N??ger
De Viquip??dia
Per a altres significats, vegeu ??N??ger (desambiguaci??)??. |
|
|||||
Lema nacional: Fraternitat, treball, progr??s (franc??s: Fraternit??, travail, progr??s) |
|||||
Idiomes oficials | Franc??s | ||||
Capital | Niamey 13??32???N 2??05???E |
||||
Ciutat m??s gran | Niamey | ||||
Govern | Democr??cia parlament??ria Tandja Mamadou Seyni Oumarou |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
1.267.000 km?? (21??) negligible |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? juny del 2005 - Cens - - Densitat |
13.957.000 habitants (64??) - 11 hab/km?? (175??) |
||||
Moneda | Franc CFA (XOF ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+1) (UTC) |
||||
Independ??ncia Declarada |
de Fran??a el 3 d'agost de 1960 |
||||
Himne nacional | La Nig??rienne | ||||
Domini internet | .ne | ||||
Codi telef??nic | +227 |
||||
Gentilici | Niger??, nigerina | ||||
El N??ger, oficialment la Rep??blica del N??ger (R??publique du Nigeres en franc??s, llengua oficial) ??s un estat de l'??frica occidental. Limita al sud amb Nig??ria i Ben??n, a l'oest amb Burkina Faso i Mali, al nord amb Alg??ria i L??bia i a l'est amb el Txad. La seva capital ??s Niamey.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El territori niger?? ha estat habitat des de fa m??s de 60.000 anys, segons ho demostra l'evid??ncia arqueol??gica trobada. Aquest descobriment entronca amb l'evid??ncia bot??nica, clim??tica i geol??gica, que indica que en aquests temps el proc??s de desertificaci?? de tota la regi?? nord de l'estat encara no havia comen??at o era tot just incipient.
Entre els segles X i XIX, va apar??ixer el poder??s Imperi Hausa que creixia en controlar les rutes de les caravanes que creuaven el S??hara i dominava la regi?? m??s f??rtil del sud del territori. L'apogeu d'aquesta cultura es va produir al voltant del 1400 per comen??ar a decaure amb la conquesta europea del N??ger en el segle XVIII.
La colonitzaci?? francesa es va concretar totalment en el segle XIX, quan l'actual territori del N??ger va passar a formar part de l'??frica Occidental Francesa, situaci?? que va persistir fins al 1958.
Dos anys despr??s el pa??s va obtenir la seva independ??ncia. El primer president va ser Hamani Diori, que va aconseguir la seva reelecci?? en les eleccions de 1965 i 1970, amb un govern tranquil i moderat. Tanmateix, les grans sequeres que es varen succeir a partir del 1968 varen comen??ar a generar un estat d'inquietud social i d'inestabilitat governativa, que varen conduir a un primer cop d'estat militar el 1974 dirigit pel coronel Seyni Kountch??, que va derrocar a Diori. Kountch?? va patir al mateix temps diversos intents colpistes que varen poder ser avortats, per?? el 1983 va aconseguir formar un Consell Legislatiu de Ministres format per civils i presidit per Oumarou Maname.
Kountch?? va morir quatre anys m??s tard, essent substitu??t pel seu camarada Ali Seibou, que va augmentar la seva base de poder en la d??cada dels 80. La principal preocupaci?? del seu govern va ser desenvolupar i diversificar la d??bil base econ??mica i productiva de l'estat, intentant desprendre's de la depend??ncia de l'extracci?? de mineral d'urani, per llavors ??nica font d'ingressos econ??mics en base a l'exportaci??. A aquests efectes, Seibou va constituir el Moviment Nacional per al Desenvolupament Social (MNSD), que quedaria convertit en l'??nic partit pol??tic legal.
Mentre s'estenia la pobresa entre ??mplies capes de la societat i les sequeres amena??aven amb generar fams, el MNSD va comen??ar a sol??licitar pr??stecs a el Fons Monetari Internacional i a el Banc Mundial, qui li van imposar, segons el seu costum, canvis estructurals macroecon??mics que inclo??en la congelaci?? dels salaris dels treballadors p??blics durant dos anys, el que va generar majors nivells de pobresa.
Les organitzacions estudiantils i obreres es van resistir a aquestes dures mesures amb manifestacions, vagues i motins que es van estendre per l'estat sencer, exigint una obertura pol??tica i l'aband?? del sistema monopartidista. Aquestes accions van mer??ixer, en molts casos, repressi?? governamental que va arribar en certs casos a un elevat grau de viol??ncia.
