Natura

De Viquip??dia

Taula de continguts 1 Etimologia i significat 2 La Terra 2.1 Perspectiva hist??rica 2.2 Temps atmosf??ric i clima 3 Vida 3.1 Evoluci?? 3.2 Els primers ??ssers vius 3.3 Plantes 3.4 Animals 4 Ecosistemes 5 Interacci?? amb l'??sser hum?? 5.1 Zones salvatges 5.2 La perspectiva art??stica 5.3 La bellesa a la natura 6 Mat??ria i energia 7 M??s enll?? de la Terra 8 Refer??ncies 8.1 Bibliografia 9 Vegeu tamb?? 10 Enlla??os externs

La natura inclou tot all?? que existeix a l'univers, i que no ??s artificial o imaginat. En el seu sentit m??s ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'univers existent, i aix?? abasta des de part??cules subat??miques fins als objectes astron??mics, incloent-hi la Terra, els ??ssers vius i els processos que s'hi relacionen.

El terme "natura" fa refer??ncia als fen??mens del m??n f??sic, i tamb?? a la vida en general. En general no inclou els objectes artificials ni la intervenci?? humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que en faci refer??ncia. En un sentit m??s restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al medi ambient.

[edita] Etimologia i significat

La paraula "natura" prov?? del llat?? natura, que significa "el curs de les coses, el car??cter natural".^[1] Natura ??s la traducci?? llatina de la paraula grega physis (??????????) ???d'on, entre altres, en deriva la paraula f??sica???, que en el seu significat original feia refer??ncia a la forma innata en la qual creixen espont??niament plantes i animals, a les seves caracter??stiques intr??nseques.^[2] Aix?? apareix en el primer ??s escrit del terme physis que va ser usat per Homer, i fa refer??ncia a les qualitats intr??nseques d'una planta.^[3]

El sentit de la paraula natura, en llat??, es relaciona amb el naixement. La concepci?? llatina ??s la de "mare natura", ??s un s??mbol que t?? relaci?? amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb d??us. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'univers f??sic ??s un concepte que ha estat incorporat m??s recentment com a conseq????ncia del desenvolupament de la ci??ncia moderna, amb un ??s cada vegada m??s ampli en els darrers segles.^[4][5]

Dins dels diversos usos que actualment se'n fa del terme, quan es parla de "natura" es pot fer refer??ncia al domini general, als regnes en qu?? es classifiquen diversos tipus d'??ssers vius, com les plantes o els animals. En alguns casos hom es refereix a processos associats amb objectes inanimats: la forma en la qual existeixen els diversos tipus de coses i els seus canvis espontanis, com el temps atmosf??ric, la geologia de la Terra, la mat??ria i l'energia que posseeixen tots aquests ens.

Natura sovint t?? el significat d'entorn natural, que engloba animals salvatges, pedres, boscos, platges i, en general, totes les coses que no han estat alterades de manera substancial per l'??sser hum??, o que persisteixen malgrat la intervenci?? humana. Aquest concepte m??s tradicional de les coses naturals implica una distinci?? entre el que ??s natural i el que ??s artificial, ent??s aquest darrer concepte com quelcom elaborat per la ment o el coneixement hum??.

[edita] La Terra

Articles principals: Terra, Tect??nica de plaques i Geologia

La Terra ??s el cinqu?? planeta m??s gran del Sistema Solar i el tercer en ordre de dist??ncia al Sol. ??s el major dels planetes tel??l??rics o interiors, i l'??nic lloc de l'univers en el qual se sap que existeix vida.

Els trets m??s rellevants del clima de la Terra s??n les dues grans regions polars, dues zones temperades relativament estretes i una ??mplia regi?? equatorial, tropical i subtropical.^[6] Els patrons de precipitaci?? varien molt en funci?? del lloc, i oscil??la entre uns quants metres d'aigua a l'any i menys d'un mil??l??metre en algunes zones des??rtiques. Aproximadament el 70 per cent de la superf??cie terrestre est?? coberta per oceans d'aigua salada. La resta consisteix en continents i illes, i la gran majoria de la terra habitable es situa a l'hemisferi nord.

La Terra ha evolucionat mitjan??ant processos geol??gics i biol??gics que han deixat vestigis, traces, que indiquen com devien ser les condicions originals. L'escor??a terrestre ???el que ??s la seva superf??cie externa???, es troba fragmentada en diverses plaques tect??niques que es van despla??ant molt lentament i de manera gradual; en alguns casos excepcionals aquest despla??ament ha succe??t de manera relativament r??pida. L'interior del planeta, el mantell terrestre, roman actiu amb una capa gruixuda de materials fosos i un nucli ric en ferro, que genera un potent camp magn??tic.

