Nikita Khruixtxov
De Viquip??dia
Nikita Sergei??vitx Khruixtxov (en rus, ?????????????? ???????????????????? ????????????) cognom habitualment occidentalitzat com Khrushchev (Kursk, R??ssia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el l??der de la Uni?? Sovi??tica despr??s de la mort de Josef Stalin. Va ser el primer secretari del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Uni?? Sovi??tica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels seus col??legues del partit el 1964 i reempla??at per Leonid Br??jnev. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l???estreta supervisi?? del KGB.
??s fam??s per la seva analogia del "nus de guerra", dirigida cap al president John F. Kennedy durant la Crisi dels m??ssils de Cuba: "Sr. President, nosaltres i vost?? no haur??em d'estirar dels extrems de la corda a la qual vost?? ha fet el nus de guerra, perqu?? quan m??s fort estirem, el nus m??s s???estrenyer??. I arribar?? un moment que el nus ser?? tan fort que ni tan sols aquell que el va lligar no tindr?? for??a per a deslligar-lo, i llavors ser?? necessari tallar el nus, i no em faci explicar-li el que significaria aix??".
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nikita Khruixtxov naixia al poble de Kalinovka, Kursk Guberniya, Imperi Rus, ara ocupat per l'actual Kursk Oblast a R??ssia. El seu pare era el camperol Sergei Nicaron??vitx Khruixtxov. El 1908, la seva fam??lia passava a Yuzovka, qu?? actualment ??s Donetsk, Ucra??na. Encara que era for??a intel??ligent, nom??s va rebre dos anys d???escola i probablement no assol?? l'ensenyament definitiu fins l'edat d'entre 20 i 30 anys.
Es va preparar i treball?? com a fuster en diverses f??briques i mines. Durant la Primera Guerra Mundial, Khruixtxov es veia implicat en activitats sindicals i, despr??s de la revoluci?? bolxevic del 1917, lluit?? a l???Ex??rcit Roig. Es convertia en un membre del Partit el 1918 i treball?? a diversos c??rrecs de gesti?? del Partit en Donbass i K??ev.
El 1931, Khruixtxov es traslladava a Moscou i, el 1935, es convertia en el primer secretari del Comit?? de la ciutat de Moscou (Moscou Gorkom) de VKP(b). El 1938, es convertia en el primer secretari del Comit?? Central del Partit Comunista Ucra??n??s.
Al comen??ament de 1934, Khruixtxov era membre del Comit?? Central del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica, i fou membre del Politbur?? des de 1939.
[edita] II Guerra Mundial
Al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Khruixtxov servia com un zampolit (oficial pol??tic) amb l'equivalent al rang militar de tinent general. Els mesos posteriors a la invasi?? alemanya, el 1941, Khruixtxov, com a l??der del partit local, estava coordinant la defensa d'Ucra??na, per?? es retir?? a Moscou despr??s de perdre K??ev. M??s tard, va ser comissari pol??tic a la Batalla de Stalingrad i era l???oficial pol??tic superior al sud de la Uni?? Sovi??tica durant la guerra.
[edita] Arribada al poder
Despr??s de la mort de Stalin el mar?? de 1953, hi havia una lluita de poder entre faccions diferents dins del partit. Inicialment Lavrenty Beria tenia un poder f??ctic pel fet de controlar el Ministeri d'Afers Interns i Seguretat Estatal. Tement que Beria els acabaria eliminant, Georgi Malenkov, Lazar Kagan??vitx, Vitxeslav M??lotov, Nikolai Bulganin i alguns altres es varen unir sota Khruixtxov per denunciar Beria i treure'l del poder. Amb Beria empresonat esperant execuci?? (que seria al desembre), Malenkov era l'hereu aparent. Khruixtxov no era tan poder??s com es tornaria despr??s de la seva promoci??. Pocs dels membres superiors del Comit?? Central veien l'ambici?? que s???amagava dins seu. Es convert?? en l??der del partit el 7 de setembre d'aquell any, i finalment se situ?? per sobre dels seus rivals, el lideratge de Khruixtxov marcava una transici?? crucial per a la Uni?? Sovi??tica. Va perseguir un conjunt de reformes i va impressionar els delegats del 20?? Congr??s del Partit el 25 de febrer de 1956 fent fam??s el seu Discurs Secret que denunciava el "culte a la personalitat" que envoltava Stalin, encara que ell mateix no s'havia quedat curt conreant-lo, i acusava Stalin dels delictes comesos durant les grans purgues. Aix?? realment alineava Khruixtxov com un dels elements m??s conservadors del Partit, per?? aconseguia derrotar el que qualificava com el Grup Antipartit despr??s que fallessin en un intent de destituir-lo del lideratge el 1957.
