Montu??ri

De Viquip??dia

La vila de Montu??ri es troba situada a la comarca del Pla de Mallorca, forma part de la Mancomunitat Pla de Mallorca i els municipis amb els que t?? fita s??n: Algaida, Llucmajor, Porreres, Sant Joan de Sineu i Lloret de Vistalegre.El nucli urb?? es troba situat al nord de la carretera Palma-Art?? Ma-15 (antiga C-715), que de fet ??s l'eix que vertebra la comunicaci?? amb la capital de l'illa i Manacor (cap del partit judicial).

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Geografia 2.1 El terreny 2.2 Hidrosfera i biosfera 2.3 Activitats econ??miques 3 Hist??ria 3.1 Prehist??ria i Edat Antiga 3.2 Edat Mitjana 3.3 Restauraci?? i dictadura de Primo de Rivera 3.4 Segona Rep??blica i Guerra Civil 4 Pol??tica 5 Cultura 6 Festes 7 Himne 8 Articles relacionats 9 Enlla??os externs

[edita] Etimologia

L'or??gen del nom ??s incert, encara que sembla llat?? han sorgit diverses hip??tesis que intenten explicar l'etimologia. Hi ha autors que han intentat relacionar Montu??ri amb mots d'origen mitol??gic com Mons Viri, Mont Thiberi, Mons Iberii, Mons Irae,Mons Tueris, Mons Jovis, Mons Ueri o Monte Catano (aquest sembla apar??ixer a documents del segle XIII). Formes antigues del nom de la vila com Montueri o Muntuy podrien no reflectir exactament el nom de la localitat ja que Muntuy seria el districte musulm?? que inclouria altres pobles, a m??s existia el costum entre els pescadors del migjorn mallorqu?? de situar el bancs de peixos en relaci?? amb Montu??ri no referit al poble (invisible des de la mar) sin?? al Puig de Randa. Antoni Maria Alcover proposa com a or??gen la uni?? del llat?? m??nte i del basc iri ???poble??? el que voldria dir "muntanya del poble". Joan Coromines es va inclinar per una etimologia derivada de Promontorium en canvi segons Joan Miralles i Montserrat provendria d'un hipot??tic Montuarium.

[edita] Geografia

[edita] El terreny

El terme de Montu??ri representa molt b?? quin ??s el t??pic paisatge del Pla de Mallorca. La seva contrada es plena de turonets i petites depressions que donen una sensaci?? d'alts i baixos. En la geografia f??sica poden distingir dues zones diferenciades:

La primera ocupa les terres del nord i oest del terme. Les elevacions alineades de l'extrem nord que formen la Serra d'es Fonoi, inclouen els turons d'es Puig Molt??, seguint per les possessions de Son Company, Sabor i Son Toni Coll i continuant finalment dins el terme municipal de Lloret de Vistalegre. A la zona oest del terme, des de la vila fins al terme de Sant Joan, hi ha una s??rie d'elevacions formades pel puig de Sant Miquel (239 m) i terrenys irregulars (Ses Rotes, Son Comelles, ses Rotes de Son Comelles, es Coll de Sa Grava).

L'altra zona (centre, sud-oest i est) est?? composta per tres parts. La primera s??n les planes que envolten la vila, s??n m??s accidentades per la banda del nord (Son Manera i sa Torre) i per altra banda les terres s??n m??s depression??ries al sud del poble (Son Vanrell, So na Moiana, Son Ripoll i Son Mut), sembla que moltes d'aquests terrenys en un passat remot s'omplien durant alguns per??odes d'aigua i fins i tot pot ser que fossin aiguamolls. Ben al mig del terme hi trobam la vila de Montu??ri, constru??da sobre un pujol que arriba als 170 m a ses Tres Creus. Finalment, a l'extrem sud del terme a tocar amb el terme de Llucmajor, el terrenys s'al??a (Son Palou i Alcoraia) fins al Puig de ses Tres Fites (342 m), aquesta banda del sud elevada ??s un dels extrems del Mass??s de Randa situat ja dins els termes d'Algaida i Llucmajor.