Les condicions atmosf??riques han variat significativament i s??n diferents de les condicions originals; aix?? ha estat causat principalment per la pres??ncia de formes de vida,^[7] que, tot generant lleugeres modificacions, creen un equilibri ecol??gic que estabilitza les condicions de la superf??cie. Malgrat les grans variacions regionals del clima, per la latitud i altres factors geogr??fics, el clima global mitj??, a llarg termini, ??s bastant estable i es regula amb for??a precisi?? durant els per??odes interglacials^[8], i les variacions d'un o dos graus en la temperatura global mitjana han tingut efectes molt importants en l'equilibri ecol??gic i en la geografia de la Terra.^[9][10]

[edita] Perspectiva hist??rica

Article principal: Hist??ria de la Terra

Els cient??fics han recollit informaci?? detallada sobre el passat del planeta basant-se en les proves disponibles. Es creu que la Terra es va formar fa uns 4.550 milions d'anys a partir de la nebulosa protosolar, al mateix temps que el Sol i els altres planetes.^[12] La Lluna es va formar relativament poc despr??s, aproximadament 20 milions d'anys m??s tard, ??s a dir, fa uns 4.530 milions d'anys. Molt probablement la seva creaci?? es deu a una col??lisi?? entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o m??s gran que Mart.

Al principi la capa exterior del planeta era de material en estat l??quid, roca fosa, per?? es va anar refredant fins a constituir una escor??a s??lida. Les emissions de gasos i l'activitat volc??nica van formar l'atmosfera inicial. La condensaci?? del vapor d'aigua, junt amb el gel dels cometes que en aquella ??poca impactaven amb la Terra, van crear els oceans.^[13] Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens proc??s qu??mic, en unes condicions de molta energia, que va fer possible l'aparici?? d'una mol??cula amb capacitat d'autoduplicar-se.^[14]

Els continents es van formar i per la din??mica explicada en la tect??nica de plaques, es van separar i es van tornar a unir en un proc??s de centenars de milions d'anys; en certs moments es van unir per donar lloc a un supercontinent:

• Rod??nia. ??s el primer supercontinent reconegut, i va comen??ar a fracturar-se fa uns 750 milions d'anys.
• Pannotia. M??s tard, els continents es van tornar a unir per formar Pannotia, que es va dividir fa uns 540 milions d'anys.
• Pangea. L'??ltim supercontinent del que es tenen proves ??s Pangea, que va comen??ar a separar-se fa uns 180 milions d'anys.^[15]

Hi ha proves significatives que indiquen que es va produir un per??ode glacial molt rigor??s durant el Neoproterozoic, i una gran part del planeta va quedar coberta amb una gruixuda capa de gel. Aquesta hip??tesi, encara discutida entre la comunitat cient??fica, s'anomena "Snowball Earth" ("Terra - Bola de neu"), i t?? un especial inter??s ja que precedeix l'explosi?? cambriana en la qual van comen??ar a proliferar les formes de vida pluricel??lulars, ara fa uns 530 o 540 milions de anys.^[18]

Des de l'explosi?? cambriana s'han registrat cinc grans extincions en massa.^[19] La darrera va tenir lloc fa uns 65 milions d'anys quan, el probable xoc d'un gran meteorit va causar la desaparici?? dels dinosaures i altres grans r??ptils, per?? no aix?? la dels petits animals com els mam??fers, que en aquell temps eren similars a les actuals musaranyes. Al llarg dels darrers 65 milions d'anys, els mam??fers s'han anat diversificant amb un gran ??xit evolutiu.^[20]

Fa uns quants milions d'anys, una esp??cie de petit simi afric?? va adquirir l'habilitat de posar-se dret i arribar a despla??ar-se en postura erecta.^[21] L'evoluci?? posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilitzaci?? van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt m??s intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i aix?? en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dr??stica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada d'un altre gran proc??s clim??tic, la cat??strofe de l'oxigen, produ??da durant el per??ode Sideri?? a causa de la gran proliferaci?? d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt ??lgid.

Una enquesta duta a terme pel Museu Americ?? d'Hist??ria Natural el 1998, va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinci?? massiva, l'extinci?? massiva de l'Holoc??, que seria la m??s r??pida de totes les conegudes.^[22][23] Alguns experts, com E. O. Wilson de la Universitat de Harvard, prediuen que la destrucci?? humana de la biosfera podria causar l'extinci?? de la meitat de totes les esp??cies en els pr??xims 100 anys.^[24] Tot i aix??, l'abast d'aquesta extinci?? actual encara est?? sent investigada, discutida i calculada pels bi??legs i altres experts.^[25]

[edita] Temps atmosf??ric i clima

Articles principals: Atmosfera terrestre, Temps atmosf??ric, i Clima.

L'atmosfera terrestre ??s un factor clau en el sosteniment de l'ecosistema planetari. Aquesta fina capa de gasos que embolcalla la Terra es mant?? en el seu lloc gr??cies a l'acci?? de la gravetat terrestre. Est?? composta per un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen, un 1% d'arg?? i altres gasos inerts, di??xid de carboni, i una quantitat variable de vapor d'aigua.

La pressi?? atmosf??rica disminueix amb l'altitud de manera constant, fins arribar a uns 8 km de la superf??cie terrestre; a m??s altura, menys pressi??, d'acord amb una constant matem??tica, el nombre e, que equival aproximadament a 2.71.^[26][27]

La capa d'oz?? que protegeix la Terra exerceix un paper essencial en la reducci?? de la quantitat de radiaci?? ultraviolada (UV) que arriba a la superf??cie terrestre. La capa d'oz?? actua d'escut i protegeix la vida de la superf??cie terrestre ja que, f??cilment, l'ADN es pot malmetre per l'acci?? d'aquesta radiaci??. D'altra banda, l'atmosfera tamb?? ret?? la calor durant la nit, reduint per tant les temperatures extremes di??ries.

