Mur de Berl??n

De Viquip??dia

Foto sat??l??lit de Berl??n amb el tra??at del mur.

El mur de Berl??n (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecci?? antifeixista", en altres llocs tamb?? va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separ?? Berl??n Oest de Berl??n Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. ??s el s??mbol m??s conegut de la Guerra freda i de la divisi?? d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un m??nim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Estructura de les instal??lacions
3 V??ctimes i responsables del mur
- 3.1 V??ctimes
- 3.2 Processos judicials contra els responsables del mur
4 Enderrocament i restes del mur
5 Vegeu tamb??
6 Cites

[edita] Hist??ria

[edita] Anys previs

Despr??s del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, i segons l'Acord de Ialta dels Aliats, Alemanya fou dividida en quatre zones d'ocupaci??, controlades i administrades per l'URSS, els EUA, el Regne Unit i Fran??a respectivament. De la mateixa manera, Berl??n, en qualitat d'antiga capital del Tercer Reich, va ser dividida tamb?? en quatre sectors. Al mateix temps va comen??ar l'anomenada Guerra freda entre els blocs capitalista i comunista. Berl??n es convert?? en un punt calent de les ag??ncies d'espionatge tant de l'est com de l'oest. El 1948, a causa del bloqueig de Berl??n per part de la Uni?? Sovi??tica, va sorgir la primera gran crisi.

Quan el 1949 es van fundar les dues rep??bliques alemanyes, hom comen???? a vigilar la zona fronterera, i la divisi?? es feia cada cop m??s patent. Totes dues administracions van enviar a la frontera, en primer lloc, policies i soldats duaners; posteriorment l'RDA va constuir-hi una tanca. Formalment, Berl??n tenia l'estatus de zona desmilitaritzada i era independent de tots dos estats alemanys; a la pr??ctica, aix?? no tenia gaire significat: Berl??n Oest s'anava acostant a la categoria d'estat federat de l'RFA i Berl??n Est esdevenia capital de la Rep??blica Democr??tica.

Amb l'intensificaci?? de la Guerra freda, que comport?? entre d'altres coses l'embargament CoCom contra el bloc sovi??tic, una petita guerra diplom??tica, i l'amena??a militar permanent, el govern oriental va tancar les seves fronteres. Aquest tancament s'estengu?? entre tots dos blocs de la Guerra freda: el Pacte de Vars??via i l'OTAN.

Amb la fundaci?? de l'RDA, cada any m??s ciutadans orientals passaven la frontera cap a l'oest, especialment a Berl??n, on la frontera enmig de la ciutat era molt dif??cil de controlar, cosa que no passava a la frontera interalemanya. Entre 1949 i 1961, aproximadament 2,6 milions de persones van abandonar l'RDA, d'entre les quals nom??s 47.433 la primera quinzena d'agost de 1961. Berl??n Oest era, a m??s, el lloc de pas tamb?? per a molts polonesos i txecs cap a l'oest. En molts casos es tractava de joves amb formaci?? superior, i aquest fet amena??ava la capacitat econ??mica i l'exist??ncia futura de l'RDA. A m??s, uns 50.000 berlinesos orientals (anomenats Grenzg??nger, passadors de fronteres) treballaven a Berl??n Oest, per?? vivien en les condicions m??s barates i econ??miques de l'Est.

El 4 d'agost de 1961, l'ajuntament de Berl??n Est va decretar que aquests Grenzg??nger s'havien d'inscriure en un registre i havien de pagar el lloguer de l'habitatge en marcs alemanys, la moneda occidental. Ja abans de la construcci?? del mur, la policia oriental duia a terme, als carrers i mitjans de transport que es dirigien a l'oest, uns controls molt exhaustius a la ca??a de persones que intentessin emigrar cap a l'RFA (considerats tra??dors a l'RDA) i de contrabandistes. A m??s a m??s, molts ciutadans de l'oest anaven freq??entment a l'est a comprar aliments i b??ns de consum. Aprofitaven que al mercat negre el canvi de moneda era molt benefici??s per a ells (a un tipus de canvi d'1 marc alemany contra 4 marcs orientals) i que els productes eren comparativament molt m??s barats. L'economia planificada de la rep??blica oriental es veia, aix??, afeblida i perjudicada. El bloc oriental va decidir llavors de construir el mur per tal d'evitar que fugissin de l'Estat socialista dels treballadors i els pagesos encara m??s persones i b??ns.

[edita] Construcci?? del mur

Pl??nol en angl??s del mur amb els passos fronterers

El mur, vist des de Berl??n Oest

El pla de construcci?? del mur de Berl??n era un secret d'Estat de l'RDA. El mur fou constru??t per ordre del SED, el partit ??nic, sota la vigil??ncia i protecci?? de la policia i els soldats de l'Ex??rcit Nacional Popular (Volksarmee). Dos mesos abans, el 15 de juny de 1961, el secretari general de l'RDA, Walter Ulbricht, havia dit en una confer??ncia de premsa internacional que tingu?? lloc a Berl??n Est en resposta a una pregunta de la periodista Annamarie Doherr (RFA):

Entenc que la vostra pregunta ve a dir que hi ha persones a l'Alemanya de l'Oest que voldrien que mobilitz??ssim els paletes de la capital de l'RDA per aixecar un mur. Jo no tinc coneixement que hi hagi cap intenci?? de fer tal cosa, perqu?? els obrers de la capital es preocupen principalment d'edificar habitatges i la seva for??a de treball hi est?? dedicada completament. Ning?? no t?? la intenci?? de construir un mur!

Aix??, Ulbricht es convertia en el primer de fer servir la paraula mur (Mauer) en aquest context, nom??s dos mesos abans que fos constru??t.

Els pa??sos occidentals tenien informacions que apuntaven cap a l'aplicaci?? de mesures dr??stiques per a acordonar Berl??n Oest, per?? p??blicament es van mostrar sorpresos en saber la data i l'abastament del bloqueig. Com que els seus drets d'acc??s a Berl??n Oest no van ser limitats, no van tenir motius per a atacar militarment. El servei d'intel??lig??ncia de l'RFA (BND) en tenia coneixement ja a mitjans de juliol. Despr??s de la visita d'Ulbricht a Khruixtxov durant una cimera del Pacte de Vars??via a Moscou del 3 al 5 d'agost, l'informe setmanal del BND del 9 d'agost deia:

Hem obtingut informacions que demostren que el govern de l'RDA busca l'aprovaci?? de Moscou per posar en pr??ctica mesures de bloqueig radicals (i en especial un tancament de Berl??n Oest i la interrupci?? del servei de metro de la ciutat). (...) Cal esperar a veure si Ulbricht aconseguir?? el suport de Moscou i en quina mesura.

En la declaraci?? p??blica dels estats membres del Pacte de Vars??via hi constava la proposta de "barrar el pas a les activitats subverssives contra els pa??sos socialistes a les fronteres de Berl??n Oest i garantir una vigil??ncia fiable i un control efectiu de la regi?? fronterera amb Berl??n Oest". L'11 d'agost, la Cambra del Poble (el parlament oriental) ratific?? els acords de la cimera i autoritz?? el govern a aplicar les mesures corresponents. El consell de ministres de l'RDA va decretar que les "institucions armades" ocupessin la frontera amb Berl??n occidental i hi aixequessin barreres.

El dissabte 12 d'agost, el BND va obtenir les seg??ents informacions a Berl??n Est: "L'11 d'agost de 1961 ha tingut lloc una reuni?? amb secretaris del partit, la premsa i altres funcionaris del partit al Comit?? Central del SED, i van acordar, entre d'altres coses: (...) La situaci?? del flux constant i creixent d'emigrants cap a l'oest fa que calgui un tancament de Berl??n Est i de l'RDA en els propers dies -no es va mencionar cap data concreta- i no, com estava planejat, d'aqu?? a dues setmanes".

La nit del 12 al 13 d'agost de 1961, la Volksarmee, 5.000 membres de la Policia Duanera (precursora de les Tropes Frontereres), 5.000 membres de la policia i 4.500 membres de les Mil??cies Populars van tancar els carrers i les vies ferrovi??ries que portaven a Berl??n Oest. Les tropes sovi??tiques estaven preparades per a actuar en cas de necessitat i eren presents a tots els passos fronterers. Totes les connexions vi??ries entre les dues parts de la ciutat van ser interrompudes. Immediatament va comen??ar la construcci?? del mur, tot i que un primer pas va ser la col??locaci?? de filferro espin??s al llarg de tot el per??metre de Berl??n Oest.

Erich Honecker, llavors secretari general del Comit?? Central per a la Seguretat, tenia la responsabilitat de tota la planificaci?? i aplicaci?? de l'aixecament del mur en nom de la c??pula del SED.

Fins al setembre de 1961, 85 homes de les forces de seguretat mobilitzades desertaren i van fugir cap a Berl??n Oest, i 216 ciutadans i ciutadanes van aconseguir arribar a l'oest (de 400 que ho van provar). Han quedat moltes imatges per a la mem??ria, especialment aquelles de persones saltant per finestres de cases contig??es a la frontera o les del jove policia fronterer Conrad Schumann, saltant el filferro espin??s al carrer Bernauer Stra??e [1].

[edita] Reaccions a l'RFA

El canceller Konrad Adenauer, el mateix 13 d'agost, va fer una crida per r??dio a la poblaci?? a la calma i la serenitat, i va anunciar que les pot??ncies occidentals prendrien mesures, tot i que no les va detallar. Dues setmanes despr??s de l'aixecament del mur va visitar Berl??n Oest. Nom??s l'alcalde Willy Brandt va protestar en??rgicament, sense ??xit, contra el mur i la partici?? definitiva de la ciutat. L'RFA va fundar, aquell mateix any, l'Oficina Central de Documentaci?? de l'Administraci?? de la Just??cia a Salzgitter (Baixa Sax??nia), dedicada a reunir documentaci?? que prov??s les violacions dels drets humans comeses a l'RDA i contrarrestar, almenys simb??licament, el r??gim. El 16 d'agost de 1961 es va produir una manifestaci?? de protesta organitzada per Willy Brandt davant de l'ajuntament de Berl??n Oest, que reun?? 300.000 persones.

[edita] Reaccions de les pot??ncies occidentals

Ronald Reagan a la Porta de Brandenburg el 12 de juny de 1987

La reacci?? dels pa??sos de l'OTAN no es van fer esperar: en nom??s 20 hores, escamots militars ja eren a la frontera; 40 hores despr??s, es va presentar una protesta formal al comandant sovi??tic de Berl??n; i tres dies despr??s van fer arribar a Moscou una protesta democr??tica. Totes aquestes operacions es van fer de cara a l'opini?? p??blica, ja que sempre van circular rumors que afirmaven que abans de la construcci?? del mur els sovi??tics havien avisat els americans i que els havien garantit la continu??tat dels seus drets sobre Berl??n Oest. Aix??, el mur nom??s era un simple testimoni f??sic del manteniment de l'estatus quo. La Uni?? Sovi??tica renunciava, a m??s, a l'objectiu encara mantingut el 1958 per Khruixtxov que Berl??n havia de ser una zona desmilitaritzada per tal que la ciutat pogu??s esdevenir "lliure".

Reaccions internacionals de 1961:

John F. Kennedy davant del mur, el 26 de juny de 1963

Una soluci?? no gaire maca, per?? mil cops millor que una guerra. John F. Kennedy, President dels EUA.
Els alemanys orientals aturen el flux de refugiats i s'atrinxeren darrere d'un tel?? d'acer encara m??s gruixut. En aquest fet no hi ha res d'il??legal. Harold Macmillan, Primer ministre del Regne Unit.

Tanmateix, el president nord-americ?? John F. Kennedy seguia apostant per un Berl??n "lliure". Va enviar 1.500 soldats addicionals al sector occidental i va demanar al general Lucius D. Clay que l'aconsell??s. El 19 d'agost de 1961 Kennedy, Clay i el vicepresident americ?? Lyndon B. Johnson van reunir-se a Berl??n Oest. El president de l'RDA va tenir l'atreviment d'exigir controls exhaustius dels oficials i els funcionaris occidentals per part de la policia fronterera a l'entrada a Berl??n occidental, cosa que va provocar rebuig als americans. Fins i tot el comandant en cap de la Missi?? de l'Ex??rcit Sovi??tic a Alemanya va haver d'acudir a moderar en??rgicament els funcionaris duaners orientals.

En una posterior visita de John F. Kennedy el 26 de juny de 1963, el president nord-americ?? pronunci?? des del balc?? de l'ajuntament de Sch??neberg la famosa frase "Ich bin ein Berliner" .

[edita] Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961

Article principal: Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961

El 27 d'octubre de 1961 es va arribar a un perill??s moment de confrontaci?? directa entre les tropes sovi??tiques i americanes, quan al pas fronterer de Checkpoint Charlie, a la Friedrichstra??e de Berl??n, van apar??ixer deu tancs de cada ex??rcit a ambdues bandes de la frontera. Al dia seg??ent, per??, tots dos grups blindats es van retirar per evitar l'inici d'una escalada armament??stica que acab??s en una guerra oberta.

