Munic

De Viquip??dia

Munic (en alemany standard M??nchen [??my??n????n] o Minga en dialecte bavar??s) ??s la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat m??s gran d'Alemanya, despr??s de Berl??n i Hamburg, amb una poblaci?? d'uns 1.234.000 habitants (al 2005). Aquest fet la converteix en la dotzena ciutat en habitants de la Uni?? Europea. Representa un dels centres m??s importants a nivell econ??mic, cultural i log??stic del pa??s i destaca pel seu desenvolupament i projecci?? de futur dins l'Europa unida. A la seva regi?? metropolitana s'hi conten en total uns 2,6 milions d'habitants.

Taula de continguts 1 Medi f??sic 2 Estructura administrativa 3 Hist??ria 4 Cultura 4.1 Museus 4.2 Teatres 4.3 Orquestres i Cors 4.4 Bandes i grups musicals 4.5 Activitats culturals i l??diques 4.6 Especialitats culin??ries 4.7 Meteorologia 5 Poblaci?? 5.1 Evoluci?? de la poblaci?? 5.2 Religions 6 Pol??tica 6.1 Simbols 6.2 Ciutats agermanades 7 Indrets d'inter??s 7.1 Construccions 7.2 Fonts i sortidors 7.3 Parcs 8 Esport 8.1 Instal??lacions esportives 8.2 Entitats esportives 8.3 Esdeveniments esportius 9 Economia 9.1 Pol??tica econ??mica municipal 9.2 Empreses amb seu a Munic 9.3 Mitjans de comunicaci?? 10 Transports 10.1 Aeroports 10.2 Infrastructura ferrovi??ria 10.3 Carreteres 10.4 Transports p??blics 11 Educaci?? i Investigaci?? 11.1 Universitats i Escoles Universit??ries 11.2 Recerca i Investigaci?? 11.3 Instituts culturals 12 Enlla??os externs

[edita] Medi f??sic

La ciutat es troba situada a la vora del riu Isar, en l'Estat Lliure de Baviera, al sud d'Alemanya.

El seu punt m??s alt ??s el Warnberg, situat al dinov?? districte (Thalkirchen - Obersendling - Forstenried - F??rstenried - Solln), amb una al??ada de 519m. La cota m??s baixa, de 492m, es troba al nord, en el districte de Feldmoching.

L'Isar la banya en un total de 13,7km, entrant pel sud-oest i abandonant-la pel nord-est. En el riu s'hi poden trobar v??ries illes, com per exemple la Museuminsel (Illa del museu), anomenada aix?? perqu?? en ella s'hi troba el Deutsches Museum (museu de la Hist??ria de la Ci??ncia i la T??cnica alemanya), o la ve??na Praterinsel. Als voltants de la ciutat hi ha nombrosos llacs, dels quals se'n poden destacar uns quants: l'Ammersee, el W??rthsee i el Starnberger See. En aquest ??ltim llac s'hi origina el W??rm, riu que juntament amb el Hachinger Bach i els diversos canals de l'Isar banyen la ciutat. Tot i aix??, la majoria de les derivacions de l'Isar que passaven pel seu centre varen ser canalitzades o fins i tot dessecades, obres que en una part molt important varen tenir lloc durant la construcci?? de la xarxa de metro i ferrocarril urb??. Dins de la zona urbana s'hi poden trobar m??s llacs, encara que d'un tamany m??s redu??t. Cal mencionar-ne el Kleinhesseloher See, situat a l'Englischer Garten (jard?? angl??s), l'estany del parc ol??mpic i al nord el sistema de tres llacs format pel Lerchenauer See, el Fasanerie See i el Feldmochinger See. Finalment, al sud, prop de la vora esquerra de l'Isar, s'hi troba el Hinterbr??hler See.

La superf??cie total de la ciutat ??s de 31.042,96 Ha. Aquest fet la converteix en la sisena ciutat d'Alemanya pel que fa a la seva ??rea ocupada, despr??s de Berlin, Hamburg, Col??nia, Dresden i Bremen. D'aquests m??s de 310km??, 44,1 corresponen a superf??cie constru??da, 17,0 s??n destinats a infrastructures de transports, 15,9 a zones agr??coles, 15,4 a ??rees de lleure, 4,1 s??n zones boscoses, 1,3km?? s??n ocupats per aigua i els restants 2,2 corresponen a altres usos (dades a 31.3.2006). Els seus limits s'estenen una longitud de 118,9km. La dist??ncia entre dos punts del seu per??metre ??s de 20,7km de nord cap a sud i de 26,9km d'est cap a oest (dades a 31.12.2005)^[1].

T?? una densitat de poblaci?? d'uns 4.205,53 hab./km??, aproximadament 3,8 vegades menor que la de la capital de Catalunya.

[edita] Estructura administrativa

Amb la nova divisi?? de la zona urbana, efectuada del 1992, es va disminuir el nombre de districtes de 41 a 25. Alfab??ticament classificats:

Allach-Untermenzing (23) Altstadt-Lehel (1) Aubing-Lochhausen-Langwied (22) Au-Haidhausen (5) Berg am Laim (14) Bogenhausen (13) Feldmoching-Hasenbergl (24) Hadern (20) Laim (25) Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt (2) Maxvorstadt (3) Milbertshofen-Am Hart (11) Moosach (10)

Neuhausen-Nymphenburg (9) Obergiesing (17) Pasing-Obermenzing (21) Ramersdorf-Perlach (16) Schwabing-Freimann (12) Schwabing est (4) Schwanthalerh??he (8) Sendling (6) Sendling-Westpark (7) Thalkirchen-Obersendling- Forstenried-F??rstenried-Solln (19) Trudering-Riem (15) Untergiesing-Harlaching (18).

A la zona del 22?? districte s'hi forma el nou barri de Freiham.

Els seg??ents municipis limiten amb Munic (comen??ant pel nord, en sentit horari):

Districte administratiu de Munic: Oberschlei??heim Garching Ismaning Unterf??hring Aschheim Feldkirchen Haar Putzbrunn Neubiberg

Unterhaching Perlacher Forst Gr??nwald Pullach Forstenrieder Park Neuried Planegg Gr??felfing

Districte administratiu de F??rstenfeldbruck: Germering Puchheim Gr??benzell Districte administratiu de Dachau: Karlsfeld

[edita] Hist??ria

• Inicis:

L'embri?? de Munic ??s l'establiment d'un grup de monjos benedictins del monestir del Tegernsee on actualment hi ha l'esgl??sia de Sant Pere (Petersbergl), a la Petersplatz. Tot i les suposicions que al segle VIII d.C. ja hi havia els benedictins, fixar una data concreta ha estat impossible. Per aix?? es pren com a data de fundaci?? de la ciutat l'any en el qual apareix citada per primer cop en un document conservat. El 1158 es cita la ciutat amb el nom de "Villa Munichen", despr??s que el duc de Baviera i Sax??nia, Heinrich der L??we, hagu??s manat contruir un pont sobre el riu Isar prop del lloc habitat pels monjos, on avui en dia s'hi troba un altre pont, el L??dwigsbr??cke. Despr??s de destruir violentament el pont del bisbe de Freising, situat una mica m??s al nord, aquesta construcci?? va permetre-li controlar de forma exclusiva el transport de sal cap a Augsburg.

A partir del comer?? de la sal es va formar un nucli, al qual l'emperador Friedrich I d'Alemanya li atorg?? els drets de mercat, moneda i imposici?? d'aranzels. Encara no 50 anys m??s tard, el 1175, se li conced?? l'estatus de ciutat i se la fortific??.

• Ducs de Wittelsbach:

Quan el 1180 el duc Heinrich va ser desterrat per ordre de l'emperador germ??nic, Friedrich I, Munic va passar a formar part de les possessions del bisbe de Freising, mentre que la resta de Baviera fou donada a la casa de Wittelsbach. M??s tard, al 1240, Munic tamb?? es sum?? a les possessions d'aquesta dinastia i esdeven?? el 1255, amb la primera divisi?? de Baviera, resid??ncia ducal.

El duc Ludwig IV fou anomenat l'any 1314 rei d'alemanya i el 1328 emperador. Munic, que era la seva resid??ncia, va ser considerablement ampliada i unes segones muralles que allotjaven una superf??cie interior molt m??s gran es van al??ar per tal de protegir les noves zones constru??des. Des de llavors la ciutat tamb?? va adoptar els colors de l'antic imperi, el negre i el daurat, que encara avui constitueixen la seva bandera.

Els ducs van deixar l'Alter Hof i van estrenar una nova seu del govern, la Residenz, situada als limits de les fortificacions, en una ??poca en qu?? hi havia, des de finals del segle XIV, continuament al??aments ciutadans en contra seva. L'amena??a dels Hussites va contribuir fonamentalment a l'augment de la seguretat el 1429 amb la construcci?? d'una nova muralla exterior. L'any 1442 van ser-ne expulsats els jueus.

La primera pedra per a la construcci?? de la catedral dedicada a la Verge Maria, l'anomenada Frauenkirche, es va col??locar el 1468 i l'edifici es va completar en nom??s 20 anys.

