Nintendo

De Viquip??dia

Tipus	Empresa privada
Fundaci??	23 de setembre del 1889
Seu	Kioto, Jap??
Gerents	Satoru Iwata: President
Ind??stria	videojocs
Productes	programari, maquinari i tecnologia de videojocs
Ingressos	$4,35 mil milions de d??lars, 2005
Empleats	3,013 (2006)

Nintendo Company Limited (?????????????????????, , Nintend?? Kabushiki-gaisha^?)??s una empresa de videojocs multinacional fundada el 1889^[1] per Fusajiro Yamauchi com empresa fabricant de cartes per produir hanafuda ("baralla de la flor")^[2]. Actualment es dedica a la producci?? de programari i maquinari per videojocs. Les oficines centrals de l'empresa es troben en Kioto, Jap?? i ??s presidida per en Satoru Iwata. Amb el temps, s'ha convertit en una companyia de videojocs, creixent fins ser la m??s poderosa de la ind??stria. A m??s d'aix??, Nintendo ??s el major propietari dels Seattle Mariners, una Lliga Major de l'equip de beisbol a Seattle, Washington. Tamb?? s??n propietaris parcials dels Atlanta Hawks, un equip de l'NBA d'Atlanta, Georgia.

Nintendo t?? la distinci?? de ser hist??ricament la companyia m??s antiga i amb m??s durada en la ind??stria dels videojocs, a m??s de ser la m??s gran i coneguda, com tamb?? ??s l'entitat m??s dominant en el mercat de les consoles. Des del 1 de desembre del 2006, Nintendo ha venut m??s de 387 milions i al voltant de 2.200 milions d'unitats de programari en el m??n sencer.^[3]

Taula de continguts 1 Significat de la paraula 2 Hist??ria 2.1 Famicom (NES) 2.2 Consoles port??tils de Nintendo (Game Boy) 2.3 Super Famicon (SNES) 2.4 Passes cap el possible 3D i la nova generaci?? de consoles 2.5 Nintendo GameCube 3 L'evoluci?? de Nintendo 3.1 Wii 3.2 Impacte en el mercat 4 Programari 4.1 Videojocs destacats 5 Refer??ncies i notes 6 Mireu tamb?? 7 Enlla??os externs

[edita] Significat de la paraula

Nintendo, la seva traducci?? del japon??s seria: NIN - responsabilitat, deure. TEN - El Cel o els cels. D?? - Temple, sal??. S'ent??n per "confia en el que digui el cel", "all?? que el cel mani", "deixar la sort al cel" o "a les mans del cel".v

[edita] Hist??ria

Nintendo es remunta a m??s de 150 anys d'antiguitat. En aquells temps fabricaven a m?? baralles de cartes japoneses anomenades hanafuda. El 1950, Hiroshi Yamauchi, n??t de Fusajiro Yamauchi i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per produir cartes de joc amb els seus personatges (aleshores Nintendo comen??ava a produir cartes occidentals a m??s de hanafuda). En els seus inicis era clara que Nintendo es concentrava en productes de lleure. Les cartes de Disney varen vendre milions d'exemplars, i otorgaren a Nintendo prou guanys com per invertir en nous negocis, en particular el de les joguines.

Cap a finals de la d??cada de 1970, Nintendo havia comen??at a cedir terreny en el mercat de les joguines electr??niques davant fabricants com Bandai, de manera que varen respondre amb la ray gun, que permetia disparar a objectes i en els 80's amb la s??rie Nintendo Game & Watch (m??quines amb pantalles LCD primitives i amb nom??s un joc cadascuna); aquestes varen ser creades pel visionari Gunpei Yokoi, juntament amb una s??rie de jocs arcade. Aquestes petites consoles varen ser les responsables de la invenci?? del pad (anomenat vulgarment en catal?? com "creu", "creueta" o "palanca"), el qual s'impos?? en la major part dels controls i que era ideal pel control de jocs en 2 dimensions. Foren les pioneres de les actuals consoles p??rtatils, per?? varen quedar en l'oblit i actualment nom??s poden aconseguir-se en cases de subhastes com preciats articles per a col??leccionistes.

El 1980, Minoru Arakawa crea Nintendo of America i en els anys seg??ents el jove Shigeru Miyamoto, cre?? les franqu??cies m??s famoses de tota la hist??ria dels videojocs: Mario, Donkey Kong, The Legend of Zelda, etc.

[edita] Famicom (NES)

Tanta popularitat va crear el joc de Donkey Kong que Nintendo decideix crear la Famicom (NES). Va ser la primera consola de sobre-taula que emprava el pad de la Nintendo Game & Watch com sistema de control i gr??cies a la seva popularitat va servir de baser per tots els controls de consoles posteriors. Darrere el rotund ??xit obtingut en el Jap??, el 1985 decideix fer el llan??ament per la resta del m??n, sota el nom de Nintendo Entertainment System (NES).