Les variacions del temps atmosf??ric tenen lloc gaireb?? exclusivament a la troposfera, a la part baixa de l'atmosfera, i actua de sistema convectiu per redistribuir la calor. Els corrents oce??nics s??n un altre factor important per determinar el clima, especialment la circulaci?? termohalina submarina, que distribueix l'energia calor??fica dels oceans equatorials a les regions polars. Aquests corrents ajuden a moderar les difer??ncies de temperatura entre l'hivern i l'estiu a les zones temperades. Sense les redistribucions d'energia calor??fica que realitzen els corrents oce??nics i atmosf??rics, els tr??pics serien molt m??s c??lids i les regions polars molt m??s fredes.

El temps atmosf??ric pot tenir alhora efectes beneficiosos i perjudicials. Els fen??mens meteorol??gics extrems, com els tornados o els huracans i ciclons, poden emprar grans quantitats d'energia en la seva traject??ria i devastar tot el que troben al seu pas. La vegetaci?? superficial ha desenvolupat una depend??ncia de la variaci?? estacional del temps, i els canvis sobtats, encara que nom??s durin uns quants anys, poden tenir un efecte devastador, tant sobre la vegetaci?? com sobre els animals que depenen dels vegetals per alimentar-se.

El clima planetari ??s una mesura de les tend??ncies del temps atmosf??ric al llarg del temps. En el canvi clim??tic poden influir diversos factors, com els corrents oce??nics, l'albedo superficial, els gasos d'efecte hivernacle, les variacions en la lluminositat solar i els canvis a l'??rbita del planeta. En base als registres hist??rics, actualment se sap que la Terra ha sofert en el passat canvis clim??tics dr??stics, incloent-hi glaciacions.

El clima d'una regi?? dep??n d'un cert nombre de factors, com la latitud. Una franja latitudinal de la superf??cie terrestre que t?? unes caracter??stiques clim??tiques similars conforma una regi?? clim??tica. A la Terra, hi ha un cert nombre d'aquestes regions, que tenen des d'un clima tropical a l'equador a un clima polar als extrems septentrional i meridional.

El temps atmosf??ric tamb?? est?? influ??t pel cicle de les estacions, que s??n el resultat de la inclinaci?? de l'eix de la Terra respecte al seu pla orbital. D'aquesta forma, en qualsevol moment de l'estiu o l'hivern, hi ha una part del planeta que est?? m??s exposada als raigs del sol. Aquesta exposici?? es va alternant mentre la Terra realitza la seva ??rbita. A cada instant, sense tenir en compte el factor estacional, els hemisferis nord i sud experimenten condicions clim??tiques oposades.

El clima ??s un sistema ca??tic que pot ser modificat de manera immediata per petits canvis a l'ambient, per aix?? les previsions meteorol??giques exactes actualment nom??s es limiten a alguns dies. En conjunt, estan succeint dues coses a escala mundial:

1. la temperatura est?? augmentant en mitjana;
2. els patrons clim??tics estan canviant i es tornen cada vegada m??s ca??tics.^[28]

[edita] Vida

Articles principals: Vida i Biosfera

Encara que no existeix un consens universal sobre la definici?? de la vida, els cient??fics, en general, accepten que la manifestaci?? biol??gica de la vida es caracteritza pels seg??ents factors o funcions: organitzaci??, metabolisme, creixement, adaptaci??, resposta a est??muls i reproducci??.^[29] Els ??sser vius (plantes, animals, fongs, protistas, archaea i bacteris) tenen aquestes propietats comunes: estan constituits per c??l??lules, tenen una organitzaci?? complexa basada en l'aigua i el carboni, tenen un metabolisme i la capacitat de cr??ixer, respondre a est??muls i reproduir-se. Per aix??, es considera que una entitat que reuneixi aquestes propietats est?? viva.

D'una manera m??s simple, tamb?? es pot considerar la vida com l'estat caracter??stic dels organismes. Tanmateix, no totes les definicions que hi ha sobre la vida consideren essencials totes aquestes propietats; tamb?? es fa servir el terme "vida" en el cas de formes an??logues creades per l'home, i llavors es parla de "vida artificial".

La biosfera ??s la part de la capa m??s externa de la Terra, incloent-hi l'aire, la terra, les roques superficials i l'aigua, i ??s en aquesta part on s'ha desenvolupat la vida, i on es realitzen i es transformen els processos bi??tics. Des d'una visi?? geof??sica molt ampla, la biosfera ??s el sistema ecol??gic global que integra a tots els ??ssers vius i les seves relacions, incloent la seva interacci?? amb els elements de la litosfera (roques), la hidrosfera (aigua), i l'atmosfera (aire). Actualment, s'estima que la Terra cont?? prop de 75.000 milions de tones (uns 6,8 x1013 kg) de biomassa, que ??s present en diversos ambients dins de la biosfera.^[30]

Prop de nou desenes parts de la biomassa total de la Terra ??s vida vegetal, de la que la vida animal en dep??n per a la seva superviv??ncia.^[31] Fins a la data, s'han identificat m??s de 2 milions d'esp??cies de plantes i animals^[32], i les estimacions realitzades sobre la quantitat real d'esp??cies existents varien entre uns quants milions i m??s de 50 milions d'esp??cies.^[33][34][35]

La quantitat d'esp??cies existents oscil??la constantment, ja que n'apareixen de noves i d'altres deixen d'existir, en una din??mica continua.^[36][37] En l'actualitat, la quantitat total d'esp??cies est?? experimentant una r??pida davallada.^[38][39][40]

[edita] Evoluci??

Article principal: Evoluci??

La vida, tal com s'ent??n generalment, nom??s s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de vida ??s encara un proc??s pobrament compr??s, per?? es creu que va apar??ixer ara fa entre uns 3.900 i 3500 milions d'anys, durant els eons de l'hade?? o arque??, en qu?? la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.^[41] Aquestes formes vitals primig??nies ja posse??en els trets b??sics d'autoreplicaci?? i de transmissi?? heredit??ria. Una vegada que la vida va apar??ixer, el proc??s d'evoluci??, aparentment mitjan??ant la selecci?? natural, gener?? la formaci?? de formes de vida diverses.

Les esp??cies que han estat incapaces d'adaptar-se als canvis ambientals i a la compet??ncia d'altres formes de vida s???han extingit. Tot i aix??, el registre f??ssil ha guardat l???evid??ncia de moltes d'aquestes esp??cies antigues. Els f??ssils i l???ADN confirmen l'evid??ncia que totes les esp??cies existents formen part d???algun llinatge que enlla??a amb les formes vida primerenques.^[41]

El fet que les formes m??s b??siques de vida vegetal comencessin a realitzar la fotos??ntesi va ser clau per a la creaci?? de les condicions que fessin possible el desenvolupament de formes de vida m??s complexes. L'oxigen resultant del proc??s es va acumular a l'atmosfera i va donar lloc a la capa d'oz??. La relaci?? de simbiosi entre c??l??lules petites i d???altres de m??s grans va donar lloc al desenvolupament de c??l??lules encara m??s complexes anomenades eucariotes.^[42] Les c??l??lules es van agrupar en col??nies i van comen??ar a especialitzar-se, cada vegada m??s, donant lloc a veritables organismes pluricel??lulars. Gr??cies a la capa d'oz??, que absorbeix les radiacions ultraviolades nocives, la vida va colonitzar la superf??cie de la Terra.

[edita] Els primers ??ssers vius

Article principal: Microorganisme

La primeres formes de vida que es van desenvolupar a la Terra varen ser microbis, microorganismes d???una sola c??l??lula, de mida molt petita, per sota de la visi?? de l'ull hum??. Van ser els ??nics ??ssers vius que van existir fins l???aparici?? dels organismes pluricel??lulars, ara fa uns mil milions anys.^[43] Els microbis inclouen els bacteris, els fongs, els archaea i els protista.

Aquestes formes de vida es poden trobar en tots els racons del planeta on hi ha aigua en estat l??quid, fins i tot a l'interior de les roques.^[44] La seva capacitat reproductora ??s molt elevada, amb un cicle molt curt i s??n molt prol??fics. A m??s, tenen un ??ndex de mutaci?? molt alt i poden realitzar una transfer??ncia horitzontal de gens^[45] Aquestes caracter??stiques els converteixen en uns ??ssers altament adaptables, i capa??os de sobreviure en ambients de nova aparici??, incloent-hi l???espai exterior.^[46] Formen una part essencial de l'ecosistema planetari, tot i que cal destacar que alguns d???aquests microorganismes s??n pat??gens, ??s a dir, s??n la font de moltes de les malalties d???altres organismes.

[edita] Plantes

Article principal: Planta

La difer??ncia entre la vida animal i la vegetal no ??s tan taxativa com pugui semblar, ja que hi ha alguns ??ssers vius que reuneixen caracter??stiques d'ambd??s categories. Arist??til va dividir tots els ??ssers vius en plantes, que en general no es mouen, i animals, que s?? que ho fan. En el sistema de Linnaeus, aquests dos grans grups es van convertir en els regnes Vegetabilia (m??s tard Plantae) i Animalia. Des de llavors, es va veure que el regne Plantae, tal i com estava definit originalment, inclo??a diversos grups sense cap relaci??, i es van separar els fongs i diversos grups d'algues per traslladar-los a uns regnes nous; tot i aix??, es continuen considerant plantes en alguns contexts. Pel que fa als bacteris, s'inclouen a vegades dins la flora^[47][48]; tant ??s aix??, que certes classificacions utilitzen els termes flora bacteriana i flora vegetal de manera separada.

Una de les moltes formes de classificar les plantes ??s per flores regionals, que, en funci?? dels objectius de l'estudi, poden incloure tamb?? a la flora f??ssil, les restes de vida vegetal del passat. Aquesta diversitat varia molt a causa de les difer??ncies de climes i de la constituci?? del s??l.