Durant el g??tic tard?? la ciutat va viure un resorgiment cultural i amb la reunificaci?? de Baviera de la m?? d'Albrecht IV, l'any 1506, n'esdeven?? la seva capital. Els Wittelsbach van impulsar durant aquesta ??poca molt intensivament el desenvolupament de Munic, de manera que sota el govern de Wilhelm IV i Albrecht V va erigir-se en un centre del Renaixement. Al mateix temps tamb?? fou un focus de la Contrarreforma, resposta de l'Esgl??sia Cat??lica al cisma produ??t per Luter. La Hofbr??uhaus muniquesa, originalment creada com a f??brica estatal de cervesa, fou fundada tamb?? en aquesta ??poca per Wilhelm V., concretament el 1589.

• Sacre Imperi Romanogerm??nic:

El duc Maximilian I de Baviera fou nomenat elector del Sacre Imperi Romanogerm??nic i amb aix?? Munic pass?? a ser resid??ncia d'un elector de l'Imperi el 1623.

Tot i la bona marxa de la ciutat, un seguit de successos van trencar i invertir la seva tend??ncia creixent. El 1632, tropes de Su??bia ocupaven la ciutat i va haver de pagar un alt preu per tal de no ser destru??da per complert. Seguidament la Pesta va propegar-s'hi i mat?? una tercera part de la poblaci??. Finalment, esclat?? la Guerra dels Trenta Anys.

Despr??s de la guerra, a partir del 1648, la ciutat va comen??ar una r??pida recuperaci?? i es va obrir a les tend??ncies del Barroc itali?? sota el govern de l'elector Ferdinand I Maria.

El 1704 comen???? l'ocupaci?? dels Habsburgs com a conseq????ncia de l'alian??a amb Fran??a de l'elector Maximilian II Emmanuel durant la Guerra de Successi?? Espanyola. La rebel??li?? dels ciutadans i els camperols en contra de l'ocupaci?? va ser sagnantment neutralitzada. Els Habsburg van protagonitzar m??s tard una segona ocupaci?? de la ciutat, el 1742, despr??s de la coronaci?? com a emperador del duc Karl Albrecht.

Maximilian III Joseph va deixar de banda la pol??tica expansionista dels seus predecessors i es va dedicar a comen??ar reformes internes. Aquestes donaren llum, per exemple, a l'Acad??mia Bavaresa de la Ci??ncia (Bayrische Adakemie der Wissenschaften) que fou fundada el 1759. Per ordre de Karl Theodor de Baviera i el Palatinat es van gestar el 1789 les instal??lacions del Jard?? Angl??s (Englischer Garten). Poc despr??s es van enderrocar les fortificacions medievals.

Malgrat que el 1328 la ciutat ja era resid??ncia imperial, el veritable ascens cap a ciutat realment gran va comen??ar 450 anys m??s tard. El creixament de Munic a finals del segle XVIII es va accelerar i la proclamaci?? com a capital del napole??nic Regne de Baviera va ser el detonant d'un creixament vertigin??s. La poblaci?? es doblava en pla??os de 30 anys.

• Capital dels reis de Baviera:

Durant el regnat de Ludwig I de Baviera (1825-1848) es va convertir en un conegut centre art??stic i cultural. El neoclassicisme de Leo von Klenze i Friedrich von G??rtner va projectar la Ludiwigstra??e, el palau reial i l'ampliaci?? de la Residenz. El seu fill, Maximilian II, va impulsar en especial les Humanitats. Tot i aix??, fou durant el seu regnat que s'impos?? un estil que recorda al G??tic angl??s, anomenat per aix?? estil maximili??, visible a les edificacions que s'alcen a la Maximilianstra??e, avui en dia un dels carrers m??s exclusius del continent. Amb el princep regent Luitpold (1886-1912) va ser quan la ciutat va rebre realment un impuls definitiu, tan en el camp econ??mic com en el cultural. Aquest per??ode va deixar, per exemple, la Prinzregentenstra??e i el teatre Prinzregententheater.

Schwabing es va convertir, a la cantonada del canvi de segle, en el centre artistic on pintors i literats hi buscaven la seva inspiraci??. La revista cultural Die Jugend va ser publicada per primer cop l'any 1896 en l'ona d'aquest afloriment de la cultura i les arts. L'any 1911 es va constituir l'agrupaci?? art??stica Der Blaue Reiter. Thomas Mann, en la seva narraci?? Gladius Dei, utilitza l'expressi?? "el Munic resplendent" (M??nchen leuchtet) per a definir aquesta ??poca.

• Les Guerres Mundials:

Seguidament arrib?? la Primera Guerra Mundial i el 1916 la ciutat va patir tres atacs a??ris per part de l'aviaci?? francesa que no van deixar conseq????ncies greus. El que s?? que va suposar un problema per a la seva poblaci?? va ser el col??lapse en l'abastiment de b??ns de primera necessitat. Despr??s del final de la guerra i la caiguda de la monarquia, l'any 1919, va esclatar una revoluci?? comunista a la ciutat que va acabar fracassant.

En els anys seg??ents van proliferar cada vegada m??s les activitats nacionalsocialistes. El 1923 s'hi produ?? l'intent de cop d'estat (Putsch de Munic o Putsch de la Cerveseria) per part de Hitler i resta de dirigents del partit nazi, iniciat a la Feldherrnhalle. M??s endavant, tot i el frac??s del cop, Munic continu?? essent la seu del partit i va rebre el 1937 el titol honorific de capital del moviment (Hauptstadt der Bewegung). A partir del 1933, com tantes altres ciutats alemanyes, aquesta havia de passar per un proc??s de transformaci?? profund del qual n'era responsable l'arquitecte Hermann Giesler.

L'Acord de Munic entre Fran??a, el Regne Unit, It??lia i l'Alemanya nazi hi fou signat el 1938 i suposava l'annexi?? els Sudets al III Reich.

Al final de la II Guerra Mundial les ciutats alemanyes van pagar molt cars els actes del govern nazi. L'aviaci?? aliada va portar a cap un total de 71 atacs a??ris que la van destruir molt considerablement.

• ??poca posterior a la II Guerra Mundial:

La reconstrucci?? es va orientar seguint el perfil hist??ric. La nova Munic ha anat guanyant cada vegada m??s pes en les noves tecnologies, afavorida per l'arribada d'empreses de serveis en sectors com la informaci??, les assegurances i la banca.

Culturalment disposa de museus de nivell mundial (especialment les 3 pinacot??ques i el museu de la ci??ncia i la t??cnica, l'anomenat Deutsches Museum).

El 1972 va organitzar els Jocs de la XX Olimp??ada, 20 anys abans que ho fes Barcelona, que seran recordats per la crisis dels hostatges palestins segrestats a mans del grup armat Setembre Negre i que acab?? amb la seva vida i la d'un policia alemany. Per a aquests jocs va ser remodelat a fons el model de transport urb??, incloent-hi la construcci?? de de noves estacions de metro i ferrocarrils regionals. Tamb?? durant aquesta ??poca va ser quan tot el centre pass?? a ser zona exclusiva per a vianants.

El nou aeroport Franz Josef Strau?? fou inaugurat l'any 1992. L'antic aeroport fou transformat en una fira de mostres que acoll?? el 2005 la important mostra de jardinaria BUGA2005.

Com a ciutat pionera en aquest camp, l'administraci?? muniquesa utilitza el sistema Linux i Software de distribuci?? gratu??ta com a eina de treball habitual.

[edita] Cultura

[edita] Museus

S??n internacionalment conegudes les seves col??leccions d'art antic i cl??ssic. Entre els museus de renom mundial s'hi troben les tres pinatot??ques i el Lenbachhaus. Aquests, juntament amb la Gliptoteca, la galeria estatal d'Art Antic i el museu Brandhorst, constitueixen l'espai art??stic muniqu??s, conegut amb el nom de Kunstareal M??nchen. El museu d'Art Egipci tamb?? ha projectat el seu nou edifici en aquest espai.

Una altra ??rea que acull diversos museus ??s Lehel. All?? s'hi pot visitar la Casa de l'Art (Haus der Kunst), el Museu Nacional de Baviera (Bayerischer Nationalmuseum), la col??lecci?? arqueol??gica (Arch??ologische Staatssammlung), la Schackgalerie i el museu etnol??gic (V??lkerkundenmuseum).

El museu municipal (Stadtmuseum) es troba a la St.-Jakobs-Platz, davant per davant del museu jueu.

Cal destacar tamb?? la col??lecci?? de monedes que es troba a l'edifici de la Residenz.

Un altre punt d'inter??s ??s el palau Nymphenburg. En ell s'hi troben el museu del cavall, amb diversos ornaments, carruatges i utensilis procedents de l'??poca dels princeps electors i els reis de Baviera, el museu de la Porcellana i el museu de l'home i la natura (Museum Mensch und Natur).

