Monforte de Lemos

De Viquipèdia

(En detall)

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca Espanya
Galícia
Lugo
Terra de Lemos

Predom. ling.

gallec

Superfície 199,5 km²

Altitud 290 m

Població (2007)
• Densitat 19.311 hab.
96,8 hab/km²

Coordenades 42° 30′ 59″ N 7° 30′ 58″ OCoordenades: 42° 30′ 59″ N 7° 30′ 58″ O

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 1
Severino Rodríguez (BNG)

Codi postal 27400

Web

http://www.concellodemonforte.com

Monforte de Lemos és una ciutat ^[1], i municipi situat al sud de la província de Lugo, a Galícia.

Vista de Monforte des del Cap, amb el conjunt històric-artístic de San Vicente do Pino, avui Parador de Turisme, al fons

[edita] Situació

Monforte de Lemos es troba situada en una vall, entre els rius Miño i Sil, sent el riu Cabe, afluent del Sil, el qual passa per la ciutat. És el nucli de la comarca da Terra de Lemos, i cabdal de la zona coneguda com a Ribeira Sacra.

Retaule de el Col·legi de La nostra Senyora de L'Antiga, per Francisco de Moure

[edita] Demografia

Cens: 19.472 hab. (2005)
Densitat: 97,60 hab/km2
Parròquies: 27.

[edita] Geografia

Altitud: 298 metres.
Latitud: 42º 31' N
Longitud: 007º 30' O
Superfície: 201,6 km².
Partit Judicial: Monforte de Lemos
Distancia a la capital provincial: 62 km.

LÍMITS

Nord: Volta i O Saviñao
Sud: Sober
Est: A Pobra de Brollón
Oest: Pantón i Sober

[edita] Història

[edita] Del Paleolític als Romans

La història de Monforte de Lemos es remunta al paleolític, i els seus primers habitants coneguts foren els Oestrimnis; en l'època "castrexa" o cultura dels castros, pròpia de les tribus cèltiques; la tribu que poblava Monforte, era coneguda com tribu dels Lemavos, i les primeres referències escrites daten dels historiadors romans Plini i Estrabó, entre els anys 600 i 900 a. de C. La paraula lemos, que dóna nom també a la comarca, coneguda com a Terra de Lemos, seria una veu d'origen cèltic que significa terra humida, terra fèrtil i sembla entroncar amb l'arrel de la paraula gallega lapa, (llim); es creu que durant la prehistòria, Monforte, ara vall, fou una gran llacuna, i proves d'això es troben en la dura argila vermella que es troba en excavar uns metres en el sòl de la ciutat.

Així mateix el seu riu, el Cabe, (chalibes), era ja conegut per les seves propietats ferruginoses, i molt benvolgut a l'hora de temperar les espases dels guerrers celtícos, que acudien de tots els confinis per a reconfortar-se amb les seves excel·lents propietats. Dels romans, el vestigi dels quals ha quedat patent en la ciutat, prové la paraula Monforte, del llatí Mons-Fortis. Successivament, els sueus i els visigots van deixar les seves pròpies petjades; en època sueva les terres de Lemos van pertànyer en gran part al Comtat Pallarense (relacionat amb el lloc de Pallares en la parròquia de Baamorto). La població jueva va tenir també gran importància en la ciutat, contant amb un barri jueu, en el qual, fins a l'Expulsió dels jueus d'Espanya pels Reis Catòlics, van residir importants famílies d'aquesta ètnia; entre ells van destacar els Gaibor, família de la qual es conserva la seva casa medieval, així com copiosa documentació; així, el cognomeno "Lemos" es relaciona amb descendents de Jueus monfortins.

[edita] De l'Edat Mitjana a la Il·lustració

Col·legi de Nostra Senyora de l'Antiga, fundat pel cardenal Rodrigo de Castro

Però són la Edat Mitjana juntament amb la Il·lustració, dos dels períodes més rellevants en la història de Monforte; s'estableix en el Monestir de San Vicente del Pino, actualment Parador de Turisme, la comunitat benedictina. La data exacta és impossible de precisar perquè els documents que ho podien acreditar van cremar durant el segle XIX en un espectacular incendi, que va acabar també amb valuosos tapissos i amb gran part del palau que flanqueja al monestir, del que que només es conserva una part. En l'interior del monestir, es troba el sepulcre d'un abat al que popularment es va relacionar amb la llegenda de La corona de foc, de molt arrelament en la localitat, i duta a la literatura en nombroses ocasions, i que té el seu origen en l'existència d'un corredor subterrani que comunicava el palau i l'església. Durant l'època medieval, es van construir nombrosos monestirs en la comarca, sobretot als marges dels rius Miño i Sil, en la zona coneguda com a Ribeira Sacra, i de la qual Monforte ostenta la capitalitat.

