Nadala
De Viquipèdia
Una nadala, també anomenada "cançó de Nadal", és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l’hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal.
Com és habitual en la cançó tradicional, l’origen de les nadales es perd en la nit dels temps, però algunes de les nadales tradicionals catalanes més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV [1].
Tal com afirma Joan Amades, el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s’hi barregen tant les cançons cantades dins de l’església durant l’adoració al nen Jesús, com les cançons per cantar davant dels pessebres casolans [2] .
Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici d’hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la “Missa del Gall”[3] i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litúrgia de la Nit de Nadal.
També l'Església va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí amb temàtica nadalenca. El 1582 va aparèixer a Greifswald (ciutat sueca actualment pertanyent a Alemanya) una col·lecció d’aquests himnes llatins amb el nom genèric de Piae cantiones. Algunes d’aquestes cançons han estat traduïdes fins a esdevenir himnes molt famosos. Un exemple notable d’himne de caràcter religiós és l’Adeste Fideles, atribuït al músic anglès John Francis Wade [4]
La música d’arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món. Aquest és el cas de la "Santa nit", de Franz Xaver Gruber i del "Joia en el món" de Georg Friedrich Händel.
Algunes de les cançons que es canten habitualment per Nadal eren en origen cançons de bressol, com ara "El noi de la mare", tradicional catalana o el Guten Abend, gut Nacht de Johannes Brahms, possiblement la cançó de bressol més universalment difosa. En canvi algunes cançons de Nadal s'han fet populars fora del context pel qual van aparèixer. L'exemple més significatiu dins la cultura catalana es "El cant dels ocells" popularitzat per Pau Casals.
També dins del repertori nadalenc trobem cançons de marcat caràcter infantil, com ara "A Betlem me'n vull anar", o "El dimoni escuat".
Les nadales, anomenades Christmas en anglès, nöels en francès o villancicos en castellà, son una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, i a casa nostra és el repertori de música tradicional que més viu es manté.
Cal no confondre les nadales amb els villancicos com a forma poètico-musical del Renaixement Hispànic i que en català reben el nom de villancet
Nadala també és el nom popular de les flors d'algunes especies del genere Narcissus.
[edita] Referències
- ↑ Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 219 (notes a la cançó Ballmanetes)
- ↑ op. cit. pag. 209
- ↑ Crivillé. El folklore musical pag. 130
- ↑ Adeste Fideles. A Study On Its Origin And Development [1]
[edita] Bibliografia
- Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta, Barcelona 1979 ISBN: 84-298-0452-8
- Joan Amades. Les cent millors cançons de Nadal. Editorial Selecta-Catalònia 93. ISBN: 84-7667-009-5
- Josep Crivillé i Bargalló. El folklore musical. Alianza Editorial. Madrid 1988 ISBN: 84-206-8507-0
