Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Myanmar - Viquip??dia

Myanmar

De Viquip??dia

Pyidaungzu Myanma Naingngandaw
Pyi-daung-zu Myan-ma
Naing-ngan-daw
Bandera de Myanmar Escut de Myanmar
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: - n/d en birm?? (birm??): ??La felicitat es troba en una vida harmoniosament disciplinada??)
Localitzaci?? deMyanmar
Idiomes oficials Birm??
Capital Naypyidaw
16?? 46' N, 96?? 10' E
Ciutat m??s gran Yangon (Rangun)
Govern
President
Primer ministre
 Dictadura militar
General Than Shwe
Thein Sein
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)
678.500 km?? (39??)
Poblaci??
 - Estimaci?? 2004
 - Cens
 - Densitat
54.000.000 (27??)

62 hab/km?? (105??)
Moneda kyat (MMK)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 (UTC+6:30)
(UTC+6:30)
Independ??ncia
 del Regne Unit
el 4 de gener de 1948
Himne nacional Gabar Majay Bamar Pyay (Estimarem Birm??nia)
Domini internet .mm
Codi telef??nic +95
Gentilici Birm??, birmana

Myanmar (tradicionalment anomenat Birm??nia) ??s un pa??s del sud-est d'??sia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tail??ndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'??ndia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital ??s Naypyidaw en substituci?? de Yangon (abans anomenada Rangun).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Birm??nia, amb una ??rea total de 678.500 km?? (261,970 milles quadrades), ??s el pa??s continental m??s gran del sud-est asi??tic, i el 40?? m??s gran del m??n, (despr??s de Z??mbia). ??s una mica m??s petit que l'estat de Texas als EUA de Texas i una mica m??s gran que l'Afganistan.

Est?? situat entre la divisio Chittagong de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'??ndia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres m??s llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birm??nia limita amb Laos i Tail??ndia al sud-est. Birm??nia t?? 1.930 km (1,199 milles) de l??nia costanera contigua al llarg del Golf de Bengala i el Mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un ter?? del seu per??metre total.[1]

El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km?? (19.500 milles quadrades) d'??rea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arr??s.
El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km?? (19.500 milles quadrades) d'??rea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arr??s.[2]

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevaci?? de 5.881 m (19.295 peus), ??s el punt m??s alt de Myanmar.[3] Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l'altipla Shan existeixen dins de Birm??nia, totes les qual discorren en direcci?? nord-sud des de l'Himal??ia.[4]Les serralades divideixen Birm??nia en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.[2]

El riu principal ??s l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gaireb?? 2.170 quil??metres de longitud, que travessa el pa??s de nord a sud i t?? una conca ampla que abasta la major part de Birm??nia i ??s habitada per gran part de la poblaci??. ??s navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou bra??os en un ampli delta al golf de Martaban, on tamb?? desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi ??s un territori ideal pel conreu de l'arr??s, suficient per abastir les necessitats del pa??s, mentre que el riu representa una important via de comunicaci??. Un altre riu important ??s el Salween, que ??s m??s llarg que l'Irauadi per?? t?? la conca m??s redu??da i ??s poc navegable per la seva poca profunditat. Les planes f??rtils es troben a les valls situades entre las cadenes muntanyoses.[4] La major part de poblaci?? de Birm??nia viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altipl?? Shan.

Gran part del pa??s ??s troba situat entre el Tr??pic de C??ncer i l'equador. ??s situa sota la influ??ncia del mons?? asi??tic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regi?? de delta s??n aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que est?? situada a Birm??nia central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del pa??s s??n les m??s fresques, amb temperatures mitjanes de 21 ??C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 ??C

[edita] Hist??ria

Regnes i col??nia brit??nica

Des del segle III aC fins al segle XV dC els pegu, els ava, els Mon i altres desapareguts com els pyu s'anirien perpetrant en dinasties i pobles en guerres entre ells que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Per?? no seria fins a la Dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un proc??s que conduiria a la unificaci?? del pa??s, passant per altres dinasties que mantindrien la uni??. L'Imperi Brit??nic, despr??s d'ocupar diverses prov??ncies cap a 1862, domin?? tot el territori, i en 1886 va establir un protectorat colonial. Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, per?? va ser represa per Gran Bretanya en 1945. En 1948, el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independ??ncia.