El 1990 la fermesa de Seibou va ser superada per la pressi?? popular, que el va obligar a adoptar mesures ??mpliament aperturistes. Aix??, el govern va convocar a una Confer??ncia Nacional que aplan??s el cam?? a una sortida democr??tica, encarregant al pol??tic Amadou Cheiffou la preparaci?? d'un govern de transici??.
El 1993 es va promulgar la Constituci?? i es van celebrar les primeres eleccions lliures, en les quals va resultar victoriosa l'Alian??a de For??a per al Canvi (AFC) ???una coalici?? de sis partits d'oposici????? que va obtenir 50 dels 83 escons legislatives en disputa. El MNSD va perdre la presid??ncia, que va passar a les mans de Mahamane Ousmane, candidat d'un dels partits integrants de l'AFC.
Aquest nou govern va intentar millorar la situaci?? econ??mica per?? aviat es va veure acorralat per un al??ament dels membres de l'??tnia tuareg, habitants de la zona nord del pa??s. El motiu de la viol??ncia va ser que les repetides sequeres havien acabat amb el bestiar d'aquest poble n??mada que va ser obligat a convertir-se en sedentari mentre reclamava al govern una soluci?? al problema. L'autoritat central va prometre lliurar terres als tuareg, per?? no va trobar una soluci?? f??cil a les seves demandes, el que va generar un conat de guerra civil que va durar fins a b?? entrat l'any seg??ent.
Al mateix temps, les manifestacions estudiantils continuaven i el govern seguia reprimint-les, encara que un sector de l'alian??a en el poder s'hi negava. Aquestes discrep??ncies van conduir a la ruptura de la coalici?? aquell mateix any de 1994 i a la ren??ncia del Primer Ministre. El 1995 es va formar una nova coalici?? que va arribar la majoria al Congr??s. Aquest avantatge de poder li va permetre exigir la ren??ncia de tot el Poder Executiu i la formaci?? d'un nou govern, que va quedar en mans de Hama Amadou.
La nova situaci?? va durar poc, perqu?? el gener de 1996 el coronel Ibrahim Bar?? Mainassara va donar un nou cop d'estat i va suspendre la vig??ncia de la constituci??, l'imperi de la qual no ha estat restaurat (2006). Mainassara va prometre retornar el govern al poder civil i va complir el 1999, quan les primeres eleccions municipals van donar el triomf a l'oposici??. Aquesta circumst??ncia va provocar descontentament en amplis sectors militars, la reacci?? dels quals va ser fer assassinar a Mainassara a les mans de la seva pr??pia gu??rdia.
Finalment, el desembre d'aquest mateix any el poder va passar novament a les mans de civils en triar-se president a Mamadou Tadja i a Hama Amad?? com a primer Ministre ???aquest ??ltim nomenat el gener del 2000.
[edita] Pol??tica
La Rep??blica del N??ger es regia per la Constituci?? Nacional aprovada el gener de 1993, per?? la vig??ncia de la mateixa va ser suspesa el 27 de gener de 1996 despr??s del cop d'estat militar del coronel Ibrahim Bar?? Mainassara.
??s una rep??blica presidencialista, amb un president elegit cada cinc anys per sufragi lliure i universal. T?? tamb?? un primer ministre i un consell de ministres, conformant tots plegats el poder executiu.
El poder legislatiu descansa en una assemblea nacional de 83 membres, elegits tamb?? per un per??ode de cinc anys.
La just??cia ??s administrada per una cort suprema, una cort superior i una cort de seguretat de l'estat.
Les pr??ximes eleccions s'han de realitzar el desembre del 2009.
[edita] Organitzaci?? territorial
Divisions administratives: 7 departaments i 1 districte capital. A la vegada cada departament est?? dividit en comtats.
Departaments: Agadez, Diffa, Dosso, Maradi, Tahoua, Tillab??ri, Zinder, Niamey.
[edita] Geografia
Enclavat al mig de l'occident afric??, el N??ger t?? les dues terceres parts del seu territori en el desert del S??hara, les quals s??n pr??cticament inhabitables i constitueixen tot el nord de l'estat. La resta (les vessants del riu N??ger, presenta grans sabanes on ??s possible criar bestiar i practicar una agricultura primitiva. ??s en aquesta ??ltima regi?? on es troba la capital, Niamey, i la majoria de la resta de centres poblats: Zinder, Maradi i Tillabery).