La torre de l'homenatge i la muralla van ser derruïdes durant la Revolta Irmandiña, que va enfrontar al poble amb la noblesa; els responsables, una vegada sufocada la rebel·lió van ser forçats a reconstruir el derruït. El Comte de Lemos es va abstenir de practicar execucions als rebels, castigant-los, en el seu lloc, a reconstruir les seves derruïdes fortaleses. Dues de les més grans figures a ressenyar en la història de la ciutat, són el Cardenal Rodrigo de Castro i Pedro Fernández de Castro i Andrade, setè Comte de Lemos. El primer és conegut com gran benefactor de la ciutat, i a l'es li deu el Col·legi de Nostra Senyora de l'Antiga, d'estil herrerià, un dels grans tresors monumentals de Galícia; conegut com "l'Escorial gallec"; la seva plaça adquirí el nom de "La Companyia"; i la Companyia no és altra que la de Jesús, a la qual el Cardenal va encomanar aquesta fundació. Arquitectes Jesuïtes van traçar l'edifici i mestres jesuïtes regentaren el col·legi fins a 1767.

A l'espectacular església de Nostra Senyora de l'Antiga es guarda, entre altres peces, un enorme i admirat retaule esculpit pel gran mestre gallec Francisco de Moure; en ell és curiós comprovar un espai en blanc, presidint el conjunt, en el qual hauria de figurar l'ensenya de la Companyia de Jesús, esborrada després de la seva expulsió d'Espanya. El col·legi, que conta amb una important pinacoteca en la qual destaquen varis Grecos, està regentat des de llavors pels Pares Escolapis. Quant a Pedro Fernández de Castro y Andrade, VII comte de Lemos, destacar que va ser un fervent impulsor de la cultura; mecenes de Cervantes, Góngora, Lope de Vega, els germans Argensola i Quevedo, va ser definit per aquest últim com "honra de la nostra edat" i a ell està dedicada la segona part del Quixot. Va ocupar, així mateix, entre 1603 i 1618, els càrrecs de President del Consell d'Índies, Virrei de Nàpols i President de el Consell Suprem d'Itàlia; a ell i a la seva esposa, Catalina de la Cerda y Sandoval, se li deu la fundació d'importants convents com el de San Jacinto i Santa Clara, aquest últim amb un dels museus d'art sacre més importants d'Espanya. També es recorda el protagonisme del comte de Lemos en les pugnes de poder entre la noblesa gallega i la Monarquia, en una època que es caracteritzava per constants friccions.

[edita] Edat Contemporània

En 1883 el rei Alfons XII inaugura la línia fèrria entre Madrid i La Corunya. Monforte es converteix en un important nus ferroviari i de comunicacions, a causa de la seva situació geogràfica, com entrada natural a Galícia. Dos anys més tard, el 1885, se li atorga, per decret real, el títol de ciutat a Monforte de Lemos, en agraïment pels seus treballs i esforços per a l'arribada del ferrocarril. Comença una època de creixemient social, econòmic i cultural, en el qual apareixen nombroses associacions polítiques, socials i culturals, així com revistes i periòdics. Va estar situada en Monforte una de les Irmandades da Fala, organització amb molta rellevància en la vida cultural gallega de l'època.

La guerra civil va deixar també la seva petjada, i l'alcalde Juan Tizón Herreros, després d'intentar organitzar la resistència, va fugir per a refugiar-se a Portugal, a casa d'entre altres Mario Soares, morint a Porto en 1945, mentre el seu antecessor en el càrrec, Rosendo Vila Fernández, va ser assassinat per sectors incontrolats de Falange Española.

Posteriorment, el motor de la vida de Monforte, és a dir la seva estació de ferrocarril, va ser desmantellat; el seu nus ferroviari, juntament amb el lloc de comandament, van ser traslladats a Orense, mentre que la major part dels tallers ferroviaris, que es consideraven els més importants de Galícia, i entre els més importants d'Espanya, es van traslladar a Lleó; va començar llavors una era de decadència econòmica que va donar lloc a nombrosos tancaments d'establiments, pèrdua de població, de serveis i empobriment.