La flora regional se sol dividir en subcategories com s??n flora nativa ???la que apareix espont??niament??? flora agr??cola i flora de jard??, que s??n les que conrea l'home intencionadament. Algunes classes de flora nativa, en realitat han estat introdu??des fa segles, per exemple, per emigrants que van viatjar d'una regi?? o continent a un altre, i amb el pas del temps s'han convertit en part de la flora nativa o natural del nou h??bitat. Aquest ??s un exemple m??s de com l'acci?? humana pot influir en all?? que es considera "natura".

Una altra categoria de plantes s??n les anomenades "males herbes". Encara que el terme ha perdut ??s entre els bot??nics com una manera de designar les plantes "in??tils", el seu ??s informal, amb el qual s???assenyalen les plantes que destorben i que cal eliminar, il??lustra perfectament la tend??ncia general de les persones, i de les societats en general, de pretendre alterar el curs de la naturalesa. De la mateixa manera, els animals se solen classificar amb denominacions com animals dom??stics, de granja, salvatges, plagues, etc., segons la relaci?? que tinguin amb l?????sser hum??.

[edita] Animals

Article principal: Animal

Els animals, com a gran categoria, tenen diverses caracter??stiques que els diferencien dels altres ??ssers vius. Els animals s??n eucariotes i normalment pluricel??lulars (tanmateix, vegeu Myxozoa), el que els distingeix dels bacteris, els archaea i la major part dels protistes. S??n heter??trofs, i generalment digereixen el menjar en un ??rgan intern, la qual cosa els diferencia de les plantes i les algues. Tamb?? es distingeixen de la plantes, les algues i els fongs, perqu?? els manquen parets cel??lulars.

Amb unes quantes excepcions, especialment la de les esponges (Porifera), els animals tenen un organisme compost per diversos teixits diferenciats, que comprenen m??sculs, capa??os de contreure's i controlar la locomoci??, i un sistema nervi??s, que envia i processa senyals. En la majoria dels casos, tenen un aparell digestiu intern. Les c??l??lules eucariotes que tenen tots els animals estan envoltades per una matriu extracel??lular caracter??stica, composta per col??lagen i glicoprote??nes el??stiques, que es pot calcificar per formar estructures com les closques, ossos i esp??cules, en les quals la c??l??lula es despla??a i reorganitza durant el seu desenvolupament i maduraci??, i que contribueixen al suport de la complexa anatomia necess??ria per a la locomoci??.

[edita] Ecosistemes

Articles principals: Ecologia i Ecosistema

Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d???interactuar amb l'entorn en el qual estan immersos, i tamb?? amb altres formes de vida. Al segle XX, aquesta premissa va donar lloc al concepte d'ecosistema, que va comen??ar a desenvolupar-se entre 1920 i 1930, i que es pot definir com qualsevol situaci?? en la qual hi ha una interacci?? entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema ??s un sistema din??mic relativament aut??nom, format per una comunitat natural i el seu ambient f??sic. El concepte t?? en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'energia i materials que la travessen.

Els ecosistemes consten de factors bi??tics i abi??tics que funcionen de manera interrelacionada.^[50] L'estructura i composici?? ve determinada per diversos factors ambientals que interactuen. Les variacions d'aquests factors provoquen modificacions din??miques dins l'ecosistema. Alguns dels components m??s importants s??n: la terra, l???atmosfera, la radiaci?? del sol, l???aigua, i els ??ssers vius.

Cada organisme viu t?? una relaci?? cont??nua amb cadascun dels altres elements que constitueixen el seu entorn. Dins de l'ecosistema, les esp??cies es relacionen i depenen unes de les altres formant part de l'anomenada cadena aliment??ria, i s'intercanvien mat??ria i energia, entre elles mateixes i amb el seu entorn.^[51]

Totes les esp??cies tenen l??mits de toler??ncia als factors que afecten la seva superviv??ncia, el seu ??xit reproductiu i la seva capacitat de continuar creixent i interactuant de forma sostenible amb la resta del seu entorn. Aquestes, al seu torn, poden influir en aquests factors, les conseq????ncies dels quals poden estendre's a moltes altres esp??cies o fins i tot a la totalitat de la vida.^[52] El concepte d'ecosistema ??s, per tant, un objecte d'estudi important, ja que l'esmentat estudi proporciona la informaci?? necess??ria per prendre decisions sobre com la vida humana pot interactuar de manera que permeti als ecosistemes variats un creixement sostingut amb vista al futur, en comptes d'espoliar-los. Per a tal estudi es pren una unitat m??s petita anomenada microecosistema. Per exemple, un ecosistema pot ser una pedra amb tota la vida que allotja; un macroecosistema podria comprendre una ecoregi?? sencera, amb la seva conca hidrogr??fica.^[53]

Alguns ecosistemes estan sotmesos actualment a un estudi m??s intensiu. S??n els:

• Ecosistemes continentals. Per exemple, els del bosc, el del prat ???com estepes i sabanes???, o ecosistemes agraris.
• Ecosistemes d???aig??es interiors. Es subdivideixen en sistemes l??ntics, que corresponen als llacs i estanys, i els l??tics, que fa refer??ncia als rius.
• Ecosistemes oce??nics.

Els grups regionals de plantes i animals molt ben adaptats a les condicions ambientals d???una determinada zona es coneixen com a biomes. Finalment, una organitzaci?? molt ampla, avui sota estudi i an??lisi, i tamb?? subjecte a discussions sobre la seva natura i validesa, ??s la que contempla el conjunt complet de la vida existent entesa, fent una analogia, com un gran organisme independent. ??s una teoria que es coneix com ci??ncies de la Terra, o menys formalment, com la hip??tesi Gaia.^[54][55]

[edita] Interacci?? amb l'??sser hum??

Encara que els ??ssers humans actualment representen, aproximadament, nom??s un 0???5% de la biomassa de vida total de la Terra^[56], l'efecte de la seva activitat sobre la natura ??s desproporcionadament gran. A causa de l'abast de la influ??ncia humana, els l??mits entre el que es considera la natura i el que s??n els ambients creats per l???home no s??n clars, excepte als pols. I fins i tot en els pols, la quantitat d'ambient natural que ??s lliure de tota influ??ncia humana est?? disminuint actualment a un ritme cada vegada m??s r??pid, o, segons alguns, ja ha desaparegut. De fet, l'esp??cie humana ??s l'??nica que modifica conscientment l'entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, en comptes de canviar ella per a assumir els canvis de l'ambient.

El desenvolupament de la tecnologia per la humanitat ha perm??s una major explotaci?? dels recursos naturals i ha ajudat a pal??liar part dels riscs que generen els perills naturals. Malgrat aquest progr??s, tanmateix, el dest?? de la civilitzaci?? humana est?? estretament lligat als canvis en el medi ambient. Existeix un complex??ssim sistema de retroalimentaci?? entre l'??s de la tecnologia avan??ada i els canvis en el medi ambient, que nom??s ara s'estan comen??ant a entendre, i molt lentament.^[57]

Les amenaces que l???activitat humana ha generat sobre la natura inclouen l???elevada contaminaci?? i la desforestaci??, amb desastres com s??n, per exemple, els vessaments de petroli o els grans incendis forestals causats per curtcircuits o neglig??ncies. Els humans estan contribuint a l'extinci?? de moltes esp??cies de plantes i animals a trav??s de la destrucci?? dels seus h??bitats o de la ca??a i la pesca massiva.

Els humans empren la naturalesa per a activitats tant econ??miques com de lleure. L'obtenci?? de recursos naturals per a l'??s industrial continua sent una part essencial del sistema econ??mic mundial. Algunes activitats, com la ca??a i la pesca, s'utilitzen tant per a necessitats econ??miques com per al lleure. L'aparici?? de l'agricultura va tenir lloc al voltant del mil??lenni IX aC i observant l???evoluci?? de la producci?? d'aliments i d???obtenci?? d'energia, no hi ha dubte que la naturalesa ??s i ha sigut el principal factor de la riquesa econ??mica. Igualment, la natura ??s font d'ingressos pel turisme, ja que els paisatges considerats ex??tics o bells atreuen els viatgers.

Els primers humans recollien materials de les plantes sense cap tipus de conreu, i les feien servir per a menjar i com a remei par a la salut, aprofitant les seves propietats medicinals.^[58] Posteriorment el desenvolupament de l'agricultura potenci?? i modific?? aquest ??s de les plantes. La neteja d'??mplies superf??cies de terra per a fer possible collites m??s grans ha portat a una reducci?? significativa de la quantitat disponible de boscos i pantans, ocasionant la p??rdua d'h??bitat per a moltes esp??cies de plantes i animals; a m??s a m??s, s???han propiciat unes condicions favorables a l'erosi?? del terreny.^[59]

[edita] Zones salvatges

S'aplica el qualificatiu de "salvatge" a quelcom que es troba en un estat purament natural, sense cap tipus d'influ??ncia humana; en aquest sentit es fa servir tamb?? el terme "verge". Una zona salvatge o verge ??s un entorn natural de la Terra que no ha estat modificat per l'acci?? de l'home. Els ecologistes consideren que les ??rees verges s??n una part de l'ecosistema natural del planeta, de la biosfera.

La paraula "salvatge" evoca la noci?? d???animalitat, en altres paraules, d???all?? que no ??s controlable pels humans i l'expressi?? "zona verge" evoca immediatament la idea de quelcom que no coneix l'acci?? de l'home, que encara ??s desconegut. Tot i aix??, cal relativitzar el concepte i es pot entendre que la pres??ncia o activitat humana no necess??riament implica que una zona deixi de ser verge. Alguns ecosistemes que estan, o han estat, habitats o influ??ts per les activitats humanes poden considerar-se com a verges quan els processos naturals discorren sense interfer??ncies humanes not??ries.