[edita] Hidrosfera i biosfera

El terme de Montu??ri ??s actualment sec, malgrat en temps passats les planes que envolten el poble eren zones humides. En els nostres dies aquests terrenys sols s'omplen d'aigua en moments de grans pluges, el drenatge es fa a trav??s de diverses s??quies que porten l'aigua al torrent de Pina. Aquest ??s l'??nic curs irregular d'aigua important que travessa el terme, ho fa per la zona de ponent del terme; neix a la possessi?? d'Alcoraia, passa vora el poble per s'Hort d'es Pont i entra al terme d'Algaida pels Son Vanrells.

La flora montu??rera respon al clima mediterrani llevant?? de les Illes Balears. Al terme hi ha una vertadera mancan??a de grans extensions de boscs mediterranis (formats per pins i algunes alzines,a m??s d'arbusts i herbes), sols trobam "garrigues" (boscos, en catal?? de Mallorca) a la falca Es Rafal-Sa Mudaina, l'accidentat terreny de Ses Rotes i finalment la zona de sa Font Bosseta. Les terres es solen conrear amb esp??cies de la trilogia mediterr??nia (sobretot els cereals) i els ametllers que substitu??ren a la vinya despr??s de la plaga de fil??loxera del segle XIX, a un segon lloc podem trobar figueres, albercoquers i alguns arbres fruiters regats de manera artificial.

De la fauna hem de fer dues grans agrupacions: les aus i els mam??fers. Les aus que habiten el terme s??n compartides a la comarca, per exemple el teuladers, les oronelles, les perdius, el verderols, els rupits,les merles i com a aus migrat??ries els tords. El mam??fers s??n generalment petits com el conills, les genetes, el mostel i altres esp??cies, sobretot rosegadors.

[edita] Activitats econ??miques

Montu??ri tradicionalment havia estat fins els anys 60 del segle XX un poble agr??cola-cereal??stic. La majoria de la poblaci?? treballava al sector primari i les altres activitats sempre anaven a remolc de l'agricultura.

A partir de l'explosi?? tur??stica a Mallorca, el camp s'abandon??, la poblaci?? va anant disminuint i la majoria dels ocupats ho estaven al sector serveis.

Actualment la majoria de la poblaci?? montu??rera treballa a Palma o Manacor. Malgrat aix?? han sorgit a l'entorn de la vila algunes empreses de materials de construcci??, embotits, escumadora, etc. Cal destacar la gran oferta de restaurants i bars que ofereix el poble, a m??s d'aix?? hi ha alguns comer??os, dos hotels rurals i un agroturisme.

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria i Edat Antiga

El jaciment, de poblaci?? humana, m??s antic que s'ha trobat al terme ??s el poblat talai??tic de Son Forn??s. Hi ha evid??ncies que demostren que el poblat fou habitat des de el 900 aC. Segons les zones excavades se sap que ben entrat el per??ode talai??tic (s.VII-VI) al poblat hi havia almenys 3 talaiots (un ??s el m??s gran de Mallorca), sis vivendes i una murada. Aquestes construccions utilitzades en el per??ode esmentat semblen haver-se constru??t cent anys abans. La societat no sembla que tengu??s una jerarquia molt establerta. Pareix que la comunitat participava a les tasques de construcci?? d'obres p??bliques (talaiots), ja que en aquests llocs es realitzava el repartiment de la carn. L'economia talai??tica de Son Forn??s era eminentment de subsist??ncia, fonamentada en la ramaderia i que es complementava amb recol??lecci?? o amb intents de sembra de cereals. L'especialitzaci?? en la producci?? no existia, cada unitat familiar era independent i autosuficient.

Despr??s d'un horitz?? de destrucci?? arreu de les illes, va arribar un poble nou: el post-talai??tics. D'aquesta pres??ncia a Son Forn??s s'han excavat (s.V-II) quatre vivendes. En aquest per??ode es produ?? un canvi radical en la societat i l'economia. S'establi una organitzaci?? i aparegu?? la propietat privada, hi ha proves de l'exist??ncia d'una classe dominant que tenia com a s??mbols el bou i la viol??ncia. Aquesta transformaci?? s'emmarca dins el per??ode convuls que visqu?? la Mediterr??nia i el triomf de Roma. Els m??tics foners balears participaren en diverses campanyes de la guerra entra Roma i Cartago. L'economia post-talai??tica es diferencia de l'anterior per la diversificaci?? de la ramaderia (ovelles, cabres, porcs i vaques) i l'augment de la import??ncia dels cereals (blat i civada).