Col??leccions paleontol??giques, antropol??giques, bot??niques i zool??giques tamb?? tenen la seva representaci?? a la ciutat. N'??s un exemple el museu de Mineralogia "Regne dels Cristalls" (Reich der Kristalle). Per la seva localitzaci?? al centre, un dels m??s visitats ??s el museu de la ca??a i la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

El museu m??s gran del m??n dedicat a la Ci??ncia i la T??cnica es troba a l'illa del museu, el Deutsches Museum. En el seu apartat de r??cords tamb?? hi figura ser un dels m??s visitats d'Europa amb m??s d'un mili?? de visites per any. En aquest camp, cal esmentar que un nou museu dels transports s'ha obert a la Theresienwiese i que a Schlei??heim s'hi troba el museu de l'aviaci??.

[edita] Teatres

La cultura teatral i oper??stica hi t?? una llarga traject??ria. A m??s a m??s dels 5 teatres nacionals i els 3 d'estatals, hi ha m??s de 50 escenaris. Aquesta ??s una mostra dels m??s representatius:

• el Teatre Nacional (Nationaltheater) que acull l'??pera nacional bavaresa i el Ballet nacional bavar??s.
• el teatre de la Residenz (Residenztheater) que acull la Companyia Nacional de Teatre de Baviera.
• el teatre de la G??rtnerplatz (Staatstheater am G??rtnerplatz) que acull representacions d'??pera, Operetes i Musicals.
• el Teatre del Regent (Prinzregententheater), que ofereix obres de teatre i concerts. Acull tamb?? l'Acad??mia bavaresa de Teatre August Everding.
• la M??nchner Kammerspiele en el Teatre Municipal presenta propostes innovadores de gran ress?? en l'??rea de cultura alemanya.

• el teatre popular (Volkstheater) a la Brienner Stra??e.
• el Deutsches Theater, el teatre privat m??s gran d'alemanya.
• el teatre de les marionetes (Marionettentheater Kleines Spiel).
• la Kom??die im Bayerischen Hof
• la Lach- und Schie??gesellschaft
• el M??nchner Galerie Theater
• el Metropol-Theater

[edita] Orquestres i Cors

La Filharm??nica de Munich (M??nchner Philharmoniker), la Simf??nica de la Televisi?? Bavaresa (Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks) i l'Orquestra Estatal Bavaresa (Bayerische Staatsorchester) formen part de les m??s importants d'Alemanya i s??n dirigides regularment pels directors m??s c??l??lebres de l'escena internacional. A continuaci?? es presenta una llista de les orquestres i cors de la ciutat:

Bayerisches Staatsorchester M??nchner Philharmoniker Philharmonischer Chor M??nchen Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks M??nchner Symphoniker M??nchner Rundfunkorchester Chor des Bayerischen Rundfunks Capella Antiqua T??lzer Knabenchor M??nchener Bach-Chor M??nchener Kammerorchester M??nchner Madrigalchor

M??nchner Motettenchor Bayerische Kammerphilharmonie Siemens-Orchester M??nchen e. V. Sinfonietta M??nchen - orquestra de la Universitat Abaco-Orchester - orquestra de la Universitat Cor de la Universitat Universit??tsChor M??nchen Symphonieorchester und Chor der Fachhochschule M??nchen Jugend Symphonie Orchester M??nchen Vokal Ensemble M??nchen Akademisches Symphonieorchester M??nchen Chor des Erlebnis Oper e. V. M??nchner Jugendorchester

[edita] Bandes i grups musicals

Amon D????l AutoZynik Blechschaden BeNUTS Blumentopf Chicks on Speed Colour Haze Embryo Einshoch6 Emil Bulls Express Brass Band M??nchen Equilibrium

Faun Fiva MC & DJ Radrum Feinkost Paranoia Freiwillige Selbstkontrolle / F.S.K. Gil Ofarim Gracia Baur Harold Faltermeyer Headcornerstone Jamaram Konstantin Wecker Les Babacools Lou Bega

Main Concept M??nchner Freiheit Mundwerk Peter Maffay Raptile Sahara Schandmaul Spider Murphy Gang Sportfreunde Stiller Tom Novy ZSD

[edita] Activitats culturals i l??diques

Aquestes s??n algunes de les activitats culturals m??s destacades que regularment tenen lloc a la ciutat durant l'any:

• Carnaval: Ball de les dones del mercat (Tanz der Marktfrauen) i activitats l??diques al Viktualienmarkt.
• Febrer/mar??: Festa de la cervesa forta (Starkbierfest), especialment al Nockherberg, seu de la cerveseria Paulaner.
• Abril: Festa de primavera (Fr??hlingsfest) a la Theresienwiese.
• Abril/maig: Mercat tradicional a la Mariahilfsplatz, anomenat Auer Dult.
• Maig: Festa cultural i familiar del primer de maig a la Marienplatz.
• Maig: Bianal de Munic, mostra internacional de teatre musical que es celebra cada dos anys des del 1988.
• Maig/agost: Bladenight, sortida nocturna en patins.
• Maig/juny: StustaCulum, el festival universitari m??s gran d'alemanya a Studentenstadt, la resid??ncia d'estudiants m??s gran del pa??s.
• Juny: Streetlivefestival a la Leopoldstra??e.
• Juny: Festival del c??mic.
• Juny/juliol: Tollwood al Olympiapark.
• Juliol: Christopher Street Day, dia de l'orgull gay.
• Juliol: Festa japonesa. T?? lloc el tercer diumenge a la caseta de t?? que hi ha darrera la Casa de l'Art (Haus der Kunst).
• Juliol: Auer Dult.

• Juliol: Festival musical Bell'Arte al pati del sortidor de la Residenz.
• Agost: Festa d'estiu al Parc Ol??mpic.
• Agost: Festa d'estiu al Viktualienmarkt.
• Agost: LILALU, festival infantil i de circ al Parc Ol??mpic.
• Setembre: Streetlivefestival a la Leopoldstra??e.
• Setembre/octubre: Oktoberfest, festa de la cervesa al Theresienwiese (die Wies'n).
• Setembre/octubre: Auer Dult.
• Novembre/desembre: SPIELART, festival de teatre de Munic.
• Novembre/gener: Tollwood a la Theresienwiese.
• Desembre: Mercats de Nadal (Christkindlm??rkte).

A m??s a m??s cal fer una especial atenci?? al festival d'??pera (Opernfestsipele) i a la mostra de Cinema (Filmfest).

[edita] Especialitats culin??ries

En s??n t??piques les salsitxes blanques (Wei??wurst) que van ser creades a Munic el 1857. El Leberk??s, una esp??cie d'embotit calent, ??s una altra de les seves especialitats, acompanyat normalment amb un panet (Leberk??s mit dem Semmel). No poden faltar els Brezn, una especialitat de la fleca, on tamb?? s'hi destaquen els "Ausgezogene", unes pastes de mantega.

El que s?? que no pot faltar en cap cas ??s la cervesa muniquesa. La m??s beguda ??s la Helles, una cervesa de baixa fermentaci??, per?? tamb?? hi ??s molt comuna la Wei??bier, una d'alta fermentaci?? en la qual un 50% del cereal maltejat ha de ser blat (Weizen en alemany, d'aqu?? el nom). El duc Wilhelm IV de Baviera va promoure la primera llei que fixava la composici?? de la cervesa. Segons aquesta "llei de puresa" (Reinheitsgebot) es continua produ??nt encara avui en dia la cervesa en les m??ltiples f??briques de Munic. Les marques tradicionals s??n L??wenbr??u, Paulaner, Spatenbr??u, Agustiner, Hofbr??u i Hacker-Pschorr.

[edita] Meteorologia

Munic es troba a la zona de transici?? entre el clima atl??ntic (humit) i el continental (sec). A m??s a m??s, s??n factors decisius del seu clima els Alps i la seva proximitat al riu Danubi. Aquesta combinaci?? de diversos elements fa que meteorol??gicament la regi?? sigui molt inestable, amb constants canvis de temps.

El vent procendent dels Alps, anomenat F??hn, transporta durant tot l'any, tot i que de forma irregular, aire sec des del sud cap a la ciutat. Aquestes corrents contribueixen decisivament a una molt bona visibilitat durant totes les ??poques de l'any que permet observar des de la dist??ncia la cadena muntanyosa alpina.

La temperatura m??s alta enregistrada oficialment fou de 35,8??C a l'estaci?? de mesura de Nymphenburg.

Les tempestes hi s??n habituals. Fins al moment, la que ha causat uns danys m??s elevats ??s la pedregada del 12 de juliol del 1984, els quals pujaren a aproximadament 1,5 mil milions d'Euros. La neu, principalment a causa de la seva proximitat amb els Alps hi fa pres??ncia a l'hivern, convertint la ciutat amb la m??s rica d'Alemanya en precipitacions d'aquest tipus.

En un an??lisis per districtes s'ha constatat que el sud gaudeix de m??s sol que el nord, el qual es troba m??s afectat per la boira. La part est ??s m??s seca que l'oest. Aquestes marcades difer??ncies tenen la seva base principal en la divisi?? de la ciutat per part de l'Isar i creen un micro-clima espec??fic.

[edita] Poblaci??

[edita] Evoluci?? de la poblaci??

L'any 1852 es va sobrepassar per primera vegada la xifra dels 100.000 habitants, entrant aix?? a la categoria de Gro??stadt (ciutat gran). 30 anys m??s tard ja s'arribava als 250.000 i fins a l'entrada en el nou segle es va doblar el nombre, fregant el mig mili?? d'habitants, consolidant-se com la tercera ciutat de l'Imperi Alemany per darrera de Berlin i Hamburg. Fins al 1933 va augmentar la poblaci?? fins a situar-se als 840.000 habitants i la cota del mili?? es va superar el 1957.

Actualment, a finals de desembre de l'any 2006, la ciutat tenia 1,326 milions d'habitant i continua en la seva posici?? de tercera ciutat de la Rep??blica Unificada d'Alemanya pel que fa al cens.

A difer??ncia dels anys 70, en l'actualitat les segones resid??ncies no es tenen en compte a l'hora de determinar el nombre d'habitants. ??s per aix?? que en algunes estad??stiques oficials hi apareix un virtual retroc??s en l'evoluci?? de la poblaci?? respecte a d??cades anteriors. S'estima que, si a dia d'avui es segu??s utilitzant el mateix sistema, la ciutat s'hauria situat a les portes del mili?? i mig d'habitants.

La taxa de l'Atur es situa en el 5,6% (dades d'octubre del 2006).

La poblaci?? immigrant representa el 23,3% del total, 300.129 persones (dades del desembre del 2005), de les quals un 37% provenen de pa??sos de la Uni?? Europea. Per grups, el m??s nombr??s ??s el de proced??ncia turca (43.309 censats), seguit a dist??ncia dels pa??sos balc??nics: croats (24.866) i serbis (24.439). Dins del grup de ciutadans de la Uni??, els grecs (22.486) s??n capdavanters, seguits d'aprop pels ve??ns del sud, els austriacs (21.411), i en tercer lloc hi ha una important representaci?? italiana (20.847).

A l'??rea metropolitana hi viuen 2,6 milions de persones. Munic rep di??riament, a m??s a m??s, un gran nombre de persones que hi tenen el seu centre de treball, tot i que hagin fixat la seva resid??ncia en altres zones. Un 80% d'ells provenen de les ??rees d'Augsburg, Ingolstadt, Landshut i Rosenheim. La suma de la seva ??rea metropolitana i les ??rees d'atracci?? representen aproximadament un 40% de la poblaci?? bavaresa (4,65 milions).

[edita] Religions

El sud de Baviera i en particular la regi?? muniquesa s'ha caracteritzat hist??ricament per ser cat??lica, per aix?? l'Esgl??sia Cat??lica ??s la que s'hi troba m??s representada. Un 39,5% dels habitants se'n declaren. Munic ??s el centre de l'arquebisbat de Munic i Freising.

Pel que fa a la resta de religions, un 14,2% de la poblaci?? es declara luterana i l'aproximadament 46% restant o b?? segueix altres confessions o b?? no s'interessa per cap. En aquest punt hi destaca tamb?? la comunitat jueva amb aproximadament 10.000 membres.

Del 12 al 16 de maig del 2010 tindr?? lloc a la ciutat la segona trobada ecum??nica que reuneix liders i seguidors de diferents confessions, especialment de les dues majorit??ries a Alemanya.

[edita] Pol??tica

Li corresp??n ser la seu del parlament i el govern bavar??s per la seva condici?? de capital de l'estat lliure. A m??s a m??s, tamb?? ??s capital de la seva regi??, Oberbayern, i del seu districte administratiu (Landkreis M??nchen). Altres organs estatals d'abast federal i internacional tamb?? tenen la seva seu a la ciutat, com per exemple l'Oficina de Patents Europea o el Tribunal Federal de Just??cia Financera (Bundesfinanzhof).

Tradicionalment han dominat la pol??tica local els partits de centre-esquerra, cosa molt sorprenent en vista a la situaci?? del conjunt de Baviera, on s'hi imposa la centre-dreta.

Des de l'any 1993 Christian Ude (SPD) ocupa l'alcaldia de la ciutat. El complementen en les seves t??sques la segona tinent d'alcalde, Christine Strobl (SPD), i el tercer tinent d'alcalde, Hep Monatzeder (Die Gr??nen, Els Verds). En l'actualitat la ciutat ??s governada mitjan??ant l'acord entre socialistes i verds.

[edita] Simbols

L'escut de la ciutat mostra en color platejat un monjo benedict?? amb h??bit negre de contorn daurat i sabates vermelles. A la m?? esquerra hi aguanta un llibre de jurament i aixeca la dreta per fer-lo.

L'escut actual fou confeccionat el 1957 i s'anomena escut petit. Tamb?? s'utilitza el que, per contra, rep el nom d'escut gran. En ell hi apareix, sobre un fons platejat, una portalada vermella amb les portes obertes i custodiada per dues torres amb taulada rallada de colors negre i daurat. Sobre la portalada s'hi troba un lle?? daurat coronat. A la porta s'hi pot veure el monjo que tamb?? apareix a l'escut petit.

L'evoluci?? amb el pas del temps de les representacions inoficials del monjo que apareix a l'escut, per part de diversos artistes, va donar lloc a la figura del nen muniqu??s (M??nchener Kindl). El personatge central de l'escut es converteix, aix??, en un nen del qual se'n deriven v??ries representacions gr??fiques.

Els colors de la ciutat s??n el negre i el daurat i corresponen als colors de l'Antic Imperi Alemany.

[edita] Ciutats agermanades

• Edimburg (Esc??cia), des de 1954
• Verona (It??lia), des de 1960
• Bordeus (Fran??a), des de 1964
• Sapporo (Jap??), des de 1972
• Cincinnati (Estats Units), des de 1989
• K??ev (Ucra??na), des de 1989
• Harare (Zimbabwe), des de 1996(entre 1999 i Abril del 2002, a causa de la vulneraci?? dels Drets Humans per part del govern de Zimbabwe, les relacions es van congelar)

[edita] Indrets d'inter??s

[edita] Construccions

La Marienplatz (Pla??a de Maria) representa el centre de la ciutat. Envoltada per l'Ajuntament nou (Neues Rathaus) i l'Ajuntament vell (Altes Rathaus) es troba certament al centre del casc antic.

• Rom??nic:

A poca dist??ncia d'ella s'hi troba l'esgl??sia de Sant Pere (Peterskirche), la m??s antiga del centre, inicialment de car??cter rom??nic, avui en dia reformada amb un perfil G??tic. Des de la destrucci?? de l'esgl??sia de St. Jacob (St.-Jakobs-Kirche), l'any 1955, no queda cap representant de l'arquitectura rom??nica al centre de Munic. No aix??, a les afores s'hi poden trobar mostres molt ben conservades, com per exemple l'esgl??sia de la Santa Creu (Heilig-Kreuz-Kirche) a Fr??ttmaning, on s'hi pot visitar el seu fresc. Cal tamb?? destacar el crucifix a l'esgl??sia de la Santa Creu del barri de Forstenried.

• G??tic:

Al voltant de la Peterskirche s'hi poden trobar, en canvi, molt??ssimes mostres del G??tic. Del temps de la primera fortificaci?? en queden les portalades de l'Isartor, de Sendlinger Tor i de Karlstor, aix?? com la Torre del Lle?? (L??wenturm) al Rindermarkt. Pel que fa a les construccions profanes se'n pot destacar l'Alter Hof (antiga resid??ncia dels ducs de Wittelsbach) i l'Ajuntament vell amb la seva sala de ball, avui en dia ocupat pel museu municipal.

El simbol principal de la ciutat tamb?? ??s d'estil g??tic: la catedral de Nostra Senyora, l'anomenada Frauenkirche. D'ella en destaquen especialment les seves dues altes torres.

Una altra esgl??sia d'or??gen g??tic, tot i que despr??s durant el Barroc fou remodelada, ??s la de l'Esperit Sant (Heilig-Geist-Kirche) al Viktualienmarkt. D'aquesta ??poca tamb?? se'n conserven les esgl??sies dels difunts (Friedhofskirche) de la Frauenkirche i de Sant Pere, l'esgl??sia de Sant Salvador (Salvatorkirche) i la de Tots els Sants (Allerheiligenkirche), tamb?? anomenada Heiligkreuzkirche. En l'antiga esgl??sia dels Agustins (Agustinerkirche), tamb?? g??tica, s'hi troba avui en dia el museu de la ca??a i de la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

Fora del centre, en els diferents barris, tamb?? s'hi poden veure algunes mostres com, per exemple, la capella del palau Blutenburg i l'esgl??sia de St. Wolfgang a Pipping. El castell de Gr??nwald ??s l'??nic que queda de l'??poca medieval als voltants de Munic.

• Renaixement:

Cal destacar de forma especial l'esgl??sia de St. Miquel (Michaelskirche), la qual ??s la d'estil renaixentista m??s gran que es troba al nord dels Alps, i l'edifici de l'acad??mia antiga (Alte Akademie) que es troba al seu costat.