[edita] Un pa??s dividit

Des de l'1 de juny de 1952, els berlinesos occidentals no podien viatjar lliurement a l'RDA. Despr??s d'unes llargues negociacions, el 1963 es va arribar a un acord que permetia als berlinesos de l'Oest de visitar els seus familiars a Berl??n Est.

A partir dels anys setanta, gr??cies a la nova pol??tica conjunta de Willy Brandt i Erich Honecker d'apropament de les dues Alemanyes, la frontera es va obrir lleugerament. L'RDA va facilitar els tr??mits per a viatjar a l'Oest, especialment a sectors de la poblaci?? "improductius", com ara els jubilats, i permetia als ciutadans occidentals visites a regions de l'RDA properes a la frontera. L'RDA va condicionar la possibilitat de la lliure circulaci?? de persones al fet que es reconegu??s la Rep??blica Democr??tica com a estat sobir?? i que es repatriessin els ciutadans orientals que viatgessin a l'Oest i no volguessin tornar. Aquestes peticions van ser rebutjades per la Rep??blica Federal perqu?? contravenien la Constituci??.

La propaganda comunista solia anomenar el mur antifaschistischen Schutzwall (mur de protecci?? antifeixista), que havia de protegir l'RDA contra l'emigraci??, les infiltracions, l'espionatge, el sabotatge, el contraban, la guerra, el saqueig i les agressions de l'Oest". En realitat, les instal??lacions defensives s'enfocaren principalment contra els mateixos ciutadans orientals.

[edita] Caiguda del mur

El mur de Berl??n va caure la nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989, despr??s de m??s de 28 anys. Antecedents d'aquesta obertura s??n les manifestacions de protesta dels mesos anteriors (Montagsdemos o Manifestacions del Dilluns) i l'exig??ncia de llire circulaci?? de persones per part dels ciutadans orientals; aix?? com l'emigraci?? creixent cap a l'RFA a trav??s de les ambaixades occidentals situades a capitals de l'Europa de l'Est (especialment les de Praga i Vars??via) i a trav??s de les fronteres obertes entre ??ustria i Hongria.

El detonant va ser una confer??ncia de premsa del membre del Politbur?? del SED G??nter Schabowski al Centre de Premsa Internacional a Berl??n Est, que va ser retransmesa en directe per televisi?? i vista per molta gent. Schabowski, cap al final de la confer??ncia de premsa (a les 18:57), va llegir de passada un full d'un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentaci?? dels visats que, com es va descobrir posteriorment, encara no havia estat aprovada. Es tractava d'un simple document de treball que no havia de ser donat a con??ixer p??blicament fins al 10 de novembre a les 4:00, per tal que totes les institucions corresponents estiguessin adequadament informades.

Schabowski: L'autoritzaci?? per als viatges privats a l'estranger poden ser sol??licitats tot i no complir els requisits pertinents (motiu del viatge i exist??ncia de familiars a l'estranger). Les autoritzacions es concediran en un termini curt de temps. Els departaments de Passaports i Comunicacions de la policia tenen ordre d'emetre visats de sortida del pa??s sense dilaci??, sense que els sol??licitants hagin de justificar el compliment dels requisits encara vigents. Aquests viatges poden efectuar-se en tots els passos fronterers entre l'RDA i l'RFA.

Pregunta del periodista Riccardo Ehrmann de l'ag??ncia italiana ANSA: Quan entrar?? en vigor?

Schabowski (busca a la seva pila de papers): Aix?? entrar?? en vigor, pel que jo s??.. ara mateix, sense demora.^[1]

A causa de les not??cies titulades "El mur ??s obert!", emeses per les cadenes de r??dio i televisi?? occidentals, que es podien rebre a bona part del territori de la Rep??blica Democr??tica, milers de berlinesos de l'Est van dirigir-se als passos fronterers i en van exigir l'obertura. Ni la policia fronterera ni les unitats de control de passaports havien rebut ordres concretes. Poc despr??s de les 23:00, encara sense ordres oficials i sota la pressi?? de les masses, el pas del carrer Bornholmer Stra??e de Berl??n va aixecar la barrera, i la resta de passos van anar obrint en cadena. En ser aix?? retransm??s per televisi?? en directe, encara m??s ciutadans i ciutadanes orientals van sortir al carrer i es van dirigir a les fronteres. El mat?? del 10 de novembre de 1989 quantitats ingents de persones seguien travessant la frontera, ara ja sense control.