Comunistes

En 1949 es va produir una sublevaci?? comunista dominada pel Govern de U Nu. Des de 1962 es va imposar un r??gim militar encap??alament pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Despr??s d'aprovar-se una nova Constituci??, que va definir al pa??s com "Rep??blica Socialista" (gener de 1974), al mar?? de 1974 Ne Win va ser escollit president de la suposada Rep??blica. Reelegit al mar?? de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); per?? va seguir al front el poder??s partit ??nic del pa??s fins una revoluci?? que demanava la democr??cia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formaci?? d'un govern militar amb el General Saw Maung al capdavant d'este.

Estat militar

En 1989 el govern militar fruit d'un colp d'Estat en 1988, va canviar el nom del pa??s pel de "Uni?? de Myanmar". Este canvi va ser i ??s rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del pa??s, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El t??tol d'Uni?? de Myanmar ??s reconegut per les Nacions Unides i per la Uni?? Europea, per?? rebutjats per alguns governs. En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, per?? l'??mplia vict??ria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anul??lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la hist??ria birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'ex??rcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seua filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democr??cia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birm??nia m??s reconeguda del m??n ??s U Thant, que va ocupar el c??rrec de secretari general de la Nacions Unides durant dos per??odes. Birm??nia va patir tamb?? el terratr??mol de l'Oce?? ??ndic de 2004. En l'actualitat, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ??tniques dins del propi pa??s i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades nom??s per cantar can??ons prohibides. La repressi?? militar se centra majorit??riament en les minories ??tniques, com els Karen. El govern de Birm??nia ignora completament els reclams dels pa??sos ve??ns, que demanen obrir un proc??s de democratitzaci??. Este proc??s tamb?? ??s reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Esta organitzaci?? ha sol??licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la l??der opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda amb arrest domiciliari i davall una estricta cust??dia, des de 1996.


[edita] Subdivisi?? administrativa

El riu Salween a l'estat de Shan
El riu Salween a l'estat de Shan
Pagoda de Shwedagon, a Yangoon
Pagoda de Shwedagon, a Yangoon

Estats:

Prov??ncies:

[edita] Demografia

La majoria de la poblaci?? la formen els bamar o birmans, que s??n uns 28.000.000, de religi?? budista i que parlen el birm??. La resta de grups ??tnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, s??n els seg??ents (nom, nombre, religi?? predominant, llengua pr??pia):