A m??s a m??s es pot mencionar el pati interior de l'Alte M??nze, aix?? com algunes ales de la Residenz. Del palau Maxburg, tamb?? pertenyent a aquesta tend??ncia arquitect??nica, nom??s se'n conserva una torre. La f??brica estatal de cervesa Hofbr??uhaus, creada durant aquesta ??poca, es troba actualment en una construcci?? del segle XIX a la Pl. Platzl.

• Barroc:

La primera esgl??sia barroca de la ciutat ??s l'esgl??sia de les Carmelites, avui en dia edifici secular. Amb la construcci?? de la Theatinerkirche es va instal??lar a Munic el Barroc itali??, estil decisiu fins que els arquitectes francesos Joseph Effner i Fran??ois de Cuvilli??s varen passar a dominar l'escena. Un gran nombre d'edificis religiosos corresponents a aquest estil poden ser observats, com per exemple les esgl??sies de la B??rgersaalkirche i la de la Trinitat (Dreifaltigkeitskirche). Entre els edificis profans hi destaquen el palau de la noblesa P??rcia, els dos palaus Preysing i el palau Holnstein, actualment resid??ncia de l'Arquebisbe. Els palaus Nymphenburg i Schlei??heim s??n dues mostres principals del Barroc del sud d'Alemanya.

• Rococ??:

Prop de la Sendlinger Tor s'hi pot veure l'Asamkirche. L'interior d'aquesta esgl??sia ??s decorat segons l'estil Rococ??. Fora del centre de la ciutat, a Berg am Laim, cal esmentar l'esgl??sia de St. Miquel. Altres mostres d'aquest corrent s??n l'Amalienburg, situat dins el complex del palau Nymphenburg, i el teatre Cuvilli??s a la Residenz.

• Neoclassicisme:

Amb la construcci?? del Teatre Nacional (Nationaltheater) s'al???? una de les obres cabals del Neoclassicisme a la ciutat.

Aquesta va ser l'??poca que va veure grans transformacions en l'organitzaci?? del centre de la ciutat. Aix??, es van projectar quatre grans avingudes que enllacen la Residenz amb els barris. Especialment el rei Ludwig I de Baviera va contribuir a aquesta projecci?? per mitj?? dels seus arquitectes Leo von Klenze i Friedrich von G??rtner, els quals van omplir les noves avingudes amb grans construccions d'aquest estil.

La Brienner Stra??e, que condueix cap a l'oest (Nymphenburg), es troba seccionada en dos punts per exemples del Neoclassicisme. Primerament per la Karolinenplatz, una pla??a en forma d'estel amb un obelisc al centre. En segon lloc, per l'arc del triomf de les propilees. Just al seu costat s'hi pot veure la Gliptoteca, una altra mostra d'aquest estil.

En direcci?? cap al nord (Schwabing) s'hi ext??n la Ludwigstra??e. En ella s'hi troben la Biblioteca Estatal de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek), la Ludwigskirche i l'edifici de la LMU.

Al sud de la Residenz, davant l'??pera, hi arrenca la que, durant el segle XIX, va ser concebuda com a avinguda per a realitzar-hi les parades militars, la Maximilianstra??e. Condueix des del casc antic, en direcci?? cap a l'est, creuant l'Isar, fins a la seu del Parlament Bavar??s (Bayrischer Landtag), edifici conegut amb el nom de Maximilianeum. Avui en dia s'hi poden trobar els establiments m??s selectes del continent. Els edificis del govern de la regi?? d'Oberbayern i el del Museu Etnol??gic tamb?? hi tenen lloc i s??n mostres de l'estil Neocl??ssic.

Per ??ltim es va gestar la Prinzregentenstra??e, la qual comen??a en el Prinz-Karl-Palais i condueix tamb?? cap a l'est. En ella s'hi troben el Museu Nacional (Nationalmuseum), la Villa Stuck i el Teatre del Regent (Prinzregententheater). L'??ngel de la pau (Friedensengel) es troba situat a la seva terrassa sobre l'Isar.

Aproximadament de forma paral??lela a aquestes transformacions va instal??lar-se a la Theresienwiese l'estatua de la Bav??ria, davant la Sala de les Gl??ries Bavareses.

• Contrucci?? amb vidre i acer:

A mitjans del segle XIX eren observades com a simbol del desenvolupament t??cnic. La Schannenhalle, al Viktualienmarkt, va poder ser conservada en part i actualment ??s un centre l??dic. En canvi el palau de vidre (Glaspalast), un altre dels exponents, fou cremat el 1931.

• Historicisme:

La inclinaci?? cap a tornar als estils passats tamb?? es va deixar notar a Munic. A finals del segle XIX varen ser constru??des moltes esgl??sies i edificis diversos seguint aquesta tend??ncia, com ara l'Ajuntament nou o l'esgl??sia de Sant Pau imitant l'estil g??tic (Neog??tic), el Palau de Just??cia (Justizpalast) seguint les linies barroques, les mateixes que van concebre el Museu de l'Ex??rcit al Hofgarten, on actualment s'hi troba la seu del govern de Baviera (Bayerische Staatskanzlei), o, ja per acabar la s??rie d'exemples, l'Acad??mia de les Belles Arts, situada a Schwabing, segons un patr?? renaixentista.

• Modernisme:

A Schwabing hi ha varis edificis de vivendes seguint l'estil definit per l'Art Noveau. Prop del Deutsches Museum i del centre de cultura Gasteig, a Au, s'hi van obrir els banys p??blics M??ller (M??llerschen Volksbad), que resulten ser els m??s antics de Munic i foren constru??ts tamb?? d'acord amb aquest estil.

• Arquitectura Nazi:

Dels edificis de l'??poca del Nacionalsocialisme se n'ha conservat la Casa de l'Art (Haus der Kunst) i la seu central del partit, a la K??nigsplatz, entre d'altres.

• ??poca posterior a la II Guerra Mundial:

Despr??s de la II Guerra Mundial es varen construir relativament pocs edificis que mereixin l'atenci??.

Alguns dels exemples m??s importants de l'arquitectura moderna muniquesa prenen forma en instal??lacions esportives. Entre elles cal destacar-ne el Parc Ol??mpic, creat per allotjar els Jocs Ol??mpics de l'any 1972. El conjunt arquitect??nic, format per l'estadi ol??mpic (Olympiastadion), la piscina ol??mpica (Olympia-Schwimmhalle) i el palau d'esports (Olympiahalle), ??s especialment conegut per la construcci?? pl??stica ondulada que el cobreix. Aquest embolcall s'adhiu extraordin??riament amb la resta de pa??ssatge ondulat format per muntanyetes. La torre de telecomunicacions (Olympiaturm), de 291m d'al??ada, tamb?? es troba en el parc. Ho complementa el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Fou a partir de la d??cada dels 90 del segle XX que la ciutat va viure un resorgiment arquitect??nic que ha deixat a la ciutat edificis m??s refinats. N'??s un exemple l'esgl??sia cat??lica del Sagrat Cor (Herz-Jesu-Kirche).

La ciutat ha perm??s la construcci?? de pocs gratacels i en gairab?? tots els casos exclusivament lluny del centre. Les mostres m??s interessants s??n l'edifici central de BMW prop del Parc Ol??mpic (Olympiapark), amb una arquitectura que representa el seu fam??s motor de quatre cilindres en linia, la seu central del banc Hypovereinsbank a l'Arabellapark, edifici que es coneix amb el nom de Hypo-Haus, i les torres Highlight al nord de Schwabing. El gratacel m??s alt ??s actualment, amb 146m d'al??ada, el Uptown M??nchen.

L'any 2005 es va inaugurar el nou estadi de futbol de cara a la Copa del M??n de Futbol 2006 que es disput?? a Alemanya. Aquesta nova infrastructura, anomenada Allianz-Arena, es troba al nord de la ciutat i allotja partits del FC Bayern de Munic i el TSV 1860. La seva capacitat ??s de 69.000 espectadors (redu??da a 66.000 en partits de car??cter internacional).

L'arquitecte Wandel Hoefer Lorch ha projectat el Centre Jueu (J??disches Zentrum), inaugurat l'any 2006 a la c??ntrica St.-Jakobs-Platz.

El m??s nou dels edificis, actualment en construcci??, ??s el BMW-Welt que acollir?? properament el museu d'aquesta marca.

[edita] Fonts i sortidors

Hi ha aproximadament 1.200 sortidors, dels quals gairab?? 700 s??n de propietat municipal. El m??s antic ??s el que es troba situat a la Marienplatz. Alguns altres dels que cal esmentar s??n el sortidor dels Wittelsbach a la Lenbachplatz i el sortidor del pare Rin (Vater-Rhein-Brunnen) a l'illa del museu. Ambdues obres foren dissenyades per Adolf von Hildebrand.

