Mord??via
De Viquip??dia
| ?????????????????????? ?????????????????? (Resp??blika Mord??via) ???????????????????? ???????????????????????? (Mordovsk??j R??spublikasj) ???????????????????? ???????????????????????? (Mordovskoj Respublikasj) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informaci?? | |
| Capital: | Saransk |
| Poblaci??
- Total |
|
| Superf??cie | 26.200 km?? |
| Governador | Nikolai Merkuixkin, |
| Idiomes oficials | Rus, moksha i erzya |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La Rep??blica de Mord??via (rus ?????????????????????? ?????????????????? Resp??blika Mord??via; moksha: ???????????????????? ???????????????????????? Mordovsk??j Respubikasj; erzya: ???????????????????? ???????????????????????? Mordovskoj Respublikasj) ??s una de les rep??bliques (subjecte federal) de la Federaci?? Russa.
Limita al nord amb la Prov??ncia de Nijni N??vgorod, al sud i sud-oest amb la Prov??ncia de Penza, a l'est i sud-est amb la Prov??ncia d'Uli??novsk, al nord-est i est amb Txuv??ixia i a l'oest amb la Prov??ncia de Riazan.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La rep??blica es troba en la part est de la Planura Europea de l???Est, a la conca del Volga (Rava). La part nord-oest del pa??s ??s ocupada per la planura de l???Oka i el Don, on prevalen les formes acumulatives del terreny. El sector SE ??s ocupat pels Alts del Volga, amb una llarga tira de pujols i turonets; les elevacions s??n descendents de 330-310 metres a l???Est fins a 100 metres l???Oest.
La rep??blica ??s travessat per molts rius: l???Oka, i els seus tributaris, el Moksha, Vad, Satis, Sivin???, Issa i Urei; el Volga i els tributaris Sura i Alatyr (Rator os). Els boscos ocupen el 24,2 % de la rep??blica, dels quals el 22,5 % s??n roures, el 29,5 % pins, el 14,5 % alberes, el 4,1 % til??leres i el 2,8 % alisis. A la part NO hi ha la reserva natural mord??via P. G. Smidovitx, creada el 1935, amb 32.000 hect??rees entrs els rius Moksha i Satis que conserven nombroses esp??cies d???ocells, mam??fers i altres esp??cies que han desaparegut a altres zones
[edita] Demografia
- Poblaci??: 888,766 (2002)
- Urbana: 531,478 (59.8%)
- Rural: 357,288 (40.2%)
- Masculina: 408,556 (46.0%)
- Femenina: 480,210 (54.0%)
- Naixements: 7,394 (ratio 8.6)
- Morts: 14,823 (ratio 17.2)
- Grups ??tnics
Els mordovians s??n un poble f??nic que parla dues lleng??es semblants, moksha i erzya, les quals han estat considerades durant molt etmps com a dialectes d???una ??nica llengua mordoviana. En realitat hi ha dues ortografies amb noticiaris paral??lels a Mord??via on nom??s hi viu aproximadament un ter?? dels mordovians.
Segons el Cens rus (2002), els russos s??n el 60.8% de la poblaci??, mentre que els mordovians s??n nom??s el 31.9%. Altres grups s??n els t??tars (5.2%), ucra??nesos (0.5%), i un grapat de grups petits, cadascun amb menys del 0.5% de la poblaci?? total. 3,700 persones (0.4%) no indicaren cap nacionalitat en el cens.
| Cens 1939 | Cens 1959 | Cens 1970 | Cens 1979 | Cens 1989 | Cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Mordovians | 405,031 (34.1%) | 357,978 (35.8%) | 364,689 (35.4%) | 338,898 (34.2%) | 313,420 (32.5%) | 283,861 (31.9%) |
| Russos | 719,117 (60.5%) | 590,557 (59.0%) | 606,817 (58.9%) | 591,212 (59.7%) | 586,147 (60.8%) | 540,717 (60.8%) |
| T??tars | 47,386 (4.0%) | 38,636 (3.9%) | 44,954 (4.4%) | 45,765 (4.6%) | 47,328 (4.9%) | 46,261 (5.2%) |
| Ucra??nesos | 7,586 (0.6%) | 6,554 (0.7%) | 6,033 (0.6%) | 5,622 (0.6%) | 6,461 (0.7%) | 4,801 (0.5%) |
| Altres | 8,884 (0.7%) | 6,468 (0.6%) | 7,069 (0.7%) | 8,012 (0.8%) | 10,148 (1.1%) | 13,126 (1.5%) |
[edita] Hist??ria
Els jaciments arqueol??gics m??s vells del pa??s s??n del Neol??tic (entre els rius Vad i Moksha). Durant la primera edat de Ferro (entre els segles VII i V aC) les tribus dela cultura de Gorodetsk, de parla f??nica, s???establiren al pa??s, on van formar assentaments permanents i es dedicaren a l???agricultura, ramaderia, cacera i pesca,. Podien treballar el ferro, amb el que fabricaven eines i armes.
Cap el segle I aC s???establiren a les conques de l???Oka, Moksha i Volga. Eren animistes, de la qual religi?? en queden residus en algunes manifestacions de la vida quotidiana (costums de les dones, costums de bany) i de restes xamanistes (festes pels avantpassats i sacrificis d???animals), aix?? com altres pr??ctiques m??giques, festes i cerim??mies. D???altra banda, poc es diferencien avui dia dels r??ssos. Els primers invasors que patiren foren els ostrogots en el segle III.
Entre els segles XII i XIII s???hi desenvoluparen formes pol??tiques feudals. Durant aquesta ??poca Mord??via apareix a les cr??niques russes com a Purgasova Volost o Purgasova Rus??? (el territori entre els baixos marges del Moksha, que era ocupat per les tribus mordovianes, i pels pagesos russos que fugien de l???opressi?? feudal) governat pel pr??ncep Purgas o Purgasov que ocupava el territori entre els rius Oka i Moksha, per?? el 1230 foren ocupats pels mongols, que l???incorporaren a la Kizyl Orda, per?? el 1239 ja s???hi revoltaren. D???antuvi els ajudaren i foren aliats, per?? el 1378 es posaren de part dels russos contra el khanat de Kiptxaki els venceren a Vozhe i Kulikovo el 1378 i el 1380.
Fins el 1552 fou controlat pel Khanat de Kazan, fins que fou incorporat a Mosc??via. El 1775 el territori mordovi?? fou dividit entre els governs de Penza, Simbirsk i Tambov. El 1785 es desenvoluparen els primers molins paperers,
Despr??s de la revoluci?? de febrer del 1917, es formaren soviets dirigits per menxevics i socialistes revolucionaris, i el 12 de novembre hi estableixen l'autoritat bolxevic, que el 21 de desembre s'emparar?? de Saransk. Pel gener del 1918 es form?? un Comit?? de Districte del Partit Bolxevic, i el mar?? del 1918 els bolxevics s'hi imposaren definitivament, i repartiren 1.090.000 hect??rees de terres privades entre els pagesos desposse??ts. Durant la Guerra Civil del 1918-1920 es va mantenir dins el b??ndol bolxevic, fins i tot l'agost del 1918 s'hi estacionaren tropes de l'Est.
El 1919 fou creada la secci?? mordoviana del Comissariat del Poble per Nacionalitats de la RFSS Russa, que el desembre del 1920 organitza districtes mordovians a les regions de Penza, Saratov, Samara, Simbirsk i Tambov, i edita en mordovi?? una hist??ria del Partit Comunista, i el 1921 celebr?? el Congr??s de Comunistes de Nacionalitat Mordoviana a Samara, en el qual solicaren l'autonomia pel seu poble. Per?? la regi?? pat?? fortes epid??mies de fam que obligaren molts mordovians a emigrar cap a Sib??ria.
Tanmateix, la seva dispersi?? dificultava la creaci?? d???una ??rea pr??pia, ja que el 1921 eren 1.167.537 en un territori fragmentat entre russos, t??tars i txuvaixos. El 1926 es va fundar a la Universitat de Saratov una branca per a pedagogia i formaci?? de mestres mordovians, que el juliol del 1928 es va traslladar a Saransk, on es va fer el primer Congr??s Ling????stic Mordovi??, amb vistes a unificar les dues parles en una sola llengua (tamb?? els podrien assimilar millor).
Despr??s de la reorganitzaci?? de la Regi?? o Kraj del Mig Volga el 1928, que ja incloia un Oblast Mordovi?? (el districte de Srednevolzhskogo), el 10 de gener del 1930 esdevindria Oblast Aut??nom. Tamb?? es cre?? una emisora de r??dio a Saransk que emet en rus i mordovi??, un Institut de recerca ling????stica i cient??fica, un teatre, un conservatori i una editorial, que el 1933 publicar?? el primer abecedari en erzya, Tundon Chi (Dia de primavera). No adquirir?? estatut de Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma fins el 20 de desembre del 1934, i es formar?? una Uni?? d'Escriptors de Mord??via similar a la d'altres rep??bliques, aix?? com el grup de dansa Umarina. Per?? el 1939 tenia una poblaci?? ??tnicament mordoviana del 34,1 %.
Despr??s de cinc plans quinquenals anteriors a la guerra, s'inici?? el ???socialisme de guerra???, tot col??lectivitzant l'economia i desenvolupant la ind??stria pesant. Enviaren al pa??s nombrosos t??cnics russos, i molts mordovians anaren a estudiar a Moscou i Leningrad. El 1932 col??lectivitzaren tota l'agricultura, i es multiplic?? 9,5 cops la per?? es produiren repressions massives i m??s fam.
Durant la Segona Guerra Mundial, uns 75.000 soldats de la Rep??blica foren condecorats, destacant al front una columna de tancs i un esquadr?? d'aeroplans. Hi instal??laren algunes ind??stries d'altres rep??bliques el 1941.
Cap el 1950 aparegueren les primeres ind??stries mec??niques, el??ctriques i cimenteres, principalment a Saransk, aix?? com el ferrocarril electrificat Saransk-Moscou, i el 1957 fou inaugurada a Saransk per N. P. Ogorev la Universitat Estatal Mordoviana. Continu??, per??, la industrialitzaci?? i la colonitzaci?? que encoratagen la destrucci?? de la seva cultura ??tnica, sobretot a les ciutats.
El 1961 es va fundar la priemra emisora de televisi??, i durant tota la d??cada dels seixanta i setanta el pa??s es va integrar totalment en el sistema rus i sovi??tic. El 30 de maig del 1978 es va aprovar una nova constituci??, on es consagra la integraci?? en la R??ssia sovi??tica. Fins i tot el juny del 1985 se celebr?? el 500?? Aniversari de la integraci?? mordoviana en R??ssia, en les quals celebracions hi particiaria en nom del PCUS el futur president Boris I??ltsin.
Amb l'arribada de la perestroika es produiren alguns conflictes entre mordovians i russos. El maig del 1989 es produiren les primeres manifestacions demanant democr??cia, per?? fins el 25 de febrer del 1990 no es van autoritzar els primers m??tings i manifestacions que permeteren la creaci?? del Partit Socialdem??crata de Mord??via i la societat sociocultural Mastorava, aix?? com la societat dels t??tars del pa??s Yaktashlar (Amics del Pa??s). L'octubre del 1991 se celebraren trobades amb societats d'altres pa??sos fino??grics, alhora que es creava el c??rrec de president de la Rep??blica de Mord??via per elecci?? popular el 14 de desembre. Seran escollits Vassili Gusliannikov, i com a vicepresident, V. P. Narezhnyj.
El primer decret del president, el gener del 1992, ??s reorganitzar les granges col??lectives, alhora que Mastorava obria una seu a Moscou i el febrer del 1993 es creaven diverses fundacions per fomentar l'??s i l'ensenyament de les lleng??es mordovianes. El PSD Mordovi?? s'enregistra novament amb el nom Erzyan Mastor.
El 7 d'abril del 1993 el parlament va deposar el president, Vasili Gusliannikov, per majoria de dos ter??os, derog?? el c??rrec de president i fou substitu??t pel parlament, a causa de la crisi econ??mica, per?? aquest govern?? per decret i crid?? en ajut seu veterans de la guerra d???Afganistan. El gener del 1995 nomenar?? portantveu N. I. Merkushkin, qui el mar?? aprovar?? nous s??mbols nacionals, un himne i una constituci?? el juliol del 1995. Al marge, el mar?? del 1995 se celebr?? el II Congr??s del Poble Mordovi??, que vol representar ??nicament a l'??tnia mordoviana.
El setembre del 1994 se celebr?? a Saransk un festival de cinema en lleng??es fino??griques, i es fund?? a Orenburg el primer diari en moksha i ezra Lismaprya (Primavera). La nova constituci?? entrar?? en vigor a finals d'any, i Merskushkin ser?? ratificat en el seu c??rrec. Tamb?? se signen acords econ??mics amb altre rep??bliques fino??griques, com la dels Komi.
[edita] Enlla??os
- (rus) P??gina oficial de la Rep??blica de Mord??via.
- (rus) P??gina oficial de la Universitat Estatal de Mord??via.
- (angl??s) (rus) (franc??s) Oficina internacional de relacions de la Universitat Estatal de Mord??via
- (rus) P??gina oficial de la Biblioteca Nacional de la Rep??blica de Mord??via
- (rus) P??gina Oficial del Teatre Estatal de Titelles de la Rep??blica de Mord??via.
.png/20px-Flag_of_Krasnodar_kray_(1995).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Pskov_rayon_(Pskov_oblast).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Voronezh_Oblast_(1998-2005).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_St_Petersburg_(Russia).png){kind=small}
|
|
|---|
|
Pobles fino-p??rmics: |
.svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}