  • Achang o Maingtha, 3.000, religi?? tradicional, achang.
  • Akha o Ekaw, 150.000, religi?? tradicional i cristians, akha.
  • Anal, 12.000, cristians, anal.
  • Anu, 1.000, religi?? tradicional, anu.
  • Arakanesos Rakhine, 3.500.000, budistes, arakan??s.
  • Bania, 1.000, hunduistes, gujarat??.
  • Bania Jains, 1.000, jains, gujarat??.
  • Bengal??, 250.000, musulmans, bengal??.
  • Bulang o Blang, 500, budistes, blang.
  • Chak, 1.000, budistes, chak.
  • Chaungtha, 170.000, budistes, chaungtha.
  • Dainet, 30.000, budistes, dainet (?).
  • Danau, 110.000, budistes, danau.
  • Derung, 10.000, budistes, nung.
  • Gangte, 7.000, cristians, gangte.
  • Gujarat??, 35.000, hinduistes, gujarat??.
Mapa de Myanmar
Mapa de Myanmar
  • Gitanos de mar o moken, 10.000, religi?? tradicional, moken.
  • Hani, 210.000, religi?? tradicional, hani.
  • Hindi, 125.000, hinduistes, hindi.
  • Hrangkhol, 10.000, religi?? tradicional, hrangkhol.
  • Hui o panthay, 10.000, musulmans, xin??s mandar??.
  • Intha, 150.000, budistes, intha.
  • Kado, 170.000, religi?? tradicional, kado.
  • Karen brek, 25.000, cristians, karen-brek.
  • Karen geba, 54.000, cristians, karen-geba.
  • Karen gheko, 15.000, cristians, karen-geko.
  • Karen lahta, 10.000, religi?? tradicional, karen-lahta.
  • Karen negres o Pa-O, 750.000, budistes, karen i pa'o.
  • Karen s'gaw o paganyaw, 1.700.000, cristians, karen-sgaw.
  • Karen yinchia, 10.000, religi?? tradicional, yinchia.
  • Karenni kayah, 300.000, budistes, kayah.
  • Karenni manumanaw, 10.000, cristians, karen-manumanaw.
  • Karenni padaung, 60.000, budistes, kayan.
  • Karenni paku o mopwa, 10.000, religi?? tradicional, karen-paku.
  • Karenni payai o bghai, 25.000, religi?? tradicional, karen-bwe.
  • Karenni Yinbaw 10.000, religi?? tradicional, Karen-Yinbaw
  • Karenni Yintale 10.000, religi?? tradicional, Karen-Yintale
  • Karenni Zayein 15.000, religi?? tradicional, Karen-Zayein
  • Katxin o Jingpho 800.000, cristians, Jingpho
  • Khampa o Deqen 1.000, budistes, Tibet?? i Khams
  • Khamti Shan o Khampti 75.000, budistes, Khamti
  • Khmu o Pouteng 100.000, religi?? tradicional, Khmu
  • Khun 120.000, budistes, Khun
  • Kiorr 10.000, budistes, Kon Keu
  • Kiorr Samtao 6.000, Budistes, Samtao
  • Lahu Shi o Lahu grocs o Kuts 10.000, budistes, Lahu-Shi
  • Lahu (Lahu negres) 150.000, cristians, Lahu
  • Lama 5.000, religi?? tradicional, Lama
  • Laopang 10.000, religi?? tradicional, Laopang
  • Lashi o Letsi 75.000, religi?? tradicional, Lashi
  • Lisu (Lisu negres) 5.000, religi?? tradicional, Lisu
  • Lisu 160.000, cristians, Lisu
  • Lopi 5.000, religi?? tradicional, Lopi
  • Lu o Tai Lu 300.000, budistes, Lu
  • Lushai o Mizo 20.000, cristians, Mizo
  • Mahei 35.000, religi?? tradicional, Mahei
  • Malayali 25.000, hinduistes, Malayalam
  • Manipur??s o Ponna 25.000, Hinduistes, Meitei
  • Maru o Laungwaw 150.000, religi?? tradicional, Maru
  • Mru o Mro 35.000, budistes, Mru
  • Naga Khiamngan 5.000, religi?? tradicional, Naga-Khiamniungan
  • Naga Konyak 2.000, cristians, Naga-Konyak
  • Naga Tangsa o Rangpan 10.000, cristians, Naga-Tase
  • Naga Yimchungru 5.000, cristians, Naga-Yimchungru
  • Nepalesos 300.000, Hinduistes, Nepal??s
  • Norra o Nora 10.000, religi?? tradicional, Norra
  • Orisi 120.000, hinduistes, Oriya
  • Palaung o Shwe Daurats 150.000, Budistes, Palaung o Shwe
  • Palaung Mon Talaing 1.200.000, budistes, Mon
  • Palaung Riang-Lang 50.000, religi?? tradicional, Riang
  • Palaung Rumai 220.000, budistes, Palaung-Rumai
  • Palaung Bonglong 275.000, budistes, Palaung-Pale
  • Palu 5.000, religi?? tradicional, Palu
  • Phun o Hpon 5.000, religi?? tradicional, Hpon
  • Punjab??s 60.000, Hinduistes, Panjab??
  • Purum 1.000, religi?? tradicional, Purum
  • Pwo Orientals 1.300.000, religi?? tradicional, Karen-Pwo Oriental
  • Pwo Occidental 250.000, budistes i cristians, Karen-Pwo Occidental
  • Pyen 1.000, religi?? tradicional, Pyen
  • Ralte 25.000, cristians, Ralte
  • Rawang o Nung 150.000, cristians, Rawang
  • Rohingya 1.000.000, musulmans, Chittagoni??
  • Sansu 5.000, religi?? tradicional, Sansu
  • Shan Orientals 10.000, religi?? tradicional, Tai Nua
  • Shan o Thai Yai 3.500.000, budistes, Shan
  • Meo (Meo Blaus) 15.000, religi?? tradicional, Hmong Njua
  • Tai Doi 100, budistes, Tai Doi (?)
  • Tai Loi 1.500, budistes Tai Loi
  • Tai Nua (Shans Xinesos) 110.000, budistes, Tai Nua
  • Taman 15.000, religi?? tradicional, Taman
  • Tamang 5.000, budistes, Tamang
  • Tamils 150.000, hinduistes, Tamil
  • Tangkhul 20.000, cristians, Naga-Tangkhul
  • Taungyo o Dawe 500.000, budistes, Taungyo
  • Tavoyan 100.000, budistes, Tavoyan
  • Telugus 125.000, hinduistes, Telugu
  • Tai 40.000 Budistes, Tai
  • Thet 25.000, budistes, Kado
  • Tulung o Drung 60.000, religi?? tradicional, Drung
  • Vaiphei 10.000, cristians, Vaiphei
  • Wa o Kawa 700.000, religi?? tradicional, Wa
  • Welaung 10.000, religi?? tradicional, Welaung
  • Wewaw 25.000, religi?? tradicional, Wewaw
  • Xin Asho o Khyeng 12.000 cristians, Xin-Asho
  • Xin Bawm 3.000, cristians, Xin-Bawm
  • Xin Xindwin 28.000, religi?? tradicional, Xin-Xinbon
  • Xin Daai 34.000, religi?? tradicional, Xin-Daai
  • Xin Falam 140.000, cristians, Xin-Falam
  • Xin Haka o Baungshe 125.000, cristians, Xin-Haka
  • Xin Khumi, 100.000, cristians, Nga La
  • Xin Khumi Awa 50.000, cristians, Xin-Khumi Awa
  • Xin Kuki o Thado-Kuki 35.000, cristians, Xin-Thado
  • Xin Mara o Lakher 25.000, cristians, Xin-Mara
  • Xin Mun o Xinbok 50.000, religi?? tradicional, Xin-Mun
  • Xin Ngawn 20.000,, cristians, Xin-Ngawn
  • Xin Paite 15.000, cristians, Xin-Paite
  • Xin Senthang 24.000, religi?? tradicional, Xin-Senthang
  • Xin Siyin o Sizang 15.000, cristians, Xhin-Siyin
  • Xin Tawr 1.000, religi?? tradicional, Xin-Tawr
  • Xin Tiddim 230.000, cristians, Xin-Tedim
  • Xin Zotung 50.000, cristians, Xin-Zotung
  • Xinesos Han o Cantonesos 150.000, budistes, Xin??s-Yue
  • Xinesos Han o Hakka 35.000, budistes, Xin??s-Hakka
  • Xinesos Han o Mandarins 1.400.000, budistes, Xin??s-Mandar??
  • Xinesos Han o Min Nan 200.000, budistes, Xin??s-Min Nan
  • Yangbye o Yangye 25.000, budistes, Yangbye
  • Yos 5.000, religi?? tradicional, Yos
  • Zaiwa o Atsi 35.000, religi?? tradicional, Zaiwa
  • Zo 40.000, cristians, Zome