L'??xit d'aquesta consola fou degut parcialment al seu baix cost (prop de 100 d??lars nord-americans). El president de Nintendo de l'??poca, Hiroshi Yamauchi, va donar instruccions a els enginyers de l'empresa perqu?? dissenyessin una consola de baix cost de producci?? per?? amb una tecnologia avan??ada, que no pogu??s ser equiparada per altres empreses. El seu processador tan potent com els ordinadors d'Apple de l'??poca, la NES era m??s avan??ada que l'Atari 2600.

A finals dels 70, despr??s de la proliferaci?? dels ordinadors dom??stics, la ind??stria del videojoc va entrar en una important crisi perqu?? els jugadors s'estimaven m??s piratejar o comprar els jocs que hi havia per les recreatives en comptes de gastar-se els diners (en aquella ??poca la forma tradicional de jugar era anar a un centre recreatiu). La soluci?? al problema fou la creaci?? per part de les empreses de les seves pr??pies consoles cassolanes o desenvolupar-ne programari. A la NES se li atribueix el fet d'haver "salvat" la ind??stria dels videojocs despr??s d'aquesta gran crisi que va veure el seu punt m??s cr??tic el 1983 i ser la primera videoconsola que fos realment exitosa pel seu fabricant.

Es creu que va vendre aproximadament 60 milions de consoles, sense comptar els perif??rics i els jocs que es varen vendre posteriorment (s'ha de tenir en compte la difer??ncia del mercat que hi havia aleshores i l'actual; actualment una consola amb aquestes vendes ??s una consola molt exitosa, per?? en aquells temps aquesta arribar a aquesta fita era quelcom sense precedents).

La NES va tenir en la seva versi?? japonesa un sistema de reconeixement de veu i en la seva versi?? occidental, va gaudir de la primera pistola de llum amb la que es podia apuntar a objectes a la pantalla del televisor. Una altra novetat molt poc coneguda, fou el m??dem que Nintendo va llan??ar al Jap??, convertint-se en la primera consola que aprofit??s la tecnologia de jocs on-line; els jocs de l'??poca solien estar fets per pocs jugadors simultanis, no existien jocs on-line massius i per aquest motiu o per d'altres, aquesta innovaci?? va ser poc aprofitada.

Juntament amb la NES varen apar??ixer grans joies dels videojocs: les s??ries "Super Mario (1983)", "The Legend of Zelda (1986)", "Donkey Kong", "Mega Man" o "Final Fantasy", per destacar-ne alguns dels m??s influents i que perdurarien en el temps convertint-se en sagues de generaci?? rere generaci?? continuen tenint-hi noves versions dels seus t??tols (tot i que alguns d'aquests t??tols varen acabar en mans de Sony o altres empreses competidores directes de Nintendo).

Nintendo va tenir pr??cticament l'exclusivitat total de la major part dels jocs exitosos del moment, ja que obligava les empreses que desenvolupaven els seus jocs a mantenir-se fidels a Nintendo i no cedir les seves obres a altres plataformes, cosa que va perjudicar especialment a Sega. Molts han criticat durament aquesta pol??tica monopolista per part de Nintendo.

Els anys posteriors, el cost de fabricaci?? de la NES va abaratir-se m??s encara (a causa de la tend??ncia natural que els components electr??nics acostumen a haver de baixar els seus preus amb el pas del temps pel desenvolupament de components m??s avan??ats tecnol??gicament i el perfeccionament de les t??cniques de manufacturaci??), per?? amb la seva s??lida base en el mercat el seu ??xit no va disminuir, tornant-se un negoci realment rentable ja que continuava venent-se.

Un altre factor important va ser que els programadors despr??s de diversos anys dissenyant jocs pel mateix maquinari adquirien una gran facilitat per desenvolupar-hi nous i millors t??tols que exprimissin el m??xim el seu potencial. D'aquesta manera Nintendo va cr??ixer enormement durant anys i la NES aconsegu?? aguantar durant gaireb?? una d??cada a noves consoles m??s potents tecnol??gicament.

A causa de la seva longevitat, va acabar per ser una consola molt piratejada (tot i la seva ??poca) per?? els jugadors tingueren un acc??s limitat a aquestes c??pies perqu?? l'??s de cartutxos com mitj?? d'emmagatzament dels jocs feia que les persones no comptessin amb els mitjans necessaris per copiar-los; de manera que el pirateig havia de ser realitzat per experts, a la Xina fins i tot es fabricaven NES no oficials de Nintendo. Nintendo va lluitar en va contra aquestes pr??ctiques.

[edita] Consoles port??tils de Nintendo (Game Boy)

Quan la popularitat dels jocs va arribar a nivells extremadament alts, varen aprofitar per presentar la famos??ssima Game Boy, obra del ja esmentat Gunpei Yokoi, el 1989. Aquesta consola aconseguiria eliminar a totes les seves competidores fins i tot sent molt menys potent que les seves rivals i amb la mancan??a del color. Nintendo va aconseguir vendre 60 milions d'aquestes consoles. L'??xit es deu en gran part a la gran quantitat i varietat de jocs que es desenvolupaven per Game Boy i a l'esc??s consum electr??nic davant d'altres semblants. Un altre afegit era el fet que cabia en una butxaca i el seu preu suposava un petit desenborsament pels seus compradors. Mai no va arribar a extingir-se.

El 1996, Nintendo rejoveneix el seu tresor m??s preuat i llan??a Game Boy Pocket: m??s petita que l'anterior, amb un menor consum i amb molt menys pes, a m??s d'un lleuger increment de pot??ncia i una pantalla m??s clara. Mantenia total compatibilitat amb els jocs de la seva versi?? anterior. Varen arribar a vendre's 10 milions d'unitats. En aquest ??xit va contribuir l'aparici?? d'una nova s??rie de videojocs, "Pocket Monsters", coneguts com Pok??mon fora del Jap??.

Veient la tirada de Game Boy, en poc temps llancen la Game Boy Light, que afegeix una caracter??stica que mancava en tots els models de Game Boy anteriors; una pantalla retroil??luminada, tanmateix aquest model especial nom??s va sortir al Jap??.

El 1998 es va crear la Game Boy Color que afegia gr??fics en color i el doble de velocitat que els models anteriors per?? t??cnicament era id??ntica a les anteriors. Com el sistema de programaci?? era el mateix i totalment compatible amb les anteriors versions, despr??s d'innombrables jocs, els programadors havien adquirit una t??cnica espectacular per crear els jocs d'aquesta plataforma i varen crear aut??ntiques obres amb aquesta consola de baixa pot??ncia.

Tot i aix?? Nintendo no acaba de convencer-se i decideix renovar completament la consola, presentant el 2001 Game Boy Advance, una consola port??til de 32 bits que tamb?? permetria jugar amb els jocs de les antigues Game Boy. D'aquesta manera, despr??s de 12 anys amb una "mateixa" consola port??til, Nintendo va adaptar-se a l'augment de pot??ncia del mercat.

El 2003, Game Boy Advance rebria un redisseny amb la presentaci?? d'un nou model, conegut com Game Boy Advance SP (Special Project). Mantenia les mateixes caracter??stiques t??cniques, per?? canviant totalment l'est??tica de la port??til i afegint-hi una pantalla il??luminada frontalment (FLU). Curiosament va tenir una segona revisi?? anomenada Game Boy Advance SP Brighter amb una pantalla millorada amb m??s lluminositat i ??s claredat.

L'any 2005 Nintendo presenta la Game Boy Micro, la consola port??til m??s petita del m??n: mesura tan sols 10cm per 5cm. Les difer??ncies s??n est??tiques a m??s de ser la primera consola port??til de Nintendo incompatible amb els jocs de Game Boy i Game Boy Color. La seva major cr??tica ??s la mida redu??da de la pantalla, tot i que Nintendo al??lega que cada comprador opta per all?? que prefereix, major pantalla o major portabilitat.

El 12 de mar?? del 2005 a Europa (ja que Nintendo la va treure en venda el novembre en Am??rica i el desembre del 2004 al Jap??), Nintendo torna a revolucionar el mercat port??til presentant la seva nova consola Nintendo DS; mentre que la seva competidora, Sony va treure la seva primera port??til PSP, en setembre. Nintendo DS intenta introduir nous conceptes en el m??n dels videojocs, sent la primera consola port??til que inclou dues pantalles (una t??ctil), reconeixement de veu, programari de comunicaci?? integrat i possibilitats de comunicaci?? miltijugador de manera sense fils amb una sola targeta de joc per a tots els jugadors. Amb aquestes caracter??stiques, DS cerca crear una nova experi??ncia jugable. La nova port??til ha generat vendes milion??ries per a Nintendo, posicionant-se en el primer lloc referent a les vendes de maquinari a tot el m??n.

Els conceptes de PSP i DS s??n completament oposats, la primera t?? reproducci?? de pel??l??cules, m??sica i jocs d'alta definici??, per?? menys portabilitat un menor i menys variat cat??leg de jocs i un preu molt superior a la DS. Nintendo DS ocupa actualment un 70% del mercat de les consoles port??tils, superant ??mpliament en vendes la seva competidora directa Sony.

Nintendo tamb?? va llan??ar la Nintendo DS Lite, la qual cerca atreure m??s encara el p??blic que no t?? contacte amb els videojocs, a aquesta mena de lleure. Durant les seves primeres setmanes en el Jap??, va exhaurir-se totalment.

El 2005 Nintendo va presentar el seu primer sistema de joc en l??nia per a tot el m??n (ja existia per a NES un primer sistema de mode multijugador en l??nia que ??nicament va estar en el Jap??). Nintendo Wi-Fi Connection, el qual en 9 mesos va aconseguir tenir m??s de 3 milions d'usuaris connectats. A difer??ncia dels serveis en l??nia d'altres empreses; per exemple Xbox Live; aquest servei ??s totalment de franc. La seva interf??cie virtual ??s amigable i intu??tiva. Els jocs que actualment es troben amb l'opci?? de jugar en Wi-Fi Connection s??n:

• Mario Kart DS
• Animal Crossing: Wild World
• Tony Hawk??s American Sk8land
• Star Fox Command
• Metroid Prime: Hunters
• Tetris DS
• LostMagic
• Tenchu: Dark Secret
• Final Fantasy III

[edita] Super Famicon (SNES)

El 1991, llan??aren la Super Famicom, coneguda en el mercat occidental com Super Nintendo Entertainment System (SNES), tenint ??xit a tot el m??n, ja que tenia milions de seguidors gr??cies a la NES. Amb l'arribada de la nova consola, Nintendo va realitzar aut??ntiques obres mestres: "Super Mario World" (1991), "Super Mario Kart", "The Legend of Zelda: A Link to the Past", "Pilotwings", "Mario Paint" (1992), "Super Metroid", "Starfox", "Donkey Kong Country" (1994), "Super Mario World 2: Yoshi's Island", "EarthBound" o "Killer Instinct" (1995) entre d'altres.

Nintendo va tenir molt??ssim temps per dissenyar aquesta consola, la qual en el moment del seu llan??ament comptava amb una pot??ncia molt elevada i superior a les seves competidores, tot i que despr??s de no gaire temps de vida va ser superada tecnol??gicament per altres consoles que tot i aix?? no aconseguiren tenir ??xit. La seva virtud fou la gegantina varietat de jocs d'una qualitat cada dia augmentant, el barat preu de fabricaci?? i venda de la SNES, la fama ja obtinguda per l'empresa i la facilitat que suposava pels desenvolupadors dels jocs, programar per aquesta consola.

Cal destacar l'enorme rivalitat que va sorgir aleshores entre Sega i Nintendo, Sega durant el temps en qu?? Nintendo expremia al m??xim la NES sense llan??ar cap nova consola, fou creixent i guanyant seguidors fins aconseguir estar en un mateix grau d'import??ncia que Nintendo. Poc abans del llan??ament de la SNES, Sega havia llan??at Sega Genesis, tamb?? anomenada Mega Drive, que fou l'??nica rival de Nintendo. Mai m??s no es va tornar a veure tanta rivalitat en el mercat del lleure electr??nic, i de fet la major part de les obres mestres dels videojocs tingueren lloc en aquells anys. Sega va optar per la pol??tica de crear cars i avan??ats perif??rics, mentres que Nintendo va seguir creant jocs cada vegada millors. Segons les dades Nintendo va vendre el doble de Super Nintendo que Sega de Mega Drive. Aquesta fou l'era d'esplendor de les consoles de 16 bits i segons moltes revistes especialitzades, la ??poca de major esplendor dels videojocs.

Una de les pol??tiques de Nintendo durant l'era de la SNES fou el llan??ament de la NES Junior, idea destinada pel p??blic infantil que s'estaven iniciant en el m??n dels videojocs i no necessitaven la pot??ncia d'una SNES. La idea fou molt exitosa, i posteriorment va servir d'exemple per altres companyies que varen crear diverses versions d'una mateixa consola. La NES Jr, era id??ntica tecnol??gicament a la NES original de manera que despr??s d'una d??cada els seus components eren antics i barats; costava molt poc a Nintendo, i els seus beneficis varen ser excel??lents.

[edita] Passes cap el possible 3D i la nova generaci?? de consoles

El 1995 Nintendo seguint els consells de Gumpei Yokoi va llan??ar el Virtual Boy; sent tant l'obra p??stuma de Yokoi com el primer frac??s de la companyia, que en si mateix era innovador, es trobava constantment amb obstacles mercantils que varen impedir convertir-se en un ??xit. Tan sols aconsegu?? llan??ar 11 t??tols. Despr??s del rotund ??xit de la SNES, Nintendo va llan??ar una consola de 64 bits al mercat, Nintendo 64, el 1996 amb "Super Mario 64" com a joc estrella. Aquest joc, a part de ser una de les primeres joies de la consola i dels videojocs en general, va marcar un punt d'inflexi?? en el m??n de l'entreteniment digital gr??cia a qu?? fou el primer que permetia al jugador controlar les c??meres i el punt de vista des del qual es veu el personatge amb una s??rie de botons espec??fics, una cosa que avui dia ??s molt com?? en pr??cticament tots els t??tols de totes les companyies.

Despr??s arribarien altres jocs destacats com "The Legend of Zelda: Ocarina of Time" (considerat el millor joc de la hist??ria per gaireb?? totes les revistes del sector), "Banjo Kazooie", "GoldenEye 007" o "Perfect Dark" entre d'altres.

Si la Nintendo 64 fou tecnol??gicament superior a gaireb?? tots els aspectes a les seves competidores, per la seva qualitat t??cnica i uns accessoris innovadors (que fins avui dia s??n fonamentals en qualsevulla consola) com els comandaments amb vibraci?? i els joysticks d'un dit per jocs en entorns tridimensionals, en l??nies generals no fou un encert, ja que va perdre el tron en les consoles de sobre-taula. Va sortir tard i relativament desfasada per l'??poca, encara que seguia sent netament superior a les seves dos principals competidores, la Sony PlayStation i la Sega Saturn, que havien sortit un any i mig abans, guanyant terreny. Nintendo va confiar-se en la seva posici?? dominant i va tractar malament a moltes third-parties i va deixar escapar algunes com Squaresoft, que despr??s serien claus en el triomf de la consola de Sony. Nintendo tamb?? opt?? pels cartutxos que si b?? permitien major acc??s a les dades i la incorporaci?? de xips especials, no podien competir en preu i capacitat d'emmagatzament amb els CD-ROM que utilitzaven altres. Amb el temps les expectatives de la m??quina es varen enderrocar i va quedar aparcada de la major part de les third-parties, de manera que el seu cat??leg de jocs va resentir-se, quedant molt limitada en determinats g??neres. A m??s la Nintendo 64 era dif??cilment piratejable i no va poder competir en el m??rqueting de Sony. En darrer lloc cal dir que Nintendo no va saber seguir a la PlayStation mentre que la segona va ampliar clarament el seu p??blic objectiu.

Al final de la generaci??, la Nintendo 64 havia venut prop de 35 milions d'unitats a tot el m??n.

[edita] Nintendo GameCube

El novembre del 2001, es llan??a la Nintendo CameCube, una consola de nova generaci??, que tindria que rivalitzar amb PlayStation 2 de Sony i Xbox de Microsoft. Cercant la lluita contra la pirateria, Nintendo desenvolupa el GOD (GameCube Optical Disc, un format de MiniDVD exclusiu de Nintendo amb una capacitat d'aproximadament 1,8 GigaBytes de dades) pels seus jocs. Per aconseguir piratejar aquesta consola no nom??s era necessari la modificaci?? del programari sin?? la modificaci?? total del xass??s, ja que era impossible introduir en el seu lector DVD un DVD normal.

GameCube va ser juntament amb la consola de Microsoft la consola m??s potent del seu moment i va tenir una quota del mercat d'entorn al 20%, semblant al d'Xbox, per?? molt inferior a la PlayStation 2. La quantitat de consoles c??biques venudes a nivell mundial ??s de prop de 21 milions, sent superada per Xbox i PlayStation 2. Molts creuen que Nintendo fou massa conservadora amb aquesta consola per eliminar les capacitats multim??dia (no reprodu??a pel??l??cules ni m??sica, a difer??ncia de les seves competidores) i no comptava amb una plataforma per jocs en l??nia.

[edita] L'evoluci?? de Nintendo

Despr??s d'anys perdent terreny davant a la compet??ncia en les consoles de sobre-taula, Nintendo va decidit seguir la mateixa pol??tica que va mantenir amb les port??tils i va crear un nou cam?? ali?? al que la ind??stria tendeix per in??rcia (augmentar constantment la pot??ncia del programari). Lluny de basar el seu sistema en una evoluci?? gr??fica del seu predecessor, de vendre una mateixa consola amb millors gr??fics, van centrar-se en inventar una nova manera de control, de la mateixa manera que varen fer en el passat.

[edita] Wii

Wii, nom de la consola sucessora de la Nintendo GameCube, pren com punt de partida el salt de les 2D a les 3D que va tenir en el seu moment, quan va donar el salt de Super NES a Nintendo 64; o la sensaci?? nova que els jugadors varen sentir la primera vegada que jugaren en un veritable entorn tridimensional, amb c??meres m??bils amb Super Mario 64. Des del punt de vista de l'empresa, aquesta emoci?? i aquesta frescor no es debien a la bellesa gr??fica, sin?? a la novetat que suposava el poder controlar a un personatge lliurement per un gran entorn amb profunditat, al??ada i amplada. Nintendo va decidir transmetre una cosa tan nova com aix??, per?? fora de la pantalla del televisor. En comptes de centrar-se en all?? que pot fer la m??quina, van centrar-se en all?? que el jugador pot comunicar-se i interactuar amb els jocs: la immersi??.