Al segle III un nou horitz?? de destrucci?? provocat pels incendis destru??x Son Forn??s. El contactes Mallorca-Cartago portaren a la conquesta romana de l'illa (123 aC Quint Cecili Metel Bale??ric, despr??s anomenat "el balear") despr??s de la derrota cartaginesa. Amb l'entrada al m??n rom?? el poblar assoleix la plenitud urban??stica, es produeix una onada de noves construccions (vuit excavades). Als voltants del segle II el poblat disposa de carrer i abocadors, les noves construccions podien ser tallers o magatzems. El romans funden dues ciutat (Pol??lentia i Palma) que monopolitzen l'activitat a l'illa, el poblat perd import??ncia i fins i tot apareixen problemes d'abastament. La inclusi?? de les illes dins les rutes comercials cl??ssiques porta una s??rie de canvis: arriben productes nous de les pen??nsules ib??rica i it??lica, introducci?? de la moneda i aportacions tecnol??giques (mol?? de rotaci?? i eines de ferro). Al s.I Son Forn??s pateix una greu crisi demogr??fica que el portar?? quasi al despoblament durant tres segles. Sembla que les diverses comunitats ind??genes del terme: Son Forn??s, es Velar de sa Torre, Sab?? i Mianes s'agregaren al poblat de Montu??ri (possible Montuarium, "monticle")

[edita] Edat Mitjana

De l'Alta Edat Mitjana hi ha molt poques restes del terme. Nom??s a Son Forn??s s'han trobat ??mfores procedents del nord d'??frica i de la Mediterr??nia oriental. Sembla l??gic per les breus conquestes del germ??nics v??ndals o de l'Imperi Rom?? d'Orient.

L'any 903, despr??s d'algunes incursions musulmanes l'arxip??lag passa a formar part de l'emirat de C??rdova com a les Illes orientals d'al-Andalus. L'estructura social musulmana es basava en el clan familiar, la vida es ruralitza menys a la capital Madina Mayurqa (la Palma romana). El territori es divideix en districtes, l'actual Montu??ri es trobava dins el districte de Muntuy (tamb?? englobava Algaida i Llucmajor).El m??n rural musulm?? es distribu??a en alqueries (al-qarya) i rafals (rahl), aquesta pres??ncia ha quedat en alguns top??nims: Alcoraia (al-qur??y'a), Sabor (xa??bu??r), es Rafal (rahl) o sa Mudaina (mudayna). Aquesta ruralitzaci?? per?? no feu desapar??ixer el nucli urb?? de Montu??ri, fins i tot hi ha rastres d'un mur de defensa i una mesquita a la zona de ses Treus Creus i es Pujol (la part m??s elevada del poble). D'aquesta ??poca s??n les primeres arribades d'esclaus negres o d'??tnia eslava i el primers senyals de pres??ncia jueva a la vila que sembla que vivien tots al carrer Major actual. La producci?? de les alqueries es basava sobretot cereals, vinyes, oliveres i arbres fruiters. Per aquest tipus de conreu es necessita un sistema de reg molt desenvolupat com ho eren les s??nies (espargides per tot el terme) i els qanaw??t (sa Mudaina).