Els alemanys orientals van ser rebuts per la poblaci?? de Berl??n Oest amb els bra??os oberts i caloroses abra??ades. La majoria de bars propers al mur van donar cervesa de franc i a l'avinguda Kurf??rstendamm, centre comercial de Berl??n Oest, es va formar una desfilada de cotxes tocant la botzina. Amb l'euf??ria dels esdeveniments, molts berlinesos de l'Oest es van enfilar al mur i van poder arribar a la Porta de Brandenburg, fins llavors inabastable per a ells. Quan la not??cia de l'obertura del mur va saber-se al Bundestag de Bonn, els diputats i diputades van interrompre la sessi?? i van comen??ar a cantar espont??niament l'himne nacional.

La caiguda del mur de Berl??n va ser un esdeveniment excepcional de la hist??ria de la humanitat i va ser commemorat, per exemple, amb un concert de Leonard Bernstein el Nadal de 1989.

[edita] Estructura de les instal??lacions

El mur de Berl??n es va complementar mitjan??ant altre tipus de fortificacions a la frontera interalemanya i -en menor mesura- en altres fronteres de pa??sos del Pacte de Vars??via; el tel?? d'acer es convertia aix?? en una cosa f??sica. Com la resta de la frontera interalemanya, el mur de Berl??n tenia sistemes addicionals per a barrar el pas, com ara filferro espin??s, rases, elements antitanc i torres de vigia. A m??s, es feien servir proximadament uns 1.000 gossos policia per a les tasques de control fins a principis dels anys vuitanta. El mur es va anar refor??ant i complementant amb el pas dels anys. A aix?? cal afegir-hi que les cases contig??es al mur fossin desallotjades i enderrocades. Fins i tot el 28 de gener de 1985 es va tirar a terra l'esgl??sia Vers??hnungskirche del carrer Bernauer Stra??e.

Les instal??lacions del mur constaven, segons informacions del Ministeri de Seguretat de l'RDA de primavera de 1989, dels elements seg??ents:

41,91 km de mur "75" amb una al??ada de 3,60 m.
58,95 km de mur constru??t amb plaques de ciment amb una al??ada de 3,40 m.
68,42 km de tanca de filferro amb una al??ada de 2,90 m, com a "element barrera davanter".
161 km de rases.
113,85 km de tanca senyalitzadora.
186 torres de control.
31 posts de comandament.

De la frontera de 156,4 km de llarg, 43,7 km eren a Berl??n Est i 112,7 km a Potsdam. 63,8 km del recorregut es trobaven en zones edificades, 32 km en zones boscoses i 22,65 km en terreny obert. 37,95 km del mur eren a tocar d'un riu o d'un llac.

Els soldats encarregats de les fronteres tenien ordre de disparar, ??s a dir, que havien d'evitar els intents de fuga amb tots els mitjans possibles, inclosa la mort del fugitiu. El mur de Berl??n no n'era una excepci??, i aquesta ordre es va executar nombroses vegades. La gran majoria dels emigrants cap a l'RFA morts van perdre la vida, precisament, a Berl??n. Abans de dies de festa o de visites d'estat, les autoritats orientals suspenien temporalment aquesta ordre, per tal d'evitar not??cies negatives a la premsa occidental. La policia de Berl??n Oest i els ex??rcits occidentals tamb?? observaven el mur per documentar activitats sospitoses i impedir l'acc??s dels espies sovi??tics. Com es va demostrar posteriorment, per??, aquests espies disposaven de passos secrets que travessaven el mur.

[edita] Components del mur

El mur, l'any 1987, tot ple de grafitis

Les parts del mur m??s ben desenvolupades tenien els seg??ents elements, comen??ant per la part oriental en direcci?? a l'Oest:

Mur de formig?? o tanques met??l??liques d'entre 2 i 3 metres d'al??ada.
Alarmes subterr??nies, que es disparaven en ser tocades.
Filferro espin??s.
Fins a l'obertura del mur l'any 1989 hi havia camins per a gossos policia (on podien circular sense tenir necess??riament una persona a prop), rases antivehicle i cavalls frisons contra els tancs (que van ser venuts per pagar deute p??blic d'Alemanya).
Cam?? transitable per als vehicles policials, il??luminat de nit.
Torres de control (el 1989 n'hi havia 302) amb focus i personal les vint-i-quatre hores del dia.
Zones de control (tamb?? anomenades zones de mort), sempre netes i llises per a captar-hi empremtes. Ni tan sols els soldats fronterers hi podien accedir.
De vegades una tanca met??l??lica extra.
Mur de formig?? d'uns 3,75 m d'al??ada, acabat en alguns tro??os en forma circular, per evitar que s'hi puguessin aferrar ganxos i escalar-hi amb cordes.
Alguns metres de territori de l'RDA.