El 1958, Khruixtxov reempla??ava Bulganin com a primer ministre i s'establia com el l??der indiscutit tant de l'Estat com del partit. Es convertia en el primer ministre de la Uni?? Sovi??tica el 27 de mar?? de 1958. Khruixtxov promovia la reforma del sistema sovi??tic i comen??ava a posar ??mfasi en la producci?? de b??ns de consum m??s que en la ind??stria pesada.
El 1959, durant un viatge de Richard Nixon a la Uni?? Sovi??tica, va participar en el que m??s tard es coneixeria com el "debat de la cuina". Khruixtxov corresponia a la visita aquell setembre, passant tretze dies als Estats Units. La seva nova actitud cap a Occident com a rival en comptes de com una entitat dolenta, alienava la Xina de Mao Zedong. La Uni?? Sovi??tica i la Rep??blica Popular de la Xina, tamb??, es veurien implicades m??s tard en una "guerra freda" similar provocada per la ruptura Sinosovi??tica el 1960.
El 1961, Khruixtxov aprovava els plans proposats per Walter Ulbricht, l??der de la Rep??blica Democr??tica Alemanya, per construir el Mur de Berl??n, i refor??ava aix?? la divisi?? per la Guerra freda entre Alemanya i la resta d'Europa.
[edita] La personalitat de Khruixtxov
Khruixtxov era vist pels seus enemics pol??tics a la Uni?? Sovi??tica com tosc, amb reputaci?? d'interrompre els que parlaven per tal d'insultar-los. El Politbur?? el va acusar de "mentalitat de llebre", referint-se a les seves err??tiques pol??tiques. Regularment humiliava la nomenklatura, l'elit governant sovi??tica, amb les seves ficades de pota. Una vegada titll?? Mao, que estava enfrontat amb Khruixtxov des de la den??ncia de Stalin al Congr??s de 1956, de "bota vella". En mandar??, la paraula "bota" s'utilitza regularment per descriure una dona prostitu??da o immoral. El l??der sovi??tic tamb?? ??s fam??s per condemnar el seu hom??leg b??lgar, fent uns quants comentaris xen??fobs sobre els b??lgars.
Les espifiades de Khruixtxov eren parcialment el resultat de la seva educaci?? formal limitada. Encara que intel??ligent, com els seus enemics pol??tics tamb?? admetien despr??s que els hagu??s derrotat, i naturalment saga??, li faltava el coneixement i comprensi?? del m??n m??s enll?? de la seva experi??ncia directa i es demostraria sovint f??cil de manipular per venedors pseudocient??fics que sabien com atreure la seva vanitat i prejudicis. Per exemple, era un seguidor de Trofim Lysenko fins i tot despr??s dels anys de Stalin i estava conven??ut que les crisis agr??coles de la Uni?? Sovi??tica es podrien resoldre amb plantacions de blat de moro en igual escala que als Estats Units, sense adonar-se que les difer??ncies de clima i terra ho feien impossible.
Khruixtxov va interrompre repetidament les pon??ncies de l'Assemblea General de les Nacions Unides el setembre-octubre de 1960 picant amb els punys a l'escriptori i cridant en rus. El 29 de setembre de 1960, Khruixtxov interrompia dues vegades un discurs del primer ministre brit??nic Harold Macmillan cridant i picant al seu escriptori. ??s fam??s el comentari de l'impertorbable Macmillan fet a Frederick Boland, el president de l'Assemblea (Irlanda), "si el Sr. Khruixtxov desitja continuar, puc traduir-lo".