[edita] La perspectiva art??stica

Mirat a trav??s de la lent de les arts visuals, la natura salvatge ha estat un tema important en diverses ??poques de la hist??ria universal. Una primera tradici?? d'art paisatg??stic es desenvolupava a la Dinastia Tang (618-907); la tradici?? de representar natura tal com ??s es convertia en un dels prop??sits de la pintura xinesa i signific?? una influ??ncia important dins l'art asi??tic. Els artistes aprenien a descriure muntanyes i rius "des de la perspectiva de la natura global i sobre la base de la comprensi?? de les lleis de la natura ... com si fos vist a trav??s dels ulls d'un ocell."^[61]

Al m??n occidental, la idea de la naturalesa salvatge com un valor intr??nsec va apar??ixer al segle XIX, especialment en les obres dels artistes del Romanticisme. Artistes brit??nics com John Constable i Joseph Mallord William Turner es van dedicar a plasmar la bellesa del m??n natural en els seus quadres. Abans, les pintures havien estat sobretot representacions d'escenes religioses o d'??ssers humans. La poesia de William Wordsworth descriu les meravelles del m??n natural, que abans es veia com un lloc amena??ador. Cada vegada m??s, la valoraci?? de la naturalesa es va anar convertint en un valor important dins la cultura occidental.^[62]

[edita] La bellesa a la natura

La bellesa de la naturalesa ??s un tema recurrent en la vida moderna i en l'art: els llibres que l'enalteixen omplen grans prestatgeries a les biblioteques i llibreries. Aquesta cara de la naturalesa, que l'art (fotografia, pintura, poesia, etc.) ha retratat i elogiat en moltes ocasions revela la for??a amb qu?? moltes persones associen naturalesa amb bellesa. El perqu?? de l'exist??ncia d'aquesta associaci?? i en qu?? consisteix aquesta constitueixen el camp d'estudi de l'est??tica, una branca de la filosofia. Per a la religi??, la bellesa s'explica perqu?? ??s creaci?? de D??u, i per tant perfecta. Moltes cultures tenen una imatge de la natura com plena de divinitat, o identificada directament amb la divinitat (panteisme).

M??s enll?? de certes caracter??stiques b??siques de la naturalesa, en la bellesa de les quals coincideixen for??a fil??sofs, hi ha una gran diversitat d'opinions.^[64] Molts cient??fics, que estudien la naturalesa de forma m??s espec??fica i organitzada, tamb?? comparteixen la idea que la naturalesa ??s bonica. El matem??tic franc??s Henri Poincar?? (1854-1912) va dir:

"El cient??fic no estudia la naturalesa perqu?? ??s ??til, sin?? perqu?? s'hi delecta, i s'hi delecta perqu?? ??s bella.
Si la natura no fos bonica, no valdria la pena con??ixer-la, i si no valgu??s la pena con??ixer-la, tampoc no valdria la pena viure. Sens dubte, no em refereixo aqu?? a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no ??s que la infravalori, en absolut, sin?? que aquesta no t?? res a fer amb la ci??ncia. Em refereixo a la bellesa m??s profunda, la que procedeix de l'ordre harmoni??s de les parts i que una intel??lig??ncia pura pot captar."^[65]

Una idea cl??ssica de la bellesa en l'art involucra la paraula "m??mesi", ??s a dir, la imitaci?? de la natura. En el domini de les idees sobre la bellesa de la natura, el que ??s perfecte evoca la simetria, la divisi?? exacta i altres f??rmules i nocions matem??tiques perfectes. L'artista s'inspira, doncs, en la perfecci?? natural i intenta reproduir-la en les seves obres (almenys en l'art figuratiu).

[edita] Mat??ria i energia

Articles principals: F??sica, Mat??ria i Energia

Alguns camps de la ci??ncia veuen la natura com a "mat??ria en moviment", obeint a certes lleis naturals que la ci??ncia s'encarrega de descobrir i entendre. Per aquesta ra?? la ci??ncia m??s fonamental s???anomena "f??sica", terme en el que encara es pot recon??ixer el sentit inicial de l'estudi de la natura.

Se sol definir la mat??ria com la subst??ncia de la que es componen els objectes f??sics, i que constitueix l'univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinci?? inalterable entre mat??ria i energia, ja que la mat??ria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'univers constitueixen ??nicament un 4 per cent de la massa total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de mat??ria fosca i un 73 per cent d'energia fosca.^[66] La naturalesa exacta d'aquests components ??s encara desconeguda i ??s una tem??tica que actualment est?? sent investigada de manera intensiva pels f??sics.

El comportament de la mat??ria i l'energia de l'univers observable sembla correspondre's amb lleis f??siques ben definides. Aquestes s'han emprat per crear models cosmol??gics que expliquen satisfact??riament l'estructura i l'evoluci?? de l'univers que es pot observar. Les expressions matem??tiques de les lleis f??siques empren un conjunt de vint constants f??siques^[67] que, a trav??s de l'univers observable, semblen est??tiques.^[68]

[edita] M??s enll?? de la Terra

Articles principals: Espai exterior i Univers

Vegeu tamb??: Vida extraterrestre

L'espai exterior, tamb?? anomenat simplement "espai", es refereix a les regions relativament buides de l'univers fora de les atmosferes dels cossos celestials. S'afegeix l'adjectiu "exterior" per distingir-lo de l'espai "interior" de la Terra, l???espai aeri. No existeix cap l??mit definit entre l'atmosfera terrestre i l'espai, ja que aquesta es va atenuant gradualment a mesura que augmenta l'altitud. L'espai c??smic ubicat dins dels l??mits del sistema solar es coneix com a espai interplanetari, i el l??mit amb l'espai interestelar ??s el que es coneix com a heliopausa.