La zona des??rtica aconsegueix el seu m??xim rigor al Tener??. Es on s'hi troben masisos muntanyosos com el de l'Air, que t?? el seu m??xim pic en el mont Bagzane, de 2022 m. Les ciutats m??s importants d'aquesta zona "interior" del pa??s s??n Tahoua i Agadez.
Per ??ltim, cal assenyalar que en l'extrem sudoriental de l'estat es troba una part del llac Txad, que el N??ger comparteix amb el Txad i amb Nig??ria. M??s concretament, aquest es troba en una zona habitada pels Beri. Aquest costat i el riu N??ger (al sudest) subministren la major part de l'aigua potable de l'estat.
El clima niger?? ??s un dels m??s durs del m??n: ??s tan calent que la temperatura mitjana supera els 30??C.
[edita] Economia
L'economia del N??ger ??s una de les menors d'entre els estats que pertanyen al tercer m??n i est?? bassada en el pasturatge i l'agricultura, aix?? com en l'explotaci?? minera de l'urani. El nord i est del N??ger, constitu??t per l'Altipl?? del Djad i part del Desert del Tener??, ??s aprofitat per comunitats n??mades per al pasturatge de bestiar bov?? i capr??. Al sud i l'oest, amb majors precipitacions, est?? constitu??t per poblaci?? sedent??ria dedicada a l'agricultura del mill i el sorgo, que constitueixen l'aliment b??sic de la poblaci??. El cacauet es dirigeix a l'exportaci??. Tot just queden restes de boscos que fins a mitjans del segle XX ocupaven la part sud del territori i que van ser talats per a usar-se com llenya.
Entre els principals recursos miners del pa??s es conten el carb??, el ferro, els fosfats, l'or i el petroli.
La incipient ind??stria es redueix a la mineria i certes maquin??ries.
L'escassa activitat agropecu??ria est?? limitada pels tot just 660 km2 de terres amb regadiu i el tot just 3,9% de la superf??cie nacional que ??s apta per als cultius. A m??s dels cultius esmentats, N??ger produeix camote, blat de moro, arr??s, pl??tans i tom??quets.
La moneda del N??ger ??s el franc CFA, que el 2005 tenia una paritat amb el d??lar nord-americ?? de 525,85. El seu PIB, un dels m??s baixos del m??n, ??s de 900 d??lars per c??pita (2004), mentre que la inflaci?? ronda el 3% anual (2002).
El N??ger arrossega un deute p??blic extern de 1.600 milions de d??lars (2002).
Exporta urani, bestiar i cigrons a Fran??a (43,4% de les exportacions), Nig??ria (35%), Espanya (4,5%) i els Estats Units (3,9%), i importa principalment maquin??ries, cereals i petroli provinents de Fran??a (18,6% de les importacions), Costa d'Ivori (13,4%), els Estats Units (9,6%) i Nig??ria (7,6%).
T?? dos aeroports internacionals, el Mano Dayak a Agadez i l'Aeroport Internacional Diori Hamani a la capital.
[edita] Ecologia
Les altes temperatures i el clima des??rtic posen el territori nigeri?? en permanent perill a causa de las sequeres peri??diques.
El poc rec artificial i l'escassa superf??cie de terres cultivables comporten altres problemes, como el sobrepasturatge i la desertificaci?? per la m?? de l'home.
D'altres problemes ecol??gics del pa??s s??n la ca??a furtiva, les nombroses esp??cies en perill d'extinci??, l'erosi?? i la desforestaci??.
[edita] Demografia
L'any 2006 el N??ger comptava amb una poblaci?? de 12.525.000 habitants, aquesta presentava la seg??ent composici?? ??tnica (2001): hausa (56%), djerma (22%), fula (9%), tuareg (8%) i berber (4%). Es professen les seg??ents religions: musulmans (80 %); animistes locals i cat??lics (20%). Es calcula que hi viuen uns 10.000 francesos. L'idioma oficial ??s el franc??s, encara que nom??s una petita part de la poblaci?? el parla. L'esperan??a de vida ??s de 43 anys. La mitjana de fills per dona ??s de 7.46, la tassa m??s alta del m??n, el que est?? produint un augment de poblaci?? mai vist en la hist??ria d'aquest pobre pa??s. Nom??s el 17.6% de la poblaci?? est?? alfabetitzada.
Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica | |
---|---|
Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan | |