Nicolae Ceau??escu
De Viquip??dia
| Nicolae Ceau??escu | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 22 de mar?? de 1965 ??? 22 de desembre de 1989 |
|
| Precedit per | Gheorghe Gheorghiu-Dej |
|---|---|
| Succe??t per | C??rrec abolit |
|
|
|
| Mandat 9 de desembre de 1967 ??? 22 de desembre de 1989 |
|
| Precedit per | Chivu Stoica |
| Succe??t per | Ion Iliescu |
|
|
|
| Naixement | 26 de gener de 1918 Scornice??ti (Olt, Romania) |
| Mort | 25 de desembre de 1989 T??rgovi??te (D??mbovi??a, Romania) |
| Partit pol??tic | PCR |
| Parella | Elena Ceau??escu |
| Professi?? | Pol??tic |
Nicolae Ceau??escu fou un pol??tic roman??s (Scornicesti, Pitesti, 1918 - Targoviste, 1989). Nascut en una fam??lia camperola, el seu pare en el moment de batejar-lo va oblidar-se que ja tenia un fill anomenat Nicolae. Nom??s va poder anar a l'escola fins a quart de prim??ria, ja que havia de treballar per ajudar els pares.
[edita] Els seus primers passos a la pol??tica fins a esdevenir el l??der del comunisme roman??s
Va marxar a Bucarest on va ser membre de les Joventuts Comunistes Romaneses des de l'any 1933, i va con??ixer la que seria la seva dona, Elena Ceau??escu. Amb l'ocupaci?? de les tropes alemanyes de Romania va ser detingut pels alemanys i empresonat (1940-1944). En aquell moment era Secretari del comit?? central de les joventuts comunistes. A la finalitzaci?? de la Segona Guerra Mundial va ser elegit secretari del Partit Comunista Roman??s a Bucarest, fet que va afavorir la seva elecci?? com a diputat de l'Assemblea Nacional Romanesa a les eleccions de l'any 1946. Va ser elegit membre del Comit?? Central del Partit Comunista Roman??s (1948), i fou viceministre d'Agricultura (1948-1950)i de les Forces Armades (1950-1954). Com a director pol??tic dels ex??rcits va rebre el c??rrec de General (1951-1953). Secretari General del partit el mar?? de 1965 i al desembre de 1967, a la mort de Gheorghe Gheorghui-Dej, va ser elegit cap de l'estat de la Rep??blica Popular de Romania.
[edita] Consolidaci?? en el poder i projecci?? internacional
Arran de l'ocupaci?? militar sovi??tica de Txecoslov??quia (1968) es va oposar a la pol??tica exterior de la URSS i va encetar un contradictori proc??s d'independitzaci?? respecte a la pot??ncia comunista. Es va apropar als Estats Units d'Am??rica, la Rep??blica Federal d'Alemanya (RFA), Fran??a, It??lia i el Regne Unit amb els quals va establir relacions diplom??tiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb la Xina i Iugosl??via, i encetava una pol??tica de m?? estesa cap als pa??sos del Tercer M??n (tot i els conflictes que tingu?? amb alguns pa??sos ??rabs pels lla??os existents entre Romania i Israel). La seva projecci?? internacional la va enfortir per les cont??nues visites que Ceau??escu va fer per molts pa??sos (Regne Unit, URSS, Estats Units, Fran??a, Cuba i Egipte) entre d'altres.
A nivell intern, va comen??ar un proc??s de den??ncia del r??gim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant moltes de les seves v??ctimes com Lucreciu Patrascanu i Ana Pauker. Tamb?? va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralitzaci?? (1970), per?? aquestes nom??s foren petits intents d'assentar l'administraci?? romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del segle XX va augmentar el poder que tenia dins del Partit Comunista Roman??s i dins de Romania. Aix?? va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econ??mic i Social (1973) i al 1974 va afavorir tot un seguit de reformes estatals: Romania va passar de ser Rep??blica Popular a Rep??blica Socialista i es va crear el c??rrec de President de la Rep??blica Socialista de Romania, que va ser ocupat pel mateix Ceau??escu. D'altra banda el mateix any 1974 va ser reelegit Secretari General del Partit Comunista Roman??s (PCR), mentre que la seva dona, Elena Ceau??escu, era elegida membre del Comit?? Executiu.
Va ser a partir d'aquell moment quan Ceau??escu va comen??ar a perdre contacte amb la realitat. D'una banda comen??aren tot un seguit de processos de reformes per industrialitzar el pa??s, aix?? com la creaci?? de grans granges i de cultius de grans extensions per poder arribar aconseguir una gran producci?? agr??ria. Amb el terratr??mol de 1976, que va afectar especialment Bucarest, va comen??ar tot el seguit de demolicions de barris sencers i de construcci?? de noves zones de resid??ncia mitjan??ant l'edificaci?? de blocs d'habitatges que destrossaren pr??cticament l'encant que tenia fins al moment la capital romanesa, anomenada per aquest motiu el Petit Par??s o el Par??s de l'Est d'Europa.
El r??gim comunista es va endurir encara m??s a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX. Despr??s de les visites fetes a la Xina i a la Rep??blica Democr??tica de Corea del Nord va quedar impressionat pel culte a la personalitat que es portava a terme envers els l??ders dels partits comunistes d'aquells pa??sos. Per aquest motiu va intentar desenvolupar un culte a la seva personalitat i a la de la seva dona, tot defugint de la realitat que es vivia a Romania, a l'estil dels pa??sos asi??tics. Tamb?? com a motiu de la nova orientaci?? megal??mana del r??gim comunista, es va comen??ar a construir damunt d'un barri destru??t per les demolicions la Casa del Poble (Casa Poporului, actualment Palatul Parlamentului), que va esdevenir el segon edifici m??s gran de tota la Terra.
Amb una economia cada cop m??s debilitada, en part per la corrupci??, en part per la poca innovaci?? i renovaci?? de tota la maquin??ria industrial i agr??ria, en mig d'un clima de paranoia col??lectiva i de manca d'elements tant importants com els aliments (que eren racionats), el r??gim de Ceau??escu es va anar degradant, fins al punt que aquest va perdre el suport que tenia dins de les Forces Armades, el partit comunista i la pr??pia Securitate, que ell mateix controlava. Aquesta debilitaci?? es va veure afavorida per un context internacional canviant, ja que al llarg de l'any 1989 es produ??a la caiguda del mur de Berl??n, la descomposici?? del bloc comunista a Europa i la finalitzaci?? de la Guerra Freda. Malgrat aix?? Ceau??escu va fer o??des sordes a aquells que com Gorbatxov li reclamaven que aprofit??s la celebraci?? del XIV Congres del Partit Comunista Roman??s (novembre de 1989) per afavorir l'inici d'un proc??s reformador i democr??tic a Romania que hauria de permetre al comunisme roman??s adequar-se a l'onada reformista que recorria Europa en aquell moment. Ceau??escu i els seus, descartant cap reforma i reclamant la seva via pr??pia cap el Socialisme, van ser renovats en llurs c??rrecs i establiren una nova orientaci?? i objectius econ??mics que res tenien a veure amb la realitat de Romania.
[edita] El Complot i la caiguda: Revoluci?? romanesa de 1989
Un mes m??s tard, coincidint amb una visita que Ceau??escu feia a l'Iran, una manifestaci?? convocada per un moss??n hongar??s a Timisoara (17 de desembre de 1989), va acabar desencadenant una revolta popular. Si b?? inicialment l'ex??rcit roman??s va romandre al costat de Ceau??escu, aviat comen??arien les desercions. El 21 de desembre Ceau??escu aconsellat per alguns membres del seu cercle de confian??a, format per membres del Politbur?? del Partit Comunista Roman??s i alguns militars, va convocar una manifestaci?? popular per qu?? es mostres el suport que tenia. A aquesta manifestaci?? els responsables del partit comunista de Bucarest de portar treballadors van dur obrers que procedien a peu des de les f??briques a les afores de Bucarest i del torn de la nit, fet pel qual no havien dormit. En mig dels parlaments que Ceau??escu dirigia a la multitud i quan la manifestaci?? era retransmesa a tot el pa??s en directe, una part dels concentrats a la manifestaci?? van comen??ar a cridar Jos Ceau??escu! (Avall Ceau??escu!) en mig de la incredulitat de la majoria dels assistents a la manifestaci??. Despr??s del p??nic inicial es va tallar la emissi?? televisiva i la policia va dissoldre als incitadors. La manifestaci?? va poder seguir i Ceau??escu va continuar parlant, per?? en aquell moment no es sabia ben b?? que passava a Romania i comen??aven a c??rrer tota mena de rumors pel pa??s. Tot i que el r??gim comunista es va afanyar a donar una imatge d'aparent normalitat, els preparatius per fer l'ultim acte ja estaven decidits.
La nit del 21 al 22 de desembre la mort en estranyes circumst??ncies del comandant en cap de les Forces Armades, General Vasile Milea, deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el r??gim de Ceau??escu. Entre aquests es comptaven els Generals Stanculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceau??escu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestaci?? del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les f??briques cap al centre de Bucarest. Els obrers, en arribar al centre de la ciutat, comen??aren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, comen??ant aix?? la Revoluci?? Romanesa de 1989. Tot i que la policia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar ??nicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la permissivitat de l'exercit i de la policia (ja controlada pels colpistes) Ceau??escu va ser convidat per Stanculescu i per altres militars i alts c??rrecs del partit a retirar-se a la resid??ncia presidencial de Snagov mentre es controlava la situaci?? a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helic??pter de la seu del partit (actual seu del Senat Roman??s), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confian??a del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentraci?? constitu??t per Ion Iliescu i el Front de Salvaci?? Nacional que es trobaven a la televisi?? romanesa. Mentrestant la poblaci?? de Bucarest era al carrer amb la sensaci?? de que ells havien provocat la caiguda del dictador roman??s.
Ceau??escu, ja conscient de la tra??ci?? que havia sigut v??ctima per part d'alguns dels seus homes de confian??a va fugir tamb?? de Snagov direcci?? cap el centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Per?? abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats de Targoviste, on fou detingut i jutjat en una farsa de judici que va ser gravat.
Stanculescu, que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'execut??s a Ceau??escu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats all?? presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions de lei (moneda romanesa). Aix?? el 25 de desembre de 1989 Nicolae Ceau??escu i la seva dona Elena Ceau??escu van ser executats. Amb ells acabava el r??gim comunista instaurat a Romania d'en???? el 1947.
| Precedit per: Gheorghe Gheorghiu-Dej |
Secretari General del Partit Comunista de Romania 1965- 1989 |
Succe??t per: - |
| Precedit per: President de la Rep??blica Popular de Romania Chivu Stoica |
President de la Rep??blica Socialista de Romania 1967- 1989 |
Succe??t per: President de la Rep??blica de Romania Ion Iliescu |
| Principals pa??sos implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|