L'amplada total d'aquestes instal??lacions depenia b??sicament de densitat urban??stica de la zona, i oscil??lava entre els 30 i els 500 metres (de, per exemple, Potsdamer Platz). Al mur de Berl??n no hi havia, per??, ni mines antipersona ni aparells d'ametrallament autom??tics, com si que passava a la frontera interalemanya, tot i que la majoria d'alemanys orientals no ho sabien.

Cartell d'av??s de proximitat a una zona fronterera

La ciutadania oriental no coneixia, naturalment, la composici?? d'aquestes diferents "capes", ja que es tractava d'un secret militar. Els soldats fronterers tenien el deure de guardar silenci, i com que hom no podia saber qui era un informador de l'Stasi, que despr??s d'escoltar segons quina conversa escriuria un informe delator, mantenien el secret. Qualsevol que s'interess??s casualment per les instal??lacions frontereres, corria com a m??nim el risc de ser detingut i portat a la comissaria o al pas fronterer m??s propers i apuntada la seva identitat. Una sent??ncia judicial per planificaci?? de fuga era el pas seg??ent. La zona fronterera comen??ava, al costat oriental, ja abans del primer mur o, segons les circumst??ncies urban??stiques o del tr??nsit, directament al seu davant. Com que era una zona prohibida, nom??s s'hi podia accedir amb un perm??s especial, cosa que suposava una complicaci?? dels ve??ns de la zona. El camp de visi?? per a les persones no autoritzades (per exemple, ve??ns de pisos alts) era tapat amb pantalles.

[edita] Personal de vigil??ncia

Per a protegir el mur de Berl??n hi havia, segons informacions del Miniteri de Seguretat de primavera de 1989, uns 11.500 soldats i 500 membres del personal civil. La responsabilitat de la frontera era del Comando fronterer Mitte, part dels Comandos fronterers de l'RDA. Estava subdividit en la central de Karlshorst (al districte de Berlin-Lichtenberg) i en 7 regiments (Berlin-Treptow, Berlin-Pankow, Berlin-Rummelsburg, Hennigsdorf, Gro??-Glienicke, Potsdam-Babelsberg i Kleinmachnow, aix?? com dos regiments complementaris a Wilhelmshagen i Oranienburg.

Cada regiment era compost de:

cinc companyies de soldats
una companyia de sapadors
una companyia de comunicacions
una companyia de transports
una bateria de llan??agranades
una bateria d'artilleria
un grup de reconeixement
un grup de vehicles llan??aflames
un grup de gossos
una companyia fluvial (segons la situaci?? geogr??fica)
un grup de control per als passos fronterers

En total, el Comando fronterer Mitte disposava de 567 tancs, 48 llan??agranades, 48 canons antitanc, 114 llan??aflames, 156 vehicles blindats i 2.295 vehicles normals.

En un dia normal, uns 2.300 soldats vigilaven directament el mur i els voltants. En dies de "protecci?? refor??ada", per exemple per moments pol??tics tensos o condicions meteorol??giques molt adverses (el 1988 en va haver aprox. 80), el nombre de soldats pujava a 2.500, per?? en situacions especials encara en podien ser m??s.

[edita] Fronteres aqu??tiques

En molts punts de fora la ciutat, la frontera discorria seguint la l??nia de rius o llacs navegables. El recorregut de la frontera es podia recon??ixer per unes cordes amb boies blanques amb la paraula "Sektorengrenze" (frontera entre sectors) escrita. Van ser posades per l'ajuntament occidental i els vaixells i barques de l'Oest havien de procurar mantenir-se a la banda occidental de la l??nia senyalada. A la banda sovi??tica hi patrullaven freq??entment embarcacions dels soldats fronterers de l'RDA. Les instal??lacions de l'RDA es trobaven sempre a la riba oriental, cosa que obligava a fer molts desviaments i emparedava molts llacs del riu Havel.

Quant a les aig??es de dins de la ciutat, la frontera es trobava sempre just en una de les dues ribes, aix?? que no hi havia cap marca espec??fica a part del mateix mur, que es trobava sempre a la part oriental del riu. De totes maneres, les aig??es pertanyents a l'RDA eren vigilades continuament. Molts nedadors i barques de Berl??n Oest, que van entrar intencionadament o accidental en aig??es orientals, van ser disparats. En alguns llocs del riu Spree hi havia, a m??s, barreres subaq????tiques contra nedadors. Els fugitius tampoc no tenien clar quan havien entrat en territori occidental, la qual cosa comportava que fins i tot despr??s d'haver saltat tot el mur encara tenien la possibilitat de ser cosits a trets.

[edita] Passos fronterers

Checkpoint Charlie, vist des de l'Est (Mar?? 2004

Cartell que us avisa que esteu sortint del sector americ??

El mur de Berl??n tenia 25 passos habilitats: 13 en carrers, 4 en estacions ferrovi??ries i 8 en vies fluvials, que sumaven un 60% de tots els controls duaners existents entre l'RDA i l'RFA. Estaven molt ben constru??ts i refor??ats, especialment al cant?? oriental. A m??s cal afegir-hi que els controls fronterers i duaners per part de l'RDA eren molt estrictes, tot i que el tractament personal per part dels funcionaris era excel??lent.

A la banda occidental hi havia posts de la policia i la duana, que generalment no controlaven la circulaci?? de persones. Als vehicles nom??s se'ls preguntava la destinaci?? amb finalitats estad??stiques, malgrat que de tant en tant es registraven els vehicles sospitosos de tenir relaci?? amb casos delictius que estiguessin sent investigats per la policia occidental.

Al Checkpoint Bravo i al Checkpoint Charlie, les forces d'ocupaci?? aliades s?? que havien instal??lat punts de control, tot i que no s'utilitzaven per als viatgers i visitants ordinaris.

Despr??s de la reunificaci?? monet??ria de l'1 de juliol de 1990 es van abandonar totes les duanes i els passos fronterers. S'han deixat restes d'algunes instal??lacions com a recordatori hist??ric.

[edita] V??ctimes i responsables del mur

[edita] V??ctimes

Durant els 28 anys que el mur exist??, un m??nim de 86 fugitius van morir, tot i que aquesta dada ??s molt discutida i probablement major. El nombre exacte de morts ??s dif??cil de quantificar perqu?? tots els casos de mort a la frontera de l'RDA eren sistem??ticament silenciats. Els primers trets mortals van tenir lloc el 24 d'agost de 1961, quan G??nter Litfin, de 24 anys, va ser abatuda a trets per policies de transports quan intentava fugir a l'estaci?? de Friedrichstra??e. Peter Fechter va morir desagnat el 17 d'agost de 1962 en una zona de mort (espai intern del mur). L'any 1966 dos nens de 10 i 13 anys van morir per 40 impactes de bala en una zona propera a la frontera. L'??ltima mort es produ?? el 6 de febrer de 1989, quan Chris Gueffroy mor?? desagnat.

Segons alguns c??lculs, unes 75.000 persones van ser processades en jutjats orientals per "Fuga de la Rep??blica" (Republikflucht). Segons l'article 213 del Codi penal de l'RDA, aquest delicte es condemnava amb penes de pres?? de fins a vuit anys. A qui durant la seva fuga havia sigut detingut portant armes, era membre de l'ex??rcit o posse??a secrets d'estat, normalment no sortia de la pres?? abans dels cinc anys. La col??laboraci?? amb el fugitiu es podia penar fins i tot amb cadena perp??tua.

Uns quants soldats fronterers tamb?? van morir en situacions violentes al mur. El cas m??s conegut ??s l'assassinat del soldat Reinhold Huhn, que va ser disparat per un c??mplice d'un fugitiu. Aquests casos solien ser utilitzats propagand??sticament per l'RDA com a argument per al manteniment del mur.