A les Nacions Unides, dues setmanes m??s tard, en un dels moments m??s surrealistes en la hist??ria de la Guerra freda, el primer ministre agitava la seva sabata i colpejava al seu escriptori. Durant un debat sobre una resoluci?? russa que condemnava el colonialisme, es va enfurismar per una declaraci??, expressada des de la tribuna de Lorenzo Sumulong. El delegat filip?? havia declarat que els sovi??tics empraven una doble moral, assenyalant la seva dominaci?? d'Europa de l'est com a exemple del mateix tipus de colonialisme que la seva resoluci?? criticava. Khruixtxov llavors es va treure la seva sabata dreta, es va posar dret, brandant-la al delegat filip?? a l'altre costat de la sala. Khruixtxov enfurismat acusava Sumulong d'??sser "kholuj i stavlennik imperializma", que ??s va traduir com "imbecil, serf i un sequa?? d'imperialisme". La ca??tica escena acab?? finalment quan el president de l'Assemblea General, Frederick Boland, trencava la seva ma??a convocant a l'ordre els representants, per?? no abans que la imatge de Khruixtxov com un buf?? impulsiu qued??s enregistrada a la mem??ria col??lectiva d'Am??rica.
[edita] Retirada del suport
Els rivals de Khruixtxov en el partit el deposen a la reuni?? del Comit?? Central del PCUS el 14 d'octubre de 1964. La seva destituci?? va ser en gran part demanada pel seu comportament err??tic i rondinaire, que era vist com a vergonyant a l'escenari internacional. El Partit Comunista acus?? posteriorment Khruixtxov de cometre errors pol??tics, com la mala gesti?? el 1962 de la crisi dels m??ssils de Cuba i desorganitzar l'economia sovi??tica, especialment en el sector agr??cola.
Despr??s que el fessin fora, Khruixtxov va estar set anys sota arrest domiciliari. Moria a casa seva a Moscou l'11 de setembre de 1971 i est?? enterrat en el cementiri Novodevichy a Moscou.
[edita] Accions pol??tiques clau
- En el seu Discurs Secret,Khruixtxov denuncia Stalin pel seu culte a la personalitat i el seu r??gim per "la violaci?? de normes leninistes de legalitat", comen??ant el que es coneix com el "desgel de Khruixtxov", per??ode de final dels anys 1950 en qu?? la repressi?? i la censura arrib?? al seu nivell m??nim.
- Dissol el Cominform i es reconcilia amb Josip Broz Tito, i posa fi aix?? al trencament de trencament sovi??tic-iugoslau conegut com Informbiro.
- Estableix el Pacte de Vars??via el 1955 en resposta a la formaci?? de l'OTAN.
- Ordena la intervenci?? militar sovi??tica de 1956 a Hongria (vegeu tamb?? Revoluci?? Hongaresa de 1956).
- Cedeix Crimea a Ucra??na el 1955.
- Proporciona suport a Egipte contra Occident durant la crisi de Suez de 1956.
- Promou la doctrina de "Coexist??ncia pac??fica" en la pol??tica exterior, acompanyada per l'esl??gan "atrapar Occident i avan??ar-lo" en la pol??tica interna.
- Provoca la ruptura sinosovi??tica per converses amb els EUA i per negar-se a donar suport al programa nuclear xin??s.
- Inicia el programa espacial Sovi??tic, que llan??a l'Sputnik i Iuri Gagarin, i entra de cap a la cursa espacial. Participa en negociacions amb el president dels EUA John F. Kennedy per a un programa conjunt per arribar a la lluna, per?? l'assassinat de Kennedy el 1963 les frustra.
- Anul??la una cimera sobre la crisi per l'incident de l'U-2.
- Trobada amb Richard Nixon a Iowa.
- Inicia el desplegament de m??ssils nuclears a Cuba, que portar?? a la crisi dels m??ssils de Cuba.
- Aprova la construcci?? del mur de Berlin el 1961, despr??s que Occident ignor??s el seu ultim??tum perqu?? Berlin occidental fos una "ciutat lliure" neutral i desmilitaritzada.
[edita] Accions econ??miques clau
- Segona onada de reclamaci?? de terres verges i abandonades.
- Introducci?? de sovnarkhozes (Consells d'Economia del Poble), organitzacions regionals, en un intent de combatre la centralitzaci?? i departamentalisme dels ministeris.
