Muntanya
De Viquip??dia
Una muntanya ??s qualsevol elevaci?? natural, acusada i abrupta del terreny. La formaci?? de les muntanyes t?? diverses causes: els plegaments tect??nics, les erupcions volc??niques o l'erosi?? causada sobre part de les masses sediment??ries en s??n les m??s caracter??stiques.
Perqu?? una elevaci?? pugui ser considerada muntanya ha d'existir una difer??ncia de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.
??s menys determinant l'al??ada total. Aquesta a tot el m??n es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensi?? es d??na tamb?? el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.
Al m??n existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tect??nic. Les m??s altes i extenses s??n a la serralada de l'Him??laia. Altres de molt importants s??n: els Andes a l'Am??rica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Am??rica.
Les de formaci?? volc??nica s??n nombroses a punts d'??sia (illes del Jap?? i del Pacific Sud) a Europa (It??lia), al nord d'??frica (Illes Can??ries) i en general s??n de menys al??ada que les serralades produ??des per plegaments.
Les produ??des per l'erosi?? ???de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris s??n freq??ents a les grans esplanades: la regi?? del Colorado a Nord Am??rica n'??s el cas mes vist??s. Es tracta normalment de muntanyes m??s baixes, per?? sovint molt escarpades.
L???home habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen hist??ricament habitacions permanents fins a 1500/2000 metres. A zones mes des??rtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bol??via) passa i sobrepassa els 4000 m.
Els aprofitaments es donen ???per??- en al??ades molt m??s importants: la tala de fusta, la ca??a, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada s??n activitats que hist??ricament s???han dut a terme all?? on els recursos ho permetien.
En l'actualitat noves activitats han trobat el seu terreny de joc a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esqu?? en s??n les m??s representatives.
M??s indirectament de la muntanya ??s treu profit tamb?? com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per instal??lacions hidroel??ctriques, per estacions tur??stiques???
Al ser les muntanyes zones de dif??cil colonitzaci?? per l'home, la natura resta ???encara avui i en molts llocs- intocada. Actualment aix?? t?? un valor i aquest valor, com tants d'altres, ja es mometitza, empreses i corporacions l'hi apliquen regles de rendiment financer, ja ??s motiu de cobd??cia i d'enfrontaments amb persones i organitzacions que pretenen la defensa o la conservaci?? de les muntanyes.