Al 31 de desembre del 1229 les tropes catalanes del rei Jaume I el Conqueridor entren a Madina Mayurqa. Les contrades de Montu??ri varen ser les primeres que conqueriren, despr??s de la capital, juntament amb quasi tot el Pla, Migjorn, Llevant i Nord-est de Mallorca (entre el 31 de desembre de 1229 i el 30 d'octubre de 1230). Segons el Llibre del Repartiment, Montu??ri romangu?? a la part reial i en foren grans beneficiaris la comunitat jueva que particip?? econ??micament a la conquesta.El rei al mateix temps repart?? la seva part, a Montu??ri l'alqueria d'Azment Aben Munahal va ser donada a Bernat de Santa Eug??nia (lloctinent del monarca) que a la vegada la va vendre a Bernat de Sabadell; Jaume I ced?? el Rafal Algar a Berenguer Company i l'alqueria de Sabor a Pere de Vic; Bernat de Granada rep per donaci?? reial l'alqueria de Beiaziza (que tenia en alou del rei) i el 1233 l'estableix a Joan de Caldes; finalment Guillem de Montcada don?? l'alqueria de Beniacop que havia rebut del rei. Al 12 d'abril de 1248 el Papa Innocenci IV amb una butlla va recon??ixer la parr??quia de Santa Maria i Sant Pere de Montu??ri (probablement estava situada sobre l'antiga mesquita a la part m??s elevada de la vila). Segons estudis onom??stics el nous pobladors de Montu??ri eren catalans provinguents de les comarques de Girona, Barcelona, Tarragona i el Rossell??; tamb?? est?? documentada l'antiga comunitat jueva que segueixen visquent al mateix lloc, exercint les professions de prestamista, sastre o mercer. Al 1300 amb les ordinacions de Jaume II de Mallorca la vila aconsegu?? l'entitat de pobla reial,a partir d'aquest moment la poblaci?? s'expandeix falda avall del tur??,es construeix la Casa de la Vila on es reunien el jurats i una primera esgl??sia parroquial g??tica al lloc actual. La poblaci?? el 1300 variava entre 500 i 600 h i arrib?? al voltant dels 700 a mitjans de segle, malgrat aix?? posteriorment baix?? per la pesta negre.

[edita] Restauraci?? i dictadura de Primo de Rivera

La Restauraci?? d'Alfons XII (1874) no supos?? un canvi brusc en la pol??tica municipal ja que el batlle continu?? essent el mateix, el metge Batomeu Ferrando Manera (1830-1894) elegit el 1872 en temps d'Amadeu I. Aquest personatge, relacionat amb el Partit Liberal, exercia com a cacic del poble; prova d'aix?? ??s que fou batlle fins al 1887. En aquest any les forces conservadores, pareix que fins aleshores fragmentades, s'uniren i es feren amb la batalla en la figura del tamb?? metge Joan Veger Ribes (1862-1921). El govern conservador pat??, per??, el boicot dels regidors liberals i fins i tot la inhabilitaci?? judicial del batlle que fou substitu??t de forma interina per Miquel Ribes Antinch i i el ja esmentat Bartomeu Ferrando fins que pogu?? tornar exercir ja a 1893. Els darrers anys del segle XIX i els primers del XX varen ser protagonitzats per consistoris del Partit Conservador encap??alat per Joan Verger Ribes i Joan Baptista Aloi Miralles. La situaci?? pol??tica arriba a nivells importants d'enfrontaments entre liberals i conservadors com exemplifiquen la divisi?? de la banda de m??sica en dos, bregues als carrers o la publicaci?? de fulletons pol??tics. Al mateix temps (1906-07 i 1909-16) els liberals tornen al govern amb Joan Ferrando Obrador com a batlle (fill de l'anterior batlle Ferrando Manera). La d??cada dels 10 ,sobretot la segona meitat, estaria marcada per una certa calma afavorida pel turisme municipal entre liberals i conservadors id??neos, a causa de la separaci?? d'aquest darrers dels mauristes que restaren fora de l'ajuntament.

[edita] Segona Rep??blica i Guerra Civil

Montu??ri va ser un dels pocs pobles de Mallorca que varen v??ncer les candidatures republicanes a les eleccions del 1931. El batle republic?? Joan Mas i Verd juntament amb l'equip de govern a l'Ajuntament varen dur a terme una s??rie d'iniciatives que han arribat als nostres dies. La construcci?? de l'equip escolar (conegut popularment com ses Escoles) es va dur a terme durant aquesta ??poca i despr??s de llarga pol??mica i un refer??ndum on s'aprov?? el projecte, la reforma del cementiri tamb?? ??s obra de l'ajuntament reublic??. D'aquesta ??poca d'estaca el gran clima d'enfrontament entre les dretes i les esquerres sobretot per temes com l'anticlericalisme o la lluita contra els cacics (l'enfrontament es veia agreujat per tradicional radicalisme pol??tic de les postures a Montu??ri). Tot just despr??s de l'al??ament del general Franco, que a les Balears es va produir dia 19 de Juliol del 1936, varen comen??ar les repress??lies contra els simpatitzants de la causa republicana, aquesta es va radicalitzar arran del desembarcament del capit?? Bayo i tropes de la Generalitat de Catalunya a Porto Cristo. El batle, alguns regidors i altres simpatitzants varen ser afusellats per les partides de falangistes. Al front de guerra tamb?? hi varen participar molts de joves montu??res molts de quals moriren en l'enfrontament.