- Reorganitzaci?? d'agricultura, amb prefer??ncia per les sovkhozes (granges estatals), i la introducci?? intensiva de blat de moro (fet amb qu?? es guanya el sobrenom de kukuruznik, "l'entusiasta del blat de moro").
- Atenci?? a la crisi de l'habitatge amb la construcci?? de milions d'apartaments amb una configuraci?? simple, batejata com khrushchovkas.
- Cre?? un sou m??nim el 1956.
- Reconversi?? del ruble sovi??tic de 10:1 el 1961.
[edita] Llegat
En el costat positiu, se l'admirava per la seva efici??ncia i per mantenir una economia que, durant els anys 1950 i 1960, tenia taxes de creixement m??s altes que la majoria dels pa??sos occidentals, contrastats amb l'estancament que comen??aria amb els seus successors. ??s tamb?? c??lebre per les seves pol??tiques de liberalitzaci??, els resultats de les quals aportarien l'exoneraci?? de sent??ncies pol??tiques. Amb el programa d'amnistia de Khruixtxov, els anteriors presos pol??tics i els seus parents podrien ara viure una vida normal.
Les seves pol??tiques tamb?? augmentaven la import??ncia del consumidor, Khruixtxov aboc?? m??s recursos en la producci?? de b??ns de consum i habitatge en detriment de la ind??stria pesada, fet que precipit?? una apujada r??pida del nivell de vida.
Les arts tamb?? es beneficien d'aquest ambient de liberalitzaci??, i obres com, Un dia en la vida d'Ivan Denis??vitx d'Aleksandr Solzhenitsyn crearen una actitud de dissentir que s'intensificaria durant el per??ode de Kosygin-Br??jnev.
Tamb?? va permetre a l'Europa de l'Est tenir una major llibertat d'acci?? en els seus afers dom??stics i externs, sense la intervenci?? de la Uni?? Sovi??tica.
La seva desestalinitzaci?? provoc?? un impacte enorme en els joves comunistes. Khruixtxov animava altres l??ders comunistes liberals a reempla??ar la l??nia dura estalinista per tot el bloc oriental. Alexander Dub??ek, que seria el l??der de Txecoslov??quia el gener de 1968, acceler?? el proc??s de liberalitzaci?? al seu propi pa??s amb el seu programa, Primavera de Praga. Mikha??l Gorbatxov, que es convertiria en el l??der de la Uni?? Sovi??tica el 1985, estava inspirat d'aquest per??ode i es va fer evident amb les seves pol??tiques de glasnost i perestroika. Khruixtxov es citat a vegades com "l'??ltim gran reformista" entre els l??ders sovi??tics anteriors a Gorbatxov. En el costat negatiu, se'l critica per les seves mesures cruels en la Revoluci?? Hongaresa de 1956, malgrat el fet que ell i Zhukov varen estar en contra de la intervenci?? fins a la declaraci?? de retirada del Pacte de Vars??via, i tamb?? per animar les autoritats d'Alemanya Oriental a aixecar el Mur de Berl??n l'agost de 1961. Tamb?? tenia habilitats diplom??tiques molt pobres, que a Occident li donaren la reputaci?? de ser un camperol mal educat i salvatge, i fou vist al seu propi pa??s com un pallasso irresponsable. Tamb?? havia repr??s persecucions contra l'Esgl??sia ortodoxa russa, prometent p??blicament que pel 1980 "us mostrar?? l'??ltim sacerdot!".
Els seus m??todes d'administraci??, encara que efica??os, tamb?? se sabia que eren err??tics des que amena???? de dissoldre un gran nombre d'ag??ncies de l'era estalinista. Va fer una jugada perillosa el 1962 sobre Cuba, que gaireb?? provoca una Tercera Guerra Mundial. L'agricultura a penes mantenia el creixement demogr??fic, en barrejar-se bones i males collites, i culminant amb un fam canina el 1963 provocada per la climatologia. Tot aix?? feia malb?? el seu prestigi despr??s de 1962 i era prou perqu?? el Comit?? Central, la base cr??tica del suport a Khruixtxov, prengu??s l'acci?? contra ell. Utilitzarien el seu home de confian??a Leonid Br??jnev per donar un cop incruent.