Segons una cita famosa del president de Nintendo, Satoru Iwata: ??La sensaci?? ??s tan natural que tan aviat com es t?? el comandament a la m??, la ment comen??a a imaginar com quelcom aix?? pot canviar el m??n dels videojocs per sempre??.

En l'apartat t??cnic d'aquesta consola, cal destacar que no ??s la m??s potent del mercat sin?? tot el contrari; amb aix?? ??s f??cil notar el canvi de concepte que Nintendo va prendre, a difer??ncia de les seves predecessores (que foren creadres per ser les m??s potents de la seva generaci??), a Wii les inversions no han pret??s crear una consola de m??xima pot??ncia.

El prop??sit d'aquesta ocasi?? ha estat des del primer moment de la seva concepci?? crear una consola molt m??s barata que la compet??ncia (250??? a Europa incloent-hi un joc (Wii Sports), davant dels 300-400??? a Xbox 360 i 500-600 la PlayStation 3, aconseguir que tingu??s una est??tica que s'adapt??s a la resta de mobles de la llar, que ocup??s el m??nim espai possible (21,54cm de llarg, 15,7cm d'ample i 4,4cm de grossor), que consum??s la m??nima energia el??ctrica possible (tan sols 1/5 part de la consumida per GameCube)i que producte de la seva modesta pot??ncia, permet??s mantenir els costos de desenvolupament dels jocs m??s baixos que a la compet??ncia. D'aquesta manera, Nintendo cerca que les grans idees triomfin per sobre dels grans pressupostos.

Wii marca una gran difer??ncia amb tot el que s'ha desenvolupat abans en la ind??stria del videojoc: El comandament sense fils anomenat Wii-mote, amb aspecte d'un comandament a dist??ncia tradicional de televisi??, pot captar els moviments que el jugador realitza en l'espai real i reproduir-los en l'espai virtual (en el joc). La consola pot detectar moviments en tots els eixos, i girs, profunditats, dist??ncies, angles i velocitats gr??cies al seu sensor que es col??loca sobre o damunt del televisor. Gr??cies a l'??s d'aquesta tecnologia, ja no ??s necessari pr??mer un bot?? per colpejar amb una espasa, nom??s cal agitar el comandament com si fos una espasa real perqu?? el personatge faci el mateix en el joc. Ja no ??s necessari pr??mer un bot?? per jugar a un joc de tennis, nom??s cal moure el comandament com si fos una raqueta. El comandament posseeix tamb?? funcions de vibraci??, un altaveu a trav??s del qual es reproduiran diversos sons (el so met??l??lic d'una espasa si s'utilitza el controlador com una espasa, el colp d'una raqueta contra una pilota si s'utilitza com una raqueta, el tret d'una pistola si s'utilitza com una pistola), una petita mem??ria per desar certes informacions com el registre d'avatar Mii i diversos accessoris que poden connectar-s'hi per aprofitar les opcions especials (carcasses de pistoles, un comandament tradicional, una extensi?? "nunchuck" amb joystick i altres perif??rics).

Una altra innovaci?? important ??s l'anomenat WiiConnect 24. Gr??cies a aquest sistema la consola mai no s'apaga del tot. Permaneix cont??nuament connectada a internet gastant una petita quantitat d'energia (al voltant de 7Wats). Gr??cies a aix?? els desenvolupadors poden enviar als jugadors expansions, armes, nous nivells, vehicles, demos, pegats correctors d'errades, etc. "Quelcom nou cada dia", aix?? ??s com Satoru Iwata es refereix a les possibilitats de WiiConnect 24.

La connectivitat de Wii ??s totalment sense fils i permet que dues consoles properes juguin amb un ??nic DVD de joc. Per aprofitar les caracter??stiques de la consola, s'estan desenvolupant diversos jocs on-line o simplement incorporant a jocs tradicionals caracter??stiques multijugador a trav??s de la xarxa, de manera que no cal tenir diversos comandaments per jugar amb altres persones.

Wii tamb?? permet descarregar jocs de NES, SNES, Nintendo 64, Megadrive, Turbografx i nous t??tols de baix cost desenvolupats en exclusiva per aquest servei, aix?? com reproduir tots els jocs de GameCube.

Per finalitzar, cal esmentar els Wii Channels. Han estat dissenyats tenint com a base el concepte dels canals de televisi??, per?? en aquest cas serveixen com part important del sistema operatiu de Wii. Els canals separats s'exhibeixen gr??ficament en una pantalla, i es naveguen usant la capacitat del punter del Wiimote. La pantalla dels canals ??s totalment personalitzable i els usuaris poden posar enlla??os a diversos canals o jocs virtuals de la consola en les ranures.

