya va ser una pe??a clau de l'Imperi Espanyol, la possessi?? d'ultramar m??s poblada i m??s poderosa econ??micament[1] ???eventualment monopolitzaria l'encunyaci?? de la moneda de plata de l'imperi: el peso??? i tamb?? un important centre cultural del continent.[2]
Despr??s de la Guerra d'Independ??ncia de M??xic amb la derrota de l'ex??rcit espanyol, tot aquest territori, excepte les Filipines i la capitania de Cuba, va formar part de la naci?? de M??xic, llavors una monarquia parlament??ria amb el nom d'Imperi Mexic??.
Taula de continguts |
[edita] La conquesta
Rere la Unificaci?? d???Espanya al 1942, Ferran II d???Arag?? i Isabel I de Castella, units en matrimoni, finan??aren l???expedici?? de Crist??for Colom, qui descobr?? Am??rica al 12 d???octubre. Els espanyols continuaren explorant el Nou M??n, i al 1517, Francesc Hern??ndez de C??rdoba arrib?? a la costa de Yucat??n, juntament amb un capell??, Jer??nimo de Aguilar. Hern??mdez de C??rdoba mor?? en el seu viatge, per?? al 1518 Juan de Grijalva, arrib?? a Campeche, fundant la primera ciutat espanyola al Nou M??n, on s???escoltaren rumors sobre una ciutat poderosa, capital de l???imperi m??s gran de Mesm??rica, la Gran Tenochtitl??n. Grijalva retorn?? a Espanya per ordre del cardenal Cisneros, per?? al 1519 el rei Carles I finan???? el viatge d???Hern??n Cort??s a terres recentment descobertes. Sotat el mandat de Diego Vel??zquez de Cu??llar, governador de Cuba. (A les hores anomenada Fernandina, en honor al rei d???Arag??), Cort??s salp?? i arrib?? a territoris acabats de descobrir al setembre, quan fund?? Veracruz, la primera villa institucionalitzada del Nou M??n. Al 8 de novembre, arrib?? a M??xic Tenochtitl??n.
Diverses premonicions en anys anteriors van fer creure a Moctezuma Xocoyotzin, l??der azteca o tlatoani, que el final del seu imperi estava a prop. Una antiga profecia resava que Quetzalc??atl, fundador del seu imperi, tornaria sota l???aparen??a d???un home blanc i barbut. Per aix??, al veure Cort??s, va creure que la profecia s???havia complert i li don?? allotjament al seu palau, constru??t per Axay??catl. Els espanyols decidiren aprofitar la situaci?? per obtenir riqueses i influencia dins la cort asteca. Per?? diversos sectors de la societat no estaven conformes i decidiren fer veure a Moctezuma el seu error, per?? Tlatoani es neg?? a acceptar la seva culpa. Al juny de 1520, un grup d???homes espanyols detingueren a Moctezuma i proclamaren la conquesta, per?? el poble s???amotin??. Cort??s orden?? a Moctezuma sortir a calmar als seus s??bdits, els quals en lloc d???obeir al seu monarca, el comen??aren a apedregar. L???emperador mor?? pocs dies despr??s. Cuitl??huac, parent proper del difunt Moctezuma, prengu?? a les seves mans la responsabilitat del govern asteca, i amb venjan??a per la Matan??a del Temple Major, decid?? llan??ar al poble sobre els espanyols, amb qui tingueren una aferrissada batalla la nit del 30 de juny. Les estrat??gies ind??genes, amb l???ajuda de la Triple Alian??a, aconseguiren expulsar de la ciutat als conquistadors, en aquest acte els espanyols perderen prop de mil soldats i diversos caudals de diners i or. Es diu que Cort??s plor?? derrotat al peu d???un abatoll, motiu pel qual es coneix aquest fet com Nit Trista.
Durant el seu trajecte a la Gran Tenochtitl??n, Cort??s havia aconseguit les aliances de pobles subjugats pels asteques, com Tlaxcala i Chalco. Veient-se derrotat, decid?? reunir les seves forces amb la dels seus aliats, i aix??, al gener de 1521, despr??s de m??s de sis mesos de la seva derrota, Cort??s comen???? la marxa cap a la ciutat que el va veure ven??ut durant la Nit Trista. Els asteques eren ara governadors per Cuauh??moc, doncs Cuitl??huac havia mort al novembre, v??ctima de la verola, malaltia portada pels espanyols i pel qual no estaven preparats els natius ni tenien cura. Aix??, al mar??, Cort??s comen???? a assetjar la ciutat, va tallar l???aigua i els recursos b??sics de sanitat, comunicaci?? i comer??. Tot hi les seves aliances amb Texcoco i Tacupa, la ciutat es va haver de rendir al 13 d???agost, marcant aix?? l???inici del domini espanyol. Cuauht??moc, l??der asteca, intent?? escapar en una balsa pel llac Texcoco, per?? fou arrestat. Empresonat a Coyoac??n, li varen cremar els peus per a que confess??s la ubicaci?? del seu tresor. Despr??s de negar-se, el portaren a una expedici?? a Am??rica central, al 1525. Rere les sospites de conspiraci?? el condemnaren a mort, fou penjat el 25 de febrer de 1525. Va ser enterrat a Ixcateopan, on les seves restes foren descovertes al 1949 per l???arque??loga Eulalia Guzm??n.
[edita] La fundaci??
Despr??s de les accions militars i sometent mitjan??ant armes la capital mexicana i en marxa la resta de la resta de l???Altipl?? Central, Hern??n Cort??s orden?? la demolici?? de M??xico-Tenochtitl??n i la edificaci?? sobre les seves restes de la nova capital, disposant el tra??at a l???estil espanyol. Els espanyols van fer de la ciutat de M??xic la capital de una construcci?? que la denominaren la Nova Espa??a (La Nueva Espa??a), comprenent dins d???ella a totes les senyories aliades o sotmeses per Cort??s. La primera societat ???novohispana??? es constru?? en torn el cercle superior de capitans de l???expedici??, amb Hern??n Cort??s com a capit?? general dels territoris acabats de conquerir, els qui organitzaren m??s expedicions per controlar territoris. El sistema econ??mic occidental es va anar implantant gradualment, incloent-hi pr??ctiques agr??coles, comercials i financeres. D???altra banda, moltes estructures ind??genes continuaren pr??cticament intactes com la mobilitat de les mercaderies, les estructures de tributaci?? i alguns poders locals.
Els ind??genes, majoritaris en la societat, es van anar sotmetent per la via militar o reconegut el vassallatge espanyol eren reunits en pobles i rep??bliques d???indis. Un punt essencial ??s que a partir d???aquest proc??s, es va viure un col???lapse demogr??fic de les societats ind??genes, morint per centenars a causa de la explotaci?? i les epid??mies, arribant a un punt cr??tic a la meitat del segle XVI. Aquestes congregacions van tenir entre els seus objectius la evangelitzaci?? dels ind??genes, un proc??s que fou primordial en la pol??tica espanyola del segle XVI i realitzat per les principals ordres religioses.
[edita] Extensi?? territorial i organitzaci?? pol??tica
Despr??s de la conquesta de M??xic, Hern??n Cort??s va prendre el control del govern de M??xic, el repartiment de les terres als conqueridors i la colonitzaci??. No obstant, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar Carles V a instaurar una audi??ncia com a ??rgan de govern i administraci?? dels nous territoris i en va ser designat com a president Nu??o Beltr??n de Guzm??n. Despr??s de la seva dolenta administraci??, es va adoptar per un virregnat, amb la centralitzaci?? del poder en el virrei. A partir de llavors es va comen??ar l'extensi?? dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de M??xic, cap a l'oest i al nord.
El virrei exercia la seva autoritat per mitj?? de l'Audi??ncia de M??xic, amb seu a la ciutat de M??xic i capital del virregnat. S'hi van afegir l'Audi??ncia de Santo Domingo, que s'havia creat el 1511, l'Audi??ncia de Guatemala, creada el 1543 i l'Audi??ncia de Nova Gal??cia (posteriorment coneguda com l'Audi??ncia de Guadalajara), creada el 1548. Al nord, es trobaven els territoris de Calif??rnia, Nou M??xic, Texas, Coahuila, Nou Lle?? i Nou Santander, tamb?? administrats pel virregnat. Despr??s de la conquesta de les Filipines el 1565, projecte dut a terme directament des de la Nova Espanya, les illes van ser administrades pol??ticament i econ??micament des de la ciutat de M??xic.
[edita] Els missioners cat??lics
Al segle XVI, els espanyols al comandament d???Hern??n Cort??s conquistaren l???Imperi Asteca i s???apoderaren de les seves propietats. Durant el transcurs de la segona meitat del segle, Crist??bal de Olid, Pedro de Alvarado i Nu??o Beltr??n de Guzm??n, s???apoderaren de gran part del territori mexic??, excepte el nord del pa??s, on les tribus chichimecas perduraren fins a principis del segle XVII, quan foren exterminades. En aquest mateix segle, la feina dels capellans arribats a la Nova Espanya, permet?? l???extenci?? dels nuclis poblacionals a Nou Lle?? (Nuevo Le??n), on es fundaren Cerralvo Cadereyta y Sabinas Hidalgo.
En aquell mateix per??ode de temps, la feina dels franciscans va fer possible la fundaci?? de Pas del Nord, al 1682. Carlos de Sig??enza y G??ngora, intel???lectual i ge??graf mexic??, es dedic?? a tasques de cartografia a les Noves Filipines i al port de Panzacola, on s???edific?? el port de San Carlos per defensar la localitat dels atacs pirates.
La Companyia de Jes??s substitu?? paulatinament la tasca dels franciscans, per?? l???ampli?? en l???aspecte cultural i educatiu. Eusebio Francisco Kino fou un missioner nascut a Trento, It??lia, arribat a la Nova Espanya als voltants de 1680. Les seves missions es difondrien per Sonora i Arizona, per?? la seva major obra fou haver fundat Magdalena de Kono, al nord del territori de Sonora. La seva feina de fundaci?? i coneixement geogr??fic qued?? resumit en l???obra del tamb?? jesu??ta Francisco Javier Alegre, Los apost??licso afanes, dedicada al Papa Benet XIV, i que va ser publicada a Roma al 1749.
La feina de Kino inspir?? a altres jesu??tes a continuar l???obra de fundaci??, ja entrat el segle XVIII, amb la fundaci?? de San Antonio de B??jar, a Texas. Per?? al 1767, Carles III expuls?? als jesu??tes dels seus dominis per atentar contra les doctrines de l???esgl??sia i del rei. A m??s, les seves antigues missions passaren a ser dels dominics, que les estengueren fins a Paraguai i Equador. Jun??pero Serra, natural de les Illes Balears, fund?? a Monterrey les missions de ???San Diego??? i ???San Carlos Borromeo???. La seva tasca arrib?? fins a California, on cre?? les missions de ???San Gabriel, ???San Luis Obispo???, ???San Francisco de As??s??? i ???San Juan de Capistrano???. La tasca d???evangelitzaci?? i poblaci?? no s???atura fins al 1830, quan el virregnat no existia i ja havien aconseguit la seva independ??ncia molts dels pa??sos que l???integraven .
[edita] Vida social
La vida a la Nova Espanya va estar caracteritzada per l'explotaci?? salvatge de les civilitzacions i els pobles ind??genes per part dels conquistadors. El Regne Espanyol dels segles XVI al XIX va instaurar una societat de castes basada en difer??ncies racials en qu?? negres i ind??genes eren tractats com a esclaus i l'oligarquia pol??tica i religiosa corresponia exclusivament als peninsulars, sense permetre que la societat criolla, mestissa, mulata o les seves variants pogu??s participar en la presa de decisions. Utilitzant instruments com el Sant Ofici, el govern del virregnat espanyol suprimia la difusi?? de les idees liberals generades durant la Il??lustraci??, la Revoluci?? Francesa o la Guerra d'Independ??ncia dels Estats Units, al mateix temps que no tolerava cap altra religi?? distinta de la cat??lica.
[edita] Economia
El port de Veracruz va ser el principal port del virregnat a l'oce?? Atl??ntic i Acapulco, el principal port a les costes del oce?? Pac??fic. Ambd??s ports van ser fonamentals pel comer?? ultramar??, rebent mercaderies de l'??sia i transportant-les cap a Espanya. Un dels bucs principals va ser el Gale??n de Manila (Gali?? de Manila), tamb?? conegut com la Nao de China (Nau de Xina), que realitzava dos viatges per any entre Manila i Acapulco. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al port de Veracruz, eren embarcades i sortien cap a Cadis, Espanya. A m??s de les mercaderies asi??tiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'or i la plata. No obstant, els recursos no van assolir el desenvolupament d'Espanya, ja que aquesta estava freq??entment involucrada en guerres a Europa. A m??s, les embarcacions eren atacades per les companyies de bucaners (anglesos), corsaris (neerlandesos) i pirates (diversos).
L'arribada de la fam??lia Borb?? al tron espanyol va significar un canvi per l'economia de la Nova Espanya. Conscients de la necessitat de realitzar importants canvis per tal de millorar la decadent economia de l'Imperi Espanyol, els monarques van promoure el desenvolupament d'aquest virregnat. La immigraci?? de colonitzadors va augmentar ja que, sota el sistema de castes, nom??s ells tenien els privilegis econ??mics i pol??tics. La poblaci?? del virregnat va cr??ixer considerablement el segle XVIII, arribant als 7 milions d'habitants al final d'aquest segle, dels quals gaireb?? 6 milions habitaven al territori mexic??, fent-la la col??nia m??s poblada i pr??spera de l'Imperi Espanyol.
