Nova Caledònia
De Viquipèdia
|
|||
| Motto: Desconegut | |||
 |
|||
| Idioma | francès i llengües canacs | ||
|---|---|---|---|
| Capital | Nouméa | ||
| Cap d'Estat | Nicolas Sarkozy | ||
| Alt Comissionat | Yves Dassonville | ||
| Cap de govern | Harold Martin | ||
| Àrea - Total - % aigua |
18.576 km² - |
||
| Població - Total (2003 E) - Densitat |
Llista de països per població 230.789 h 18,5 h/km² |
||
| Moneda | Franc CFP (ISO 4217: GIP) | ||
| Himne | [[]] | ||
Nova Caledònia és un arxipèlag de la Melanèsia amb la consideració de col·lectivitat sui generis de França. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de països no autònoms.
Es troba a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia i a uns 2.00 km al nord de Nova Zelanda.
Superfície: 19.100 km2.
Població: 230.789 habitants l'any 2004. D'origen melanesi (canacs) descendents d'europeus sovint mestissos(caldoches), polinesis del sud (sobretot de Wallis i Futuna) , europeus i altres asiàtics (indonesis i vietnamites sobretot).
Capital :Noumea amb 91.386 habitants el 2004
Idiomes: S'hi parla el francès com a única llengua oficial i 40 llengües locals del grup lingüístic de les austronèsies (Ajië, arhâ, arhö, bislama, bwatoo, caac, cemuhî, dehu, dumbea, futuna, fwâi, haeke, haveke, hmwaveke, iaai, javanese, jawe, kumak, mea, neku, nemi, nengone, numee, nyâlayu, orowe, paicî, pije, pwaamei, pwapwa, tayo, tiri, uvean, vamale, waamwang, wallisian, xârâcùù, xarague, yuanga, zire).
Després de la signatura dels acords de Nouméa, Nova Caledònia disposa d'un estatut particular, que la considera collectivité spécifique en l'espera del resultat d'un referendum local previst pel 2014 en el qual es decidirà la seva independència o el manteniment dins la República Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres províncies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:
- Província del Nord
- Província del Sud
- Província de les Illes (Illes Loyauté)
[edita] Geografia
L'origen del topònim Caledònia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Escòcia i degut a l'origen escocès del navegant James Cook aquest va batejar com Nova Caledònia el territori albirat per ell.
L'illa principal i de bon tros la més gran s'anomena La Grande Terre té una superfície de 16.372 km2. El punt més alt és el Mont Panié a 1.628 metres d'altitud.
El clima és tropical més humid en la costa est que en l'oest.
[edita] Economia
Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la població però només aporten el 6% del PIB.
El país compta amb el 30% de les reserves mundials de niquel i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.
En menor mesura es troba crom, cobalt, ferro, coure i fins i tot or.
El turisme està en vies de desenvolupament. Com atractius turístic Nova Caledònia compta amb el segon escull de corall del món i un paisatge tropical ple de platges i clima favorable.
[edita] Biodiversitat
Té la taxa d'organismes endèmics més alta de tot el món. Amb 2.425 espècies de plantes endèmiques, 61 de rèptils i 23 d'ocells, entre ells l'au anomenda Cagou que és l'emblema del territori.
|
|
 |
|---|---|
 Austràlia |  Estats Federats de Micronèsia |  Timor Oriental |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salomó |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Dependències:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals |  Illes Perifèriques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caledònia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polinèsia Francesa |  Samoa Nord-americana | .svg/20px-Flag_of_Tokelau_(local).svg.png){kind=small} Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
.