[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Myanmar


 
Estats de l'??sia
Afganistan Afganistan | Ar??bia Saudita Ar??bia Saudita | Arm??nia Arm??nia2 | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bahrain Bahrain | Bangla Desh Bangla Desh | Bhutan Bhutan | Brunei Brunei | Cambodja Cambodja | Corea del Nord Corea del Nord | Corea del Sud Corea del Sud | Emirats ??rabs Units Emirats ??rabs Units | Filipines Filipines | Ge??rgia Ge??rgia1 | Iemen Iemen | ??ndia ??ndia | Indon??sia Indon??sia | Iran Iran | Iraq Iraq | Israel Israel | Jap?? Jap?? | Jord??nia Jord??nia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Laos Laos | L??ban L??ban | Mal??isia Mal??isia | Maldives Maldives | Mong??lia Mong??lia | Myanmar Myanmar | Nepal Nepal | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Qatar Qatar | R??ssia R??ssia1 | Singapur Singapur | S??ria S??ria | Sri Lanka Sri Lanka | Tadjikistan Tadjikistan | Tail??ndia Tail??ndia | Taiwan Taiwan | Timor Oriental Timor Oriental | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia1 | Uzbekistan Uzbekistan | Vietnam Vietnam | Xina Xina | Xipre Xipre2
Depend??ncies: Palestina Palestina | Tibet Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

En altres lleng??es