[edita] Pol??tica

L'ajuntament ??s governat pel PP amb majoria absoluta (6 regidors) essent batle Gabriel Matas i Alcover. L'oposici?? la formen el PSM (3 regidors)i el PSIB (2 regidor). L'??nica candidatura sense representaci?? va ser la de UM.

Veure: Llista de batles de Montu??ri

[edita] Cultura

Al poble existeix el Museu Arqueol??gic de Son Forn??s situat al mol?? des Fraret.

[edita] Festes

Les festes patronals s??n per Sant Bartomeu (24 d'agost) amb el tradicional ball dels cossiers. La segona data festiva ??s el Puig quan el poble celebra una pancaritat la tercera festa de Pasqua al Puig de Sant Miquel.

Tamb?? hi ha celebracions per Sant Antoni i la Mare de D??u d'Agost.

La Fira de sa Perdiu es realitza el primer diumenge de desembre, inclou un concurs de perdius de reclam i una mostra de diversos productes.

[edita] Himne

L'himne instrumental aprovat per l'ajuntament de Montu??ri s??n dos fragments, seleccionats pel director de la banda de m??sica de Montu??ri Pere Miralles Roca, de la pe??a "Flor de Murta" en la versi?? instrumentada per a banda per Baltasar Pocov?? Pocov??. "Flor de Murta" fou realitzada, a la segona meitat del segle XIX, per Antoni Noguera Balaguer, sobre les melodies d'autor desconegut de les danses dels Cossiers de Montu??ri i despr??s, l'antic director de la Banda de m??sica de Montu??ri, Baltasar Pocov?? Pocov??, feu una transcripci?? per a banda, ??s per aix?? que l'himne ??s anomenat popularment "Flor de Murta". La Banda de m??sica de Montu??ri toca l'himne des de l'any 1987. Fa pocs anys Pere Orp?? Ferrer va escriure una lletra que, malgrat no ha estat aprovada oficialment, ja ha estat interpretada en diverses ocasions. La Coral Mont-Lliri, de Montu??ri, grav?? l'himne en el seu disc "Sentiments d'un poble", l'any 2005, en el que fou cantat amb la lletra de Pere Orp?? Ferrer, acompanyat d'uns teclats que realitzaren una adaptaci?? de l'acompanyament harm??nic.

LLETRA PROPOSADA

Cridem companys:
Visca Montu??ri!

Poble fog??s,
sincer i obert com la flor de lliri.
L'august campanar
des del pujol vigila el pla.

Molins i talaiots
s??n vells monuments
de nostra hist??ria
que amb goig portam al cor.

Al Puig de Sant Miquel
pugem tots fervents
en romiatge
fixant arrels.

Els balls dels cossiers
ens fan enardir
l'orgull del poble
honrat Sant Bartomeu.

Sortiu a pla??a,
cor de la nostra festa;
portau flor de murta
i un brot d'alfabaguera.

Treballem i animem la tasca
amb tonades de veus amigues,
i a les rotes i a les maioles
granaran les millors espigues.

Per sempre al cel blau
floresqui la bona pau.

[edita] Articles relacionats

• Llista de batles de Montu??ri

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Ajuntament
• Informaci?? de l'Institut Balear d'Estad??stica
• P??gina web del Museu Arqueol??gic de Son Forn??s
• esBinerbo.com

Portal I.Balears	Illes Balears ??? Mallorca
Municipis:	Alar?? | Alc??dia | Algaida | Andratx | Ariany | Art?? | Banyalbufar | Binissalem | B??ger | Bunyola | Calvi?? | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Dei?? | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llub?? | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratx?? | Montu??ri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollen??a | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Lloren?? des Cardassar | Santa Eug??nia | Santa Margalida | Santa Maria del Cam?? | Santany?? | Selva | Sencelles | Sineu | S??ller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany
Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera