Montevideo

De Viquip??dia

Montevideo (coneguda antigament en castell?? com Santos Felipe y Santiago de Montevideo, i en portugu??s com Montevid??u) ??s la capital, la ciutat m??s gran i el port principal de l'Uruguai. Amb 1,3 milions d'habitants, i dues vegades m??s gran que qualsevol altre ciutat del pa??s, Montevideo ??s el centre econ??mic, pol??tic, cultural i financer del pa??s. Segons un reprot de Mercer Human Consulting, Montevideo va ser la primera ciutat de l'Am??rica Llatina en qualitat de vida.^[1] ??s situada a la zona sud del pa??s, sobre el Riu de la Plata dins del departament hom??nim.

??s la capital m??s austral d'Am??rica^[2] - i la tercera al m??n, despr??s de Wellington i Canberra, les capitals de Nova Zelanda i Austr??lia, respectivament. ??s la seu administrativa del Mercosur (organisme comercial, cultural i social format per l'Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Vene??uela) i de l'ALADI (Associaci?? Llatinoamericana d'Integraci??). La seva poblaci?? ??s de 1.325.968 habitants (2004) per??, considerant la seva ??rea metropolitana, Montevideo arriba als 1.668.335 habitants, aproximadament la meitat de la poblaci?? total del pa??s.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Origen del nom 3 Desenvolupament 4 Badia de Montevideo 5 Passejos 6 Cultura i espectacles 7 Turisme 8 Arquitectura 9 Agermanaments 10 Refer??ncies 11 Galeria fotogr??fica 12 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Entre 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regi??, els colonitzadors portuguesos de Brasil van establir diversos assentaments a les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. Malgrat tot, els espanyols no van intentar desallotjar els portuguesos fins el 1723, quan aquests van refor??ar les al??ades que envoltaven la badia de Montevideo. Una expedici?? espanyola provinent de Buenos Aires i organitzada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zavala, va obligar als portuguesos a desallotjar la zona, en la que els espanyols, finalment, comen??aren a poblar la nova ciutat. El 20 de desembre de 1726 es va confeccionar un cens d'habitants i, finalment, el 24 de desembre es va confeccionar un pl??nol delineatori de la ciutat a la que es va anomenar "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriormen va ser abreujat. El 1828, la ciutat va ser designada com la capital d'Uruguai.

[edita] Origen del nom

Existeixen, al menys, dues explicacions al voltant de l'origen del nom "Montevideo". La primera diu que el nom prov?? de l'expressi?? portuguesa "Monte vide eu", que vol dir "jo veig la muntanya". La segona diu que els espanyols anotaren la situaci?? geogr??fica del lloc com "Monte VI De Este a Oeste". El nom complet de la ciutat ??s San Felipe y Santiago de Montevideo.

• Monte Vidi. - Origen documental.- Prov?? del "Diari de Navegaci??" del mariner portugu??s de l'expedici?? de Fernando de Magallanes, Francisco de Albo, qui va escriure: Dimarts de la dita (mes de gener de 1520) est??vem en dret del Cap de Santa Mar??a (Punta del Este), d'all?? corre la costa "leste" (est) oest i la terra ??s sorrenca (i) en dret del cap "a??" (hi ha) una muntanya feta com un barret al com vam posar nomeni "Montevidi". Aquest ??s el m??s antic document espanyol que s'esmenta al promontori amb un nom similar al que designa a la ciutat per?? en ell no es fa cap esment al suposat crit del "vig??a".

• ???Monte Yvity Deus???. Origen nadiu i documental.- Prov?? del llibre Yumaranei del jesu??ta Lucas Marton (1746). Despr??s d'explicar l'inter??s dels invasors a esborrar els noms nadius, exposa l'encert d'alguns historiadors a camuflar o interpolar expressions d'origen nadiu amb les lleng??es europees. Despr??s afegix, Sabut ??s, que els primers homes que fa mil??lennis van arribar a aquest continent, van detenir el seu cam?? en la forest que ells van cridar ???Forest de D??u???, i ho van prendre per sagrat. M??s avui els nadius li diuen Yvy???ty (del guaran??) "La Forest de l'Esperit". No va faltar avesat traductor portugu??s, qui amant de la veritat i destriant la posteritat, s'avanc??s a vetllar tan sagrat nom de tan sant lloc, en Munti-Yviti/-Deus, en perfecta combinaci?? de portugu??s i guaran??. Result??s aix?? sent Montevideo, la senzilla forma de nomenar a la forest que avui d??na nom a la ciutat que es gesta als seus peus".

• "Monte vide eu". (Jo vaig veure una muntanya, en castell?? monte). - Origen espontani.- La m??s difosa, per?? descartada per la majoria dels experts per considerar-la insostenible per la barreja de diferents dialectes que l'expressi?? tanca. Segons aquesta versi?? el nom provindria de l'expressi?? en portugu??s que significa "Jo vaig veure una muntanya" (Yo vi un monte), frase pronunciada per un mar?? an??nim pertanyent a l'expedici?? de Fernando de Magallanes a l'albirar el Tur?? de Montevideo.

• ???Monte-VI-D-E-O???. (Monte VI De Este a Oeste).- Origen acad??mic.- Aquesta versi?? diu que els espanyols van anotar la situaci?? geogr??fica en un mapa o carta portulana, ja que el tur?? ??s la VI forest (he visto) que es veu sobre la costa navegant el Riu de la Plata d'est a oest. Amb l'esdevenir del temps es van unificar aquestes paraules i vaig ser Montevideo. No s'han trobat proves contundents que permetin corroborar aquesta hip??tesi acad??mica, tampoc es pot assegurar amb certesa quins eren les cinc forests que s'albiraven abans que el Tur??.

• ???Monte Ovidio???. (Monte Santo Ovidio).- Origen religi??s.- Aquesta tercera hip??tesi mai va contar amb massa adherents. Sorgeix d'una interpolaci?? que apareix en el ja esmentat ???Diari de Navegaci????? de Fernando de Albo, on s'establix que "corruptament anonenan ara Sant Vidio??? quan es refereixen a la muntanya com un barret a la qual van posar per nom Munti Vidi, ??s a dir, al Tur?? de Montevideo, Ovidio havia estat el tercer bisbe de la ciutat portuguesa de Braga, on va anar per sempre venerat, i a qui se li va erigir un monument en l'any 1505. Donada la relaci?? que els portuguesos van tenir sempre amb els or??gens de la ciutat de Montevideo ???descobriment, fundaci??- i, a pesar que aquesta hip??tesi com les anteriors, manca d'una documentaci?? contundent, va haver qui van relacionar el nom del Sant Ovidio o Vidio que apareix en alguns mapes de l'??poca i, la conseq??ent derivaci?? del vocable ???Montevideo??? per a designar a la regi?? des d'aquells primers anys del segle XVI.

[edita] Desenvolupament

El 1860 Montevideo contava amb 57.913 habitants, passant abans de 1880 a tenir quatre vegades m??s, principalment per la gran immigraci?? d'europeus. Per aquest temps, el comer?? era la principal font d'ingressos per a la ciutat, sent el seu principal rival en aquest sentit Buenos Aires.

A principis del segle XX molts europeus, sobretot d'Espanya i It??lia per??, a m??s, diversos milers de centreeuropeus van immigrar a la ciutat i, abans de 1908, el 30% de la poblaci?? era estrangera.

Despr??s de mitjan del segle XX la dictadura militar (1973-1985) i l'estancament econ??mic van causar una declinaci?? els efectes residuals de la qual ??dhuc avui continuen. Molts pobres de les zones rurals van immigrar a la ciutat.

Recentment, la recuperaci?? econ??mica i lla??os comercials m??s forts amb els ve??ns d'Uruguai han condu??t al desenvolupament econ??mic i a les esperances renovades de major prosperitat futura.

A l'abril de 2006, Montevideo va ser qualificada per la consultora Mercer Human Resources Consulting com la ciutat a Am??rica Llatina amb la millor qualitat de vida, al lloc 76 en el m??n sobre un total de 350 ciutats^[3].

[edita] Badia de Montevideo

La badia de Montevideo ??s el seient de el port de la ciutat i una de les raons per les quals es va fundar la mateixa. D??na resguard natural a les embarcacions, encara que avui existeixen dues esculleres que protegeixen l'entrada del port de l'onatge. Aquesta caracter??stica de port natural ho fa molt competitiu amb l'altre gran port del Riu de la Plata, que ??s el port de Buenos Aires.

La proximitat del port ha afavorit la instal??laci?? de diverses ind??stries en l'??rea de la badia, especialment exportadors/importadors o relacionades a l'activitat portu??ria o naval. Es troba en aquesta zona la central termoel??ctrica Jos?? Batlle y Ord????ez, la refineria de petroli de La Teja, frigor??fics, molins de grans, dip??sits navals, etc. Aquesta concentraci?? d'ind??stries ha generat la situaci?? que, si b?? des del punt de vista paisatg??stic ??s un ??rea amb gran potencial, els habitants de la ciutat no la tenen entre els seus llocs preferits per a viure. Aix??, certes zones del barri de L'Aguada, a pocs minuts de el centre de la ciutat, amb tots els serveis urbans (il??luminaci??, transport, etc.) tenen una densitat de poblaci?? relativament baixa.

[edita] Passejos

Existeixen passejos, sortides, llocs d'entreteniment i diverses atraccions. Com amplis passejos verds, tant dintre de la ciutat com en la perif??ria, es destaquen el barri Parque Rod?? que conta amb un ampli parc de 25 hect??rees; el Parc Batlle, amb diversos quil??metres d'extensi?? situat a la zona de Villa Dolores, on es troben l'Estadi Centenario (seu de partits cl??ssics com els de Pe??arol i Nacional), lloc on es va realitzar el primer mundial de futbol de la hist??ria; dos estadis de futbol m??s i el vel??drom de la ciutat, aix?? com la pista d'atletisme; el barri de el Prado tamb?? oferix amplis espais verds i naturals; al barri de el Cerro, mirant a la costa est?? el Parque Dr. Carlos Vaz Ferreira juntament amb el club de golf del Cerro; en la zona de Santiago V??zquez, en el l??mit oest amb el departament de San Jos??, est?? el Parc Zool??gic Lecocq i al sud del mateix el Parc Artigas.

A m??s, la ciutat t?? importants museus, entre els quals es destaquen el Museu Torres Garc??a ^[4], el Museu Jos?? Gurvich, el Museu Nacional d'Arts Visuals i el Museu Juan Manuel Blanes. En l'exterior del Museu Blanes es pot visitar un pintoresc jard?? japon??s amb un estany on s'aprecien m??s de cent carpes (peixos).

Els centres comercials s'han convertit en una important atracci?? per als habitants locals i els turistes, els quals fan les seves visites i compres de tot tipus d'articles i artesanies nacionals i importades.

Diverses fires desperten l'inter??s dels visitants: Trist??n Narvaja (diumenges), en el c??ntric barri de Cord??n; Villa Biarritz i La Teja (dissabtes i dimarts), Parque Rod?? (diumenges), Piedras Blancas i Belvedere (tamb?? els diumenges), on es poden trobar des d'obres d'art originals fins a "aquella" rosca que necessitem per al rellotge antic.

Diverses signatures multinacionals tamb?? tenen la seva participaci?? a Montevideo. Entre elles, per nom??s esmentar algunes, es troben: cases de menjar r??pid (Burger King, Mc Donald's, Il Mondo della Pizza), botigues de roba i cal??ats (Zara, Hush Puppies, Dolce & Gabani), hipermercats (cadena comercial USA, Corte Ingl??s), centrals inform??tiques (Starmedia), companyies de mitjans de comunicaci?? (Telef??nica, Movistar), hostaleria catalana (Barcel??), etc??tera.

La majoria dels comer??os importants i del moviment empresarial es concentra en l'avinguda principal de la ciutat: la 18 de Julio (que rep el seu nom de l'aniversari de la Jura de la Constituci?? Nacional), i ??s considerada una de les avingudes m??s cares i elitistes de Sud-am??rica. No obstant aix??, existeixen altres passejos com el de l'avinguda 8 d'Octubre (en el barri de la Uni??n), la Rambla, el Mercado del Puerto, Boulevard Artigas, Pla??a Independencia (on descansen les restes del cabdill i heroi nacional, Jos?? Gervasio Artigas, l??der de la revoluci?? independentista de l'Uruguai i les prov??ncies del centre de l'Argentina) amb l'entrada al barri hist??ric o Ciudad Vieja a trav??s de la Puerta de la Ciudadela, Pla??a Cagancha, Pla??a de el "Entrevero", Avinguda Espa??a, Avinguda Italia, Avinguda Libertador Juan Antonio Lavalleja, Avinguda Rivera, i Avinguda General Venancio Flores, entre unes altres.

Entre els monuments hist??rics m??s rellevants es troben: la Fortalesa del Tur?? de Montevideo, escenari de batalles entre governs provisoris, rebels, i realistes espanyols i portuguesos durant els segles XVIII i XIX, es mant?? fidel a l'??poca, amb murs improvisats de pedra, armes, un mirador de la costa de la ciutat, i documents d'ampli valor antropol??gic; la Ciudad Vieja, que abasta el que era la ciutat de Montevideo durant l'??poca colonial, amb cases de pedra, carrers estrets i empedrades, fanals, etc??tera.

D'altra banda, tamb?? destaquen la ja esmentada Pla??a Independencia, el Mausoleu d'Artigas, l'Esgl??sia Matriz (on va ser batejat Artigas, i on jeuen les restes mortals d'alguns l??ders de la independ??ncia), la Catedral de la Sagrada Fam??lia, el Palau Legislatiu (fundat el 1925, al complir-se cent anys de la independ??ncia del pa??s, i que funciona actualment com seu del Parlament), el Palau Salvo, el Teatre Sol??s (el m??s antic i extens d'Uruguai, ha estat sempre l'escenari de les obres teatrals m??s importants de la regi??, al costat del Teatre Col??n, de Buenos Aires. En ell va debutar l'actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, i va fer del teatre Sol??s el seu punt de partida per a transformar la com??dia nacional durant els seus llargs anys d'exili en territori uruguai??); i, finalment, i a menor escala, el Jard?? d'Infants n??m. 260, fundat el 1892 per la tamb?? pedagoga uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqu??, i que avui ??s considerat el m??s antic de Sud-am??rica.

[edita] Cultura i espectacles

La ciutat de Montevideo ??s, al costat de Buenos Aires, el bressol del tango, el candombe i la murga uruguaiana, i compte amb diverses activitats relacionades amb aquests estils musicals. A Montevideo existeixen moltes opcions en aquest sentit. La ciutat conta amb un nombre important de sales amb una gran oferta d'espectacles que van des de cinema experimental fins a les pel??l??cules comercials que s'exhibeixen en tot el m??n.

La Biblioteca Nacional, fundada pel cura D??maso Antonio Larra??aga a comanda de Jos?? Gervasio Artigas, alberga milers de volums i importants col??leccions. Montevideo ??s, a m??s, l'??nica ciutat universit??ria del pa??s. ??s la seu de la Universitat de la Rep??blica (UdelaR)^[5], de car??cter p??blic i laic, de la qual es desprenen nombroses facultats i escoles t??cniques per alguns dels seus barris principals. Malgrat que s'han portat a terme projectes per a estendre campus universitaris a altres ciutats uruguaianes, nom??s Salto ho ha aconseguit, en menor mesura. Tamb?? es poden trobar universitats i escoles privades (Universitat de Montevideo, Univesitat Cat??lica de Montevideo, Dickens Institute, Centro Anglo-Uruguayo, etc??tera), centres de formaci?? docent (IPA) i entitats governamentals, totes elles operatives a Montevideo.

En la gastronomia predominen els plats sobre la base de carn bovina, les pastes italianes, i alguns plats locals com el chivito al pan (pa amb carn bovina, pernil, tom??quet, formatge, bacon, ou fregit, etc??tera). Des de fa uns anys la "moguda nocturna" de Montevideo s'ha traslladat a la Ciudad Vieja, on es troba una gran concentraci?? de locals.

Existeixen nombrosos vincles culturals, socials, pol??tics i comercials que Uruguai mant?? amb altres pa??sos del m??n, principalment d'Europa, Llatinoam??rica, Xina i Jap??.

Del vell continent, i degut al fet que la poblaci?? de Montevideo es compon principalment d'immigrants espanyols i italians, la ciutat ha establert vincles molt estrets amb aquests dos pa??sos. La llengua italiana s'ensenya en batxillerat d'humanitats, i existeixen, a tal extrem, nombroses cases de menjar t??pic d'It??lia. Hi ha una ??mplia avinguda que duu el seu nom, i un hospital p??blic que rep el nom d'Ospidale Italiano Re Umberto I (1890)^[6]. A m??s, nombrosos presidents uruguaians van dur cognoms italians, i diverses marques i empreses d'aquest pa??s tenen seu a l'Uruguai.

Respecte a Espanya, l'Asociaci??n Espa??ola de Socorros Mutuos, Casa Gal??cia, i altres centres hospitalaris i culturals deixen entreveure la influ??ncies dels immigrants espanyols en la ciutat. El Centre Gallec, que amb m??s de 35.000 gallecs associats i 125 anys des de la seva fundaci??, ??s el m??s antic del m??n en relaci?? als immigrants d'aquesta comunitat aut??noma en l'exterior^[7]; Casal Catal?? de Montevideo, amb festivitats, activitats culurals i cursos de catal?? en tres nivells (b??sic, mitj??, avan??at) i amb 40 alumnes^[8], Centre Basc (Eusko Sare)^[9] i Centre Asturi??^[10], segueixen sent, actualment, centres d'acollida d'immigrants i les seves descendents, i lloc on es porten a terme activitats culturals pr??pies d'aquestes terres.

Alguns de les comeses m??s importants per part dels immigrants catalans va ser la fundaci?? de la Pla??a Llu??s Companys i Jover, on s'erigeix un monument a la seva mem??ria, i enfront del com tots els anys se li rendeix tribut en la data de mort^[11] .

Altres pa??sos amb els quals existeix un vincle important s??n Alemanya, Argentina, Brasil, Fran??a i Anglaterra.

[edita] Turisme

El turisme ??s molt important a l'Uruguai i tamb?? a la seva capital, Montevideo. Compte amb una variada oferta que inclou passejos hist??rics, centres nocturns, platges i turisme agropecuari (estades tur??stiques, cellers) en els seus afores.

La major part dels turistes que rep s??n argentins, brasilers i xilens, encara que el nombre de visitants europeus i d'altres or??gens creix any a any, gr??cies a l'arribada de creuers de luxe al port de Montevideo.

[edita] Arquitectura

Montevideo conta amb una valuosa col??lecci?? d'arquitectura, que va des d'ho neocl??ssic fins a ho post-modern de la Torre de les Telecomunicacions (tamb?? coneguda com Torre d'ANTEL l'altura de la qual arriba a els 162 metres, sent el gratacel m??s alt del pa??s) o de les torres bessones de el World Trade Center Montevideo.

En aquesta extensa ciutat es pot situar el qual va anar el gratacel m??s alt d'Am??rica Llatina quan va ser aixecat, el Palau Salvo, edifici que domina l'horitz?? de la Badia de Montevideo juntament amb l'abans nomenada Torre de les Telecomunicacions. Viatjant en el temps, les dues primeres grans obres, despr??s d'aixecat el Fort de San Miguel, s??n la Catedral Metropolitana i l'antic Ajuntament, ambd??s amb fa??ana a la Pla??a Matriz, ara situada en un dels passejos m??s agradables de la ciutat, la Ciudad Vieja, abans Ciudadela, compresa entre les muralles. Al barri de Pocitos, entorn de la platja del mateix nom, van florir molts habitatges, realitzades pels constructors Bell i Reboratti entri 1920 i 1940, amb la seva r??brica i la seva barreja d'estils. No obstant aix??, l'auge de la construcci?? dels anys 1970 i 1980 va transformar la cara d'aquest barri, convertint-lo en un conglomerat d'edificis d'apartaments de classe alta i mitjana alta.

[edita] Agermanaments

La ciutat t?? un pacte d'agermanament amb Barcelona i amb les seguents ciutats:

• Badalona Catalunya
• Bogot?? Col??mbia
• Buenos Aires Argentina
• C??diz Espanya
• Madrid Espanya
• C??rdova Espanya
• Montevideo, Minnesota Estats Units
• Miami Estats Units
• La Plata Argentina
• Quebec Canad??
• Qingdao Rep??blica Popular de la Xina
• Sant Petersburg R??ssia
• Berl??n Alemanya

[edita] Refer??ncies

[edita] Galeria fotogr??fica

Font de la Pla??a Matriz.	Edifici London-Paris	Monument de Jos?? Belloni, Prado.	Museu de Joaquim Torres-Garcia.
Palau Lapido.	Ciudad Vieja.	Castell Pittamiglio.	Nit a Montevideo.
Pla??a Independ??ncia.	Palau Salvo.	L'obelisc.	Platja de Montevideo.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Montevideo

• Ajuntament de Montevideo (castell??)
• Informaci?? general sobre Montevideo (castell??)
• Fotos de Montevideo, 360??
• Uni?? Llatina
• M??s fotos de Montevideo (castell??)
• Universitat de Montevideo (castell??)
• Diari de Montevideo (castell??)
• Diari uruguai?? El Pa??s, amb seu a Montevideo (castell??)
• Administraci?? Nacional de Ports de l'Uruguai: Montevideo (castell??)
• Casal Catal?? de Montevideo