Encara que l'espai exterior ??s de per si molt ampli, no est?? buit. En ell existeixen, encara que repartides de manera molt dispersa, diverses dotzenes de mol??cules org??niques, la radiaci?? c??smica de fons generada amb la gran explosi?? del big bang, i els raigs c??smics que inclouen nuclis at??mics ionitzats i diverses part??cules subat??miques. Tamb?? hi ha una mica de gas, plasma, pols c??smica i petits meteors. A m??s, els ??ssers humans han deixat restes de la seva activitat en l'espai exterior, a trav??s de materials procedents dels llan??aments tripulats i no tripulats. A tots aquests objectes se'ls anomena "escombraries espacials" i constitueixen un risc potencial per a les naus espacials. Part d'aquesta runa reingressa a l'atmosfera peri??dicament.

El planeta Terra ??s actualment l'??nic cos celeste en el que s'hi coneix l'exist??ncia de vida. Tanmateix, les recents troballes suggereixen que, en un passat lluny??, el planeta Mart tenia masses d'aigua l??quida a la superf??cie.^[69] Durant un breu per??ode en la hist??ria de Mart, podria haver estat capa?? d'allotjar vida. No obstant, en l'actualitat la major part de l'aigua de Mart est?? congelada. Si tot i aix?? exist??s vida a Mart, el m??s probable ??s que estigu??s situada sota terra, on encara hi podria haver aigua l??quida.^[70]

Les condicions existents als altres planetes tel??l??rics, Mercuri i Venus, semblen ser massa hostils com perqu?? s'hi pugui desenvolupar la vida tal com es coneix. Per?? s'ha conjecturat que Europa, la quarta lluna m??s gran de J??piter, pugui posseir un oce?? subterrani d'aigua l??quida i, en aquest cas, seria possible que hi hagu??s vida.^[71]

Darrerament, l'equip de St??phane Udry ha descobert un planeta extrasolar nou anomenat Gliese 581 c, que orbita l'estrella nana roja Gliese 581, i que sembla ocupar la zona habitable de l'espai que envolta l'estrella. Tenint en compte aquestes dades, ??s possible que s'hi hagu??s desenvolupat algun tipus de vida.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

En catal??:

• Ramon Margalef (1985): L'ecologia. Diputaci?? Provincial de Barcelona. Institut d'Edicions. Barcelona. ISBN 84-505-2460-1

En castell??:

• Brian Greene (2006): El tejido del cosmos : espacio, tiempo y la textura de la realidad. Editorial Cr??tica, Barcelona. ISBN 84-8432-737-X
• Edward O. Wilson (2002): El futuro de la vida. C??rculo de Lectores, Galaxia Gutenberg. ISBN 978-84-226-9589-9.
• Fran??ois Jacob (1999)La l??gica de lo viviente : una historia de la herencia. Tusquets Editores, Barcelona. ISBN 84-8310-647-7

En alemany:

• G??tz Gro??klaus, Ernst Oldemeyer (Hrsg.): Natur als Gegenwelt - Beitr??ge zur Kulturgeschichte der Natur. Loeper Verlag GmbH, Karlsruhe 1983.
• Karen Gloy: Das Verst??ndnis der Natur. In: Die Geschichte des wissenschaftlichen Denkens. Band 1, Beck, M??nchen 1995.
• Karen Gloy: Das Verst??ndnis der Natur. In: Die Geschichte des ganzheitlichen Denkens. Band 2, Beck, M??nchen 1996.

[edita] Vegeu tamb??

Hist??ria natural Ci??ncies naturals Recursos naturals Parc nacional Naturisme Reserva de la biosfera

Uni?? Internacional per a la Conservaci?? de la Natura Fons Mundial per la Natura Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa Natura morta Parcs naturals del Pa??s Valenci??

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

En catal??:

• Aracne: Habitants del planeta.
• Cadenes i xarxes tr??fiques
• Xarxa de Parcs Naturals.

En castell??:

• Fotografia natural de Costa Rica i el m??n.
• Marenostrum.
• ADENEX Asociaci??n para la Defensa de la Naturaleza y los Recursos de Extremadura.
• Diccionario espa??ol-ingl??s sobre naturaleza.

En angl??s:

• The Nature Conservancy, organitzaci?? no governamental dedicada a conservar la diversitat natural
• Nature (1869-1875). History of Science and Technology.
• The Essence of Nature Magazine, una revista online dedicada a la natura, els animals i el medi ambient.
• Fotos hist??riques sobre la natura
• Activitats per a nens a la natura
• Naturalia: Zoo in the wild

---

v ??? d ??? e Elements de la natura
Terra	Hist??ria de la Terra ??? Ci??ncies de la Terra ??? Estructura de la Terra ??? Tect??nica de plaques ??? Hist??ria geol??gica de la Terra ??? Geologia
Temps	Clima ??? Atmosfera terrestre
Vida	Biosfera ??? Origen de la vida ??? Microorganisme ??? Plantes ??? Fongs ??? Fauna ??? Animals ??? Biologia ??? Hist??ria evolutiva de la vida
Medi ambient	Natura ??? Ecologia ??? Ecosistema
Univers	Mat??ria ??? Energia ??? Vida extraterrestre ??? Espai exterior
Categoria ??? Portal de les Ci??ncies

---