[edita] Parcs

El parc m??s antic de la ciutat ??s el Hofgarten, amb el temple dedicat a la Diana, d'estil reinaixentista. A continuaci??, en direcci?? nord-est, s'hi ajunten el Finanzgarten i el Jard?? Angl??s (Englischer Garten), el qual fou dissenyat l'any 1789 i s'ext??n des del centre hist??ric fins al l??mit nord de la ciutat. Amb una superf??cie total de 3,7km?? ??s un dels parcs municipals m??s grans del m??n, superant fins i tot el Central Park de Nova York.

A l'oest del casc antic, prop de la Karlsplatz, s'hi troba l'hist??ric jard?? bot??nic en el qual s'hi podia veure el palau de vidre (Glaspalast) fins que va ser destru??t per un incendi. Malgrat tot, d'ell encara se'n conserva la portalada d'entrada d'estil neocl??ssic, projectada per Herigoyen, amb una inscripci?? de J. W. Goethe que reprodueix l'escriptura original de la m?? de l'autor.

El parc del palau Nymphenburg va ser constru??t seguint l'estil franc??s, tot i que fou remodelat, a excepci?? del "Grand Parterre", durant el segle XIX per donar-li una aperen??a de parc paissatg??stic angl??s. Cap al nord, a continuaci?? d'aquest, s'hi ajunta el jard?? bot??nic.

En direcci?? sud-est del palau Nymphenburg s'hi pot veure el Hirschgarten, antigament pertanyent al pr??ncep elector.

Al nord de Munic s'hi troba el palau Schlei??heim que compta amb un parc on s'hi poden veure tres palauets d'estil barroc. Juntament amb el Herrenhausen aquest ??s l'??nic gran parc barroc que s'ha conservat a Alemanya.

Des del tur?? del Parc Ol??mpic (Olympiapark) hi ha una excepcional vista de la ciutat. Al seu voltant s'hi pot trobar el llac ol??mpic (Olympiasee).

Hi ha diferents superf??cies verdes distribu??des per tot Munic que mereixen la seva menci??. Entre elles, el Luidpoldpark, el Westpark i l'Ostpark. Aquest fet fa que l'estiu a Munic sigui molt agradable i converteixi la ciutat en un gran espai verd. A l'hivern permeten divertir-s'hi amb la neu, alguns fins i tot hi practiquen esqu?? de fons.

Diversos personatges coneguts s??n enterrats al Alter S??dlicher Friedhof, avui en dia reconvertit en zona verda municipal.

Les vores del riu Isar tamb?? s??n zones verdes que, aprofitant l'avinentesa de la mostra bot??nica BUGA2005, foren en part renaturalitzades. Es pot rec??rrer tota la vora del riu des del nord fins al sud utilitzant les vies de passeig i els carrils per a bicicletes. La zona entre l'illa del museu i el Flaucher ??s molt apreciada per a fer-hi carn a la brasa, fer-hi un bany o pendre-hi el Sol. Alguns espais s??n reservats al nudisme (FKK). Al sud del Flaucher hi ha el Parc Zool??gic de Hellabrunn.

El BUGA2005 tamb?? va ser l'ocasi?? que va veure realitzat el parc de Riem.

[edita] Esport

[edita] Instal??lacions esportives

El Parc Ol??mpic representa un dels centres esportius m??s importants de la ciutat. Constru??t en motiu de les Olimp??ades de l'any 1972, acull l'estadi ol??mpic (Olympiastadion), la piscina ol??mpica (Olympia-Schwimmhalle), el palau d'esports (Olympiahalle) i el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Un nou estadi de futbol va ser inaugurat el 2005 a la localitat de Fr??ttmaning de cares a la Copa del M??n de Futbol 2006, de la qual se n'hi disputaren alguns partits, incl??s el d'inauguraci??. En l'actualitat acull els partits del FC Bayern de Munic i el TSV 1860.

La instal??laci?? esportiva amb m??s tradici?? ??s l'estadi de la Gr??nwalder Stra??e, anomenat popularment "das Sechzger", i que fins al 2005 va ser seu dels partits de l'equip professional del Munic 1860.

Un altre estadi esportiu de dimensions considerables ??s l'estadi municipal de la Dantestra??e.

[edita] Entitats esportives

• FC Bayern de Munic: En futbol t?? el r??cord de t??tols a Alemanya. Tamb?? t?? una secci?? de b??squet.
• TSV 1860: Club de futbol actualment a la segona divisi?? de la Bundesliga.
• SpVgg Unterhaching: Equip regional d'Unterhaching, a les afores de Munic.
• El FC Wacker M??nchen havia arribat a ser el tercer club de la ciutat, per?? actualment juga en una lliga regional.
• TSV Gro??hadern: Club esportiu que destaca pels seus t??tols en el campionat alemany de Judo.
• FC Alte Haide: Club de futbol a Schwabing.
• El Munich Irish Rovers FC ??s el club esportiu m??s gran del sud d'Alemanya de llengua anglesa.
• El EHC M??nchen ??s un equip d'hoquei sobre gel. L'equip professional juga a la segona lliga.
• Munich Thunder, antic club de futbol americ?? que jugava a la lliga europea.
• Kickz M??nchen Basket: equip tradicional de b??squet creat als anys setanta.
• Els Munich Cowboys ??s un equip de futbol americ?? que juga a la lliga alemanya.
• El Wei??blau M??nchen va jugar les temporades 1968/69 i 1970/71 a la lliga de tennis de taula.

[edita] Esdeveniments esportius

• Cursa de les empreses al Parc Ol??mpic.
• La Marat?? de Munic es celebra a l'octubre i ??s la cinquena m??s gran d'Alemanya
• Regata pirag????stica entre la LMU i la TUM, les dues universitats m??s importants de la ciutat, creada segons el model de la Cambridge - Oxford. T?? lloc a les instal??lacions ol??mpiques de Schlei??heim.

[edita] Economia

Segons una comparaci?? entre les cinquanta m??s grans d'Alemanya, realitzada per la revista Wirtschaftswoche, la INSM i la K??lner IW Consult GmbH, Munic ??s la ciutat que t?? la millor qualitat de vida i un major benestar econ??mic. L'estudi presentat a Berlin el 30 de juny del 2006 declara la capital bavaresa com la ciutat amb m??s ??xit econ??mic d'Alemanya, seguida per Frankfurt a.M., Stuttgart, D??sseldorf i Mainz. En ell s'hi valoren indicadors econ??mics i d'infrastructures com la productivitat, les inversions, la innovaci??, la taxa d'atur, el nombre d'habitants altament qualificats o els sous. Munic va aconseguir 77,6 punts dels 100 possibles, mentre que la resta de ciutats de la llista es van quedar a una notable dist??ncia, per sota dels 70 punts.

Segons la revista econ??mica Capital, Munic tamb?? ??s capdavantera del ranking de prespectives econ??miques, seguida de Stuttgart, D??sseldorf i Hamburg. En el seu n??mero 2/2005 aquesta revista va presentar la previsi?? del desenvolupament de les 60 ciutats m??s importants d'alemanya en el per??ode 2002 - 2011 referent al creixament, l'ocupaci??, el creixament de la poblaci?? i el poder adquisitiu.

El poder adquisitiu dels ciutadans muniquesos es situa en els 26.648 Eur per habitant, a una gran dist??ncia de la resta de ciutats alemanyes.

Els principals sectors econ??mics de Munic s??n el turisme, la construcci?? de maquin??ria, l'ind??stria automobil??stica, les telecomunicacions i l'edici?? de software. Tamb?? hi tenen import??ncia les entitats financeres i es destaca per ser la seu del major nombre d'empreses d'assegurances d'Alemanya.

La biotecnologia ??s important a la seva zona d'influ??ncia financera, tot i que es concentra al municipi ve?? de Planegg.

Es destaca tamb?? pel fet de ser la segona ciutat amb m??s cases editorials de tot el m??n, darrera de Nova York. El S??ddeutsche Zeitung, un dels principals diaris en llengua alemanya, s'hi edita. Una gran quantitat d'ind??stria corresponent a la resta de mitjans de comunicaci?? es concentra en la seva ??rea d'influ??ncia econ??mica: la televisiva a Unterf??hring i la cinematogr??fica a Geiselgasteig.

La fira de mostres acull regularment fires de nivell internacional.

Amb Allianz, BMW, Hypo Real Estate, Infineon, MAN, M??nchner R??ck AG, Siemens AG i aviat Linde AG, s??n 8 les empreses que hi tenen la seu i cotitzen a l'??ndex DAX dels principals valors, cosa que li atorga tamb?? en aquesta categoria el primer lloc del r??nquing.

[edita] Pol??tica econ??mica municipal

En els ??ltims anys l'endeutament de la ciutat ha crescut fins a situar-lo al capdavant del de la resta de ciutats alemanyes des del 2005. ^[2]

L'endeutament per habitant es situava llavors als 2.651 Eur/hab., seguit pel de Col??nia (2.571 Eur) i el de Frankfurt a.M. (2.3138 Eur).

Com a contrapartida la ciutat disposa d'una gran riquesa en actius en forma de participacions en edificis de vivendes i en els serveis municipals.

[edita] Empreses amb seu a Munic

Especialment despr??s de la II Guerra Mundial moltes empreses que tenien la seva seu a Berlin o a l'Alemanya de l'est es van traslladar a Munic. Aquesta ??s una llista de les principals:

Allianz SE Altria Group (seu alemanya) Amazon.de Apple Computer AMD Arri ATOSS Software AG Augustiner-Br??u BMW Bayerischer Rundfunk BayWa AG Boston Consulting Group Bosch Siemens Hausger??te BrainLAB AG Burger King (seu alemanya) Bristol-Myers Squibb C. H. Beck Editors Carl Hanser Editors Centrosolar Group AG Curanum AG DAB bank AG Dba Deutscher Taschenbuch Editors Droemer Knaur E.ON Energie AG

EADS Elsevier EPCOS AG Escada AG Fiducia IT AG Giesecke & Devrient GlaxoSmithKline Gr??fe und Unzer Editors GMX Serveis d'Internet Hacker-Pschorr Heyne Editors Hofbr??u M??nchen Hugendubel Hypo Real Estate HypoVereinsbank AG Kabel Deutschland GmbH Kaut-Bullinger & CO Knorr-Bremse AG Krauss-Maffei Langenscheidt Editors Linde AG L??wenbr??u Loyalty Partner Ludwig Beck AG MAN McDonald???s (seu alemanya) MTU Aero Engines M??nchener R??ck Assegurances AG

O2 (seu alemanya) ORACLE (seu alemanya) OSRAM Paulaner-Brauerei Philip Morris Piper Editors Prestel Editors R. Oldenbourg Editors Random House Editors RedHat (seu alemanya) Roland Berger Rohde & Schwarz S-Bahn M??nchen Sch??rghuber grup empresarial Sony BMG Music Entertainment (seu alemanya) Sun Microsystems (seu alemanya) Siemens AG Spaten-Franziskaner-Br??u Stadtsparkasse M??nchen Stadtwerke M??nchen S??ddeutscher Editors T??V S??D Versicherungskammer Bayern assegurances Wacker Chemie AG Wissen.de Yahoo! (seu alemanya)

[edita] Mitjans de comunicaci??

La ciutat ??s la seu de la Radio i Televisi?? Bavaresa (Bayerischer Rundfunk). A m??s a m??s hi ha un gran nombre de cadenes privades i empreses de telefonia.

Amb unes 250 empreses editorials ??s un punt important??ssim dels medis escrits. Entre elles se'n pot destacar Burda, S??ddeutscher i IDG. Juntament amb Nova York ??s capdavantera en l'edici?? de llibres, on hi destaquen editors com ara Deutscher Taschenbuch, Langenscheidt, Bonnier, C. H. Becker, Carl Hansen, Droemer Knaur, Elsevier, Gr??fe&Unzer, Oldenbourg, Piper, Prestel o Random House.

Al costat del rotatiu d'??mbit nacional S??ddeutsche Zeitung (SZ), tamb?? s'hi editen di??riament el M??nchner Merkur, l'Abendzeitung, i el Tageszeitung (TZ).

Pel costat de la formaci??, la ciutat ??s seu de l'escola alemanya de Periodisme.

[edita] Transports

[edita] Aeroports

L'aeroport internacional Franz Joseph Strau?? (codi internacional IATA: MUC), obert l'any 1992, ??s el segon aeroport d'Alemanya en nombre de passatgers (30,8 milions durant el 2006), despr??s del de Frankfurt a.M. i el sis?? d'europa, despr??s dels de Heathrow a Londres, Charles de Gaulle a Paris, Frankfurt a.M., Schiphol a Amsterdam i Barajas a Madrid. La decisi?? de Lufthansa de convertir-lo en el seu segon Hub de conexions ha fet que Munic es trobi cada vegada millor comunicada amb la resta del m??n. A causa del progr??s continuat del nombre de viatgers durant els seus primers deu anys de vida va portar a l'obertura d'una segona terminal l'any 2003. Acutalment es discuteix la possibilitat d'ampliar la seva capacitat d'operacions amb una tercera pista. Tamb?? es busca una soluci?? que millori la conexi?? amb la ciutat, ja que amb les comunicacions actuals s??n necessaris gairab?? 45 minuts per depla??ar-s'hi des del centre. La construcci?? d'un tram pel qual hi circularia el tren de levitaci?? magn??tica Transrapid redu??ria el temps a nom??s 10 minuts. Tot i aix??, els costos de construcci?? s??n molt elevats i topa amb l'oposici?? del consistori municipal malgrat la llum verda que hi ha donat el govern bavar??s.

A l'oest de la ciutat hi ha l'antic aeroport militar de F??rstenfeldbruck i el dedicat a l'investigaci?? i proves d'Oberpfaffenhofen. En l'actualitat s'estudia la possibilitat d'habilitar-los per a l'aviaci?? privada.

[edita] Infrastructura ferrovi??ria

Hi ha una bona conexi?? a la xarxa internacional mitjan??ant trens de llarg recorregut i a m??s a m??s, des de l'hivern 2007, hi arriba el TGV que uneix Paris amb l'est d'Europa (TGV Est Europ??en).

Amb la resta d'Alemanya, les seg??ents linies d'alta velocitat serveixen la ciutat:

• L??nia 11: Berlin ??? Frankfurt a.M. ??? Munic ??? Innsbruck
• L??nia 25: Hamburg ??? Nuremberg ??? Munic ??? Garmisch-Partenkirchen
• L??nia 28: Munic ??? Augsburg ??? Nuremberg ??? Berlin
• L??nia 41: Munic ??? Ingolstadt ??? Nuremberg ??? Frankfurt a.M.
• L??nia 42: Munic ??? Stuttgart ??? Frankfurt a.M. ??? Col??nia ??? Dortmund

A part de l'estaci?? central (Hauptbahnhof) tamb?? s'hi troben l'estaci?? de l'est (Ostbahnhof) i la de Passing que acullen linies de llarg recorregut.

El transport de mercaderies t?? lloc amb base a l'estaci?? del nord (M??nchen Nord Rbf).

[edita] Carreteres

Durant molt de temps la xarxa de carreteres de Munic va patir un excessiu centrisme. La ciutat tenia por que es produ??ssin importants p??rdues econ??miques en el cas de desviar el tr??fic, especialment del turisme que viatjava cap a It??lia. Aquest fet va portar a convertir la c??ntrica Karlsplatz en l'encreuament amb m??s tr??fic d'Europa. Als Anys 50 es va rependre el projecte, tra??at ja abans de la Guerra, de costru??r vies perif??riques. A poc a poc, durant els anys 60, va anar prenent cos el Mittlerer Ring. Actualment encara s'est?? en proc??s de construcci?? d'una autopista perif??rica de circumval??laci??, coneguda amb el nom de A-99 o Autobahnring, que transcorre paral??lelament a la carretera nacional 471.

Les seg??ent autopistes enllacen Munic amb la resta d'Alemanya i la comuniquen internacionalment:

• A-8: Karlsruhe ??? Stuttgart ??? Ulm ??? Augsburg ??? Munic ??? Salzburg
• A-9: Munic ??? Nuremberg ??? Leipzig ??? Berl??n; A trav??s de la A-93 cap a Ratisbona
• A-92: Munic ??? Landshut ??? Deggendorf
• A-94: Munic ??? Passau / Viena (en construcci??)
• A-95: Munic ??? Garmisch-Partenkirchen
• A-96: Munic ??? Memmingen ??? Lindau (Llac de Constan??a)
• A-995: Munic ??? Encreuament Munic sud/A-8

Pel que fa a les carreteres nacionals, aquestes s??n les que serveixen la ciutat:

• Nacional 2: Frontera polonesa ??? Berl??n ??? Leipzig ??? Nuremberg ??? Augsburg ??? Munic ??? Garmisch-Partenkirchen ??? Frontera austr??aca
• Nacional 11: Frontera txeca ??? Landshut ??? Munic ??? Kochel am See ??? Frontera austr??aca
• Nacional 12: Lindau (Llac Constan??a) ??? Munic ??? Passau ??? Frontera txeca
• Nacional 13: W??rzburg ??? Ingolstadt ??? Munic ??? Bad T??lz
• Nacional 304: Dachau ??? Munic ??? Freilassing

[edita] Transports p??blics

La companyia nacional del ferrocarrils, la Deutsche Bahn, explota la xarxa de ferrocarril urb?? (S-Bahn), formada per deu l??nies que conecten el centre de la ciutat amb les localitats m??s properes. Ja que el t??nel que travessa la ciutat d'est a oest, de la Hauptbahnhof a la Ostbahnhof, (Stammstrecke) ??s compratit per totes les l??nies, es troba actualment en un punt de saturaci??. ??s per aix?? que s'ha projectat un segon t??nel que permetr?? augmentar el servei.

La companyia de transports metropolitans, la MVG, ??s responsable de les sis linies de metro (U-Bahn), les deu de tramvia (Tram) i una gran xarxa de busos que inclou un sistema de metro-busos (enllacen amb estacions de metro). El sistema de metro transporta di??riament un mili?? i mig de persones.

Altres empreses privades tamb?? ofereixen serveis d'autob??s.

Tots aquests mitjans de transport s'agrupen en un organisme que rep el nom MVV i s'ofereixen a una tarifa unificada.

[edita] Educaci?? i Investigaci??

[edita] Universitats i Escoles Universit??ries

De les tres Universitats qualificades com d'??lit a Alemanya, dues es troben a Munic: la LMU i la TUM. Aquesta ??s una llista detallada de les Universitats muniqueses:

• Ludwig-Maximilians-Universit??t M??nchen (LMU): fundada el 1472 a Ingolstadt, va ser traslladada el 1802 cap a Landshut i d'all?? el 1826 cap a Munic. ??s una de les tres Universitats de m??s prestigi d'Alemanya.
• Technische Universit??t M??nchen (TUM): fundada el 1868 amb el nom de Polytechnische Schule M??nchen, va ser ampliada el 1872 amb una secci?? d'Agricultura que finalment incorpor?? el 1930 l'Universitat de Ci??ncies Agr??ries de Weihenstephan. El nom actual el porta des del 1970. Tamb?? ??s una de les 3 Universitats m??s prestigioses del pa??s.
• Fachhochschule M??nchen (FHM) / Munich University of Applied Sciences: creada el 1971 a partir de la uni?? de set escoles professionals universit??ries, ofereix un estudi de nivell universitari m??s aplicat, equivalent a una diplomatura o una enginyeria t??cnica.
• Universit??t der Bundeswehr M??nchen: la Universitat de l'Ex??rcit, fundada el 1973 per tal de formar els seus oficials, es troba a la localitat ve??na de Neubiberg. ??s reservada a membres de l'Ex??rcit (Bundeswehr).
• Fachakademie f??r Augenoptik (Munich College of Optometry): Escola Universit??ria d'Optometria. S'hi ofereix formaci?? reconeguda oficialment en aquest camp.
• Akademie der Bildenden K??nste M??nchen: creada el 1808 com a acad??mia reial de les Belles Arts, es va unir el 1946 amb la Kunstgewerbeschule i l'acad??mia de les Arts Aplicades (Akademie der Angewandten Kunst). Des del 1953 t?? el seu nom actual.
• Hochsch??le f??r Musik und Theater M??nchen: fundada el 1830 com una escola de cant, es va transformar el 1867 per desig expr??s de Richard Wagner en la reial escola bavaresa de M??sica, i el 1892 pass?? a ser l'acad??mia nacional de les Arts Simf??niques (Staatlichen Akademie der Tonkunst). El 1924 va rebre el nom d'Escola Universit??ria de M??sica, m??s tard fou clausurada i finalment reoberta el 1946. ??s des del 1998 que se la coneix amb el nom actual.
• Hochschule f??r Fernsehen und Film M??nchen: comen???? el 1966 com a instituci?? p??blica per a la formaci?? de redactors, directors i guionistes.
• Hochschule f??r Politik M??nchen: creada l'any 1950, ofereix un estudi interdiciplinari de les Ci??ncies Pol??tiques, amb el qual despr??s de 9 semestres s'obt?? el t??tol de la LMU.
• Bayerische Verwaltungsschule (BVS): ofereix educaci?? en temes d'administraci?? local i estatal.
• Bayerische Akademie f??r Werbung und Marketing (BAW): fundada el 1949 com a instituci?? de formaci?? professional en Marketing, comunicaci?? i mitjans informatius.
• Fachhochschule f??r Oekonomie & Management: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
• Munich Business School: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
• Euro Business College (EBC): escola privada, no reconeguda oficialment, que es centra en els estudis d'Administraci?? d'Empreses.
• AKAD: escola privada amb estudis reconeguts oficialment.
• Sprachen & Dolmetscher Institut M??nchen: Institut de llengues, traducci?? i interpretaci??.
• Hochschule f??r Philosophie M??nchen: fundada el 1925 a Pullach, des de llavors t?? el reconeixament per a formar sacerdots. El 1932 esdeven?? la facultat filos??fica de Dret Can??nic (Philosophischen Fakult??t kanonischen Rechts) i el 1971 es va traslladar a Munic. ??s dirigida pels Jesu??tes.
• Katholische Stiftungsfachhochschule M??nchen; va veure la llum el 1971 de la m?? de quatre Escoles Universit??ries dedicades al Treball Social i a la Pedagogia Social.
• Ukrainische Freie Universit??t M??nchen (UFU): Universitat ucra??nesa a l'exili que ha tingut la seva seu a Viena i Praga i que actualment l'ha fixat a Munic.

[edita] Recerca i Investigaci??

• Max-Planck-Gesellschaft: Instituci?? successora de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft.
  • Administraci?? central
  • Institut f??r Ausl??ndisches und internationales Sozialrecht: Just??cia Social internacional.
  • Institut f??r Geistiges Eigentum, Wettbewerbs- und Steuerrecht: Dret de la Propietat intel??lectual, de la Compet??ncia i Dret Fiscal.
  • Institut f??r Physik (Werner-Heisenberg-Institut): F??sica.
  • Institut f??r Psychiatrie: Psiquiatria.
• Fraunhofer-Institut:
  • Patentstelle f??r die Deutsche Forschung (PST): Patents de la recerca alemanya.
  • Systeme der Kommunikationstechnik (ESK): T??cniques de comunicaci??.
• Bundeswehr: Investigaci?? militar.
  • Institut f??r Mikrobiologie der Bundeswehr: Microbiologia
  • Institut f??r Pharmakologie und Toxikologie der Bundeswehr: Farmacologia i Toxicologia.
  • Institut f??r Radiobiologie der Bundeswehr: Radiobiologia.
• Institut f??r Rundfunktechnik (IRT): T??cniques de la Radio i la Televisi??.
• Institut f??r Sozialwissenschaftliche Forschung (ISF): Ci??ncies Socials.
• Bayerische Akademie der Wissenschaften: el seu objectiu ??s l'ampliaci?? del coneixament en diversos camps.
• Forschungszentrum f??r Umwelt und Gesundheit (GSF): Investigaci?? de noves Medicines, aliments i sistemes ecol??gics que tinguin una influ??ncia positiva per a la salut. El centre d'atenci?? s??n les malalties cr??niques i degeneratives que poder contraure's a causa de l'estil de vida i les condicions ambientals.

[edita] Instituts culturals

• Deutsches Jugendinstitut (DJI): Institut de la joventut.
• Goethe-Institut: Institut de la cultura alemanya.
• Instituto Cervantes: Institut de la cultura hisp??nica.
• Institut fran??ais: Institut de la francofonia.
• British Council: Institut de cultura brit??nica.
• Instituto Italiano di Cultura: Institut de cultura italiana.

[edita] Enlla??os externs

• P??gina oficial de la ciutat en Angl??s
• P??gina dels transports p??blics en Angl??s
• Panor??miques de Munic
• Llista d'entrades referents a Munic a les principals biblioteques catalanes: BC, CBUC.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Munic

	Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Baviera
Districtes urbans	Amberg | Ansbach | Aschaffenburg | Augsburg | Bamberg | Bayreuth | Coburg | Erlangen | F??rth | Hof | Ingolstadt | Kaufbeuren | Kempten | Landshut | Memmingen | Munic (M??nchen) | Nuremberg (N??rnberg) | Passau | Ratisbona (Regensburg) | Rosenheim | Schwabach | Schweinfurt | Straubing | Weiden | W??rzburg
Districtes rurals	Aichach-Friedberg | Alt??tting | Amberg-Sulzbach | Ansbach | Aschaffenburg | Augsburg | Bad Kissingen | Bad T??lz-Wolfratshausen | Bamberg | Bayreuth | Berchtesgadener Land | Cham | Coburg | Dachau | Deggendorf | Dillingen | Dingolfing-Landau | Donau-Ries | Ebersberg | Eichst??tt | Erding | Erlangen-H??chstadt | Forchheim | Freising | Freyung-Grafenau | F??rstenfeldbruck | F??rth | Garmisch-Partenkirchen | G??nzburg | Ha??berge | Hof | Kelheim | Kitzingen | Kronach | Kulmbach | Landsberg | Landshut | Lichtenfels | Lindau | Main-Spessart | Miesbach | Miltenberg | M??hldorf | Munic (M??nchen) | Neuburg-Schrobenhausen | Neumarkt | Neustadt (Aisch)-Bad Windsheim | Neustadt (Waldnaab) | Neu-Ulm | N??rnberger Land | Oberallg??u | Ostallg??u | Passau | Pfaffenhofen | Regen | Ratisbona (Regensburg) | Rh??n-Grabfeld | Rosenheim | Roth | Rottal-Inn | Schwandorf | Schweinfurt | Starnberg | Straubing-Bogen | Tirschenreuth | Traunstein | Unterallg??u | Weilheim-Schongau | Wei??enburg-Gunzenhausen | Wunsiedel | W??rzburg