A causa dels resultats de les seves pol??tiques, aix?? com l'actitud cada vegada m??s regressiva dels seus successors, es tornava m??s popular despr??s que deix??s el poder, cosa que portaria molts dissidents a veure la seva era amb nost??lgia mentre els seus successors comen??aven a desacreditar o alentir les seves reformes.
[edita] Altra informaci??
Com que passava molt temps treballant a Ucra??na, Khruixtxov donava la impressi?? de ser ucra??n??s. Donava suport a aquesta imatge per fer servir camises nacionals ucra??neses.
A causa de diverses reformes de l'ortografia russa, la lletra ?? ??s sovint reempla??ada per la ??. Per aix?? Khrushchev ??s la transliteraci?? habitual, tot i que ??s m??s correcte Khruixtxov.
El fill m??s gran de Khruixtxov, Leonid, va morir el 1943 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. El seu fill m??s jove Sergei emigrat als Estats Units, ??s ara un ciutad?? americ?? i professor a la Brown University i a l'Institut Watson per a Estudis Internacionals. Sovint parla a les audi??ncies americanes per compartir les seves mem??ries de l'"altre" costat de la Guerra Freda.
La primera esposa de Khruixtxov, Iefrosinia, moria el 1921 de fam i esgotament despr??s de la Guerra Civil Russa; era la mare de Leonid i una filla, Julia. La seva segona esposa era Nina Petrovna Kukhartxuk (morta el 1984), amb qui es casava el 1924; a m??s a m??s de Sergei, tenien dues filles, Rada i Lena.
[edita] Lectures complement??ries
- William Taubman: Khruixtxov: L'home i la seva era - Londres, Free Press, 2004
- Khrushchev Remembers: The Glasnost Tapes - editat per Jerrold L. Schecter, Boston, Little Brown, 1990
- Khrushchev Remembers - editat per Strobe Talbott, 1970
- Khruixtxov, Sergei N.: "Nikita Khrushchev i la creaci??n del superpoder", Penn State Press, 2000.
- El ca??a-nazis. Els fitxers Wiesenthal per Levy, Alan 1993, 2002 barnes and noble books
Part III, Raoul Wallenberg. Cap??tol 19. p. 202. La desaparici?? de Wallenberg.
- "Khrushchev on Khrushchev", del seu fill Khruixtxov, Sergie N. Little, Brown and Company, 1990.
- Rettie, John. "How Khrushchev Leaked his Secret Speech to the World", Hist Workshop J. 2006; 62: 187???193.
[edita] En la ficci??
- El videojoc Metal Gear Solid 3: Snake Eater mostra Khruixtxov just abans de d'haver estat fet fora per Br??jnev, que demana que els Estats Units demostrin que no tenien res a veure amb una explosi?? nuclear provocada per l'antagonista principal del joc, Volgin, o ell es veur?? for??at a emprendre accions militars contra els Estats Units. Volgin ??s un membre de la facci?? de Br??jnev que vol canviar Khruixtxov per Br??jnev.
- El 2001 la pel??l??cula Enemic a les portes, una dramatitzaci?? de la Batalla de Stalingrad, Khruixtxov ??s interpretat per l'actor brit??nic Bob Hoskins. El seu cognom apareix com Khruixtxov en els cr??dits de tancament.
- ??s esmentat a les can??ons:
- We Didn't Start the Fire, de Billy Joel.
- Killer Queen, de Queen.
- Russians, de Sting.
- El t??tol de la can???? When Shrimps Learn to Whistle, de Leo Kottke, est?? inspirat en unes declaracions de Khruixtxov.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- The Case of Khrushchev's Shoe, by Nina Khrushcheva (Nikita's granddaughter), New Statesman, Oct. 2, 2000.
- Modern History Sourcebook: Nikita S. Khrushchev: The Secret Speech - On the Cult of Personality, 1956
- A "Stalinist" rebuttal of Khrushchev's "Secret Speech" from the CPUSA, 1956
- [1], Film chronicles the plot to expel Nikita Khrushchev from his post as KPSS Secretary General.
- "Tumultuous, prolonged applause ending in ovation. All rise." Khrushchev's "Secret Report" and Poland