Actualment, la ciutat sembla experimentar un tímid ressorgir, producte de noves idees, iniciatives i reformes, i de les ganes de persones de diverses ideologies de fer recuperar a la ciutat l'estatus que li correspon; idees destinades tant al turisme, com el cas del seu parador, un dels més bells d'Espanya, com a l'intent de millorar el seu maltrecha indústria i atreure nous projectes, tals com la construcció d'un Port Sec, i la instal·lació en la ciutat de les empreses Transfesa i Tradisa, que a poc a poc van arribant, gràcies a la il·lusió dels seus habitants. Un dels puntales de l'esperança d'aquest ressorgiment s'espera que sigui construcció de l'autovia A-76, que uniria Monforte amb Ponferrada i Orense; considerada bàsica i imprescindible per al desenvolupament de la zona, està sent objecte de polèmica, ja que un traçat alternatiu ha deslligat l'enfrontament amb Orense, que furgaa en el conflicte iniciat amb el desmantellament del nus ferrovari i el seu trasllat a la província veïna. Això va provocar multitudinaris moviments d'opinió i protesta, que, després de sengles reunions entre agents socials, van donar pas a un període de calma i espera, davant el que es considerava un dret històric i una promesa feta a la ciutat i a la seva comarca.

Antiga Locomotora Mikado restaurada, en la Estació de Monforte de Lemos

[edita] Festes

FESTES PATRONALS , se celebren del 11 al 16 d'agost en honor de la patrona de la ciutat, Mare de Déu de Montserrat. Destaquen en aquestes festes els focs artificials d'aire , els focs artificials d'aigua , els concerts , el diumenge gaiteiro , la processó , i la desfilada de carrosses ( suspès des de l'any 2000 )
RENOVACIÓ DEL VOT , se celebra el Dimarts de Pasqua. Consisteix en la renovació del vot per part de l'Alcalde i poble en general a la patrona ,Mare de Déu de Montserrat . Destaca : la missa de renovació del vot, la processó, i la benedicció dels camps.
PATRONALS PETITES , se celebren en honor de Sant Antoni en el mes de Juny. Destaca la processó dels pans.
ANTROIDO , se celebra al febrer , destaca : Desfilada del Dimarts d'Antroido.
SETMANA SANTA , destaquen les processons del Divendres Sant.
Romiatge de Sant Mateu , se celebra al setembre.
Festes del Riu , festes de recent creació . Últim cap de setmana de juliol.
Os Maios , maig.
Festival de Jazz , agost. - Verán Cultural , juliol i agost.

[edita] Política

Els partits que han governat a Monforte des del restabliment de la democràcia, han estat :

1979-1983 - UCD
1983-1987 - UCD
1987-1991 - CDS
1991-1995 - CDS
1995-1999 - PP
1999-2003 - PP
2003-2007 - BNG

El PSOE ha estat i és , l'únic gran partit que no ha posseït mai l'ajuntament de la ciutat des del restabliment de la democràcia, encara que si ho va fer previ a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, sent històricament molt recordats alguns dirigents socialistes d'aquesta etapa, com Juan Tizón Herreros, últim alcalde de la ciutat durant la II República que va ostentar l'ajuntament. En 2003, el BNG va arribar a l'ajuntament després que, a causa de les constants lluites internes del Partit Popular, aquest perdés la majoria absoluta amb la qual havia governat fins al moment, no obstant això, els tres edils que la separaven d'aquesta són els quals obté InGa (Iniciativa Gallega), partit que generalment ha pactat amb els populars, però una vegada tancat el tracte i esperant-se una nova legislatura popular, InGa es va dividir en dues tendències, originant dues independents que van votar la investidura del nacionalista Severino Rodriguez el pacte de la qual amb els socialistes no li bastava per si només per a obtenir l'ajuntament. En el 2007, el BNG va obtenir una inesperada majoria absoluta, que li va permetre governar l'ajuntament en solitari, i va revalidar Severino Rodríguez com a alcalde; en el 2008 es va fer públic que aniria en el segon lloc per la Província de Lugo, de la llista del BNG a les eleccions generals.