Els canals de Wii m??s destacables s??n:

• Mii Channel: El Mii Channel ??s un creador d'avatars on els usuaris poden dissenyar caricatures 3D de les persones seleccionant un grup de trets facials i corporals.
• News Channel: El News Channel els permet als usuaris tenir acc??s a els titulars de les not??cies i els events actuals obtinguts d'Internet. El News Channel est?? proporcionat per contingut d'Associated Press.
• Canal Oratge: Permet con??ixer el pron??stic meteorol??gic de l'oratge dels 5 dies seg??ents en qualsevulla part del m??n.
• Photo Channel: El Photo Channel permet a l'usuari inserir una targeta SD a la consola, o enviar fotografies (JPEG) o v??deos (MJPEG) via correu electr??nic, que poden veure's en aquest canal. Un editor incorporat els permet a els usuaris afegir senyals i efectes a les seves fotografies. Tamb?? poden crear-se mossaics, presentacions de la diapositiva i trencaclosques amb aquest tret.
• Wii Shop Channel: En aquest canal es pot comprar videojocs de diverses consoles com la Nintendo 64 o Super Nintendo.
• Internet Channel: Amb un ??s semblant al del Nintendo DS Browser, l'Opera web browser es podr?? descarregar mitjan??ant el Shop Channel. El navegador suporta JavaScript i Flash. A m??s del funcionament com un navegador, l'Opera Web Browser a la Wii servir?? per altres aplicacions basades en el web.
• Opinion Channel: Un canal que requereix de connexi?? a Internet. Es pengen enquestes amb dues respostes possibles i es poden respondre i fins i tot intentar predir el resultat de l'enquesta, ja que m??s tard es pot comprovar.

[edita] Impacte en el mercat

Mentres Sony i Microsoft opten per consoles tecnol??gicament m??s potents que acullen jocs m??s espectaculars per?? que per molts responen a la definici?? de ??m??s del mateix??, la Wii juga una altra batalla: conv??ncer a tota persona, independentment del seu g??nere o edat, que jugar amb videojocs li resultar?? divertit. Controlar el comandament de la Wii ??s tan senzill que no porta m??s d'uns segons adaptar-s'hi i colpejar l'aire amb ell. Les possibilitats s??n inexhauribles i el cat??leg inicial de vint-i-quatre jocs que Nintendo acompanya al llan??ament de la consola explora alguna d'elles.

En la seva estrena el preu de la Wii en els Estats Units va ser de 250 d??lars (188 euros); mentre que la Play Station 3 ??s de 600 d??lars; i el de la Xbox 360 ??s de 400 d??lars (352 euros). La primera estrena de la consola fou en qu?? inicialment s'exhauriren totes les unitats i despr??s de dues setmanes va arribar-se a la xifra de 1.000.000 d'unitats venudes, el Jap??, on es varen vendre totes les consoles en unes 4 hores (200.000 unitats).

En el Jap??, Wii ha tingut un gran ??xit, venent fins a 4 vegades m??s que la consola de la compet??ncia Play Station 3, que estava constantment exhaurida. Sens dubte que el fenomen de la DS ha ajudat a Nintendo i a la seva Wii.

A Europa va estrenar-se el dia 8 de desembre, aquell dia era festiu a gran part dels Pa??sos Catalans per tant el llan??ament oficial seria el dia 9 de desembre per?? abans del mateix llan??ament a el pa??s ja estaven gaireb?? totes les unitats venudes. Importants centres comercials de ciutats del pa??s com a Barcelona i Palma varen vendre la consola dies abans del llan??ament oficial.

Segons va afirmar el Director de Nintendo UK, David Yarnton, "la demanda de la consola ha estat molt gran. Esperem vendre quatre milions de consoles en tot el m??n abans que acabi l'any, arribant a els sis milions quan finalitzi aquest any fiscar en mar?? del 2007". Als Pa??sos Catalans, de la mateixa manera que en el Regne Unit i Fran??a, la demanda de consoles ha sobrepassat les expectatives inicials, alguns usuaris havien reservat les seves consoles 3 o 4 mesos abans. Aquest ??xit va provocar que molts comer??os pengessin el cartell de "venut" en les seves prestatgeries i comencessin a realitzar noves reserves per les seg??ents remeses de consoles que arribaven m??s tard.

Avui dia, Nintendo ??s una de les companyies l??ders en vendes de programari i maquinari d'entreteniment i una de les majors refer??ncies en el m??n dels videojocs, el qual ha evolucionat i crescut gr??cies a les diverses novetats que ha anat aportant en tots els seus anys a la ind??stria: Des del pad de control, passant pel plantejament del joc 3D que coneixem en l'actualitat, la funci?? de vibraci?? del comandament, l'opci?? multijugador fins a 4 jugadors simultanis, el comandament sense fils, el joc port??til, la primera incursi?? d'una c??mera amb la que interactuar en un videojoc (Game Boy Camera), l'explotaci?? del control vocal i t??ctil com a fonaments per controlar un videojoc, diverses novetats jugables i g??neres de videojocs mai abans no explotats (jocs com Mario Party, Mario Kart o per exemple Nintendogs, entre moltes altres aportacions. Segons els mitjans especialitzats ha estat la desenvolupadora m??s important en l'evoluci?? d'aquest mercat, l'??nica empresa m??tica que continua fabricant consoles i molt valorada pels jugadors experimentats.

[edita] Programari

[edita] Videojocs destacats

Aix?? ??s ??nicament un petit llistat dels jocs m??s famosos desenvolupats per la companyia al llarg de la seva hist??ria. No intenta ser extensiu, sin?? assenyalar jocs importants en la hist??ria del videojoc o de la companyia.

• Super Mario Bros. (NES)
• Super Mario Bros. 3 (NES)
• The Legend of Zelda (NES)
• The Legend of Zelda: Ocarina of Time (N64)
• Super Mario 64 (N64)
• Pok??mon
• Donkey Kong
• Kirby
• Star Fox
• F-Zero
• Metroid
• Animal Crossing
• Mario Kart (N64)
• Mario Kart DS (NDS)
• New Super Mario Bros
• The Legend of Zelda: The Wind Waker (GameCube)
• Metroid Prime (GameCube)
• Metroid Prime: Hunters (NDS)
• Super Smash Bros. Melee (GameCube)
• Paper Mario: The Thousand-Year Door (GameCube)
• Pikmin (GameCube)
• Nintendogs (Nintendo DS)
• The Legend of Zelda: Twilight Princess (GameCube i Wii)
• Super Mario World (SNES)

[edita] Refer??ncies i notes

1. ??? Company History Plantilla:Japanese. Nintendo of Japan. Data d'acc??s: 2006-07-29.
2. ??? Company History. Nintendo of America. Data d'acc??s: 2006-06-04.
3. ??? Behrens, Matt (2006-12-01). Nintendo sales through end of November revealed. N-Sider. N-Sider Media. Data d'acc??s: 2006-12-01.

[edita] Mireu tamb??

• Shigeru Miyamoto
• Llista de marques registrades de Nintendo
• Nintendo Addictes

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Nintendo

P??gina oficial de Nintendo Europa (castell??) (franc??s)

Nintendo

Wi-Fi | Game & Watch | NES | Super Nintendo | Virtual Boy | Nintendo 64 | Nintendo GameCube | Wii | Game Boy | Game Boy Pocket | Game Boy Color | Game Boy Advance | Game Boy Advance SP | Game Boy Micro | Nintendo DS | Nintendo iQue

v ??? d ??? e Presidents de Nintendo Co., LTD
Fusajiro Yamauchi (1889-1929) | Sekiryo Kaneda (1929-1949) | Hiroshi Yamauchi (1949-2002) | Satoru Iwata (2002-Present)

Principals marques i empreses multinacionals de la ind??stria electr??nica japonesa Advantest ??? Akai ??? Alps ??? Alpine ??? Anritsu ??? Brother ??? Canon ??? Copal ??? Casio ??? Citizen Watch ??? Denon ??? Denso ??? DNP ??? Eizo ??? Elpida ??? Epson ??? Fanuc ??? Fostex ??? Fuji Xerox ??? Fujifilm ??? Fujitsu ??? Funai ??? Futaba ??? Hamamatsu Photonics ??? Hitachi ??? Horiba ??? HOYA ??? Icom ??? Iwatsu ??? JEOL ??? JRC ??? JVC ??? Kawai ??? Kenwood ??? Keyence ??? Konica Minolta ??? Korg ??? Kyocera ??? Luxman ??? Mabuchi Motor ??? Marantz ??? Maspro ??? Matsushita ??? Maxell ??? Melco ??? Mitsubishi ??? Mitsumi ??? Mitutoyo ??? Nakamichi ??? National ??? NEC ??? Nichia ??? Nikon ??? Nintendo ??? Nitto Denko ??? Oki ??? Olympus ??? Omron ??? Onkyo ??? Panasonic ??? Pentax ??? Pioneer ??? Pixela ??? Plextor ??? Renesas ??? Ricoh ??? Rohm ??? Roland ??? Sansui ??? Sanyo ??? Seiko ??? Sega ??? Sharp ??? Shimadzu ??? SII ??? Sony ??? Sumitomo Electric ??? Taiyo Yuden ??? TEAC ??? TDK ??? Technics ??? Tiger ??? Toshiba ??? Uniden ??? Yaesu ??? Yagi ??? Yamaha ??? Yaskawa ??? Yokogawa ??? Zojirushi