[edita] Processos judicials contra els responsables del mur

El processos judicials contra l'ordre de disparar esmentada anteriorment, coneguts com a Mauersch??tzenprozesse van durar dins a la tardor de 2004. Entre les acusats hi havia, entre d'altres, el secretari general de l'RDA Erich Honecker, el seu successor Egon Krenz, els membres del Consell de Seguretat Nacional Erich Mielke, Willi Stoph, Heinz Ke??ler, Fritz Streletz i Hans Albrecht, aix?? com alguns generals com ara el cap dels Comandos fronterers (1979-1990), el general coronel Klaus-Dieter Baumgarten.

Els dirigents d'aquests comandos que va ser processats havien estat reclutats, majorit??riament, de l'Ex??rcit Nacional Popular o directament de les tropes frontereres. En total, 35 acusats van ser posats en llibertat, 44 en llibertat condicional i 11 (entre els quals Albrecht, Streletz, Ke??ler i Baumgarten) van ser condemnats a entre 4,5 i 7,5 anys de pres??. L'agost de 2004 Hans-Joachim B??hme i Werner Lorenz van ser condemnats a llibertat condicional per la seva condici?? d'antics membres del Politbur??. L'??ltim proc??s contra soldats fronterers va tenir lloc el 9 de novembre de 2004, exactament 15 anys despr??s de l'obertura del mur, i va acabar amb un veredicte de culpabilitat.

[edita] Enderrocament i restes del mur

Fragment de mur davant del Parlament Europeu a Brusel??les

L??nia de llambordes marcant parcialment l'antic recorregut del mur

Despr??s de la caiguda del mur, molts ca??adors de souvenirs van comen??ar a arrencar trossets del mur. Aix?? va generar ben de pressa tot un mercat i als ca??adors de souvenirs se'ls va passar a con??ixer, col??loquialment, com Mauerspechte (picots de mur). Tamb?? l'RDA, per??, va preocupar-se de tirar a terra el mur tan de pressa com fos possible. L'enderrocament va comen??ar, oficialment, el 13 de juny de 1990 al carrer Bernauer Stra??e i hi van participar un total de 300 soldats orientals i 600 sapadors de l'ex??rcit occidental. Aquests ??ltims van aportar 175 camions, 65 grues, 55 excavadores i 13 buld??zers. L'enderrocament de la part del mur de l'interior de la ciutat es va completar el novembre de 1990. Se'n van deixar drets sis fragments com a recordatori hist??ric. La resta del mur va desapar??ixer el novembre de 1991.

L'antiga zona on hi havia el mur encara es pot recon??ixer, avui, especialment per grans esplanades com les que es troben al carrer Bernauer Stra??e i al llarg del carrer Alte Jakobstra??e. Els amples tra??ats entre les dues l??nies de mur es coneixen avui dia com Mauerstreifen. Al centre de la ciutat, per??, a aquests terrenys se'ls va donar ben aviat uns altres usos.

El fragment m??s conegut que es conserva del mur voreja el riu Spree entre l'estaci?? Ostbahnhof i el pont Oberbaumbr??cke. Formava part de la l??nia de mur m??s propera al costat oriental. En aquest cas no hi havia un segon mur despr??s, perqu?? la frontera circulava al llarg de l'altra ribera del riu. L'any 1990 es va convocar una trobada d'artistes internacionals perqu?? el pintessin; ara es coneix com a East Side Gallery i t?? gaudeix de l'estatus de patrimoni protegit.

Un altre fragment del mur es troba al carrer Niederkirchnerstra??e, prop del parlament regional. Tamb?? el 1990 va obtenir l'estatus de patrimoni protegit. En canvi, les instal??lacions del Memorial del mur al carrer Bernauer Stra??e no s??n originals, sin?? que van ser reconstru??des expressament per a l'exposici??.

Els serveis secrets americans de la CIA tamb?? en tenen un tros pintat per artistes a les seves oficines de Langley (Virginia, EUA).

Hi ha altres fragments a la Casa de la Hist??ria de Bonn, al carrer K??niginstra??e prop del Jard?? Angl??s de M??nic i davant del Parlament Europeu a Brusel??les.

Tamb?? s'han conservat cinc torres de vigia:

Al parc Schlesischen Busch a Berlin-Treptow
Al carrer Kieler Stra??e de Berlin-Mitte
Al carrer Stresemannstra??e, prop de Potsdamer Platz
Al sud de Nieder-Neuendorf, un petit poble de Berlin-Hennigsdorf.
A Hohen Neuendorf.

El 1990, a m??s, es va acordar de marcar el recorregut de l'antic mur al terra mitjan??ant una l??nia de llambordes a llarg de 8 km al centre de la ciutat.